Gasánidas
Els Gasánidas o Bani Gassan (en àrap: Al-Ghasasina, الغساسنة / بني غسان) va ser una dinastia àrap cristiana, vassalla i aliada del Imperi bizantí els membres del qual pertanyien a un clan de la tribu àrap Azd, en el sur de Yemen i varen aplegar fins al desert de Síria en l'any 250.[1]
Història
[editar | editar còdic]El Regne Gasánida va ser un aliat del Imperi bizantí en servir-li com Estat tapó en la guerra que sostenia este en els perses. La seua capital es va establir en Jabiyah, en els Alts del Golán. Geogràficament varen ocupar part del Alce mediterràneu i el nort del Hiyaz fins a Medina. Varen actuar com a guardians de les rutes de comerç i varen controlar a les tribus beduinas.
El rei Al-Harith ibn Jabalah (que va regnar entre el 529 i el 569) va recolzar als bizantino contra la Pèrsia sasánida i li va ser otorgat el títul de patricio en el 529 per l'emperador Justiniano I. Al-Harith va ser un cristià monofisita, com era normal entre els cristians siris i egipcíacs; va ajudar a revitalisar l'Iglésia síria monofisita (o jacobita, per Jacobo Baradeo, bisbe de Edesa) i va recolzar el desenroll monofisita pese a ser considerat herético per l'ortodòxia bizantina. Més alvance, la desconfiança bizantina i la persecució d'esta heterodoxia va dur problemes als seus successors, Al-Mundhir (va regnar entre el 569 i el 582) i Nu'man.
En la seua aliança en els bizantino, els gasánidas varen entrar a rivalizar en un atre regne àrap cristià (encara que nestoriano i aliat de Pèrsia), el Regne dels Lájmidas.
Al-Harith va lluitar contra el rei lájmida Al-Mundhir durant 25 anys, la péndola de la victòria anava i venia. Primer un, després l'atre, llançaven una audaç incursió en el territori del seu oponent, pero degut a que els gasánidas i lájmidas eren tan parells durant este periodo, els imperis Bizantí i Persa es varen estancar en Orient Mig.
La trobada final entre Al-Harith i Al-Mundir ha passat a la tradició àrap com "El Dia de Halima" (يوم حليمة), denominat aixina en honor a la filla del-Harith cridada Halima, la qual hauria presenciat el fet. La batalla, que va tindre lloc en el nort de Síria en l'any 554, va tindre com resultat la mort del-Mundir i una victòria decisiva per als gasánidas, encara que no va ser el fi de l'enfrontament entre abdós bandos.
Els gasánidas varen prosperar econòmicament i varen mamprendre obres públiques i religioses; també varen patrocinar les arts i en cert moment varen albergar en les seues corts als poetes Nabighah al-Dhubyani i Hassan ibn Thabit.
El regne va ser un estat vassall de l'Imperi Bizantí fins que els seus governants varen ser derrocats pels musulmans en el VII, despuix de la batalla de Yarmuk. El seu poder real, no obstant, havia segut destruït en la guerra anterior, durant l'invasió persa del 614.
Despuix de la caiguda del primer regne en el VII, vàries dinasties, cristianes i musulmanes, varen governar afirmant ser una continuació de la Casa de Gasán. Junt a la dinastia fócida o niceforiana de l'Imperi Bizantí en el IX, atres governants pretenien ser els hereus de la Casa Real Gasánida. Els Sultans Rasulíes varen governar des del sigle XIII a el XV en Yemen, i els sultans mamelucos buryíes en Egipte des de el XIV fins a el XVI. Inclús les dos dinasties encara sent musulmanes, els seus sobirans afirmaven ser hereus i successors dels gasánidas. Els últims governants que varen portar els títuls de successors de la dinastia real gasánida varen ser els xeics cristians Chemor en el Mont Líban, governant el chicotet estat sobirà de Zgarta-Zawiya fins a 1747. Hui sobreviu la Casa Real Gasaní i el seu cap és actualment SAIR el Príncip Gharios Ghassan Al-Numan VIII.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2012. Consultat el 15 de novembre de 2018.
- ↑ El principe que vol donar veu als cristians d'Orient Mig
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gasánidas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.