Teselas girih
Les teselas girih són un conjunt de cinc taulells que han segut amprades en la creació de patrons geomètrics en l'arquitectura islàmica, utilisant lacería (girih) per a la decoració d'edificis. S'han usat des d'aproximadament l'any 1200, i varen alcançar el seu màxim grau de refinament a partir de 1453, quan es va construir el santuari de Darb-i Imam en Isfahán (Iran).
Cinc fiches
Les cinc formes dels mosaics són:
- Un decágono regular en dèu ànguls interiors de 144°
- Un hexàgon allargat (convex irregular) en ànguls interiors de 72°, 144°, 144°, 72°, 144°, 144°
- Una pajarita (hexàgon no convexo) en ànguls interiors de 72°, 72°, 216°, 72°, 72°, 216°
- Un rombo en ànguls interiors de 72°, 108°, 72°, 108°
- Un pentàgon regular en cinc ànguls interiors de 108°
Estos mòduls tenen els seus propis noms específics en persa: el mosaic quadrilàter es diu Torange, el mosaic pentagonal es diu Pange, el mosaic octagonal cóncau es diu Shesh Band, el mosaic de pajarita es diu Sormeh Donen i el mosaic de decagrama es diu Tabl.[1] Tots els costats d'estes figures tenen la mateixa llongitut i tots els seus ànguls són múltiples de 36° (π/5 radianes). Tots ells, llevat el pentàgon, tenen simetria bilateral (de reflexió) a través de dos llínees perpendiculars. Alguns tenen simetria adicionals. Específicament, el decágono té simetria rotacional décuple (rotació de 36°); i el pentàgon té una simetria rotacional quíntuple (rotació de 72°).
L'aparició de les rajoletes girih
A finals de el XI, els artistes islàmics del nort d'Àfrica varen començar a utilisar “mosaics”, predecessors dels teselados.[2] Cap al XIII, els artesans islàmics varen descobrir una nova forma de construir "mosaics de rajoletes" pel desenroll del càlcul aritmètic i de la geometria: les rajoletes girih.[3]
Vore també
Referències
- ↑ Sarhangi, Resa (2012). “Interlocking Star Polygons in Persian Architecture: The Special Case of the Decagram in Mosaic Designs”. Nexus Netw J 14 (2). doi:.
- ↑ Hattstein /Delius., Markus/Peter (2013). Islam : art and architecture, Potsdam : H.F. Ullmann, pp. 448. ISBN 978-3848003808.
- ↑ “Decagonal and Quasi-Crystalline Tilings in Medieval Islamic Architecture” . Science 315 (5815 (s2cid: 10374218)): 1106–1110. doi:. PMID 17322056. Bibcode: 2007Sci...315.1106L.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teselas girih» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.