Zanguebar

Archiu:Shimoni fishermen.JPG

Zanguebar

Zanguebar és el nom donat fins a la primera mitat de el XX a les costes africanes orientals en el oceà Índic, hui casi en la seua totalitat corresponents a Kènia, Tanzània i el nort de Moçambic.

El Zanguebar abans de el XX

La costa del Zanguebar o dels Zanj, latinizadamente Zingium, forma part del conjunt de les antigues denominacions de la costa d'Àfrica Oriental que es troba hui repartida entre l'extrem noreste de Moçambic (la costa dels Macondo), l'actual costa de Tanzània i les seues illes, la costa de Kènia i la costa de Somàlia al sur del riu Juba. Per la lingua franca usada actualment en la regió també se li denomina a voltes Costa Suajili o Costa Zwahili. Més exactament, esta zona s'ha entés com la costa africana a lo llarc del oceà Índic ubicada entre la costa d'Ajan al nort i la de Malinda al sur, o dit d'un atre modo: entre els 5° N i 11° S. El primitiu topònim Zenj o Zanj que va donar orige al de Zanguebar és el d'un nom local d'esta regió en àrap i en suajili. El nom europeu Zingium va ser la latinización del terme persa transliterado a l'àrap com Zang (terra de negres), mentres que el nom Zanguebar va passar a significar a les costes que varen pertànyer al Sultanato de Zanzíbar, noms actualment caiguts en desús, encara que persistix l'illa de Zanzíbar.

Esta costa és la típica de la cultura suajili, la qual per sigles ha estat somesa al Sultanato d'Oman i l'han distinguit els menuts estats de Magadoxo, Malinda, Zanzíbar, Kilwa, etc.

El Zanguebar sorgix com a noció geogràfica aproximadament en el VIII, quan s'establix un corredor marítim comercial entre el Mig Oriente i el Àfrica Oriental. Tal circuit comercial, cridat "Corredor Suajili", extrea del continent africà esclaus, or, marfil, diamants, banyes de rinoceront, pells, coral, plomes etc. Entre el IX i el X es va accentuar la presència àrap, la qual ha deixat un fort influix cultural, especialment en lo religiós i en lo llingüístic. En el XVI els àraps varen ser desplaçats pels portuguesos. En la segona mitat de el XVIII el Zanguebar va ser controlat pel Emirat de Mascate, domini en el qual es va accentuar el tràfic d'esclaus africans. En 1840 el sultà Sayyid Saíd va traslladar la seua capital a Zanzíbar, després el poder sobre este territori va passar al Sultanato de Zanzíbar, fins que a finals de el XIX el Zanguebar va ser repartit entre el Imperi colonial alemà i els britànics. Els alemans es varen apropiar del sector meridional (costes de Tanganica) i els anglesos de l'illa de Zanzíbar i del sector septentrional del Zanguebar (costes de l'actual Kènia).

XX

Durant la Primera Guerra Mundial tot el territori en qüestió va passar a ser colónia britànica (pese a que a Itàlia se li va otorgar un menut sector de la Somàlia al sur de Juba i a Portugal la costa del port de Malinda o Malinde hui cridat Malindi) i és en eixe periodo que deixa d'usar-se el topònim Zanguebar.