Anar al contingut

Kara Koyunlu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu, també cridats els turcs d'ovelles negres (Azeri: Qaraqoyunlular persa: قرا قویونلو), varen ser una confederació[1] tribal chiïta[2][3] Azeri–turca oguz[4][5][6] que va governar sobre el territori comprés en lo que hui és Armènia, República d'Azerbaiyan, Azerbaiyan Meridional, Iran occidental, Turquia oriental i Iraq des d'al voltant de 1375 fins a 1468.[7] Jahan Shah, el governant de l'ovella negra, va escriure poemes en Idioma azerí.[8][9]

l'Idioma azerí era l'idioma de la cort, l'eixèrcit i la poesia, mentres que el persa s'usava per a la poesia i els registres oficials.[10][11]

La família gobernant provenia de la tribu Iıwa dels turcs Oghuz, especialment els Baharlus, els qui en el XIV posseïen terres al nort del llac Van i en Mossul en l'Alta Mesopotamia.[12][13] Ademés de Baharlu, les tribus que componien Kara Koyunlu eren tribus turques de parla azerbaiyana com Saadlu, Karamanlu, Alpaut, Dukharlu, Jagirlu, Hajilu, Agaceri. Segons Faruk Sümer, la tribu Kara Koyunlu era sense dubte una subtribu (oba).[14] Els Oghuz i Minorsky afirmen que esta subtribu pertanyia als Yiwa provablement siga correcta.[15]

Establiment de la confederació

La confederació va sorgir dels elements turcomanos espentats cap a l'est per les invasions mongolas.[1] La família reinante pertanyia al clan oguz Ivä.[1]

Els turcomanos Kara Koyunlu primer varen establir la seua capital en Herāt en Pèrsia oriental.[16] El segon representant de la dinastia, Qara Muhammad Turemish, es va convertir en vassall de la dinastia yalayírida de Bagdad i Tabriz des d'aproximadament 1375 quan el líder de la seua tribu principal governava Mossul.[1] El seu fill, Qara Yusuf, va acabar per rebelar-se contra els yalayíridas i va conseguir l'independència de la dinastia gràcies a la conquista de Tabriz.[1] El núcleu del seu poder estava en els territoris al nort dels llac Urmía i de Van, des d'a on varen estendre el seu domini a Azerbaiyan i part de l'Anatolia oriental.[1]

En 1400, els eixèrcits de l'emir Tamerlán varen derrotar als Kara Koyunlu i Qara Yusuf va fugir a Egipte per a refugiar-se en els mamelucos.[1] Va reunir un eixèrcit i per a 1406 havia recuperat Tabriz.[1] Qara Yusuf va ser acollit pel xeic Mahmud, el nāʾib de Damasc. Poc despuix, el sultà jalayirí Ahmad Jalayir també va aplegar a Damasc. No volent empijorar les relacions en Timur, An-Nasir Faraj va acceptar capturar a Qara Yusuf i Ahmad Jalayir i entregar-li'ls. Junts en presó, els dos líders varen renovar la seua amistat, aplegant a l'acort de que Ahmad Jalayir es quedaria en Bagdad mentres que Qara Yusuf tindria Azerbaiyan. Ahmad també va adoptar al fill de Qara Yusuf, Pirbudag. Quan Timur va morir en 1405, an-Nasir Faraj va lliberar a abdós. No obstant, segons Faruk Sümer, varen ser lliberats per orde del wali rebel de Damasc, Sheykh Mahmud.[17][18][19][20] A partir de llavors, la confederació es va dedicar principalment a enfrontar-se als seus rivals els turcomanos del Ak Koyunlu («Moltó Blanco») —en centre en Diyarbakır—, els georgiàs, els sahs de Shirván en el Caucas i els seus sobirans teòrics, els timúridas de Pèrsia occidental.[1] Qara Yusuf, despuix de retornar de l'exili, va obligar al governador de Timur de Van, Izzaddin Shir, a sometre's, a l'hora que capturava a Altamış, un atre virrey establit per Timur, i ho enviava a Barquq. Més tart es va traslladar als territoris d'Azerbaiyan. Va derrotar a la Timúrida Abu Bakr en la Batalla de Najicheván el 14 d'octubre de 1406 i reocupó Tabriz. Abu Bakr i el seu pare Miren Shah varen intentar reconquistar Azerbaiyan, pero el 20 d'abril de 1408, Qara Yusuf els infligió una derrota decisiva en la batalla de Sardrud en la que Miren Shah va morir. En l'autumne de 1409, Qara Yusuf va entrar en Tabriz i va enviar una partida d'incursió a Shirvan, especialment Shaki, que va ser infructuosa.[21]

En 1410, els Kara Koyunlu varen capturar Bagdad. L'establiment allí d'una branca de la dinastia de la confederació Qara Qoyunlu en esta va accelerar la caiguda dels yalayíridas, als havien servit en el passat. A pesar de la lluites internes entre els descendents de Qara Yusuf despuix de la seua mort en 1420 i de la creixent amenaça dels timúridas, els turcomanos del Kara Koyunlu varen mantindre fermament el domini sobre les regions que controlaven. Despuix de la mort de Qara Yusuf en decembre de 1420, Shah Rukh va intentar arrebatar Azerbaiyan al fill de Qara Yusuf Iskander, aprofitant que cap dels seus fills acompanyava al seu pare. A pesar de derrotar a Iskander, dos voltes en 1420-21 i 1429, només en la tercera expedició de Shahrukh Mirza, en 1434-35, els timúridas varen tindre èxit, quan va confiar el govern al propi germà d'Iskander, Jahan Shah (1436-1467) com el seu vassall. En 1436 va obtindre l'ajuda de Shah Rukh per a derrotar a Iskander i fer-se en el tro. També va ser adoptat per Gawhar Shad i coronat el 19 d'abril de 1438, prenent l'epítet de Muzaffar al-Din.[18]

Mausoleu dels emirs turcomanos, pintura de 1838.

L'establiment de la confederació en Pèrsia occidental i Iraq, favorit pel poblament turcomano en la regió que va acabar convertint Arran en culturalment turc, va marcar el fi del domini iljánida i va evidenciar l'incapacitat dels timúridas per a dominar estes zones.[3]

Pels errors del seu predecessor, el timúrida Shah Rukh, va anar el primer en convocar una festa en palau. Varen dur als timúridas a la capital. Pero va entrar en guerra en els seus enemics, els Aq Qoyunlular. Jahanshah Haqiqi va morir en la batalla de Mus. Qara Qoyunlu va ser casi destruït. Esta volta Hasanali Mirza va aplegar al poder, pero va ser assessinat per Uzun Hasan i l'estat Qara Qoyunlu es va derrocar.[22]

Jahān Shāh i el fi de la confederació

Encara que Jahan Shah va firmar la pau en el timúrida Shāh Ruj Mirzā, el pacte va ser efímer. Quan Shāh Ruj va morir en 1447, els turcomanos del Kara Koyunlu es anexionaron part d'Iraq, de la costa oriental de la península aràbiga i de l'Iran oriental fins a llavors controlat pels timúridas.[1]

Encara que el territori dominat per la confederació va créixer considerablement durant el seu govern, el regnat de Jahān Shāh va estar ple de tribulaciones per les rebelions dels seus fills i els conflictes en els governants de Bagdad —que gojaven d'àmplia autonomia—, als que va expulsar en 1464.[1]

Una estàtua en cap d'ovella en Karakoyunlu, Iğdır.

En 1466, Jahān Shāh va intentar prendre Diyarbakır als turcomanos del Ak Koyunlu. L'empresa es va convertir en un fracàs catastròfic que va donar com resultat la mort de Jahān Shāh i el fi del control dels turcomanos del Moltó Negre de l'Orient Pròxim.[1] En 1468, els turcomanos Ak Koyunlu —llavors en el seu apogeu durant el regnat d'Uzún Hasán (1452-1467)— havien debelado als Kara Koyunlu i conquistat Iraq, Azerbaiyan i l'oest d'Iran.[23] El fill de Jahān Shāh, Hasan Ali, va retornar de l'exili per a succeir al seu pare pero, incapaç de fer-se en la fidelitat de les tropes, va morir assessinat en 1468, lo que va posar fi a la dinastia.[1]

Llista de sobirans (Bey) de la confederació tribal turcomana de Kara Koyunlu

L'emir Tamerlán invadix Kara Koyunlu (1400 - 1405);

Notes i referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Bosworth, 1967, p. 168.
  2. ↑ Firearms of the Islamic World by Robert Elgood, p.114
  3. ↑ 3,0 3,1 Bosworth, 1967, p. 169.
  4. ↑ Gerhard doerfer, Turks in Iran, p.  248 (traducció a l'espanyol): És molt estrany que la paraula "turcomanos" encara conduïxca a confusió.  Vaig vore en Leningrado que la lliteratura iraquí Oghuz incloïa el nom Oghuz "turcomanos";  la paraula "turcomanos" en realitat significa "nómada Oghuz".  En qualsevol cas, els "turcomanos" d'Aq qoyunlu i Qaraqoyunlu són azerbaiyanos.
  5. ↑ Г.Д Мoклухо-Маклаū, Шuuзм o еbaix соцо Иране на рубеже ХV-XVI (Rus) ьь. : “Com a resultat, estes tribus, cridades Qizilbash, estaven emparentades en les tribus azerbaiyanas, els qui pels seus idiomes i orígens varen establir els estats de Qaraqoyunlu i Aqqoyunlu, i varen governar Azerbaiyan i gran part d'Iran en el sigle XV”.
  6. ↑ M. Behrâmnejâd, «Karakoyunlular, Akkoyunlular: İran veu Anadolu'dona Türkmen Hanedanları»,(Turc) sh. 14 : "Com a resultat del domini dels turcomanos Qaraqoyunlu i Aqqoyunlu en la regió, moltes tribus turcomanas es varen mudar allí, i el restant d'elles varen establir l'estat Safavid en Iran. Hui, part de l'important patrimoni que nos han donat és Gunchikhan Oghuz o  Turkman, que s'usa en certes regions de Gunchikhan Anatolia, principalment en Igdir i Kars, aixina com en Iran i Azerbaiyan, que ara es diuen azerbaiyanos.
  7. ↑ Encyclopedia Britannica. "Kara Koyunlu". Online Edition, 2007
  8. ↑ Gerhard doerfer, Turks in Iran, p. 248
  9. ↑ V. Minorsky. Jihān-Shāh Qara-Qoyunlu and His Poetry (Turkmenica, 9). Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London. — Published by: Cambridge University Press on behalf of School of Oriental and African Studies, 1954. — V.16, p . 272, 283: «It is somewhat astonishing that a sturdy Turkman like Jihan-shah should have been baix restricted in his ways of expression. Altogether the language of the poems belongs to the group of the southern Turkman dialects which go by the name of Azarbayjan Turkish.»; «As yet nothing seems to have been published on the Br. Mus. manuscript Or. 9493, which contains the bilingual collection of poems of Haqiqi, i. i. of the Qara-qoyunlu sultan Jihan-shah (A. D. 1438—1467).»
  10. ↑ Faruk Sümer (1992). "Başlangıçtan Cihan-Şah'a Kadar". Kara Koyunlular (in Turkish). Vol. 1. Turkish Historical Society. p. 8. ISBN 9789751748478.
  11. ↑ Arjomand, Saïd Amir (2016). "Unity of the Persianate World under Turko-Mongolian Domination and Divergent Development of Imperial Autocracies in the Sixteenth Century". Journal of Persianate Studies. 9 (1): 11. doi:10.1163/18747167-12341292. The disintegration of Timur's empire into a growing number of Timurid principalities ruled by his sons and grandsons allowed the remarkable rebound of the Ottomans and their westward conquest of Byzantium as well as the rise of rival Turko-Mongolian nomadic empires of the Aq Qoyunlu and Qara Qoyunlu in western Iran, Iraq, and eastern Anatolia. In all of these nomadic empires, however, Persian remained the official court language and the Persianate ideal of kingship prevailed.
  12. ↑ Peter B. Golden (1992). An Introduction to the History of the Turkic Peoples. pp. 367–368.
  13. ↑ Clifford Edmund Bosworth (2004). The New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual. Edinburgh University Press. pp. 273–274.
  14. ↑ Miklukho-Maklay, N. D. Shiism and its social face in Iran at the turn of the XV-XVI centuries "These tribes, which later became known as the Qizilbash tribes... created the states of Kara Koyunlu and Ak Koyunlu, which in the 15th century successively ruled Azerbaijan and most of Iran
  15. ↑ Sümer, F. (30 May 2021). "Ḳarā-Ḳoyunlu". In P. Bearman; Th. Bianquis; C. I. Bosworth; I. van Donzel; W. P. Heinrichs (eds.). Encyclopaedia of Islam (2nd ed.).
  16. ↑ Patrick Clawson. Eternal Iran. Palgrave Macmillan. 2005 ISBN 1-4039-6276-6 p.23
  17. ↑ Muir, William (1986). .54381 Dinastia mameluca o esclava d'Egipte, Nabu Press. ISBN 978-1142162863.
  18. ↑ 18,0 18,1 «org. tr/karakoyunlular KARAKOYUNLULAR - TDV İslâm Ansiklopedisi» (en tr). TDV Islam Ansiklopedisi. Consultat el 2022-04-07.
  19. ↑ «Kara Koyunlu | Història, significat i capital | Britannica» (en en). www. britannica. com. Consultat el 2022-04-07.
  20. ↑ Shahmoradi, Seyyed; Moradian, Mostafa; Montazerolghaem, Asghar(2013).«La religió de la dinastia Kara Koyunlu: Un anàlisis».Asian Culture and History.5(2)doi:v5n2p95 10.5539/ach. v5n2p95.
  21. ↑ Grousset, René (1970). L'Imperi de les Estepas: A History of Central Àsia, RUTGERS UNIV PR. ISBN 0-8135-1304-9.
  22. ↑ Orly R. Rahimiyan. Norman A. Stillman (ed.). , Brill. doi:10.1163/1878-9781_ejiw_sim_000228.
  23. ↑ Stearns, Peter N. (2001). The Encyclopedia of World History, Houghton Muffin Books, pp. 122. ISBN 0395652375.

Bibliografia

  • Bosworth, Clifford. The New Islamic Dynasties, 1996.
  • Morby, John. The Oxford Dynasties of the World, 2002.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kara_Koyunlu&oldid=1492132»