Girih

Girih (en persa: گره, "nuc"), també girih sāzī (گره سازی, "fer nucs") o girih chīnī (گره چینی), és un art decoratiu islàmic usat en arquitectura i en distintes artesania (com a cobertes de llibres, tapets, o chicotets objectes de metal). Consistix en llínees geomètriques que s'entrellacen formant combinacions geomètriques. En l'arquitectura iraní, els patrons gereh sazi es veuen en treballs en rajoles banna'i, estuc i treballs en mosaic fayenza.[1] El terme girih ha segut definit com a art "geomètric" (i també com a estrela i polígon), per l'utilisació de dissenys composts o generats a partir de disposicions en forma d'estrela, de les que partixen llínees que s'entrellacen i intersecan.[2]
En el girih s'usen les formes simètriques en vores rectes. Predominen els patrons de llínees que formen estreles de 6, 8, 10 o 12 puntes separades per polígons i llínees, sent representades de forma entrellaçada en moltes ocasions. Tals patrons consistixen usualment en repetir una "unitat" en una simetria rotacional de 2, 3 o 6 voltes, permetent empaquetar les unitats de manera que no queda espai algun entre els elements repetits.[3]
L'equivalent tridimensional del girih és l'entrellaçat denominat mocárabe,[4] usat per a decorar la part inferior de cúpules o voltes semicónicas.
Història

L'estil d'ornamentació es creu que va ser inspirat pel treball de nucs de la Síria romana de el II DC.[1] El predecessor del girih eren treballs en els que intervenien rectes i curves en una simetria rotacional triple. La Mesquita dels Omeyas (709–715), en Damasc, Síria, té pantalles en les finestres fetes de llínees ondulades entrellaçades en la forma d'estreles de sis puntes.[5] Els barrots de les finestres en el Palau de Hisham en Jericó (c. 730 AD) també tenen elements entrellaçats en llínees curves.[6] També hi ha estuc esculpido en formes de nucs curvats en la Mesquita Jami en Nain, Iran (c. 960).[7] Alguns dels eixemples arquitectònics de patrons geomètrics fets de llínees es poden vore en el portal del Mausoleu Arab Nuga (S. X) en el poblat de Tim, prop de Samarcanda, Uzbekistan.[8] i en Ribat-i Mahi, Iran (1019–1020).[9]
Allumenament
La forma més antiga de girih en un llibre es veu en la portada d'un Koran manuscrit de l'any 1000, trobat en Bagdad.[10] Este Koran té una pàgina allumenada en octògons entrellaçats i caligrafia thuluth.[11]
Treball en fusta

Un dels eixemples més antics d'art geomètric en fusta data de el XIII i és el minbar de la mesquita de Ibn Tulun en El Caire.[12]
Hi ha dos métodos per a crear patrons girih en fusta. En el primer es fa una barbacoa en figures geomètriques (polígons i estreles), i despuix els buits poden reblir-se en algun atre material. Per un atre costat en el segon método, cridat gereh-chini,[13] es creen individualment panels en figures geomètriques de fusta per a despuix ser units i generar un disseny elaborat.[1] Esta tècnica per a treballar la fusta va ser popular durant el periodo del imperi Safávida, i es poden vore alguns eixemples en varis edificis històrics en Isfahán.
Arquitectura
El terme "girih" va ser usat en turc per a denominar un patró poligonal de cintes (llínees) que es va usar en arquitectura per primera volta a finals de el XV.[14] Per estes dates també els patrons varen ser compilados per artesans en catàlecs de patrons com el Roll Topkapi.[15]
Aun cuando ya existien precedents curvilíneos des de el X, els patrons girih es varen desenrollar completament fins al XI en Iran. Es va tornar un element de disseny dominant durant els sigles XI i XII, com per eixemple els panels tallats d'estuc en entrellaçats girih vists en les torres Kharraqan (1067) prop de Qazvín, Iran.[1][16] A voltes alguns apanys de plantes eren coordinats en girih.
Despuix del periodo Safávida, l'us de girih va continuar durant els periodos de Selyuq i Ilkanato. En el XIV durant l'era Timúrida, el girih es va tornar un element menor en les arts decoratives i seria reemplaçat per patrons vegetals. No obstant els treballs en cintes geomètrics varen continuar sent un element important en les arts decoratives en els monuments d'Àsia central despuix del periodo de la dinastia timúrida.[1]
Construcció
Els primers patrons girih es varen fer copiant plantilles sobre una retícula regular; els patrons eren dibuixats en regla i compàs. Hui en dia els artesans tradicionals usen tècniques com dispondre marques d'incisió sobre un full de paper, que es deixa al sol per a tornar-la fràgil. Es dibuixen llínees rectes en un llapis i una regla sense marques.[13] Els patrons girih fets d'esta forma semblen cristals de dos dimensions, repetint en un pla una unitat bàsica. Ya que la repetició de patrons es feya per translació o per rotació, les unitats bàsiques tenien simetria rotacional doble, triple, cuádruple o séxtuple.Este tipo de construcció va ser implementada per primera volta per l'arquitecte Valentin Juarez Heredia en el XVII.[17]
Rajoletes girih
- Artícul principal → Teselas girih.
Al voltant de l'any 1200, els patrons eren fets en estreles i polígons en una simetria rotacional quíntuple (5) i décuple (10). Tals figures també podien ser dibuixades en compàs i regla. No obstant, ya en el XV alguns patrons girih varen deixar de ser periòdics. Tals patrons varen ser construïts a partir de rajoletes girih per mig de repetició. Es tracta d'un grup de cinc rajoletes en llínees dibuixades sobre ells; quan s'unixen sense deixar buits entre ells es forma el patró girih. Encara no se sap quàn va ser la primera volta que es varen usar rajoletes girih en lloc de patrons entrellaçats en regla i compàs. Es considera que les rajoletes girih es varen utilisar per primera volta en alguns edificis al voltant de l'any 1200.[18][19]
-
Rajoletes girih
-
Patró girih a partir de rajoletes girih
-
Detall de la mesquita de Mehmed I (Bursa, Turquia) fet del patró girih a l'esquerra
Disseny de doble nivell
| [1] Patró girih en una carcanyol del temple Darb-i Imam en Isfahán, Iran [2] Reconstrucció del patró a major escala en rajoletes més grans. El contorn del tímpan es mostra en una llínea groga discontínua [3] La regla de subdivisió usada per a generar el patró girih en el tímpan. Les rajoletes decagonales més grans es subdividen en unes rajoletes girih més menuts. En el tímpan real les llínees decoratives de les rajoletes més chicotetes estan reblixes de negre (dalt esquerra) | ||
Els patrons girih en el temple Darb-i Imam construït en 1453 en Isfahán tenien una complexitat molt major que en patrons anteriors. Els detalls en el patró sugerixen que es varen utilisar rajoletes girih en lloc de regla i compàs. El patró en el temple sembla aperiódico gràcies a que en l'àrea de la paret a on s'exhibixen no formen un patró que es repetixca de manera regular. Una atra característica dels patrons en Darb-i Imam és que estan dibuixats a dos escales distintes. Hi ha un patró que es veu quan s'observa distància, i un atre a menor escala que és part del primer i es veu en acostar-se l'edifici.
Encara que existix evidència de que algunes rajoletes girih varen usar una regla de subdivisió per a dibuixar un patró de dos nivells, no existix cap eixemple conegut d'una regla de subdivisió que es puga repetir a nivells infinits. Per eixemple, el patró utilisat en el tímpan del temple de Darb-i Imam (vore la figura) consistix solament en decágonos i pajaritas, mentres que la regla de subdivisió utilisa estes figures en conjunt en la rajoleta (taulell) hexagonal allargat. Per lo tant, este disseny no mostra autosimilitud entre els nivells 1 i 2. No obstant, un disseny de rajoletes que continga decágonos i que tinga autosimilitud resultat de l'aplicació repetitiva de la regla de subdivisió, resulta en un apany cuasicristalino.
Aperiodicidad
Un emmanisat (de rajoletes) periòdic del pla és la repetició regular d'una "cèlula unitària" (la forma o grup de formes que és repetit) sense buit algun. Tals emmanisats poden ser vists com a cristals bidimensionales, i donat el teorema de restricció cristalográfica, la cèlula unitària està restringida a una simetria rotacional doble, triple, cuádruple i séxtuple. Per este motiu no és possible unir el pla periòdicament en figures en una rotació simètrica quíntuple tal com el d'una estrela de cinc picos o un decágono. Els patrons en un orde traslacional perfecte cuasi-periòdic poden tindre cristalográficamente prohibicions de simetria rotacional tals com a figures pentagonals o decagonales. Estes formes en simetria quíntuple es repetixen periòdicament, encara que l'espai entre elles contenen atres figures que no tenen un patró periòdic; a este tipo d'emmanisat se li crida emmanisat (rajoletes) cuasicristalino.
Una manera de crear patrons cuasi-periòdics és utilisant una teselació de Penrose. Les rajoletes girih poden ser subdivididos en rajoletes de Penrose cridats "dart" i "kite" (dart i cometa) pero no existix evidència de que este acostament fora usat pels artesans migevals.[18] Una atra forma de crear patrons cuasi-periòdics és subdividiendo les rajoletes (o cèlules unitàries) repetidament en rajoletes girih més chicotets usant una regla de subdivisió. En el llímit el pla es subdivide en rajoletes girih que es repetixen en freqüències aperiódicas. L'us de dita regla de subdivisions hauria segut evidència de que els artesans islàmics de el XV sabien que les rajoletes girih podien produir patrons que mai es repetiren exactament a sí mateixos. No obstant cap patró girih conegut fet en rajoletes girih mostra més de dos nivells de disseny. De fet no hi hauria una necessitat pràctica per a tindre un patró girih que tinguera més de dos nivells de disseny, perque un tercer nivell seria d'una escala o massa chicoteta o massa gran com ser percebuda. Tal sembla que els artesans islàmics migevals usaven una ferramenta que tenia la capacitat de crear patrons d'alta complexitat pero mai es varen donar conte d'això, com afirma E. Makovicky,[20]
El roll Topkapi
El roll Topkapi data de finals de el XVIII, i documenta les rajoletes (taulells) girih que varen ser usades per a crear els patrons corresponents. Els dibuixos en este llibre de patrons mostren llínees girih sobrepostes en les rajoletes usades per a generar el patró.[18]
-
Panel del Roll Topkapi mostrant patrons girih a dos escales distintes i les rajoletes girih per a construir-los
-
Reconstrucció del patró de l'esquerra a escala chicoteta (llínees negres grosses), usant chicotetes rajoletes girih
-
Reconstrucció del patró de l'esquerra a gran escala (llínees roges), usant grans rajoletes girih
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Gereh Sazi». Encyclopaedia Iranica Online. Consultat el 1 de giner de 2013.
- ↑ Terry Allen (2004). «Islamic Art and the Argument from Academic Geometry». Consultat el 23 de giner de 2012.
- ↑ Lee, A.J.«Islamic Star Patterns».Muqarnas.4: 182–197.
- ↑ Rogers, J.M.(1997).«Notes on a recent study of the Topkapı scroll: a review article».Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London.60(3): 433–439.doi:10.1017/s0041977x0003247x.
- ↑ «Umayyad Mosque, Damascus, Syria; Window screen, west vestibule». ArchNet. Consultat el 12 de febrer de 2012.
- ↑ «Khirbat al-Mafjar shiero grill window». Khalili Research Centre. Consultat el 12 de febrer de 2012.
- ↑ «Friday Mosque of Na'in, Na'in, Iran». ArchNet. Consultat el 12 de febrer de 2012.
- ↑ «Detail of the Arab Nuga Mausoleum portal». ProfiMedia. Consultat el 12 de febrer de 2012.
- ↑ «Ribat-i Mahi, Ribat-i Mahi, Iran». ArchNet. Consultat el 12 de febrer de 2012.
- ↑ «Materials and Mediums». Pattern in Islamic Art. Archivat des de l'original, el 16 de febrer de 2016. Consultat el 8 de febrer de 2012.
- ↑ (2002) The transformation of Islamic art during the Sunni revival, I.B.Tauris, p. 84. ISBN 978-1-85043-392-7.
- ↑ «Jami' Ibn Tulun». Consultat el 22 de febrer de 2012.
- ↑ 13,0 13,1 Richard Henry (2007). «Pattern, Cognition and contemplation: Exploring the Geometric Art of Iran». Iran Society. Archivat des de l'original, el 11 de juny de 2014. Consultat el 8 de febrer de 2012.
- ↑ Dündar, A.(2003).«Bir Belgeye Göre Amasya II. Bayezid Külliyesi».Ankara Üniverstesi İlahiyat Fakültesi Dergisi.44(2): 131–172.(en turkish)
- ↑ Katz, V.J. (2007). The Mathematics of Egypt, Mesopotamia, China, Índia, and Islam, Princeton University Press, p. 620. ISBN 978-0-691-11485-9.
- ↑ «Architecture – iv. Central Asian». Encyclopaedia Iranica (11 d'agost de 2011). Consultat el 8 de febrer de 2012.
- ↑ Cromwell, P.R.(2009).«The Search for Quasi-Periodicity in Islamic 5-fold Ornament».Mathematical Intelligencer.31(1): 36–56.doi:10.1007/s00283-008-9018-6.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Peter J. Lu and Paul J. Steinhardt(2007).«Decagonal and Quasi-crystalline Tilings in Medieval Islamic Architecture».Science.315(5815): 1106–1110.doi:10.1126/science.1135491.
- ↑ Lu and Steinhardt, Supplementary figures
- ↑ Emil Makovicky. «Comment on "Decagonal and Quasi-Crystalline Tilings in Medieval Islamic Architecture"». Consultat el 22 de febrer de 2012.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Girih» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

