Basora
Basora (àrap البصرة al-Baṣrah) és la segona major ciutat d'Iraq, en una població d'aproximadament 3.800.200 habitants en 2009. És el principal port del país, situat en les rodalies del golf Pèrsic i a 545 km al sur de la capital, Bagdad. Fundada en 636, Basora va jugar un important paper en els començos de la història islàmica. Té un aeroport internacional, a partir del com Iraqi Airways, la llínea aérea més important del país, ha restaurat recentment la conexió en Bagdad. Es troba en una fèrtil regió agrícola, els productes principals de la qual són el arròs, el dacsa, el centeno, el blat i els dátils. Aixina mateix, són importants els recursos petrolífers. La seua refineria produïx uns 140.000 barrils diaris (22.300 m³). Els musulmans de la zona pertanyen sobretot a la secta jafari del chiisme. També hi ha molts suní, aixina com un chicotet grup de cristians. El mandeanisme sobreviu en la zona abans anomenada Suk esh-Sheikh. La ret de canals que la recorren li varen donar el sobrenom de 'la Venècia d'Orient Mig'. En Les mil i una nits és el port d'a on part Simbad el Marí.
Etimologia
[editar | editar còdic]La ciutat ha rebut molts noms a lo llarc de la seua història, sent Basora el més comú. En àrap, la paraula baṣrah significa "el que vigila," lo que podria haver segut una alusió a l'orige de la ciutat com a base militar àrap contra els sasánidas. Uns atres han argumentat que el nom es deriva de la paraula aramea basratha, que significa "lloc de barraques, assentament".[1] Atres fonts afirmen el nom té el seu orige en la paraula persa Bas-rāh o Bassorāh que significa "a on s'unixen moltes formes".[2]
Història
[editar | editar còdic]Durant els primers anys despuix de l'establiment de la ciutat, els governadors de Basora supervisaven les àrees circumdants a través de guarnicions chicotetes a on també s'instalaven recolectors d'imposts. Durant el periodo omeya, les regions iranís més distants de Fars, Sistán, Jorasán i les parts de Mija que són cridades Māh al-Baṣra varen fer part usualment de la responsabilitat administrativa de Basora, el governador de la quals administrava a través de sub-governadors.[3] En varis punts durant el periodo omeya, la governació de Basora es va combinar en la de la seua ciutat germana de Kufa en el centre d'Iraq (la qual, com Basora, tenia baix el seu control administratiu extenses àrees d'Iran) en mans d'un sol governador, com va ser el cas del poderós virrey d'Abd al-Málik, Al-Hayyach ibn Yúsuf.[3]
Califato Rashidun (632–661)
[editar | editar còdic]La ciutat va ser fundada a principis de l'era islàmica en 636 i va escomençar com un campament de guarnició per als membres de les tribus àraps que feyen part dels eixèrcits del califa rashid Úmar. Un tell a uns quilómetros al sur de la ciutat actual, marca encara l'ubicació original que era un lloc militar. Mentres derrotava a les forces del imperi sasánida en este lloc, el comandant musulmà Utbah ibn Ghazwan va erigir el seu campament en elloc d'un antic assentament militar persa cridat Vaheštābād Ardixcašīr, que havia segut destruït pels àraps.[3] Se li va donar el nom Al-Basrah.
En 639, Úmar va establir este campament com una ciutat en cinc districtes i va nomenar a Abu Musa al-Ashari com el seu primer governador. La ciutat va ser construïda en un pla circular d'acort en l'arquitectura partixca-sasánida.[4] Abu Musa va liderar la conquista de Juzestán del 639 al 642, i Úmar li va donar órdens d'ajudar a Uthmán ibn Abi al-As, qui per a llavors lluitava contra Iran des d'un nou la meuaṣr més a l'orient en la ciutat medieval de Tawwaj. En 650, el califa Rashidun Uthmán va reorganisar la frontera persa, va nomenar a Abdullah ibn Amir com a governador de Basora i va deixar l'ala sur de l'eixèrcit baix el control de Basora. Ibn Amir va conduir a les seues forces a la victòria final sobre Yazdgerd III, el Sah sasánida. En 656, Uthmán va ser assessinat i Ali va ser nomenat califa. Ali va nomenar primer a Uthmán ibn Hanif com a governador de Basora, a qui li va seguir Abdullah ibn Abbás. Estos hòmens varen mantindre la ciutat per a Ali fins a la mort d'este últim en 661.
Califato omeya (661–750)
[editar | editar còdic]Sufyánidas (661–684)
[editar | editar còdic]Els sufyánidas (açò és, Muawiya I, Yazid I i Muawiya II) varen mantindre el control sobre Basora fins a la mort de Yazid I en 683. El primer governador sufyánida va ser Umayyad Abdullah, un famós líder militar, qui exigia llealtat i demandes financeres de Kerbala, pero va anar un mal governador. En 664, Muawiya I ho va reemplaçar per Ziyad ibn Abi Sufn, a sovint cridat "ibn Abihi" ("fill del seu propi pare"), qui es va fer famós pels seus draconianas regles sobre a l'orde públic. A la mort de Ziyad en 673, el seu fill Ubaydullah ibn Ziyad es va convertir en el governador. En 680, Yazid I va ordenar a Ubaydullah mantindre l'orde en Kufa com a reacció a la popularitat d'Husáin ibn Ali en tant net del profeta islàmic Mahoma. Ubaydullah va assumir el control de Kufa. Husáin va enviar al seu primer Muslim ibn Aqil com a embaixador davant el poble de Kufa, pero Ubaydullah ho va eixecutar per por a una rebelió. Ubaydullah va reunir un eixèrcit de mils de soldats i va atacar a Husáin i al seu guàrdia, composta d'aproximadament 70 hòmens, en la batalla de Kerbala, prop de Kufa, a a on es dirigien. L'eixèrcit d'Ubaydullah va eixir victoriós, i Husáin i els seus seguidors varen ser assessinats i els seus caps varen ser enviats a Yazid com a prova. Ibn al-Harith va passar el seu any en el càrrec de governador de Basora tractant de sofocar l'alçament jariyí de Nafi 'ibn al-Azraq en Juzestán. En 685, Ibn al-Zubayr, necessitant un governador pràctic, va nomenar a Umar ibn Ubayd Allah ibn Ma'mar.[5] Ibn al-Zubayr va nomenar després al seu propi germà Mus'ab al-Zubayr. En 686, el revolucionari Mukhtar al-Thaqafi va liderar una insurrecció en Kufa i va donar mort a Ubaydullah ibn Ziyad prop de Mossul. En 687, Musʿab al-Zubayr va derrotar a Mukhtar en ajuda dels kufanos que Mukhtar havia exiliat.[6]
Abd al-Málik (685–705)
[editar | editar còdic]Abd al-Málik ibn Marwan reconquistó Basora per al califato omeya en 691, i va nomenar a Al-Hayyach ibn Yúsuf com a governador conjunt de Kufa i Basora. Basora va permanéixer lleal a al-Hayyach durant la gresca d'Ibn Ash'ath (699-702). No obstant, Basora va recolzar la rebelió de Yazid ibn al-Muhallab contra Yazid II durant la década de 720 .
Califato abasí (750-1258)
[editar | editar còdic]En la década de 740, Basora va caure en mans d'as-Saffah del califato abasí. Durant l'época dels abasíes, Basora es va convertir en un centre intelectual i sèu de l'elitista Escola de Gramàtica de Basora, l'escola rival i germana de l'Escola de Gramàtica de Kufa. Varis dels intelectuals més destacats de l'época eren de Basora: el polímata àrap Alhacén, el colós lliterari àrap al-Jahiz, i la mística sufí Ràbia Basri. La rebelió Zanj d'esclaus agrícoles de les terres baixes va afectar a la zona. En 871, els Zanj varen saquejar Basora.[7] En 923, els cármatas, una secta musulmana extremista, varen invadir i varen devastar Basora.[7]
Dinastia búyida (945-1055)
[editar | editar còdic]De 945 a 1055, una dinastia búyida va governar Bagdad i la major part d'Iraq. Abu al Qasim al-Baridis, que encara controlava Basora i Wasit, va ser derrotat i les seues terres varen ser preses pels búyidas en 947. Adud al-Dawla i els seus fills Diya al-Dawla i Samsam al-Dawla varen ser els gobernant búyidas de Basora durant les décades de 970, 980 i 990. Saneu al-Dawla al-Habashi (ca. 921-977), germà de l'emir d'Iraq Izz al-Dawla, va ser governador de Basora i va construir una biblioteca de 15.000 llibres.
Dinastia selyúcida (1055-1194)
[editar | editar còdic]El turc oguz Tugrïl Beg era elíder dels selyúcidas, i va expulsar a la dinastia chiïta búyida. Va ser el primer gobernant selyúcida en autodenominar-se sultà i protector del califato abasí.
Edat d'or islàmica
[editar | editar còdic]La Gran Mesquita del Divendres va ser construïda en Basora. En 1122, Zengi va rebre Basora com a feu.[8] En 1126, Zengi va reprimir un tumult i en 1129 Dabis va saquejar el tesor estatal de Basora. Un mapa de l'any 1200, "en vespres de les invasions mongolas", mostra al califato abasí governant el baix Iraq i, presumiblement, Basora. El assessí Rashid-ad-Din-Sinan va nàixer en Basora entre 1131 i 1135. En 1258, els mongoles liderats per Hulegu Khan varen saquejar Bagdad i varen acabar en el domini abasí. Segons alguns relats, Basora va capitular davant els mongoles per a evitar una massacre. El mapa de la dinastia bahrí mameluca (1250-1382) mostra a Basora baix la seua àrea de control, i el mapa del ilkanato (1300-1405) mostra a Basora baix el seu control. En 1290, d'acort en Buscarello de Ghizolfi, va esclatar una lluita entre genoveses en el port de Basora en el Golf Pèrsic, entre les faccions güelfas i gibelinas.
Ibn Battuta va visitar Basora en el XIV, senyalant que "era coneguda en tot lo món, espaciosa en àrea i elegant en els seus patis, notable pels seus numerosos horts i els seus fruts selectes, ya que és elloc de trobada de les dos mars, el salat i el dolç."[9] Ibn Battuta també va senyalar que Basora constava de tres seccions: el barri dels Hudayl, el barri dels Banu Haram i el barri iraní (mahallat al-Ajam).[3] Fred Donner afig:" Si els dos primers revelen que Basora era encara predominantment una ciutat àrap, l'existència d'un barri iraní revela clarament ellegat de llarcs sigles de contacte íntim entre Basora i el replanell iraní."[3]
Sigles XV i XVI
[editar | editar còdic]Basora va tindre una importància geopolítica particular en els sigles XVI i XVII, en estar ubicada en la frontera entre els imperis rivals otomà (suní) i safávida (chiïtes), en la frontera del desert d'Aràbia, i ademés eixercitar un paper fonamental en el creiximent del comerç sobre el oceà Índic (sent l'únic port otomà en eixida a este oceà).[10] Com a resultat, els otomans i els safávidas es varen disputar la possessió de Basora. Encara que els dos imperis varen reclamar jurisdicció sobre la ciutat en vàries ocasions, la seua autoritat era només de nom en la seua major part, mentres que el control de facto estava en mans de governadors locals que governaven baix suzeranía safaví o otomana.[10][11] Durant este periodo, gran part de l'actual Iraq es va tornar insegura a causa dels estralls produïts per les "feroçment independents" tribus seminómades àraps (en el sur) i kurdo (en el nort), que atacaven a les caravanes que circulaven.[11] Aixina mateix, el clima en el sur, en Sawad, era perjudicial per a la salut i duya plagues i epidèmies mortals que varen contribuir a varis periodos turbulentos en l'història de Basora.[10][11] En tot, Basora s'havia convertit en un important centre de tràfic per a l'àrea del Golf Pèrsic, tant per a comerciants com per a peregrins de camí a La Meca i Medina.[10]
La tribu àrap beduina del-Mughamis, una branca de la tribu Banu'l-Muntafiq que habitava l'àrea entre Kufa i Basora, es va fer en el domini de Basora a principis d'el XV.[12] Entre 1436 i 1508 el control de facto va passar a mans dels Mos#a, una confederació tribal de chiïtes radicals que es trobava principalment en les vores dels pantans en la frontera de la província safávida d'Arabestán (actualment, Juzestán),[12] pero ho varen perdre prontamente a mans dels Kara Koyunlu i els Ak Koyunlu, successivament.[12] En 1508, durant el regnat del Shah Ismail I (r. 1501-1524), el primer rei safávida, Basora i els Mos#a es varen tornar part del Imperi Safávida.[10] Esta va ser la primera volta que Basora va estar baix la sobirania safávida. Els Mos#a varen demostrar ser valiosos aliats per als safávidas, a sovint actuant com a representants d'estos en campanyes contra els àraps del sur d'Iraq i Basora, comandados per un governador designat pels safávidas. Encara que oficialment eren súbdits safávidas, gojaven d'una àmplia autonomia, i el seu territori servia com a zona neutral entre safávidas i otomans. En 1524, despuix de la mort d'Ismail I, la dinastia gobernant local de Basora, els A el-Mughamis, varen reprendre el control efectiu de la ciutat.[12] Dotze anys més vesprada, en 1536, durant la Guerra Otomà-Safávida, el governant beduino de Basora, Rashid ibn Mughamis, va reconéixer a Solimán el Magnífic com el seu suzerano, qui a la seua volta ho va confirmar com a governador de Basora.[10] Les províncies àraps del Imperi Otomà varen eixercir una gran independència, i inclús a sovint varen alçar les seues pròpies tropes.[10] Encara que Basora s'havia somés als otomans, el control otomà sobre Basora era dèbil inicialment.[11] Açò canviaria una década despuix, en 1546, quan, despuix d'una lluita tribal que va involucrar als Mos#a i al governant local de Zakiya (prop de Basora), els otomans varen enviar una guarnició a Basora. Açò va resultar en un control otomà més estricte (pero encara de nom) sobre Basora.[11]
Si ben havien segut reemplaçats pels otomans com governants d'Iraq, els safávidas mai varen renunciar a reclamar-ho, a lo manco en la seua retòrica llegal.[11] En realitat, la major part d'Iraq era territori foràneu per als safávidas, a pesar de que el sur estava habitat per molts chiís. En paraules de l'historiador modern Rudi Matthee:
La zona era difícil de defendre, ya que estava aïllada de la replanell persa central per la cordillera de Zagros. El Sawad, la planura aluvial de Mesopotamia, era calorosa, humida i poc saludable, i una incubadora freqüent d'epidèmies mortals. La terra plana i semidesértica era un terreny inhòspit per als guerrers qizilbash, acostumats a les planures altes i a les montanyes en el centre de Pèrsia i Anatolia oriental. La seua preferència per tàctiques de guerrilla, emboscades i carreres ràpides seguides per una retirada cap a les montanyes, en contraposició a les confrontacions obertes en el camp de batalla, no els servia be en Iraq, en les seues planures aluvials i pantans.[11]
Imperi portugués
[editar | editar còdic]
El imperi portugués havia fet una forta presència en el golf Pèrsic des de principis d'el XVI. En 1523, els portuguesos baix el mando d'António Tenreiro (1485-1560/1565) varen creuar a Basora des d'Alep. En 1550, el regne local de Basora i els governants tribals varen recolzar als portuguesos contra els otomans, i a partir de llavors els portuguesos varen amenaçar en conquistar a Basora vàries. Des de 1595 els portuguesos varen actuar com a protectors militars de Basora,[11] i en 1624 els portuguesos varen ajudar al Pasha de Basora a repelir una invasió persa. Als portuguesos se'ls va concedir una part de les aduana i l'exenció de peages. A partir de llavors, el territori de Xatalárabe (Shatt al-Arab), com ho varen cridar els portuguesos, es va convertir en un territori aliat de l'imperi portugués. Gràcies a esta aliança, els agustinos varen conseguir fundar un convent en Basora, que responia a Goa.[13] A principis d'el XVII, parts de la ciutat i rius de Basora varen ser dissenyats per portuguesos.[14]
Sigles XVII-XIX
[editar | editar còdic]En 1596, el governador otomà va vendre Basora a un tal Afrasiyab, un magnat local descendent de la dinastia sunita selyúcida.[10] Des de llavors fins a 1668, Basora va ser considerada un eyalato hereditari baix el control de la família Afrasiyab.[10][12] Durant este periodo, el Shah safávida Abás el Gran (r. 1588-1629) va fer varis intents de capturar Basora, que era important rival per a la seua ciutat portuària comercial de Bandar Abbás, i era ademés una base per als comerciants portuguesos en la regió. Els intents safávidas fets en 1624, 1625 i 1628-1629 durant la Guerra de 1623-1639 varen resultar infructuosos, gràcies a una combinació d'interferència portuguesa, preocupacions urgents en atres fronts i, finalment, la mort d'Abás.[12]
Si ben els safávidas varen reconéixer el domini otomà sobre Iraq en el Tractat de Zuhab (1639), ocasionalment sentien la tentació d'intentar recuperar-ho, per eixemple despuix de la derrota otomana en la batalla de Kahlenberg en 1683. No obstant, faccions més cautelosas i conservadores, conscients del decliu del poder militar dels safávidas, varen prevaldre en contra d'estes idees.[10] Les relacions es varen mantindre tenses en Basora pel continu acossament contra els pelegrins iranís per part de les autoritats otomanes, per lo que els safávidas varen aplegar inclús a prohibir el pas als peregrins en vàries ocasions.[10] Ademés, els disturbis en el sur d'Iraq varen continuar estenent-se per la frontera cap al territori safávida. Aixina, en 1667, quan Husayn Pasha de la dinastia Afrasiyab es va negar a reconéixer la suzeranía del sultà i els otomans varen enviar una expedició punitiva en contra seua, Husayn Pasha va evacuar a tota la població al territori safávida al mateix temps que oferia la ciutat als safávidas.[10] El Shah Solimán I (r. 1666-1694), no obstant, va rebujar les súpliques d'Husayn Pasha puix no volia enemistarse en els otomans,[10] i en 1668, el governador otomà de Bagdad va establir el control directe sobre Basora.[10]
L'interés de Basora pels safávidas també va ocórrer per raons econòmiques: a mediats i finals d'el XVII, les monedes safávidas abbasi i panj shahi eren les monedes més utilisades en Basora. baix el successor de Solimán I, Husayn (r. 1694-1722), la política safávida en relació en la recuperació d'Iraq no va canviar. Segons Matthee, "açò no és sorprenent", ya que l'eixèrcit safávida era dèbil en eixe moment i el propi Sha era famós per la seua naturalea insegura.[10] A diferència de la majoria dels seus predecessors, el sultà Husayn va encorajar activament als peregrins a visitar els santuaris sagrats chiïtes en Iraq, lo que varen fer en cantitats sense precedents.[15] Husayn també es va mostrar dispost a gastar els recursos de l'estat safávida per al manteniment dels santuaris en Iraq.[10]
Durant el començ d'el XVIII, els safávidas varen tornar a guanyar poder en el sur d'Iraq.[12] En 1690, un brot de pesta i una hambruna varen provocar conflictes tribals a l'interior de la tribu Al-Muntafiq en el sur d'Iraq. Liderats pel xeic Mane ibn Mughamis, els àraps Muntafiq es varen rebelar contra els otomans.[12] El govern otomà va iniciar una atra campanya punitiva, pero no va conseguir sofocar el tumult de Shaykh Mane. En 1695, el xeic Mane va capturar Basora en l'ajuda de la població local i va derrocar al governador i les tropes otomanes.[10][12] Durant el seu breu mandat com a governant de Basora, se li va considerar relativament benevolente.[12] Els safávidas no estaven particularment feliços en este canvi d'acontenyiments. Els rebels no solament havien pres el control d'una ciutat important en la frontera safávida, sino que també havien saquejat vàries caravanes de peregrins prop de Basora durant el seu captura de la ciutat. Per als safávidas, açò demostrava que el xeic Mane tenia ambicions expansionista i podia representar un perill per als seus interessos.[12] El vali ("virrey", "governador") safávida de la província veïna d'Arabestán, Farajollah Khan, també estava preocupat pels vínculs entre els Mos#a i el xeic Mane. Uns 5000 membres insatisfets dels Mos#a, seguidors del seu nebot Sayyed Mahmud, havien ajudat al xeic Mane en la captura de Basora en 1695.[12] A penes dos anys despuix, en 1697, Farajollah Khan i els Mos#a que li eren lleals es varen enfrontar en el xeic Mane i els seus simpatisants entre els Mos#a.[10][12] Farajollah Khan i els seus Mos#a varen eixir victoriosos i varen capturar Basora en nom del shah safávida, causant la fugida del xeic Mane fugira.[10][12]
Quan els safávidas es varen donar conte de que el xeic Mane i els seus membres de la tribu estaven ansiosos per reprendre Basora, i inclús volien atacar Hoveyzeh, la capital provincial de la província d'Arabestán, el sah Husayn va emetre un firmán (decret), ordenant que l'eixèrcit safávida de la província de Lorestán, comandado per Ali Mardan Khan, cap de la tribu Fayli i governador de Kohgiluyeh, alvançara cap a Basora.[10][12] El 26 de març de 1697, tropes safávidas varen prendre control de la ciutat, i Ali Mardan Khan va ser nomenat governador.[12] Açò va marcar el començ del segon periodo de control safávida de Basora.[11] Més tart eixe any, Ali Mardan Khan va ser reemplaçat per Ebrahim Khan, el governador de Dawraq (actual Shadegan, Juzestán).[10][12]
Encara que els safávidas havien pres el control de Basora, es varen abstindre de fer un "reclam total i definitiu" sobre la ciutat.[12] El govern del sultà Husayn encara estava preocupat per no pertorbar la pau en els otomans. Ademés, eren conscients de la debilitat militar d'Iran en eixe moment i es varen donar conte de que seria "difícil aferrar-se a una ciutat ubicada en una regió extremadament volàtil".[10] Les activitats del rebel kurdo Suleiman Bava, que havia capturat la ciutat d'Ardalan i la fortalea d'Urmía prop de la frontera otomana en el mateix any, varen reforçar les seues preocupacions.[10] A finals de 1697, el xeic Mane, havent fet les paus en el seu antic enemic el Farajollah Khan, i ajudat per desertors dels Mos#a, va derrotar a una gran força safávida prop de la fortalea de Khurma (Khorma) i va capturar al seu general. Açò va obligar al sultà Husayn a oferir Basora als otomans.[10][12] El sultà Husayn va ordenar fer claus d'or pur i va enviar a Rostam Khan Zanganeh com a embaixador en Constantinopla, per a entregar-li-les al sultà otomà Mustafa II (r. 1695-1703), en un gest simbòlic que li oferia la ciutat al control otomà.[12] No obstant, encara que els safávidas varen continuar mostrant la seua voluntat de tornar Basora als otomans i varen mantindre una embaixada otomana en Isfahán entre decembre de 1698 i abril de 1699, Basora permaneixeria en mans dels safávidas fins a 1701.[10]
A principis de 1700, el xeic Mane va reaparéixer davant la ciutat de Basora i va exigir un pagament de 500 tomans al seu governador safávida, Ebrahim Khan.[10][12] El governador, que estava curt de tropes, va convéncer al xeic Mane en un pagament de 300 tomans i va rebre 6000 reforços de la província de Kohgiluyeh. Les forces àraps varen continuar pressionant la ciutat, lo que va dur al Shah a retirar a Ebrahim Khan més vesprada eixe any i a reemplaçar-ho per Davud Khan, el exgobernador del-Qurna.[10][12] Posteriorment, els àraps varen bloquejar Basora, lo que va provocar una hambruna.[10][12] Esta situació va continuar en 1701. En febrer d'eixe any, la guarnició safávida de 6000 hòmens, desmoralizados per la falta de pagament i la notícia de que un eixèrcit otomà massiu es dirigia cap a Basora, es va rebelar contra el governador safávida i va saquejar numeroses propietats en Basora.[10] L'eixèrcit otomà va aplegar a Basora el 9 de març de 1701, exigint la rendició dels safávidas. Davud Khan i les tropes safávidas en Basora varen abandonar la ciutat i varen abordar barcos que havien mantingut llests.[10][12] El 10 de març de 1701, el recent nomenat governador otomà, Ali Pasha, va entrar en Basora acompanyat pels governadors otomans de Bagdad, Sivas i Kirkuk, aixina com per uns 30 000 soldats otomans.[10]
La dinastia Zand durant el regnat de Mohammad Karim Jan va ocupar breument Basora despuix d'un llarc sege entre 1775 i 1779. Els zands varen intentar introduir la forma usulí del chiisme entre els habitants de Basora que eren bàsicament chiïtes ajbaríes. La brevetat del govern de Zand va fer que açò fora insostenible.
XX
[editar | editar còdic]
En 1911, la Encyclopaedia Britannica va informar que "uns 4000 judeus i potser 6000 cristians"[16] vivien en Basora, pero no turcs, llevat els funcionaris otomans. En 1884, els otomans varen respondre a la pressió local dels chiïtes del sur separant els districtes del sur del valiato de Bagdad, creant aixina el nou valiato de Basora.
Geografia
[editar | editar còdic]Basora es troba en la ruta fluvial de Shatt-Al-Arab, aigües avall de la qual es troba el Golf Pèrsic. Les vies navegables de Shatt-Al-Arab i Basora determinen les fronteres oriental i occidental de Basora, respectivament. La ciutat està travessada per una complexa ret de canals i rieres, vitals per al rec i atres usos agrícoles. Estos canals es varen utilisar alguna volta per a transportar mercaderies i persones per tota la ciutat, pero durant les últimes dos décades, la contaminació i una baixa contínua del nivell de l'aigua han fet impossible la navegació fluvial en els canals. Basora es troba aproximadament a 110 km (68 milles) del Golf Pèrsic.
Clima
[editar | editar còdic]Basora té un clima àrit càlit (classificació climàtica de Köppen, BWh), com el restant de la regió circumdant, encara que rep una miqueta més de precipitació en comparació a llocs de l'interior gràcies a la seua ubicació prop de la costa. Durant els mesos d'estiu, de juny a agost, Basora és una de les ciutats més càlides del planeta, en temperatures que superen regularment els 50 °C (122 °F) en juliol i agost. En hivern, Basora experimenta un clima templat en temperatures d'al voltant de 14 °C (57 °F) en promig. En algunes nits d'hivern, les temperatures mínimes estan per baix de 0 °C (32 °F). L'alta humitat, a voltes superior al 90%, és comú per la proximitat al pantanoso Golf Pèrsic. La màxima temperatura històrica es va registrar el 22 de juliol de 2016, quan les llectures diürnes es varen disparar a 53,8 °C (128.8 °F). Esta és una de les temperatures més altes jamai medides en tot el planeta. La nit següent, la temperatura mínima nocturna va ser de 38,8 °C (101.8 °F), que va ser una de les temperatures mínimes més altes en un dia, solament superada per Jasab, Oman i el vall de la Mort. La temperatura més baixa jamai registrada en Basora va ser de -4,7 °C (23.5 °F) el 22 de giner de 1964.[17]
Demografia
[editar | editar còdic]En Basora, la gran majoria de la població està composta d'àraps ètnics de les tribus adnanitas o qahtanitas. Les tribus ubicades en Basora inclouen les tribus del-Emarah, Bani Mansour, Dulaim, Shammar, Jubur, Bani Tamim, Bani Malik, Zubaid, Al-shwelat, Suwa'aneu, Al-bo Mohammed, Al-Badr, Al-Ubadi, i Ruba'ah Sayyid (descendents totes del profeta islàmic Mahoma) i atres tribus àraps. Ademés dels àraps, també existix una comunitat de pobles afro-iraquí, coneguda com els zanj. Els zanj són un grup ètnic musulmà que viu en Iraq i són una mescla de pobles africans presos de la costa de l'àrea de l'actual Kènia com a esclaus en els anys 900. Sumen al voltant de 200.000 en Iraq.
Religió
[editar | editar còdic]Basora és una de les principals ciutats chiïtes, i l'antic chiisme ajbarí es veu progressivament superat en números pel chiisme usulí. La població suní és chicoteta i el seu percentage disminuïx a mida que més chiïtes iraquí es muden a Basora en busca de diverses oportunitats laborals o d'assistència social. La ciutat satèlit d'Az Zubayr en direcció a Kuwait solia ser una ciutat suní, pero la floreciente població de Basora s'ha estés a Zubair, convertint-la en una extensió de Basora en també una llaugera majoria chií. Es varen registrar cristians assiris en el cens otomà ya en 1911, i un chicotet número d'ells viu en Basora. No obstant, una cantitat significativa de la comunitat moderna està composta per refugiats fugint de la persecució del Estat Islàmic en les planures de Nínive, Mossul i el nort d'Iraq. Des de que Iraq va ser lliberada d'esta amenaça, molts d'estos cristians han retornat als seus llocs natals en les planures de Nínive. Per a 2018 hi havia uns pocs mils de cristians en Basora. Una de les comunitats més grans de mandeos preislámicos viu en la ciutat, els quarters generals de la qual estaven localisats en l'àrea abans anomenada Suk esh-Sheikh.
Economia
[editar | editar còdic]La ciutat està ubicada a lo llarc de la via fluvial Shatt al-Arab, a 55 quilómetros (34 milles) del Golf Pèrsic i a 545 quilómetros (339 milles) de Bagdad, la capital i ciutat més gran d'Iraq. La seua economia depén en gran mida de la indústria petrolera. Iraq té la quarta major reserva de petròleu del món, estimada en més de 115 mil millons de barrils (18,3 × 109 m³). Alguns dels camps petrolers més grans d'Iraq es troben en la província, i la majoria de les exportacions de petròleu d'Iraq partixen de la Terminal Petrolera del Basrah. La South Oil Company té la seua sèu en la ciutat. L'activitat econòmica substancial en Basora se centra en la indústria petroquímica, que inclou la Companyia de Fertilisants del Sur i la Companyia Estatal d'Indústries Petroquímiques (SCPI). La Companyia de Fertilisants del Sur produïx una solució d'amoníac, urea i nitrogen gaseós, mentres que la SCPI se centra en productes com etileno, càustic/clor, monòmer de clorur de vinil (VCM), clorur de polivinilo (PVC), polietileno de baixa densitat i polietileno d'alta densitat. Basora es troba en una regió agrícola fèrtil, en productes principals com l'arròs, dacsa, ordi, dacseta perla, blat, dátiles i ganado. Durant molt temps, Basora va ser coneguda per la calitat superior de les seues dátiles. Basora es va fer coneguda en la década de 1960 pel seu mercat del sucre. El transport marítim, la llogística i el transport també són indústries importants en Basora. Basora alberga els sis ports d'Iraq. Umm Qasr és el principal port d'aigües profundes en 22 plataformes, algunes de les quals estan dedicades a productes específics (com a sofre, llavors, oli lubrificant, etc.). Els atres cinc ports són de menor escala i més especialisats. La peixca era un negoci important abans del boom petroler. La ciutat també té un aeroport internacional, en servici a Bagdad en Iraqi Airways, l'aerollínia nacional.
Ciutats hermanades
[editar | editar còdic]Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Abdullah, Thabit. (2001). Merchants, Mamluks, and murder : the political economy of trade in eighteenth century Basra, State University of New York Press. OCLC 43590160. ISBN 0-7914-4807-X.
- ↑ «انجمن پژوهشی ایرانشهر » آرشیو » انتقال فرهنگ ساسانی به دوره اسلامی (بخش اول)». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2011. Consultat el 8 d'agost de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «BASRA – Encyclopaedia Iranica». iranicaonline. org. Consultat el 8 d'agost de 2020.
- ↑ «UMAYYAD BUILDING TECHNIQUES AND THE MERGING OF ROMAN-BYZANTINE AND PARTHO-SASSANIAN TRADITIONS: CONTINUITY AND CHANGE».Clapix Antique Archaeology.4(1)
- 491–537.ISSN 1570-6893.doi:10.1163/22134522-90000099.Consultat el 8 d'agost de 2020.
- ↑ (Madelung p. 303–04)
- ↑ (Brock p.66)
- ↑ 7,0 7,1 Wink, André,. Al-Hind : the making of the Indo-Islamic world. OCLC 924274889. ISBN 9780391041738.
- ↑ Küçüksipahioğlu, Birsel. “Musul Veu Halep Valisi İmâdeddin Zengi’nin Haçlarla Mücadelesi” (Mossul and Aleppo Governor Imad Al-Din Zangi’s Fight Against the Crusaders). Şarkiyat Mecmuası (Journal of Oriental Studies), no. 36 (September 2020): 103-126
- ↑ Ibn Batuta, 1304-1377.. The travels of Ibn Battutah, Paperback edition edició. OCLC 308750311. ISBN 0-330-41879-3.
- ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 10,14 10,15 10,16 10,17 10,18 10,19 10,20 10,21 10,22 10,23 10,24 10,25 10,26 10,27 10,28 10,29 10,30 «Basra since the Mongol conquest».Koninklijke Brill NV.doi:10.1163/1573-3912_ei3_com_23813.Consultat el 15 d'agost de 2020.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 11,8 «IRAQ iv. RELATIONS IN THE SAFAVID PERIOD – Encyclopaedia Iranica». iranicaonline. org. Consultat el 15 d'agost de 2020.
- ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 12,14 12,15 12,16 12,17 12,18 12,19 12,20 12,21 12,22 12,23 «Between Arabs, Turks and Iranians: The town of Basra, 1600–1700».Bulletin of the School of Oriental and African Studies.69(1)
- 53–78.ISSN 0041-977X.doi:10.1017/S0041977X06000036.Consultat el 15 d'agost de 2020.
- ↑ «Religiosos em armes: o motim dos agostinhos dona Congregação dona Índia Oriental (Goa, 1638)».Topoi (Rio de Janeiro).21(43)
- 122–146.ISSN 2237-101X.doi:10.1590/2237-101x02104306.Consultat el 15 d'agost de 2020.
- ↑ Garcia, José Manuel, 1956- (2009). Cidades i fortalees do Estat dona Índia : séculos XVI i XVII, 1a ed edició, Quidnovi Editora. OCLC 503447422. ISBN 978-989-628-167-0.
- ↑ «Basra since the Mongol conquest».Koninklijke Brill NV.doi:10.1163/1573-3912_ei3_com_23813.Consultat el 15 d'agost de 2020.
- ↑ «Basra».1911 Encyclopædia Britannica.Volume 3Consultat el 15 d'agost de 2020.
- ↑ "library. noaa. gov/docs. lib/htdocs/rescue/cd374&x20;pdf/LSN3407.PDF Iraqi Meteorological Department, 1970" (PDF). Departament Meteorològic Iraquí. 1970.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Basora.- 2003 Mapa de Basora (NIMA)
- Pàgina web oficial (en àrap)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Basora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.