Zanj
Zanj (en àrap i persa زنج, "Terra dels negres") era el terme utilisat pels geógrafos àraps per a referir-se a una part de la costa del Àfrica Oriental i els seus habitants,[1][2][3] i és l'orige etimològic del nom de les illes de Zanzíbar. La latinisació Zingium servix com un nom arcaic per a la zona costera en la moderna Kènia i Tanzània en el sur d'Àfrica oriental. L'arquitectura d'estos assentaments urbans comercials és ara un tema d'estudi per a la planificació urbana.[4][5] Durant sigles, els assentaments costers varen ser una font de marfil, or i esclaus, des de seccions de l'interior conquistat fins al món del oceà Índic.[6]
Etimologia
Zanj en àrap significa el "país dels negres". Atres transliteraciones inclouen Zenj, Zinj i Zang.[7][8] Anthony Christie va argumentar que la paraula zanj o zang pot no ser d'orige àrap, una forma chinenca (僧祇 sēngqí) es registra ya en el 607 d. C. Christie va argumentar que la paraula té el seu orige en el surest asiàtic.[9] La paraula javanesa jenggi significa poble africà, precisament el poble de Zanzíbar.[10] Se sap que els pobles austronesios indonesis varen aplegar a Madagascar cap a ca. 50-500 d. C.[11][12] Sobre la seua ruta, una possibilitat és que els indonesis creuaren directament l'oceà Índic des de Java fins a Madagascar. És provable que hagen travessat Maldives, a on persistixen fins al present proves de l'antic disseny d'embarcacions i de la tecnologia peixquera d'Indonèsia.[13]
Divisió de la costa d'Àfrica Oriental
Els geógrafos històricament varen dividir la costa oriental d'Àfrica en general en vàries regions segons els habitants respectius de cada regió. Fonts àraps i chinenques es varen referir a la zona general que estava ubicada al sur del-Misr (Egipte), Al-Habasha (Abissínia) i Barbaria (Somàlia) com Zanj.[8]
Zanj estava situat en les rodalies del surest d'Àfrica i estava habitat per pobles de llengua bantú cridats zanj.[1][8] L'àrea central de l'ocupació de Zanj s'estenia des del territori al sur de l'actual Ras Kamboni[14] fins a l'illa de Pemba en Tanzània. Al sur de Pemba es troba Sofala en el modern Moçambic, el llímit del qual nort pot haver segut Pangani. Més allà de Sofala estava el regne d'Al-Wakwak, també en Moçambic.[15] L'historiador i geógrafo àrap del X Abu al-Hasan 'A elī al-Mes'ūdī descriu a Sofala com el llímit més lluntà de l'assentament de Zanj, i menciona el títul del seu rei com Mfalme, una paraula bantú.[1]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 F. R. C. Bagley et al., The Last Great Muslim Empires, (Brill: 1997), p.174
- ↑ Bethwell A. Ogot, Zamani: A Survey of East African History, (East African Publishing House: 1974), p.104
- ↑ Timothy Insoll, The Archaeology of Islam in Sub-Saharan Africa, (Cambridge University Press: 2003), p.61
- ↑ AlSayyad, Nezar. (2001). Hybrid urbanism : on the identity discourse and the built environment, Praeger. OCLC 636365553. ISBN 978-0-313-07339-7. Consultat el 2021-01-25.
- ↑ Pollard, Edward; Fleisher, Jeffrey; Wynne-Jones, Stephanie(2012-10).«Beyond the Stone Town: Maritime Architecture at Fourteenth–Fifteenth Century Songo Mnara, Tanzània».Journal of Maritime Archaeology.7(1): 43–62.ISSN 1557-2285.doi:10.1007/s11457-012-9094-9.Consultat el 2021-01-25.(en en)
- ↑ Oliver, Roland Anthony,. Africa in the Iron Age, c500 B. C. to A. D. 1400. OCLC 1364815. ISBN 0-521-20598-0. Consultat el 2021-01-25.
- ↑ Spuler, Bertold, 1911-1990. (1994-). A history of the Muslim world, M. Wiener Publishers. OCLC 30516554. ISBN 1-55876-095-4. Consultat el 2021-01-25.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Raunig, Walter.; Wenig, Steffen. (2005). Afrikas Horn : Akten der Ersten Internationalen Littmann-Konferenz 2. bis 5. Mai 2002 in München, Harrassowitz. OCLC 62554242. ISBN 3-447-05175-2. Consultat el 2021-01-25.
- ↑ Dick-Read, Robert(2006-04-11).«Indonèsia and Africa: questioning the origins of some of Africa’s most famous icons».The Journal for Transdisciplinary Research in Southern Africa.2(1)ISSN 2415-2005.doi:v2@i1.307 10.4102/td. v2@i1.307.Consultat el 2021-01-25.
- ↑ Petrus Josephus Zoetmulder, 1982, Old Javanese – English Dictionary, The Hague: Martinus Nijhoff. 2 v. (xxxi, 2368 p.)
- ↑ Dewar, Robert I.; Wright, Henry T.(1993-12).«The culture history of Madagascar».Journal of World Prehistory.7(4): 417–466.ISSN 0892-7537.doi:10.1007/BF00997802.Consultat el 2021-01-25.(en en)
- ↑ Burney, D(2004-08).«A chronology for clapix prehistoric Madagascar».Journal of Human Evolution.47(1-2): 25–63.doi:jhevol.2004.05.005 10.1016/j. jhevol.2004.05.005.Consultat el 2021-01-25.(en en)
- ↑ P. I. Manguin (1993). Pre-modern Southeast Asian Shipping in the Indian Ocean: The Maldive Connection. ‘New Directions in Maritime History Conference’ Fremantle.
- ↑ Insoll, Timothy. (2003). The archaeology of Islam in sub-Saharan Africa, Cambridge University Press. OCLC 50348221. ISBN 0-521-65171-9. Consultat el 2021-01-25.
- ↑ Goodwin, Stefan, 1941- (2006). Africa's legacies of urbanization : unfolding saga of a continent, Lexington Books. OCLC 62857808. ISBN 0-7391-0731-3. Consultat el 2021-01-25.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zanj» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.