Manasollasa
El Mānasollāsa, també conegut com Abhilashitartha Chintamani, és un text sánscrito de principis del XII compost pel rei Someshvara III, pertanyent a la dinastia Kalyani Chalukya, que va governar en l'actual Karnataka. Es tracta d'una obra enciclopèdica que comprén temes com la política, la gobernanza, l'ètica, l'economia, l'astronomia, l'astrologia, la retòrica, la medicina veterinària, l'horticultura, els perfums, l'alimentació, l'arquitectura, els jocs, la pintura, la poesia, la dansa i la música. El text constituïx una valiosa font d'informació sociocultural sobre l'Índia dels sigles XI i XII.
El tractat enciclopèdic està estructurat en cinc sub-llibres en un total acumulat de 100 capítuls. Destaca pel seu extens anàlisis de les arts, en particular la música i la dansa. També destaca per incloure capítuls sobre receptes alimentícies i festivals, molts dels quals formen part de la cultura índia moderna.
També existix un atre text sánscrito de l'época migeval en el títul Mānasollāsa, que consistix en himnes devocionals d'alabanza (stotra), i és diferent del tractat enciclopèdic.
Nomenclatura
El títul Manasollasa (मानसोल्लास) és una paraula composta en sánscrito, formada per manes ( मनस्) o "ment" i ullasa (उल्लास) o "regocijo, delectació".[1] Significa "l'alegria, la delectació o l'entreteniment de la ment". Alternativament, la paraula composta pot descompondre's com manasa i ullasa, que signifiquen "felicitat de la ment".[2][3]
L'obra està dividida en cinc sub-llibres en el sufix Vaig voreṁśati (vinshati, विंशति), que significa "20" i fa referència als 20 capítuls del sub-llibre.[4] En el món acadèmic modern es coneix per les grafies IAST "Manasollāsa"[5] i "Mānasollāsa".[6]
També es coneix com Abhilashitartha Chintamani (Abhilaṣitārtha Cintāmaṇ@i) (lliteralment, la gema preciosa que complix el desig).[7] El títul d'este text s'escriu Manasollāsa,[5] i existix un atre text indi de l'época migeval en el títul, Mānasollāsa (sánscrito: मानसोल्लास), escrit en estil Stotra (poesia d'alabanza) relacionat en Dakshinamurti, molt diferent en el seu alcanç i atribuït a Adi Shankara o Suresvara.[8]
Data i autor
El text va ser completat en 1129 d. C. per Someshvara III, el qual formava part de la dinastia Kalyani Chalukya i es va convertir en rei en 1127[7] (el tercer de dita dinastia). L'any en que va ascendir al tro és aproximat, i alguns estudiosos ho situen en 1125 de l'era cristiana.[9] L'autor procedia de la regió migeval del Decán, formada per àmplies zones de les actuals Karnataka, Telangana, Andhra Pradesh occidental i Maharashtra meridional.[10]
Les proves epigràfiques sugerixen que la dinastia va concedir numeroses terres i ajudes econòmiques a les causes del shaivisme i la erudición monástica.[11] Estos monasteris de la península índia es varen convertir en centres d'estudi dels Vedas i de filosofia hindús com l'escola Nyaya.[11] Someshvara III va compondre este text en els primers anys del seu regnat.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Sollasa, Sanskrit-English Dictionary, Koeln University, Germany (2012)
- ↑ Nalini Sadhale and YL Nene (2010), Bhudharakrida (Royal Enjoyment on a Pleasure-mound) in Manasollasa, Asian Agri-History, Vol. 14, No. 4, pages 319–335
- ↑ «Manasullasa». www. asien. net. Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ viMzati, Sanskrit-English Dictionary, Koeln University, Germany (2012)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Banerji, 1989, p. 238.
- ↑ McHugh, 2012, pp. 154–155.
- ↑ 7,0 7,1 Kincaid i Parasanisa, 1918, pp. 32–33.
- ↑ Dakshinamurti Stotra, Dakshinamurti Stotra A Mahadeva Sastri (1895), see Preface section
- ↑ Scharfe, 1989, p. 24.
- ↑ Nalini Sadhale and YL Nene (2005), On Fish in Manasollasa (c. 1131 AD), Asian Agri-History, Vol. 9, No. 3, pages 177–199
- ↑ 11,0 11,1 Reddy, 2014, pp. 99–101.
Bibliografia
- Banerji, Sures Chandra (1989). A Companion to Sanskrit Literature: Spanning a Period of Over Three Thousand Years, Containing Brief Accounts of Authors, Works, Characters, Technical Terms, Geographical Names, Myths, Legends, and Several Appendices, Motilal Banarsidass. ISBN 978-81-208-0063-2.
- Bose, Mandakranta (1991). Movement and Mimesis: The Idea of Danse in the Sanskritic Tradition, Kluwer Academic, Netherlands. ISBN 978-0-7923-1325-0.
- Campbell, James (1896). Gazetteer of the Bombay Presidency, Volume 1, Part 2, Government Central Press, Bombay Presidency, British Índia.
- Chopra, Pran Nath (1992). Encyclopaedia of Índia: Karnataka, Rima Pub..
- Datta, Amaresh (1988). Encyclopaedia of Indian Literature, Sahitya Akademi. ISBN 978-81-260-1194-0.
- Derrett, J. Duncan M. (1976). Essays in Classical and Modern Hindu Law, BRILL Academic. ISBN 90-04-04475-2.
- Geer, Alexandra van der (2008-10-16). Animals in Stone: Indian Mammals Sculptured Through Clave, BRILL. ISBN 978-90-474-4356-8.
- (2004) Mānasollāsa and Āyurveda, Sharada Publishing House. ISBN 978-81-85616-97-1.
- Kamat, Jyotsna K. (1980). Social Life in Medieval Karnāṭaka, Abhinav Publications. ISBN 978-0-8364-0554-5.
- McHugh, James (2012). Sandalwood and Carrion: Smell in Indian Religion and Culture, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-991632-0.
- Nijenhuis, Emmie et (1992). Saṅgītaśiromaṇ@i: A Medieval Handbook of Indian Music, BRILL. ISBN 90-04-09498-9.
- Reddy, Prabhavati C. (2014). Hindu Pilgrimage: Shifting Patterns of Worldview of Srisailam in South Índia, Routledge. ISBN 978-1-317-80631-8.
- Scharfe, Hartmut (1989). Handbuch der Orientalistik: Indien, BRILL. ISBN 90-04-09060-6.
- Shrigondekar, GK (1961). Manasollasa of King Somesvara (Volume 3) (en sanskrit), Oriental Institute, Baroda.
- Snodgrass, Mary Ellen (2004). Encyclopedia of Kitchen History, Routledge. ISBN 1-135-45571-6.
- Thapar, Romesh (1998). Seminar, R. Thapur..
- Udgaonkar, P. B. (1986). Political Institutions & Administration, Motilal Banarsidass Publ.. ISBN 978-81-208-2087-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manasollasa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.