Rito bizantí
El rito bizantí (o 'constantinopolitano', també cridat 'grec') és una de les cinc grans famílies de ritos llitúrgics cristians de l'Orient cristià. És practicat per Iglésies originàries de l'antic Imperi romà d'Orient (la capital del qual va ser Constantinopla). En la seua majoria són Iglésies ortodoxes pero també les cal estan en comunió en Roma (les cridades Iglésies orientals catòliques). Ademés, s'utilisa el rito bizantí d'un modo modificat en l'iglésia luterana protestant d'Ucrània, la comunitat luterana del rito bizantí (Ostkirchlicher Konvent), la comunitat de Sant Valentí (Sínodo del Gran Callón ELCA) i l'iglésia evangèlica luterana d'Eslovènia. La societat del anglicanisme del rito oriental també ho ampra en les seues misses.
Història
editarL'Iglésia de Constantinopla es va convertir en el centre polític-religiós del Imperi romà en acabant de que l'emperador Constantino refundara en eixa ciutat una nova capital (324-330) en elloc de l'antiga ciutat de Bizancio. Constantinopla va desenrollar el seu propi rito llitúrgic de la llitúrgia de Santiago, en una forma d'acort a la modificada per Basilio el Gran, i en una més comuna, segons modificada per Juan Crisóstomo. Despuix del cisma d'Orient de 1054, llevat per breus periodos de reunions, la majoria dels cristians bizantins no ha estat en comunió en la Santa Sèu de Roma. Conformen el grup d'Iglésies ortodoxes de l'Est, el cap titular del qual és el patriarca de Constantinopla. Les Iglésies ortodoxes són en la seua majoria independents, unides entre sí per la comunió en Constantinopla, que no eixercix autoritat real sobre elles. Es troben dividides típicament en Iglésies a lo llarc de les fronteres de les nacions. Aquelles que han retornat a la plena comunió en Roma estan representades per les Iglésies orientals catòliques de rito 'bizantí'.
Varietats en el rito bizantí
editar- Rito albanés - Els albanés catòlics totalisen uns 1400 hui en dia, que varen recomençar la seua comunió en Roma en 1628. La llengua llitúrgica és l'albanés. La majoria dels cristians albanesos són ortodoxos.
- Rito bielorús - Hi ha un número desconegut d'ells que varen retornar a Roma en el XVII. La llengua llitúrgica és l'eslau antic. Els fidels es troben en Bielorússia, aixina com en Europa, Amèrica i Austràlia.
- Rito búlgar - Els búlgars que varen retornar a la comunió en Roma en 1861. La llengua llitúrgica és l'eslau antic. Els 20 000 fidels es troben en Bulgària. La majoria dels cristians búlgars són búlgars ortodoxos.
- Rito chec - Els catòlics checs de rito bizantí, uns 177 700 (any 2001), es varen organisar com una jurisdicció immediatament subjecta a Roma en 1996.
- Rito croata - Els catòlics croates de rito bizantí varen recomençar la comunió en Roma en 1611. La llengua llitúrgica és l'eslau antic. Els 50.000 fidels es troben en Croàcia i Amèrica. La majoria dels croates són catòlics de rito romà.
- Rito eslovaco - Són uns 225 000 els catòlics de rito bizantí d'orige eslovaco, i es troben en Eslovàquia i en Canadà.
- Rito grec - Són els cristians grecs que varen retornar a la comunió en Roma en 1829. La llengua llitúrgica és el grec. Solament hi ha uns 2500 fidels en Grècia, Àsia Menor (Turquia) i Europa. Els cristians grecs són en la seua majoria grecs ortodoxos.
- Rito hongarés - Descendents dels rutenos que varen retornar a la comunió en Roma en 1646. Les llengües llitúrgiques són el grec, hongarés i anglés. Els 300 000 fidels es troben en Hongria, Europa i Amèrica.
- Rito ítalo-albanés - Mai es varen separar de Roma, estos 60 000 catòlics de rito bizantí es troben en Itàlia, Sicília i Amèrica. La llengua llitúrgica és el grec i el italo-albanés.
- Rito melquita - Són catòlics dels que es varen separar de Roma en Síria i Egipte, i que varen recomençar la comunió en Roma en temps de les Creuades. No obstant, l'unió definitiva no va ser sino en el XVIII. El Patriarca melkita grec és de Damasc. Les llengües llitúrgiques són el grec, àrap, anglés, portugués i espanyol. Els més d'1 milló de catòlics melquitas es poden trobar en Síria, Líban, Jordània, Israel, Argentina, Canadà, Estats Units, Mèxic, Brasil, Veneçola i Austràlia.
- Rito rumà - Són rumans que varen retornar a la comunió en Roma en 1697. La llengua llitúrgica és el rumà. Hi ha més d'un milló de catòlics rumans en Romania, Europa i Amèrica. La majoria dels cristians rumans són rumans ortodoxos.
- Rito rus - Els russos que varen retornar a la comunió en Roma en 1905. La llengua llitúrgica és l'eslau antic. Hi ha un número desconegut de fidels en Rússia, China, Amèrica i Austràlia. La majoria dels cristians russos són ortodoxos.
- Rito ruteno - Són catòlics d'aquells separats de Roma en Rússia, Hongria i Croàcia que varen retornar a la comunió en Roma en 1596 (Brest-Litovsk) i en 1646 (Uxhorod).
- Rito ucranià - Catòlics d'entre els separats de Roma pel cisma grec i reunits novament en Roma en 1595. El Patriarca és el de Lvov. Les llengües llitúrgiques són l'eslau antic i l'ucranià. Els 5,5 millons de catòlics ucranians es poden trobar en Ucrània, Polònia, Anglaterra, Alemània, França, Canadà, Estats Units, Brasil, Argentina i Austràlia. Durant l'era soviètica, els catòlics ucranians varen ser violentament forçats a unir-se a l'Iglésia Ortodoxa Ucraniana. La jerarquia que va continuar existint fòra de la seua terra ha segut des de llavors restablida en Ucrània.
Enllaços externs
editar- cattoliciromani. com/forum/forumdisplay. php/liturgie_orientali-58. html Rito bizantí cattoliciromani. com/forum/forumdisplay. php/liturgie_orientali-58. html archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rito bizantino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.