Taglib

Bani Taghlib o Taghlib Ibn Wa'il (en àrap: تغلب بن وائل/ بني تغلب) era una tribu àrap gran i poderosa de Mesopotamia i el nort d'Aràbia. Del mateix linaje que els Adnanitas, que també incloïa a les tribus de Bakr, Anizzah, Banu Hanifa Ibn Wa'il i Anz (en el sur d'Aràbia Saudita).

La terra ancestral de la tribu era la regió del Najd, en el centre d'Aràbia, abans de migrar cap al nort fins a la planura de la Mesopotamia superior en el VI. Es diu que la tribu va sostindre una guerra de quaranta anys en la tribu Bakr, coneguda com la Guerra dels Basus (494-534), a on va véncer la tribu Taghlib. La tribu era coneguda per ser majoritàriament cristiana, i va ser famosa pel seu tamany i la seua força en relació en les atres tribus. Inclús va ser dit per genealogistas àraps clàssics que "si no haguera segut pel Islam, Taghlib hauria devorat als demés àraps."

Durant esta época, d'acort en les fonts clàssiques àraps, la tribu va produir poetes com Amr ibn Kulthum, a quí està atribuït un dels molt respectats sèt poemes penjats de l'Aràbia preislámica, de versos vanidosos i grandilocuentes sobre les glòries de la seua tribu, l'oda de Ibn Kulthum es va convertir en eixemple del hipèrbole àrap.

Taghlib va ser una de les poques tribus àraps que no varen acceptar l'islam en els temps de Mahoma, ni durant el govern dels seus successors immediats. Despuix de la mort del profeta, Tághlib va aplegar a un acort pagant un impost al califa reinante, per a seguir sent cristians. L'impost va ser denominat “sadaqa” (en àrap صدقة, almoina), a diferència de l'impost que es va cobrar en temps posteriors denominat “jizia” (جزية).

Durant l'época omeya, el membre més famós de la tribu va ser el poeta Al-Akhtal, que seguix sent considerat com un dels millors poetes àraps de l'época clàssica, i que va compondre odes en la millor tradició beduina.

Durant l'época de la dinastia abasí, algunes seccions de la tribu varen començar a convertir-se a l'islam en l'esperança d'obtindre més poder polític dins de l'imperi musulmà. La dinastia hamdanida que va governar en el nort d'Iraq i en Síria durant el X, es dia descendent de Taghlib.

La tribu Taghlib va ser una de les que va donar orige als moderns pobladors del sur d'Iraq i proximitats, ancorada la sèu de la seua fe en Antioquía. De la mateixa manera que els siris ortodoxos i els patriarcats de rito bizantí, es varen negar als dictats de Constantinopla.

Poc a poc, segons pareix, la tribu es va ser assentant en les poblacions del nort de Mesopotamia, a on algunes famílies seguixen reivindicant ser descendents de Taghlib fins al dia de hui. Mentres que els integrants de la tribu que varen permanéixer nómades, poden haver segut absorbits per les tribus de la branca de Anizzah. Encara que genealógicament els Taghlib mai es varen unir en Anizzah, ya que els descendents de la primera es troben en la tribu de Dawasir, mentres que els descendents de Anizzah són els Anizzah Ibn Assad.