Anar al contingut

Yizia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:No neutralitat

En la llei islàmica, la yizia (àrap جِزْيَة) o capitació és un impost per càpita que s'impon als hòmens adults i lliures no musulmans que no estigueren malalts, ni foren majors ni monges,[1] coneguts com dhimmíés. Des del punt de vista dels governants musulmans, la yizia era una prova material de l'acceptació dels no musulmans de la subjecció/sumissió a l'Estat i les seues lleis; a canvi, als subjectes no musulmans se'ls permet practicar la seua fe, per a gojar d'una mida d'autonomia comunal, per a tindre dret a la protecció de l'Estat musulmà de l'agressió exterior, i per a l'exenció del servici militar i de l'impost zakat que grava als ciutadans musulmans.[2][3] En la pràctica, als dhimmíes no els estava permés fer proselitisme religiós, i a voltes estava acompanyat d'atres exigències, com el no caminar pel costat dret del carrer, no montar a cavall, solament en mules, etc. En Marroc comportava l'us de chilabas de color negre, indumentària imposta inicialment pels Almohades, en el XII.[4]

La yizia es va continuar aplicant en Pèrsia i en molts països del nort d'Àfrica fins a el XIX, pero casi va desaparéixer per a el XX per la pressió eixercida pels països occidentals. En el XXI, és una llei considerada com a contrària a la concepció secular contemporànea dels drets civils i igualtat davant la llei dels ciutadans, sobretot en els països en els que no s'aplica la sharia. La Declaració dels Drets Humans en l'Islam, firmada en El Caire en 1990, si be prohibix la discriminació en base religiosa, en el seu artícul 24 i 25 establix que tots els drets i llibertats mencionats prèviament es basaran en la sharia, la qual sí establix la llegalitat de la yizia.[5]

Etimologia

[editar | editar còdic]

En àrap significa: "Lo que es pren dels dhimmíes, que és la cantitat de diners acordada en el contracte que dona al no musulmà l'estatus de la Dhimmia, i que es deriva de l'acció del verp "recompensa", com si fora esta (yizia) una compensació per no ser assessinat.[6]

El terme àrap yizia apareix en l'aleya del Corán 9:29. En la pràctica, el terme s'aplica a un tipo especial d'impost, que grava als hòmens adults no musulmans que viuen en un Estat islàmic.

Llei islàmica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sharia.

Molts estudiosos estipulen que la yizia està sancionada pel Corán, la font principal de la llei islàmica, basada en el següent vers:

“Combatau contra aquells, dels que varen rebre el Llibre, que no creen en Allah ni en l'Últim Dia, no facen ilícit lo que Allah i El seu mensager han fet ilícit i no seguixquen la verdadera pràctica d'Adoració, fins que paguen la yizia en sumissió i acceptant estar per davall.”
(C. 9, 29).

Ya que l'aleya no definix lo que significa la yizia, és necessari anar als Hadiz per a trobar la definició. No tots els estudiosos estan d'acort en la definició exacta, ya que alguns eviten utilisar les interpretacions d'estos.

Interpretacions donades en els Hadiz

[editar | editar còdic]

La yizia es menciona vàries voltes en els Hadiz. Entre els temes comuns a través de múltiples Hadiz (i a sovint vàries coleccions de Hadiz) inclouen que Mahoma ordenava als seus comandants militars lluitar contra els no musulmans, fins que accepten a l'islam o paguen la yizia. Mahoma i una série de califes varen impondre la yizia als residents no musulmans en les terres islàmiques, i l'eventual abolició de la yizia en la segona vinguda de Jesús.[7] Sahih Bukhari Volum 4, Llibre 53, número 385 establix que Mahoma va arreplegar la yizia del poble de Baréin, també s'establix en el Volum 5, Llibre 59, número 351 i en el Volum 8, Llibre 76, número 433. Volum 4, Llibre 53, número 386 establix que Mahoma va ordenar a A el-Mughira i el seu eixèrcit que lluitaren contra els no musulmans fins que només adoren a Alá o paguen la yizia. Sahih Muslim Lliure 19, número 4294 establix que Mahoma va ordenar als seus caps militars que exigiren la yizia als no musulmans si es negaven a acceptar l'islam, i a combatre'ls si es negaven a pagar-la. Sunan Abu-Dawud Lliure 19, número 3031 establix que Mahoma va capturar a Ukaydir, el príncip cristià de Dumah, i li va perdonar la vida i va fer la pau en ell baixe la condició que pagara la yizia. Al-Muwatta Llibre 17, Número de 17.24.46 establix que Umar ibn Abd al-Aziz va eximir als que es varen convertir a l'islam de pagar la yizia. També la sunna tracta sobre els que deuen pagar la yizia, principalment els varons no musulmans que han aplegat a la pubertat, en lloc del zakat, ya que el zakat té com a objectiu la purificació dels musulmans, mentres que la yizia té com a propòsit l'humiliació dels no musulmans. També descriu el diezmo adicional o ' lo que deuen pagar els comerciants que viagen per 'ushr i la justificació del mateix.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Shahid Alam, Articulating Group Differences: A Variety of Autocentrisms, Journal of Science and Society, 2003
  2. John Louis Esposito, Islam the Straight Path, Oxford University Press, Jan 15, 1998, p. 34.
  3. Ali, Abdullah Yusuf (1991). The Holy Quran. Medina: King Fahd Holy Qur-an Printing Complex, pg. 507
  4. Castien Mestre, Juan Ignacio. Les Comunitats judeues de Marroc. Entre la convivència i la marginalitat. En: Papers Ocasionals, número 5 - Març 2004.
  5. Brems, I (2001). «Islamic Declarations of Human Rights», Human rights: universality and diversity: Volume 66 of International studies in human rights, Martinus Nijhoff Publishers, pp. 241–84. ISBN 90-411-1618-4.
  6. «لسان العرب، الجزية - Lisan al-Arab (Dictionary)». Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2013. Consultat el 22 de juny de 2014.
  7. Sunan Abu Dawood Book 37, 4310

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Melis, Nicola “Il concetto vaig donar ğihād”, in P. Manduchi (a retor vaig donar), Dalla penna al mouse. Gli strumenti vaig donar diffusione del concetto vaig donar gihad, Angeli, Milano 2006, pp. 23-54.
  • Melis, Nicola “Lo statuto giuridico degli ebrei dell’Impere Ottomano”, in M. Contu – N. Melis - G. Pinna (a retor vaig donar), Ebraismo i rapporti en li culture del Mediterraneo nei secoli XVIII-XX, Giuntina, Firenze 2003.
  • Melis, Nicola Trattato sulla guerra. Il Kitāb al-ğihād vaig donar Molla Hüsrev, Aipsa, Cagliari 2002.


Referències

[editar | editar còdic]