Sultanato bahmaní
El sultanato Bahmaní (també denominat Imperi bahmaní) va ser un regne islàmic del Decán sorgit en el surest de l'Índia, contemporàneu del Medioevo europeu,[1] i el primer de la regió de confessió chiíta.[2]
Història
El sultanato va ser fundat el 3 d'agost de 1347 quan Nazir uddin Ismail Shah, qui s'havia rebelat contra el sultà de Delhi (el turc Muhammad bin Tughluq) va cedir el poder al governador Zafar Khan, qui va adoptar el nom d'Ala-ud-Din Bahman Shah.[3]
La capital del nou estat va ser Ahsanabad (Gulbarga) entre el 1347 i el 1425, any en que es va traslladar a Muhammadabad (Bidar).
El sultanato Bahmaní va lluitar en vàries oportunitats en l'imperi hindú de Vijayanagara pel control del Decán. Va alcançar el seu màxim poder en el periodo 1466–1481, baix el regne de Mahammad III, en bona mida gràcies al seu primer ministre Mahmud Gawan, qui va capturar Goa, el port més important de Vijayanagara. Quan Mahammad III va donar crèdit a els qui denunciaven falsament a Mahmud Gawan com a traïdor i ho va eixecutar, va començar un ràpit decliu del regne que finalment en 1518 es va dividir en cinc estats: Ahmednagar, Berar, Bidar, Bijapur i Sultanato de Golconda, coneguts com sultanatos del Decán.
Cultura
La dinastia Bahmaní es considerava descendent de Bahman un llegendari rei d'Iran, lo que els va moure a convertir-se en mecenes de la llengua, lliteratura i cultura persa en general, fins al punt en que molts dels sultans i príncips varen aplegar a ser molt versats en l'idioma i la lliteratura perses.
D'igual manera, varen promoure l'arquitectura monumental d'estil persa, contractant a arquitectes i artesans d'eixe orige. El Golgumbaz en Bijapur és una mostra de l'estil arquitectònic del periodo i conta en un dels domo més grans del món.
Referències
Bibliografia
- Haroon Khan Sherwani, The Bahmanis of the Deccan, Munshiram Manoharlal Publishers, 1985, ISBN 8121502896
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sultanato bahmaní» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.