Palau de Hisham

Palau de Hisham

El Palau de Hisham (àrap خربة المفجر, Ḫirbat al-Mafjar, que es traduïx lliteralment com "El lloc a on l'aigua brota de la terra"), i localment conegut com Qasr Hisham (en àrap قصر هشام, Qasr Hisham, lliteralment "Palau de Hisham"), és el nom actual de les ruïnes d'un palau omeya. Es troba a la vora del Wadi Nuwayima, en Khirbat al-Mafjar, a 5 km al nort de Jericó, en Palestina. Abans de convertir-se en palau va ser una vila amurallada que gojava d'un complex sistema de rec del periodo romà, aprofitant tres fonts (Ayn al-Sultan, Ayn al-Nuwayima i Ain al-Duyuk).

Es creu que va ser construït cap a 743-744 pel futur califa Walid II al final del regnat d'Hisham ibn Abd al-Malik (723-743), inspirat en els banys romans, en exquisits mosaics i decoració en estuc. El complex inclou el propi palau, el pati, la casa de banys, la mesquita, una font en jardins i un recint de 60 hectàrees en plantes, animals, mosaics i elaborades decoració. El palau mateix és un gran edifici quadrat en entrada monumental i habitacions en dos plantes, entorn a un gran pati porticado. La sala de bany servia també de sala d'audiències i sala de convits.

Història del jaciment arqueològic

Passarela a través de les ruïnes del palau

El jaciment es va descobrir en 1873. F.J.Bliss va prendre apunts de la zona nort del jaciment, pero no la va excavar, i la principal font d'informació arqueològica deriva de les excavacions de l'arqueòlec palestí D.C. Baramki entre els anys 1934 i 1948. En 1959, un companyer de Baramki, l'administrador colonial del Mandat Britànic Robert W. Hamilton, va publicar el principal treball sobre el Palau de Hisham: Khirbat al-Mafjar: Una Mansió Àrap en la Vall del Jordán. Desafortunadament, el treball arqueològic de Baramki no es va reflectir en este llibre, que per lo tant té solament un enfocament relacionat en el història de l'art. L'investigació de Baramki sobre els aspectes arqueològics del jaciment, especialment els relacionats en la ceràmica, es va publicar en diversos informes i artículs preliminars de la publicació trimestral de l'Oficina Palestina d'Antiguetats. Molts de les troballes de les excavacions de Baramki i Hamilton, en particular les escultures i estatuillas humanes, inusuals en l'art islàmic, es troben ara en el Museu Rockefeller de Jerusalem.

En 2006 es varen desenrollar noves excavacions baix la direcció del Dr. Hamdan Taha, del Ministeri de Turisme i Antiguetats de l'Autoritat Nacional Palestina. A dia de hui, s'està desenrollant una investigació adicional per part del Proyecte Mafjar de Jericó, en colaboració en arqueòlecs de l'Universitat de Chicago.

En 2015 es va firmar un acort entre el Ministeri de Turisme i Antiguetats palestí i l'Agència de Cooperació Internacional de Japó que va permetre l'excavació, restauració i exposició dels 825 metros quadrats del mosaic del palau, un dels més grans del món. Per a protegir-ho del clima molt sec i càlit, es va construir una cúpula que recobrix una planta de basílica que contenia una piscina i luxosos banys d'inspiració romana bizantino, al costat d'una àmplia sala de recepcions i convits. Oberta al públic en novembre de 2021, està equipada en passareles elevades i miradors que permeten als visitants contemplar el mosáico sense danyar-ho.

Context històric

Finestra del Palau de Hisham

És difícil establir en seguritat un context històric per al Palau de Hisham. No hi ha referències textuals en el jaciment, per lo que les excavacions arqueològiques són l'única font d'informació històrica disponible. En el curs de les excavacions de Baramki es va trobar un ostracon en el nom inscrit de Hisham, lo que es va prendre com una prova de que la construcció del palau dataria del regnat del califa Hisham ibn Abd al-Malik. Com a conseqüència, Robert Hamilton va raonar que el palau va funcionar com a residència de Walid II, un nebot de Hisham que es va fer famós pel seu estil de vida extravagant. Des d'un punt de vista arqueològic, sembla segur que el palau és producte de l'arquitectura de la dinastia omeya de la primera mitat de el VIII, encara que els detalls concrets sobre els seus inquilins i el seu us seguixen sense estar clars. Com a jaciment arqueològic, el Palau de Hisham pertany a la categoria de Castells del Desert, una série de monuments que daten del periodo omeya i que es troben en Síria, Jordània, Israel i Palestina. Encara que disten molt uns d'uns atres en térmens de tamany, ubicació i funció, tots ells poden establir un nexe en diversos personages de la família dominant dels Omeyas. Alguns dels castells del desert, com per eixemple Qasr al-Hallabat o Qasr Burqu, suponen l'ocupació islàmica d'estructures prèvies d'orige romà o gasánida. Atres castells, com Qastal, Qasr Al Azraq o al-Muwaqqar, estan conectats a les rutes comercials i a escassos recursos acuífero. En poques excepcions, el patró bàsic dels castells del desert sol ser el d'un palau quadrat semblança als forts romans, uns banys, un embassament o un assut i, a sovint, una tancada agrícola. Existixen vàries interpretacions dels castells del desert, encara que sembla poc provable que una sola teoria puga explicar la gran diversitat observada en els seus registres arqueològics.

Encara que tradicionalment es pensava que el palau havia segut abandonat despuix del terremot de l'any 747/8, el detallat anàlisis de Baramki mostra que dita creència és incorrecta. L'anàlisis de la ceràmica indica que el seu us va continuar durant el periodo ayubí, en una fase d'especial rellevància entre els anys 900 i 1000. S'espera que excavacions futures ajuden a formar una idea més detallada de l'us continuat del palau a lo llarc de diversos periodos històrics.

Bibliografia

• Bacharach, Jere. (1996) "Marwanid Umayyad Building Activities: Speculations on Patronage." Muqarnas Vol. 13: 27-44.
• Baer, Eva. "Khirbat al-Mafjar." Encyclopaedia of Islam 2nd ed.
• Barker, Graeme (1999). Companion Encyclopedia of Archaeology. Londres: Routledge. ISBN 0-415-06448-1
• Bliss, F.J. (1894) "Notes on the Plain of Jericho." Palestinian Exploration Fund Quarterly Statement. 175-183.
• Bowersock, Glen Warren, Brown, Peter and Gravar, Oleg (1999). Clapix Antiquity: A Guide to the Postclassical World. Harvard University Press. ISBN 0-674-51173-5
• Bussagli, Marque (2005). Understanding Architecture. I. B. Tauris. ISBN 1-84511-089-7
• Hamilton, Robert W. (1959) Khirbat al-Mafjar: An Arabian Mansion in the Jordan Valley Oxford: Oxford UP.

• Hamilton, Robert W. (1988) Walid and his Friends: An Umayyad Tragedy Oxford: Oxford UP.
• Hansen, Inge Lyse and Wickham, Chris (2000). The Long Eighth Century. Brill Academic Publishers. ISBN 90-04-11723-7
• Hollingsworth, Mary (2003). Art in World History. Giunti. ISBN 88-09-03474-0
• Holt, Peter Malcolm, Lambton, Ann Katherine Swynford and Lewis, Bernard (1999). The Cambridge History of Islam. Cambridge University Press. ISBN 0-521-29138-0
• Necipoğlu, Gülru (1997). Muqarnas: An Annual on the Visual Culture of the Islamic World. Brill Academic Publishers. ISBN 90-04-10872-6
• Petersen, Andrew (1996). Dictionary of Islamic Architecture. London: Routledge. ISBN 0-415-06084-2
• Soucek, Priscilla. (1993) "Solomon's Throne/Solomon's Bath: Model or Metaphor." Ars Orientalis Vol. 23: 109-134.
• Taha, Hamdan. (2005) "Rehabilitation of Hisham's Palace in Jericho." in F. Maniscalco ed. Tutela, Conservazione i Valorizzazione del Patrimoni Culturale della Palestina. Naples. 179-88.
• Taragan, Hana. (2003) "Atles Transformed--Interpreting the 'Supporting Figures' in the Umayyad Palace at Khirbat al-Mafjar." East and West Vol. 53: 9-29.
• Turner, Tom (2004). Garden History: Philosophy and Design 2000 BC – 2000 AD. Taylor & Francis. ISBN 0-415-31748-7
• Whitcomb, Donald. (1988) "Khirbat al-Mafjar Reconsidered: The Ceramic Evidence." Bulletin of the American Schools of Oriental Research 271: 51-67.
• Whitcomb, Donald (forthcoming) "Khirbat al-Mafjar and the Archaeological Heritage of Palestine.

Referències

• Khirbat al-Mafjar