Turcs oguz

Turcs oguz

Els turcs oguz (de turc mig, ٱغُز) era el nom d'una antiga confederació de pobles túrquicos. Va ser una de les confederacions tribals que varen aparéixer despuix del colapse del imperi dels Köktürks en l'any 744. Varen rebre el nom pel seu llegendari capità, Oguzhan (jagan oguz).

Els escritors musulmans varen cridar als oguzes convertits al islam Federació turcomana, sobretot en l'àrea d'influència selyúcida. El nom turcomano va substituir al d'oguz a partir del moment de les invasions mongolas (batalla de Köse Donağ, any 1243).

Etimologia

Oğuz és una paraula turca derivada de la raïl oγ- o **uq- que sugerix ‘relació en’. Per eixemple, ogul significa ‘fill’; oglan, ‘chiquet’; oglaq, ‘cabritillo’; ogush, ‘clan’ o ‘tribu’. Per tant, oghuz (i oghur) pot ser traduït en el sentit de clan o tribu, grup tribal, grup de tribus aliades. En les fonts històriques oğuz sol presentar-se en un prefix numèric, com Üch Oguz (una aliança de tres tribus), Toquz Oguz (confederació de nou clans) i Oguz Sekiz (idem d'huit tribus).

Per tant la veu Oğuz en turc i orjón remet a Toquz Oğuz, una federació de tribus descendents dels kirguises que varen emigrar des de la vall del Yeniséi.

La tribu oguz i els seus subgrups

Erro al crear miniatura:

L'Estat oguz de Yagbu, entre la mar Caspio i la mar d'Aral.

Els oguz eren una de les federacions tribals més importants en l'imperi dels túrquicos. Segons Alín Alathir, varen aplegar a la vall del Sir Daria en l'época del califa Mohamedín Mansur Almahdi, entre els anys 775 i 783, i varen fundar una comunitat composta per uns vinticinc clans governats per un yabghu. L'existència d'este títul demostra que el clan oguz ya era autònom dins del Imperi köktürk quan este va desaparéixer en l'any 742. Rashidaldín va informar que els oguz es subdividían en dos confederacions, Bozok i Üchok.

Els subgrups de la confederació Bozok eren: Kayı, Bayat, Alka Evli, Kara Evli, Yazir, Döger, Dudurgha, Yaparli, Avshar, Kizik, Begdili i Karkin. Per la seua banda, els subgrups Üçok eren: Bayundur, Peçene, Çavuldur, Çepni, Yigdir, Bügdüz, Yiwa i Kinik.

La dinastia selyúcida era part del clan Kenek, els otomans pertanyien al Kayı i els Ak Koyunlu al Bayundur. Es creu que les llengües túrquicas suroccidentals modernes deriven del túrquico parlat pels oguz.

Bibliografia

• Cahen, Claude; Deverdun, G. i Holt, P. M.: artícul Ghuzz en Encyclopaedia of Islam.
• Golden, Peter B. (1992). Introduction to the History of the Turkic Peoples, Ed. O. Harrassowitz. ISBN 3-447-03274-X.
• Kreiser, Klaus i Neumann, Christoph K. (2003). Kleine Geschichte der Türkei, Ed. Reclam. ISBN 3-15-010540-4.

Bibliografia

• Katayama, Akio«Toquz Oğuz».Shigaku zasshi.90(12, pp. 1785-1801)ISSN 0018-2478.
• Hamilton, James(1998).«L'origine dones Turcs».Turcica.30, pp. 255-261ISSN 0082-6847.
• Thierry, François(1998).«Els monnaies de Boquq qaghan dones Ouighours (795-808)».Turcica.30, pp. 263-278ISSN 0082-6847.
• Adamovic, Milan(1981/1982).«Die alten Oghusen».Materialia Turcica.7/8, pp. 26-50
• Golden, Peter B. (1972). The migrations of the Oğuz, en Archivum Ottomanicum nº 4, pp. 45–84.
• Hamilton, James(1962).«Toquz-Oguz and On-Ouygur».Journal Asiatique.(250, pp. 23-63)
• Reichl, Karl (1982). Türkmenische Märchen, Ed. Studienverlag N. Brockmeyer. ISBN 3-88339-265-0.
• Schmiede, Hanspeter Achmed (1995). Dede Korkut's Buch, Verl. Anadolu. ISBN 975-17-1550-4.