Azdís
Els azdís o clan Azd (أزد) són dos tribus àraps de l'Antiguetat, que habitaven la regió d'Agarrar (els Azd Sarat), en Aràbia Saudita, i en Oman (els Azd 'Uman) que es varen fusionar a l'época islàmica en Basora (Iraq) i en Jorasán (Iran).[1]
Els Azd Sarat varen adoptar l'islam el 631 i encara que varen protagonisar algun incident durant la , Vol. I, ed. H. A. R. Gibb, J. H. Kramers, E. Levi-Provençal, J. Schacht, (Brill, 1986), 811.</ref>
Los Azd Sarat adoptaron el islam el 631 y aunque protagonizaron algún incidente durante la o apostasía (632) varen ser duts a l'orde per Uthman ibn al-Asi governador de Taif. En el 634 el califa Omar (Ummar ibn al-Jattab) va enviar grups de Azd a la zona del Éufrates ( o apostasía (632) fueron llevados a la orden por Uthman ibn al-Asi gobernador de Taif. En el 634 el califa Omar (Ummar ibn al-Jattab) envió grupos de Azd a la zona del Éufrates () i varen poblar Basora i Kufa i inclús alguns es varen traslladar a Egipte. Els Azd de Basora varen acollir baix la seua protecció al governador Ziyad ibn Abihi, amenaçat pels tamimitas, a partir del 658.[2]
El Azd Uman varen emigrar cap al 680 cap a Basora.[3] Els que varen quedar en Aràbia varen crear un emirat a Zara en el IX. Els que es varen establir en Basora es varen unir als Azd Sarat i es varen fusionar, i es varen aliar als Ràbia, fent part aixina dels grups oposts als tamimitas.
El governador Ubayd Allah bin Ziyad va obtindre el respal dels Azd quan va morir el califa Yazid I (683) i els tamimitas es varen sublevar; en les lluites que varen seguir va morir Masud ibn Amr al-Ataki i cap de la coalició dels Azd i els Ràbia; finalment Ahnaf bin Kays, el cap tribal dels tamimitas, va poder posar orde i es va establir un modus vivendi pero la situació va quedar tensa i es varen traslladar també al Jorasán a on la tribu dels Azd aliada als Ràbia i dirigides pels muhallábidas, va passar a ser la dominant.
Despuix de la desgràcia dels muhallábidas, els Azd varen contribuir a la derrota i mort de Kutayba ibn Muslim (715) governador del Jorasán entre el 705 i la seua mort. Varen eixercir certa hegemonia en la província fins a la pujada al tro de Yazid II (720) pero l'eliminació dels muhallàbides va supondre la seua pèrdua d'influència i varen quedar baix domini dels governadors de la tribu dels Qays o kaysitas (qaysites). El hostilitat dels Azd contra estos va debilitar a la dinastia Omeya i va ser una de les causes de la seua caiguda.
Cap al final de la dinastia, l'oposició dels Azd al governador de Jorasán Nasr ibn Sayyar (738-748), va facilitar l'arribada d'Abu Muslim (748); també en Basora es va sublevar contra els Omeyas pero varen ser derrotats pels tamimitas, i açò els va abocar en braços dels Abásidas.
Vore també
Referències
- ↑ Azd, G. Strenziok, The Encyclopaedia of Islam, Vol. I, ed. H. A. R. Gibb, J. H. Kramers, E. Levi-Provençal, J. Schacht, (Brill, 1986), 811.
- ↑ Constructing Al-Azd: Tribal Identity and Society in the Early Islamic Centuries, ProQuest, p. 92. ISBN 978-0-549-63443-0. Consultat el 26 de decembre de 2013.
- ↑ (1978) The Role of the Arab Tribes in the East During the Period of the Umayyads (40/660-132/749), Al-Jamea's Press, pp. 35, 34. Consultat el 26 de decembre de 2013.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Azdís» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.