Àraps cristians
Els àraps cristians o cristians àraps (àrap مسيحيون عرب, ʿArab Masiḥiyyūn) són aquelles persones de confessió cristiana i de llengua o cultura àrap.
Un gran número d'àraps cristians es troben en la zona d'Orient Mig i Àfrica del Nort, en particular en Líban, a on casi la mitat de la població és cristiana, Iraq, Jordània, Egipte, Síria, Israel i Palestina (Cisjordània i la Franja de Gaza).
Els emigrants de les comunitats àraps cristianes constituïxen una part important de la diàspora d'Orient Pròxim, en elevades concentracions de població en Amèrica, particularment en Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia, Veneçuela<o>,</o> El Salvador, Equador, Mèxic i els Estats Units.
Identitat
Els cristians àraps són cultural i llingüísticament àraps, i seguidors de la fe cristiana. El cristianisme ya tenia presència en el món àrap abans del sorgiment del islam i la seua expansió per Àsia i Àfrica en el VII. Vore arameos.
Molts musulmans àraps descendixen d'àraps (arameos o atres ètnia) originalment cristians que es varen convertir al islam per vàries raons; per eixemple, el pagament de la yizía (en àrap جزية), un impost existent en certes dinasties musulmanes per als habitants no musulmans, o l'opressió eixercida per part dels bizantino cap a la gran majoria àrap cristiana, ya siga unitària, monofisita o arriana, etc.
La majoria dels àraps cristians actualment són procedents del Llevant mediterràneu, mentres que històricament en el món àrap els cristians àraps eren descendents dels Kahlani i Qahtani, tribus de l'antiga Yemen (és dir, gasánidas i lajmíes principalment). Els cristians àraps varen aplegar a ser majoria durant varis sigles en lo que es coneixia antigament com País de Sham.
La majoria dels patriarques maronitas dels últims 10 sigles són descendents dels coneguts nobles gasánidas Qahtani, àraps que varen governar el Llevant en el periodo romà i bizantino fins a l'era franc-gasánida.
Els cristians àraps han fet importants contribucions a la civilisació àrap i encara ho fan. Alguns dels més grans àraps poetes, meges, escritors, funcionaris de govern, músics i gent dedicada a la lliteratura han segut àraps cristians.
Ocasionalment hi ha hagut denúncies puntuals que els maronitas poden trobar en la seua ascendència als antics fenicis o en els creuats francs que varen permanéixer en el Llevant. Els maronitas eren habitants d'Orontes (Al-Assi) en la vall de Síria. Varen poder ser descendents d'algunes tribus àraps que mai es varen convertir a l'islam o en part dels arameos. L'eminent historiador libanés Kamal Salibi (per cert, cristià), en el seu llibre 'Una casa de moltes mansions" [1988], els Estats (cap. 6): "És molt possible que els maronitas, com una comunitat d'orige àrap, es trobaven entre les últimes tribus d'àraps cristians que varen aplegar a Síria abans que l'islam, que per cert, des de el XIV, el seu llenguage ha segut l'àrap. Siríaco, que és la forma lliterària cristiana de l'arameo, era originalment el llenguage llitúrgic de totes les sectes semíticas cristianes, tant en Aràbia aixina com en el Llevant i Mesapotamia".
Alguns dels més influents nacionalistes seculars àraps del Llevant han segut cristians ortodoxos grecs, com Michel Aflaq, fundador del Partit Baath, George Habash, fundador del Front Popular per a la Lliberació de Palestina, i Constantin Zureiq.
Història
La primera menció del cristianisme en les terres àraps es produïx en el Nou Testament quan l'apòstol Pablo es referix al seu viage a Aràbia despuix de la seua conversió (Gálatas 1:15-17).
Més tart, Eusebio de Cesàrea parla d'un bisbe cridat Berilo en la sèu de Bostra, a on es realisa un Concili.
El cristianisme està present en el món àrap des de el I despuix de Crist, coincidint en l'establiment del cristianisme en l'Eurasia occidental (Europa i Oriente Pròxim) per part de l'Imperi Romà. És a partir d'este moment quan moltes tribus àraps comencen a adherir-se al cristianisme. Algunes d'estes tribus varen ser els nabateos i els gasánidas. Estes tribus eren d'orige qahtani, parlaven l'àrap-Yemení i protegien la frontera sur-oriental dels imperis romà i bizantino en el nort d'Aràbia.
També se sap que les tribus àraps de Tayy, Abd Al-Qais, i Taglib varen incloure un gran número de cristians en époques anteriors al sorgiment del Islam (el naiximent del qual es remonta al VII). Aixina, la ciutat yemenita de Najrán era un centre del cristianisme àrap, i es va fer famosa per la persecució de cristians per part d'un dels reis de Yemen, Dhu Nawas, qui era un entusiasta per convertir-se al judaisme. El líder de l'iglésia de Najrán durant el periodo de persecució va ser Al-Harith, qui seria canonizado per l'Iglésia catòlica com a Sant Areta.
Alguns experts sugerixen que Filipo l'Àrap (c. 204; † 249) va ser el primer emperador cristià de Roma. Uns atres diuen que el primer governant cristià va ser un àrap cridat Abgar VIII d'Edesa, qui va ser convertit. En el IV, un número significatiu de cristians varen ocupar la península del Sinaí, Mesopotamia i Aràbia.
A lo llarc de moltes époques de l'història, els cristians àraps han coexistit molt pacíficament en els seus companyers no-cristians de parla àrap, principalment els musulmans i els judeus. Inclús despuix de la ràpida expansió de l'Islam des de el VII en avant, a on molts cristians varen optar per no convertir-se a l'islam i en lloc d'això mantindre les seues creències preexistentes.
Com en el «Poble del Llibre», els cristians de la regió gogen de certs drets per la llei islàmica teòrica (Sharia) per a practicar la seua religió sense interferències o persecucions, encara que va ser, no obstant, estrictament condicionat al pagament d'una cantitat especial de diners (tribut) obligat per als no musulmans cridat yizia, en forma d'efectiu o bens, per lo general s'entregava una gran cantitat d'animals, a canvi de la seua seguritat i la llibertat de cult. L'impost no s'aplicava als esclaus, dònes, chiquets, monges, els vells, els malalts, ermitaños, o pobres.
Referències
Bibliografia
- LORIEUX, Claude, Cristians en terres de l'Islam, Madrit, Ed. Paraula, 2002. ISBN 84-8239-618-8
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Árabes cristianos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.