Sultanatos del Decán

Els sultanatos del Decán varen ser cinc dinasties musulmanes que varen governar varis de regnes medievals tardans de l'Índia, a saber, Bijapur, Golconda, Ahmednagar, Bidar i Berar en el suroest de l'Índia. No obstant, atres fonts inclouen als sultanatos de Ahmednagar, Bijapur, Golconda i Jandes, encara que este últim a voltes és considerat un Estat tapó, com Malwa o Gujarat, entre el Decán i els mogoles. Els sultanatos de Deccan estaven ubicats en la replanell de Deccan, entre el riu Krishna i la cordillera Vindhya. Estos regnes es varen independisar durant la ruptura del sultanato de Bahmani. Es varen destacar per la destrucció dels temples i la misèria econòmica general.

En 1490, Ahmednagar va declarar la seua independència, seguit per Bijapur i Berar en el mateix any. Golconda es va independisar en 1518 i Bidar en 1528. Els sobirans dels cinc sultanatos eren d'orígens diversos: els de Ahmadnagar i Berar eren de linaje hindú (Ahmadnagar era hindú brahmin i Berar era hindú canarés), el Sultanato de Bidar va ser fundat per un antic esclau turc, el de Bijapur va ser fundat per un esclau turc oguz i el de Golconda era d'orige turcomano.

Encara que generalment eren rivals, es varen aliar contra l'Imperi vijayanagara en 1565, debilitant-ho permanentment despuix de véncer-ho en la batalla de Talikota. cal destacar que la lliga va destruir tota la ciutat de Vijayanagara en importants temples, com el de Vitthala, que va ser arrasat fins als fonaments. L'aliança no va durar molt, per mig d'un colp d'Estat, Ahmednagar va poder invadir Berar i anexar-se el sultanato. En tant, el regne hindú de Gajapati va ser destruït per Bengala en 1568 i Golconda va aprofitar per a anexar-se Kalinga, la costa de l'actual Orisa, incloent la ciutat de Chicacole. A mida que els mogoles es varen expandir de forma imparable en el regnat d'Akbar el Gran, els sultanatos del Decán varen prendre una postura de resistència armada, llevat Jandes, el monarca de la qual, Raja Ali Jan, va acceptar tornar-se vassall de Akbar en 1577. Jandes havia coexistit amistosament en Malwa, Gujarat i els sultanatos del Decán, sempre a l'ombra de Gujarat, pero quan este últim va ser conquistat pels mogoles es va unir a ells.

En 1596 els mogoles varen forçar a Ahmednagar a cedir Berar, mentres que Raja Ali va morir combatent junt als mogoles contra Ahmednagar en Sonpet a l'any següent. El seu fill i successor, Bahadur Jan, es va negar a seguir en el vassallage i va ser arrestat i despullat del seu regne en 1601, que va passar a ser part de la província mogol de Berar en gran part del nort de Ahmednagar. Despuix de conquistar Malwa i Jandes, els mogoles varen tindre les bases per a llançar-se a la conquista del Decán. En 1619, despuix de quatre décades de dèbils sultans, Bidar va ser invadit i conquistat per Bijapur. Els demés sultanatos varen ser conquistats més tart pel Imperi mogol: Ahmednagar va anar completament ocupat entre 1616 i 1636, i Bijapur i Golconda varen ser conquistats en 1686 i 1687 respectivament, en una campanya d'Aurangzeb.

Sultanato de Ahmadnagar

El sultanato de Ahmadnagar va ser fundat per Malik Ahmad Nizam Sah I, que era fill del Nizam ul-Mulk Malik Hasan Bahri, un hindú brahmán de Beejanuggar (o Bijanagar) originalment cridat Timapa i convertit a l'islam. Malik Ahmad Nizam Sah I era el governador de Junnar. Despuix de derrotar a l'eixèrcit bahmaní dirigit pel general Jahangir Jan el 28 de maig de 1490, va declarar l'independència i va establir el govern dinàstic sobre Ahmadnagar. El territori del sultanato estava situat en el noroest del Decán, entre els sultanatos de Gujarat i Bijapur. Inicialment, la seua capital estava en Junnar. En 1494, es varen posar els fonaments de la nova capital de Ahmadnagar. Malik Ahmed Sah, despuix de varis intents, va assegurar la fortalea de Daulatabad en 1499.

Despuix de la mort de Malik Ahmed Sah en 1510, el seu fill Burhan, un chiquet de sèt anys, va ser instalat en el seu lloc. Burhan Sah I va morir en Ahmadnagar en 1553. Va deixar sis fills, dels quals Hussain li va succeir. Despuix de la mort de Hussain Sah I en 1565, el seu fill Murtaza (menor d'edat) va ascendir al tro. Mentres Murtaza era un chiquet, la seua mare, Janzada Humayun Sultana, va governar com regente durant varis anys. Murtaza Sah es anexionó Berar en 1574. A la seua mort, en 1588, va pujar al tro el seu fill Miren Hussain, pero el seu regnat només va durar una miqueta més de dèu mesos, ya que va ser enverinat. Ismail, un cosí de Miren Hussain, va ser elevat al tro, pero el poder real estava en mans de Jamal Jan, el líder del grup Deccani en la cort. Jamal Jan va morir en la batalla de Rohankhed en 1591; i pronte Ismail Sah també va ser capturat i confinat pel seu pare Burhan, que va ascendir al tro com Burhan Sah. Despuix de la mort de Burhan Sah, el seu fill major Ibrahim va pujar al tro. Ibrahim Sah va morir als pocs mesos en una batalla en el sultanato de Bijapur. Pronte, Chand Bibi, la tia d'Ibrahim Sah, va proclamar a Bahadur Nizam Sah, el fill menut d'Ibrahim Sah, com a sultà llegítim; i es va convertir en regente. En 1596, un atac mogol dirigit per Murad va ser rebujat per Chand Bibi.

Despuix de la mort de Chand Bibi en juliol de 1600, Ahmadnagar va ser conquistada pels mogoles, i Bahadur Sah va ser encarcerat. Pero Malik Ambar, i atres funcionaris de Ahmadnagar, varen desafiar als mogoles i varen declarar a Murtaza Nizam Sah II com a sultà en 1600 en una nova capital, Paranda. Malik Ambar va ser nomenat primer ministre i en Vakil-us-Saltanat de Ahmadnagar. Més vesprada, la capital es va traslladar primer a Junnar i després a una nova ciutat Khadki (més tart Aurangabad). Despuix de la mort de Malik Ambar, el seu fill Fath Jan es va rendir als mogoles en 1633 i va entregar al jove #gobernant Nizam Shahi Hussain Sah, que va ser enviat com a presoner al fort de Gwalior. Pero pronte Shahaji, en l'ajuda de Bijapur, va colocar en el tro a un refillol de la dinastia Nizam Shahi, Murtaza, que va actuar com regente. En 1636, Aurangzeb, el virrey mogol del Decán, anexionó finalment el sultanato a l'imperi mogol, despuix de derrotar a Shahaji.

Regidors

1. Malik Ahmad Nizam Sah I (1490-1510)
2. Burhan Nizam Sah I (1510-1553)
3. Hussain Nizam Sah I (1553-1565)
4. Murtaza Nizam Sah I (1565-1588)
5. Miren Nizam Hussain (1588-1589)
6. Isma'il Nizam Sah (1589-1591)
7. Burhan Nizam Shah II (1591-1595)
8. Ibrahim Nizam Sah (1595-1596)
9. Ahmad Nizam Sah II (1596)
10. Bahadur Nizam Sah (1596-1600)
11. Murtaza Nizam Sah II (1600-1610)
12. Burhan Nizam Sah III (1610-1631)
13. Hussain Nizam Sah II (1631-1633)
14. Murtaza Nizam Sah III (1633-1636).

Sultanato de Berar

El sultanato de Berar va ser fundat per Fathullah Imad-ul-Mulk, que va nàixer com kannadiga hindú, pero va ser capturat de chiquet per les forces bahmaníes, que estaven en una expedició contra l'Imperi vijayanagara, i criat com a musulmà. En 1490, durant la desintegració del sultanato bahmaní, Imad-ul-Mulk, llavors governador de la província de Berar, va declarar l'independència i va fundar la dinastia Imad Shahi del sultanato de Berar. Va establir la capital en Achalpur (Ellichpur), i també fortificó Gavilgad i Narnala.

A la seua mort, en 1504, Imad-ul-Mulk va ser succeït pel seu fill major, Ala-ud-din. En 1528, Ala-ud-din va resistir l'agressió de Ahmadnagar en ajuda de Bahadur Sah, sultà de Gujarat. El següent governant de Berar, Darya, va intentar primer aliar-se en Bijapur per a evitar l'agressió de Ahmadnagar, pero no va tindre èxit. Més vesprada, va ajudar a Ahmednagar en tres ocasions contra Bijapur. Despuix de la seua mort en 1562, li va succeir el seu fill menut Burhan; pero en 1574 Tufal Jan, un dels ministres de Burhan, va usurpar el tro. Eixe mateix any, Murtaza I, sultà de Ahmadnagar, anexionó Berar al seu sultanato. Burhan, Tufal Jan i el fill de Jan, Shamshir-ul-Mulk, varen ser duts a Ahmadnagar i confinats en una fortalea a on tots ells varen morir posteriorment.

Regidors

1. Fathullah Imad-ul-Mulk (1490-1504)
2. Aladdin Imad Sah (1504-1530)
3. Darya Imad Sah (1530-1562)
4. Burhan Imad Sah (1562-1574)
5. Tufal Jan (usurpador) (1574).

Sultanato de Bidar

Panorama de la Batalla de Talikota (1565). En el panel dret, Hussain Nizam Sah I (montant a cavall) ordena la decapitació de Ramaraya (va regnar en 1542-65), el derrotat #gobernant vijayanagara. Ta'rif-i Husain Shahi (Crònica de Husain Sah).

Bidar era el més menut dels cinc sultanatos del Decán. El sultanato va ser fundat per Qasim Barid I, que va anar un georgiano esclavizado pels turcs. Va entrar al servici del governant bahmaní Mahmud Sah Bahmani (regne 1482-1518) com sar-naubat (comandant), i més tart es va convertir en mir-jumla (governador) del sultanato bahmaní. En 1492, es va convertir en governant de facto de Bahmani, encara que el sultà Mahmud Sah Bahmani va seguir sent el governant nominal.

Despuix de la mort de Mahmud Sah Bahmani en 1504, el seu fill Amir Barid va controlar l'administració del sultanato bahmaní. En 1528, en la fugida de l'últim governant bahmaní, Kalimullah, de Bidar, Amir Barid es va convertir pràcticament en un governant independent. A Amir Barid li va succeir el seu fill Ali Barid, que va anar el primer en assumir el títul de sah. Ali Barid va participar en la batalla de Talikota i era aficionat a la poesia i la caligrafia.

L'últim governant del sultanato de Bidar, Amir Barid Sah III, va ser derrotat en 1619, i el sultanato es anexionó al sultanato de Bijapur.

Regidors

1. Qasim Barid I (1492-1504)
2. Amir Barid I (1504-1542)
3. Ali Barid Sah I (1542-1580)
4. Ibrahim Barid Sah (1580-1587)
5. Qasim Barid Sah II (1587-1591)
6. Ali Barid Sah II (1591)
7. Amir Barid Sah II (1591-1600)
8. Mirza Ali Barid Sah III (1600-1609)
9. Amir Barid Sah III (1609-1619).

Sultanato de Bijapur

Situat en el suroest de l'Índia, a cavall entre la cordillera dels Ghats occidentals del sur de Maharashtra i el nort de Karnataka, el sultanato de Bijapur va ser governat per la dinastia Adil Sahi des de 1490 fins a 1686. El fundador de la dinastia, Yusuf Adil Sah, va poder haver segut un esclau georgiano que va ser comprat per Mahmud Gawan d'Iran. Els Adil Sah varen ser originalment governadors provincials del sultanato bahmaní; pero en la ruptura de l'estat bahmaní despuix de 1518, Ismail Adil Sah va establir un sultanato independent. Ismail Adil Sah i els seus successors varen embellir la capital de Bijapur en numerosos monuments.

Els Adil Sah varen lluitar contra l'Imperi vijayanagara, que es trobava al sur, a l'atre costat del riu Tungabhadra, pero també contra els demés sultanatos del Decán. No obstant, quatre dels cinc sultanatos varen combinar les seues forces per a derrotar decisivament a Vijayanagar en la batalla de Talikota en 1565, despuix de la qual cosa l'imperi es va dissoldre, i Bijapur es va fer en el control del Raichur Doab. En 1619, els Adil Shahis varen conquistar el veí sultanato de Bidar, que va ser incorporat al seu regne.

Més vesprada, en el XVII, els Maratha es varen rebelar en èxit baix el liderage de Shivaji i varen capturar la major part del sultanato i la seua capital, Bijapur. El debilitat sultanato va ser conquistat per Aurangzeb en 1686 en la caiguda de Bijapur, posant fi a la dinastia.

Regidors

1. Yusuf Adil Sah (1490-1510)
2. Ismail Adil Sah (1510-1534)
3. Mallu Adil Sah (1534-1535)
4. Ibrahim Adil Sah I (1535-1558)
5. Ali Adil Sah I (1558-1580)
6. Ibrahim Adil Sah II (1580-1627)
7. Mohammed Adil Sah (1627-1656)
8. Ali Adil Sah II (1656-1672)
9. Sikandar Adil Sah (1672–1686).

El sultanato de Golconda

El fundador de la dinastia, el sultà Quli Qutb-ul-Mulk, va emigrar a Delhi des de Pèrsia en alguns dels seus parents i amics a principis de el XVI. Més vesprada va emigrar al sur, al Decán, i va servir al sultà bahmaní Mohammed Sah I. Quli Qutb-ul-Mulk va conquistar Golconda i es va convertir en governador de la regió de Telangana en 1518, despuix de la desintegració del sultanato bahmaní. Poc despuix, va declarar la seua independència i va prendre el títul de Qutb Sah.

La dinastia va governar durant 171 anys, fins que l'eixèrcit de l'emperador mogol Aurangzeb va sitiar i va conquistar Golconda en 1687.

Regidors

1. Sultà Quli Qutb-ul-Mulk (1518-1543)
2. Jamsheed Quli Qutb Sah (1543-1550)
3. Subhan Quli Qutb Sah (1550)
4. Ibrahim Quli Qutub Sah (1550-1580)
5. Muhammad Quli Qutb Sah (1580-1611)
6. Sultà Muhammad Qutb Sah (1611-1626)
7. Abdullah Qutb Sah (1626-1672)
8. Abul Hasan Qutb Sah (1672-1687).

Contribucions culturals

Els governants dels sultanatos del Decán varen fer una série de contribucions culturals en els camps de la lliteratura, l'art, l'arquitectura i la música.

Una contribució important va ser el desenroll de la llengua dajani, que, havent començat a desenrollar-se baix els governants bahamani, es va convertir en una llengua parlada i lliterària independent durant este periodo, prenent contínuament préstams de l'àrap-persa, el marathi, el kannada i el telugu. Més vesprada, el dajani va passar a cridar-se urdu dajani per a distinguir-ho del urdu del nort de l'Índia.

La pintura en miniatura deccani -que va florir en les corts de Ahmadnagar, Bijapur i Golconda- és una atra de les principals aportacions culturals dels sultanatos del Decán.

A este periodo pertanyen esplendors arquitectònics del Decán com Charminar i Gol Gumbaz. Varis monuments construïts pels sultanatos del Decán es troben en una llista provisional per a ser nominats com a Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO. La tolerància religiosa mostrada pels governants Nizam Shahi, Adil Shahi i Qutb Shahi també és digna de menció.

Ahmadnagar

Els governants Nizam Shahi de Ahmadnagar varen patrocinar en entusiasme la pintura en miniatura, la més antiga de les quals es troba en les ilustracions del manuscrit Tarif-i-Hussain Shahi (al voltant de 1565), que ara es troba en el Bharat Itihas Sanshodhak Mandal, Pune. Una pintura en miniatura de Murtaza Nizam Shah (c. 1575) es troba en la Biblioteca Nacional de París, mentres que una atra es troba en la Raça Library de Rampur. El Elefant corrent es troba en una colecció privada nortamericana, el Pícnic real està en la Biblioteca de l'Oficina de l'Índia de Londres, i el Jove príncip abraçat per una chiqueta, provablement pertanyent al periodo de Burhan Nizam Shah II, es troba en la Edwin Binney 3rd Colecció d'Obres del Sur d'Àsia del Sant Diego Museum of Art.

La primera arquitectura notable dels governants Nizam Shahi d'Ahmadnagar és la tomba de Ahmad Sah I Bahri (1509), en el centre de Bagh Rouza, un complex de jardins. La Masyid Jami també pertany al mateix periodo. La #Meca Masjid, construïda en 1525 per Rumi Jan, un oficial d'artilleria turc de Burhan Nizam Sah I, és original en el seu disseny. El complex de Kotla es va construir en 1537 com a institució educativa religiosa. L'impressionant Farah Bagh va ser la peça central d'un gran complex palatí terminat en 1583. Atres monuments de Ahmednagar del periodo Nizam Shahi són la Do Boti Chira (tomba de Sharja Jan, 1562), la Damri Masjid (1568) i la tomba de Rumi Jan (1568). La Jami Masjid (1615) de Khirki (Aurangabad) i el Chini Mahal, dins del fort de Daulatabad, es varen construir durant l'últim periodo Nizam Shahi (1600-1636). La tomba de Malik Ambar en Khuldabad (1626) és un atre impressionant monument d'este periodo. La Kali Masjid de Jalna (1578) i la tomba de Dilawar Jan (1613) en Rajgurunagar també pertanyen a este periodo.

Durant el regnat de Ahmad Sah I Bahri, el seu guardià dels registres imperials, Dalapati, va escriure una obra enciclopèdica, la Nrisimha Prasada, a on mencionava al seu senyor com Nizamsaha. És un eixemple notable de la tolerància religiosa dels governants Nizam Shahi.

Bibliografia

• Ahmed, Farooqui Salma (2011). A Comprehensive History of Medieval Índia: Twelfth to the Mid-Eighteenth Century (en anglés), Nova Delhi: Pearson. ISBN 9788131732021.

• Avari, Burjor (2013). Islamic Civilization in South Àsia: A History of Muslim Power and Presence in the Indian Subcontinent (en anglés), Londres: Routledge. ISBN 9780415580618.
• Bhattacharya, D. C. (1962). «The Nibandhas», S. Radhakrishnan (ed.). The Cultural Heritage of Índia (en anglés), Calculta: The Ramakrishna Mission Institute of Culture. ISBN 81-85843-03-1.
• Bosworth, Clifford Edmund (1996). The New Islamic Dynasties (en anglés), Edimburc: Columbia University Press. ISBN 9780231107143.
• Chaurasia, Radhey Shyam (2002). History of Medieval Índia: From 1000 A.D. to 1707 A.D (en anglés), Nova Delhi: Atlantic. ISBN 9788126901234.
• Chopra, Pran Nath (2003). A Comprehensive History of Índia: Comprehensive history of medieval Índia (en anglés), Sterling Publishers. ISBN 9788120725089.
• Chopra, Ravindra Mohan (2012). The Rise, Growth And Decline of Indo-Persian Literature (en anglés), Nova Delhi: Iran Culture House.
• Firishtah, Muḥammad Qāsim Hindū Shāh Astarābādī (1829). History of the Rise of the Mahometan Power in Índia, till the year A. D. 1612 (en anglés), Londres: Longman, Rees, Orme, Brown i Green.
• Kumar, Raj (2003). «The Muslim Ruling Dynasties», Essays on Medieval Índia (en anglés), Nova Delhi: Discovery Publishing House, pp. 271-304. ISBN 9788171416837.
• (1967) The History and Culture of the Indian People: The Delhi Sultanate (en anglés), Bombay: Bharatiya Vidya Bhavan.
• Majumdar, Ramesh Chandra (1974). The History and Culture of the Indian People: The Mughal empire (en anglés), Bombay: Bharatiya Vidya Bhavan.
• Michell, George (1999). Architecture and Art of the Deccan Sultanates (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-56321-6.

• Patel, Rehaman (2015). Islamic Art of North Karnataka, Art and Architecture (en anglés), May.
• Richards, John F. (1993). The Mughal Empire (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 9780521566032.
• Vaig seguir, Miguel (1907). Enciclopèdia ilustrada Segui, Barcelona: Centre editorial artístic de M. Vaig seguir.
• Sen, Sailendra Nath (2013). «9. The Emergence of Independent States», A Textbook of Medieval Indian History (en anglés), Delhi: Ratna Sagar, pp. 113-126. ISBN 978-9-38060-734-4.
• (2010) Local Idioms and Global Designs: Architecture of the Nizam Shahs (en anglés), Filadèlfia: University of Pennsylvania.
• Sohoni, Pushkar (2018). The Architecture of a Deccan Sultanate: Courtly Practice and Royal Authority in Clapix Medieval Índia (en anglés), Londres: I. B. Tauris.
• Subrahmanyam, Sanjay (2012). Courtly Encounters: Translating Courtliness and Violence in Early Modern Eurasia (en anglés), Cambridge: Harvard University Press. ISBN 9780674067363.
• Yazdani, Ghulam (1947). Bidar, Its History and Monuments (en anglés), Oxford: Oxford University Press.

Vore també

• Sultanato de Delhi

Enllaços externs

• Bahmani Kingdom and 5 Deccan Sultanates. Complete UPSC Notes (inclou mapes dels sultanatos).
• History of the Deccan Sultanates. World History at KMLA (inclou mapes dels sultanatos).