Anar al contingut

Maharashtra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Elephanta Caves Trimurti.jpg
Maharashtra

Maharashtra (Plantilla:Lang-mr Archivo de audio "Maharashtra.ogg" no encontrado) és un estat de la República de l'Índia. La seua capital és Bombay, principal centre econòmic de l'Índia. Està ubicat en el centre-oest del país, llimitant al nort en Guyarat i Madhya Pradesh, a l'est en Chhattisgarh, al sur en Telangana, Karnataka i Goa i a l'oest en el mar Aràbiga (oceà Índic). En 127.684.000 habitants en 2024, és el tercer estat més poblat del país i la tercera subdivisió nacional més poblada del món —per darrere d'Uttar Pradesh i Bihar— i en 307.713 km², el tercer més extens, despuix de Rajastán i Madhya Pradesh.

L'estat va ser creat l'1 de maig de 1960 per a satisfer les demandes del grup llingüístic maratí, que forma el grup ètnic majoritari en l'estat. L'antic estat de Bombay (que en 1956 havia segut engrandit per a incloure porcions d'Hyderabad, Madhya Pradesh i Guyarat) va ser partit en dos estats: Maharastra i Guyarat.

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de Maharashtra.

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Bhamhagiri hill Nasik.jpg
Tossals Bramhagiri en la cordillera Sahyadri (Ghats occidentals)
Archiu:Vainganga river21.jpeg
Riu Wainganga prop del districte de Bhandara

Maharashtra en un àrea total de 307 713 km² —comparable a Itàlia o Polònia— és el tercer estat indi més gran per àrea en térmens de superfície terrestre i constituïx el 9,36% de l'àrea geogràfica total de l'Índia. L'estat es troba entre 15°35′ N a 22°2′ N de latitut i 72°36′ I a 80°54′ I de llongitut. Ocupa la part occidental i central del país i té una costa que s'estén 840 km[1] a lo llarc del mar Aràbiga.[2] Maharashtra llimita en els estats de Goa i Karnataka, al sur; en Telangana, al surest; en Guyarat, Dadra i Nagar Haveli i Madhya Pradesh, al nort: en Chhattisgarh, a l'est; i en la mar Aràbiga, a l'oest.


La característica física dominant de l'estat és el seu caràcter de replanell, que està separada de la costa de Konkan per la cordillera dels Ghats occidentals, que corre paralela a la costa de nort a sur. Els Ghats occidentals, també coneguts com la cordillera Sahyadri, tenen una elevació promig de 1200 m; les seues ales descendixen suaument cap a l'est i el surest.[3] Els Ghats occidentals constituïxen una barrera física per a l'estat a l'oest, mentres que les tossals Satpura al nort i les cordilleres Bhamragad-Chiroli-Gaikhuri a l'est servixen com les seues fronteres naturals.[4] L'extensió d'este estat de nort a sur és de 720 km i d'est a oest és de 800 km. A l'oest d'estos tossals es troben les planures costeres de Konkan, de 50−80 km d'ample. A l'est dels Ghats es troba la plana replanell del Decán.

Els principals rius de l'estat, que naixen en els Ghats occidentals, són: el Krishna —que s'origina en Mahabaleswar i pansa per Sangli— i el seu principal afluent, Bhima —que naix al nort de Pune— i s'unixen en l'estat de Karnataka per a desembocar finalment en la baïa de Bengala en Hamasaladevi (Andhra Pradesh); el sagrat Godavari —que naix en Trimbak, entre Nasik i Mumbai, i fluïx cap a l'est en Marathwada abans de desembocar en la baïa de Bengala en Andhra Pradesh— i els seus principals afluents, Manjara, i Wardha-Wainganga, i el Tapi i el seu afluent Purna.[2][5]

Maharashtra es dividix en cinc regions geogràfiques:

  • Konkan és la regió costera occidental, entre els Ghats Occidentals i l'mar.[6] En esta regió està la capital Mumbai, ademés de ciutats com Thane, Ulhasnagar, i Bhiwandi..


  • Desh es troba en el centre de l'estat, a l'est dels Ghats Occidentals.[8] Desh és la base històrica de l'estat de Marathi, i Pune, la capital dels maratíes, és la segona ciutat més gran de l'estat. Atres ciutats destacades són Ahmednagar, Sholapur, Nasik, Sangli, i Kolhapur.
  • Marathwada, que fins a 1956 era part de l'antic estat principescode Hyderabad, es troba en la partix surest de l'estat.[2][9] Aurangabad i Nanded són les principals ciutats de la regió.[10] En esta regió estan les famoses coves esculpidas de Ajanta i Ellora.
  • Vidarbha és la regió més oriental de l'estat, que anteriorment formava part de les Províncies Centrals i Berar.[11] Nagpur és la ciutat principal en la regió. Els rius principals de la regió són el Penganga i el Pranhita, tributaris del riu Godavari.

L'estat té una superfície de rec llimitada, en una baixa fertilitat natural dels sols i grans àrees propenses a sequies recurrents. Per açò, la productivitat agrícola de Maharashtra és generalment baixa en comparació als promijos nacionals de diversos cultius. Maharashtra s'ha dividit en nou zones agroclimáticas segons les precipitacions anuals, els tipos de sol, la vegetació i els patrons de cultiu.[12]

Clima

[editar | editar còdic]
Archiu:The Godavari river at Puntamba in January. caps block 16
El riu Godavari es va secar en Puntamba, districte de Ahmednagar, despuix d'una mala temporada de monsons


Maharashtra experimenta un clima tropical humit i sec en estacions càlides, plujoses i fredes. Algunes zones de l'interior experimenten un clima càlit semiárido per l'efecte d'ombra pluvial causat pels Ghats Occidentals.[13] El més de març marca el començ de l'estiu i la temperatura aumenta de forma constant fins a juny. En les planures centrals, les temperatures estivals oscilen entre 40 i 45 °C. Maig sol ser el més més càlit de l'any i giner el més fret. L'hivern dura fins a febrer, en temperatures més baixes en decembre i giner. En la replanell del Decán, situada a l'est de les montanyes Sahyadri, el clima és més sec; no obstant, sol haver rocío i graniç, depenent de l'estació.[14]


Els patrons de pluja en l'estat varien segons la topografia de les diferents regions. L'estat es pot dividir en quatre regions meteorològiques: la costera Konkan, Maharashtra occidental, Marathwada i Vidarbha.[15] El monsó del suroest sol aplegar en l'última semana de juny i dura fins a mediats de setembre. Les pluges premonzónicas comencen cap a mediats de juny i, ocasionalment, les pluges posmonzónicas es produïxen en octubre. La precipitació mija mensual més alta es dona durant juliol i agost. En hivern, pot haver algunes precipitacions associades en els vents de l'oest sobre la regió. La zona costera de Konkan, a l'oest de les montanyes Sahyadri, rep pluges monsòniques molt intenses, en una mija anual de més de 3000 mm. No obstant, a tan sol 150 km a l'est, en la zona d'ombra de la cordillera, solament cauen entre 500 i 700 mm a l'any, i els llarcs periodos secs que conduïxen a sequies són habituals. Molts dels 99 districtes de l'Índia identificats per la Comissió Central de l'Aigua de l'Índia com a propensos a la sequia estan en Maharashtra.[16] La precipitació mija anual en l'estat és de 1181 mm i el 75 % es rep durant el monsó del suroest, de juny a setembre. No obstant, per l'influència de la baïa de Bengala, l'est de Vidarbha rep abundants precipitacions en juliol, agost i setembre.[17] Els districtes de Thane, Raigad, Ratnagiri i Sindhudurg reben pluges intenses en un promig de 2000−2500 mm, i les estacions montanyoses de Matheran i Mahabaleshwar superen els 5000 mm. Pel contrari, els districtes d'ombra pluvial de Nashik, Pune, Ahmednagar, Dhule, Jalgaon, Satara, Sangli, Solapur i parts de Kolhapur reben menys de 1000 mm a l'any. En hivern, es produïx un periodo fresc i sec, en cels rebujats, oragets suaus i un clima agradable que preval d'octubre a febrer, encara que la regió oriental de Vidarbha rep precipitacions del monsó del noreste.[18]

Demografia

[editar | editar còdic]

Segons els resultats provisionals del cens nacional de 2011, Maharashtra era en eixe moment l'estat més ric i el segon més poblat de l'Índia, en 112 374 333 habitants. Contribuint al 9,28 % de la població de l'Índia, els hòmens i les dònes són 58 243 056 i 54 131 277, respectivament.[19] El creiximent poblacional total en 2011 va ser del 15,99 %, mentres que en la década anterior va ser del 22,57 %.[20][21] Des de l'independència, la taxa de creiximent poblacional decenal s'ha mantingut superior (llevat en 1971) a la mija nacional. No obstant, en l'any 2011, es va trobar que era inferior al promig nacional.[21] El cens de 2011 per a l'estat va mostrar que el 55% de la població era rural i el 45% urbana.[22][23] Encara que Índia no ha realisat un cens per castes des de l'Independència, basant-se en el cens de l'era britànica de 1931, s'estima que els marathas i els marathas-kunbi formen numèricament el grup de castes més gran en al voltant del 32% de la població.[24] Maharashtra té una gran població d'Atres Classes Atrassades (Other Backward Class) que constituïx el 41% de la població. Les tribus registrades inclouen als adivasis, com els Thakar, Warli, Konkana i Halba.[25] El cens de 2011 va revelar que les castes registrades i tribus registrades representaven l'11,8% i el 8,9% de la població, respectivament.[26] L'estat també inclou un número considerable de migrants d'atres estats de l'Índia.[27] Uttar Pradesh, Guyarat i Karnataka concentren el major percentage de migrants en l'àrea metropolitana de Mumbai.[28]

El cens de 2011 va informar que la proporció de sexes era de 929 dònes per cada 1000 hòmens, inferior a la mija nacional de 943. La densitat de Maharashtra era de 365 hab./km², inferior a la mija nacional de 382 hab./km². Des de 1921, les poblacions de Ratnagiri i Sindhudurg es varen reduir un 4,96 % i un 2,30 %, respectivament, mentres que la de Thane va créixer un 35,9 %, seguida de la de Pune en un 30,3 %. La taxa d'alfabetisació és del 83,2 %, superior a la nacional, que és del 74,04 %.[29] D'esta sifra, l'alfabetisació masculina va alcançar el 89,82 % i la femenina, el 75,48 %.[30]

Religió

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Religió en Índia.


Segons el cens de 2011, el hinduismo era la religió principal de l'estat, en un 79,8% de la població total, seguida pel Islam, en l'11,5% de la població. Maharashtra té el major número de seguidors del budisme en l'Índia, en un 5,8% de la població total de Maharashtra, en 6 531 200 seguidors. Els budistes maratíes representen el 77,36% de tots els budistes en l'Índia.[31] Els sijs, cristians i jainistas constituïen el 0,2%, el 1% i l'1,2% de la població de Maharashtra, respectivament.[32]


Maharashtra, i en particular la ciutat de Bombay, alberga dos chicotetes comunitats religioses d'uns 5000 judeus, principalment pertanyents a les comunitats Bene Israel i judeua bagdadí.[33] Els parsis són l'atra comunitat que seguix el zoroastrismo. El cens de 2011 va registrar al voltant de 44.000 parsis en Maharashtra.[34]

Llengües

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Idiomes de l'Índia.


Archiu:Language Map of Maharashtra (2011 Census).svg
Llengües parlades per districte
Maratís      30-40%      40-50%      50-60%      60-70%      70-80%      80-90%      90-100% Llengües Bhil      40-50%


El maratí és l'idioma oficial, encara que cada regió té els seus propis dialectes..[35][36] La majoria de la població parla llengües regionals classificades com a dialectes del maratí en el cens. El powari, el lodhi i el varhadi es parlen en la regió de Vidarbha; el dangi es parla prop de la frontera entre Maharashtra i Guyarat; les llengües bhil es parlen en tot el noroest de l'estat; i el khandeshi (conegut localment com ahirani) es parla en la regió de Khandesh. En les regions de Desh i Marathwada, l'urdu decani es parla àmpliament, encara que els parlants de decani solen ser bilingües en maratí.[37]


El konkani, i el seu dialecte malvani, es parla a lo llarc de la costa sur de Konkan. El telugu i el kannada es parlen en les zones fronterices de Telangana i Karnataka, respectivament. En la confluència de Madhya Pradesh, Maharashtra i Chhattisgarh es parlen diversos dialectes del hindi, com el lodhi i el powari. El lambadi es parla en una àmplia zona de l'est de Marathwada i l'oest de Vidarbha. El gondi és parlat per minories cada volta més chicotetes en Vidarbha, pero es concentra principalment en els boscs de Gadchiroli i la frontera en Telangana.cita requerida

El maratí és la llengua materna de la majoria o pluralitat de la població en tots els districtes de Maharashtra, llevat Nandurbar, a on el 45% de la població parla bhili. El major percentage de parlants de khandeshi es troba en el districte de Dhule (29%) i el major percentage de parlants de gondi es troba en el districte de Gadchiroli (24%).[38]

Els majors percentages de parlants natius de hindi es troben en les zones urbanes, especialment en Bombay i les seues afores, a on és la llengua materna de més d'una quarta part de la població. Pune i Nagpur també són llocs en gran afluència de parlants de hindi. El gujarati i el urdu també són idiomes importants en Mumbai; abdós són parlats per aproximadament el 10% de la població.[38] l'urdu i el seu dialecte, el decani, són parlats per la població musulmana de l'estat.[39]

l'àrea metropolitana de Bombai alberga a immigrants de tota l'Índia. En Bombai es parla una àmplia gama d'idiomes, com el telugu, el tamil, el konkani, el canarés]], el sindhi, el panyabí, el bengalí, el tulu i molts més.[38]

Organisació territorial

[editar | editar còdic]

El territori de l'estat es dividix administrativamente en sis regions o divisions, que a la seua volta estan subdivididas en un total de 35 districtes.

— Divisions Districtes
Archiu:Maharashtra Divisions Eng.svg
Konkan Mumbai, Mumbai suburbà, Thane, Raigad, Ratnagiri, Sindhudurg
Pune Pune, Satara, Sangli, Solapur, Kolhapur
Nashik Nashik, Dhule, Jalgaon, Ahmednagar, Nandurbar
Aurangabad Aurangabad, Jalna, Latur, Nanded, Osmanabad, Parbhani, Hingoli, Beed
Amravati Amravati, Akola, Washim, Buldana, Yavatmal
Nagpur Nagpur, Chandrapur, Wardha, Bhandara, Gondia, Gadchiroli

Àrees protegides

[editar | editar còdic]

En 2017, existien 537 santuaris de vida salvage en l'Índia, d'ells 41 en Maharashtra. En Maharashtra s'han creat santuaris de vida selvada, parcs nacionals i reserves del Proyecte Tigre en l'objectiu de conservar la rica biodiversitat de la regió. En 2017, l'Índia contava en 103 parcs nacionals, sis d'ells ubicats en Maharashtra. També existixen 50 reserves de tigres en l'Índia i sis àrees del Proyecte Tigre en Maharashtra, a saber, Tadoba-Andhari, Melghat, Nagazira, Sahyadri, Bor i Pench. Gran part dels boscs i la fauna de Maharashtra es troben a lo llarc dels Ghats occidentals, és dir, en Maharashtra occidental i Vidarbha oriental.

  • Santuari de vida selvada Bhimashankar. Situat en els Ghats occidentals, és famós per la farda jaganta de Malabar. El santuari es troba en els districtes de Thane, Raigad i Pune de Maharashtra.
  • Santuari de Vida Selvada Bor es troba en el districte de Wardha, en Vidarbha Oriental. Per la gran cantitat de tigres i atres animals salvages, el Santuari de Vida Selvada Bor va ser declarat Zona Especial per a Tigres pel Govern de Maharashtra en 2012.
  • Parc Nacional Chandoli, ubicat en el districte de Sangli, conta en una gran varietat de flora i fauna. El Fort Prachitgad, l'assut Chandoli i les seues pintoresques cascades es troben en les afores del parc.
  • Parc nacional Gugamal, també conegut com la Reserva de tigres Melghat, està localisat en el districte deón Vidarbha en el districte d'Amravati, a 80 km de Amravati.
  • Santuari Maldhok, situat en el districte de Solapur, es troba parcialment en el districte de Ahmednagar. El santuari protegix a la gran avutarda índia.
  • Parc nacional de Navegaon, localisat prop de Nagpur en la regió de l'est de Vidarbha, alberga moltes espècies d'aus, cérvols, orsos i lleoparts.
  • Santuari de vida selvada de Nagzira es troba en la cordillera Tirora de la Divisió Forestal de Bhandara, en el districte de Gondia, regió de Vidarbha. El santuari consistix en una cadena de tossals en menuts llac dins dels seus llímits. Estos llac garantisen una font d'aigua per a la vida selvada durant tot l'any i realcen la bellea del paisage.
  • Parc nacional Pench, en el districte Nagpur en Vidarbha, s'estén també en Madhya Pradesh. Ara ha segut millorat per a un proyecte de conservació de tigres.
  • Santuari de Vida Selvada de Sagareshwar, un santuari de vida selvada artificial situat a 30 km de Sangli, és un lloc d'interés, en antics temples del deu Shiva i el temple Jainista de Parshwanath.
  • Santuari de Vida Selvada de Tansa, que es troba en el districte de Thane, a la vora dels rius Tansa i Vaitarna. Els principals assuts de suministrament d'aigua, Tansa, Modaksagar i la part baixa de Vaitarna, es troben en el santuari. La fauna inclou lleoparts, cérvols ladradores, hienes, fardes voladoras i javalins. El santuari conta en quatre zones forestals: Tansa, Vaitarna, Khardi i Parli. La sèu de la divisió de vida selvada es troba en Thane.


  • Santuari de Flamencs de riera Thane inclou 896 ha de manglars a lo llarc del costat oest de la riera (en les àrees de Mulund, Vikhroli, Bhandup, Kanjurmarg i Mandala), ademés de 795 ha de riera parcialment exposta durant la marea baixa. Esta és l'àrea que mils de flamencs utilisen per a descansar durant la marea alta. El Departament Forestal del Govern de Maharashtra va declarar un àrea de 1691 hectàrees com a Santuari de Flamencs de Thane Creek el 6 d'agost de 2015. El santuari es va declarar especialment per a protegir l'hàbitat dels mils de flamencs que visiten la riera.[40]

Ademés d'estos, Maharashtra conta en 35 santuaris de vida selvada repartits per tot l'estat, que s'enumeren ací.[41] El Santuari de Vida Selvada de Phansad i el Santuari de Vida Selvada de Koyna són els més importants.

Ademés dels mencionats, Matheran, una estació de montanya prop de Bombay, ha segut declarada Zona ecosensible (àrea protegida) pel Govern de l'Índia.

Agricultura

[editar | editar còdic]

Cada any es contracten uns 1,4 millons de temporers per a tallar la canya de sucre en Maharashtra. Segons una ret de ONG de drets de la dòna: "Les cortadoras de canya viuen en condicions miserables, sense aigua potable ni sanejament en els seus refugis improvisats. [...] les dònes són especialment vulnerables: els seus cossos no només són explotats, sino també controlats. S'ha produït un aument del número d'histerectomías realisades a les dònes cortadoras de canya i un pico just abans del començ de la collita." Aixina, segons dos enquestes, al 36% de les treballadores se'ls va extirpar l'úter. L'objectiu que perseguien els empresaris azucareros era obtindre una major productivitat de les seues empleades, que podien treballar sense interrupció.[42]

Entre 2015 i 2018, més de 12 000 agricultors es varen suïcidar en Maharashtra, en la seua majoria pels deutes.[43]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «AgriData».
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Maharashtra Geography». Government of Maharashtra.
  3. ↑ «[1]».
  4. ↑ «State Farmer Guide». Ministry of Agriculture.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Maharashtra Rivers». Maharashtra Tourism.
  6. ↑ «Geographical set up». Government of Maharashtra.
  7. ↑ «Cities of Maharashtra». Maharashtra Tourism.
  8. ↑ «Regions in Maharashtra». Discover Índia Portal.
  9. ↑ «United Nations Development Programme». United Nations.
  10. ↑ «A Deccan Odyssey destination». Maharashtra Tourism.
  11. ↑ (1898) Asian Review.
  12. ↑ «Agro Climatic Zones of Maharashtra». Ministry of Agriculture.
  13. ↑ «Application of SPI, EDI and PNPI using MSWEP precipitation data over Marathwada, Índia», 2017 IEEE International Geoscience and Remote Sensing Symposium (IGARSS) (vol. 2017), pp. 5505–5507. doi:10.1109/IGARSS.2017.8128250. ISBN 978-1-5090-4951-6.
  14. ↑ «Climate - ENVIS». Ministry of Environment and Climate Change (Maharashtra).
  15. ↑ Journal of Earth System Science.122(3)
    639–649.doi:10.1007/s12040-013-0294-i.
  16. ↑ Current Science.90(12)
    1610–1626.
  17. ↑ «Climate of Maharashtra». Public Library.
  18. ↑ Singh, K.S. i Mehta, B.V., 2004. Maharashtra (Vol. 30). Popular Prakashan. page=5 [2] [3] archivat en Wayback Machine.
  19. ↑ «Provisional population totals». Census of Índia.
  20. ↑ «Population of Maharashtra 2011 census». Press Population.
  21. ↑ 21,0 21,1 «Population proportion in Maharashtra». UNICEF.
  22. ↑ «Census Índia Info».
  23. ↑ «[4]», Zee News.
  24. ↑ Economic and Political Weekly.30(6)
    336–342.
  25. ↑ «Tribals of Maharashtra». Central Cluster UUPGS.
  26. ↑ «Census of Índia 2011, PCA Maharashtra». Director of Census Operations Maharashtra.
  27. ↑ «[5]», The Times of Índia, 22 de juliol de 2019.
  28. ↑ The Indian Journal of Political Science.72(3)
    747–758.
  29. ↑ «[6]».
  30. ↑ «C-8 Educational Level By Age And Sex For Population Age 7 And Above». Office of the Registrar General & Census Commissioner, Índia.
  31. ↑ «Population by religion community – 2011». The Registrar General & Census Commissioner, Índia. Archivat des d'el original, el 25 d'agost de 2015.
  32. ↑ «Population by Religion - Maharashtra». Registrar General and Census Commissioner of Índia.
  33. ↑ Tablet Magazine.
  34. ↑ «[7]», The Hindu (en en-IN).
  35. ↑ «The Maharashtra Official Languages Act, 1964».
  36. ↑ «[8]».
  37. ↑ Vijayendra, T., Dakhni—People's Language, frontierweekly.com Volume 39, issue 22, [9]
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 «Table C-16 Population by Mother Tongue: Maharashtra». Registrar General and Census Commissioner of Índia.
  39. ↑ Kazi, N.M., 2013. Measuring Impact of Tourism in Índia: A Case Study of Aurangabad.
  40. ↑ Krutika Behrawala. Thane creek as Flamingo Sanctuary: Here's what it means, Mid Day.
  41. ↑ «New Page 1».
  42. ↑ «En Inde, dones paysannes privées d’utérus pour être plus productives» (en fr). RFI.
  43. ↑ «Inde : dones réformes agraires entraînent la plus gran grève du monde» (en fr-fr). lvsl.fr.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Maharashtra&oldid=811573»