Diyarbakır
Diyarbakır (en otomà: دیاربکر com a derivació del àrap, en kurdo: Amed, en siríaco: ܐܡܝܕ, en grec: Ἄμιδα, en armeni: Ամիդ) és una ciutat del surest de Turquia a la vora del riu Tigris i la capital de la província de Diyarbakır. És la segona ciutat més poblada d'Anatolia Suroriental, despuix de Gaziantep.[1]
Diyarbakır té una població majoritàriament kurdo, lo que fa que alguns kurdo i observadors es referixquen a ella com la "capital no oficial" del Kurdistan turc. Esta denominació no té base administrativa i està oberta a controvèrsia. Dins de Turquia, Diyarbakır és coneguda per la seua cultura, el seu ric folclore i els seus afamadas melons d'Alger.
Varen ser inscrits per l'Unesco la seua fortalea i els seus jardins dins del conjunt «Paisage cultural de la fortalea de Diyarbakır i jardins del Hevsel» com Patrimoni de la Humanitat en juliol de 2015.[2]
Història
[editar | editar còdic]L'àrea que rodeja a Diyarbakır ha segut habitada des de l'Edat de Pedra, fet comprovat pels múltiples restants trobats en el complex cavernario propenc d'Hilar. El lloc del periodo Neolític tardà de Çayönü data de fa casi 10 000 anys i els restants de les excavacions estan exposts en el Museu de Diyarbakır. Un atre jaciment important és el Túmulo de Girikihaciyan en Iğil.
La primera gran civilisació establida en a on es troba actualment la ciutat va ser la del regne dels hurritas per Mitanni qui la va fer la seua capital militar i econòmica. La ciutat va ser dirigida per una successió de governants que varen controlar l'Alta Mesopotamia tals com els assiris, els urartuanos, els medos, els seléucidas i els parts. Roma va guanyar el control de la ciutat en el 66 a. C. quan la varen cridar Amida.
Gran part del centre històric de Diyarbakır es va destruir durant la repressió militar de 2016 i 2017. La part occidental de la ciutat es va destruir a un 70 % i la població va ser subjecta a un toc de queda. Les autoritats elegides se substituïxen per un administrador judicial designat pel Govern.[3]
Genocidi armeni i assiri
[editar | editar còdic]En 1895, aproximadament 25 000 armenis i cristians siríacos ("assiris") varen ser massacrats en el vilayet de Diyarbakır, inclosa la ciutat.[4] A finals de el XIX, la població cristiana de la ciutat estava composta principalment per armenis i cristians ortodoxos siríacos.[5] La ciutat també va ser un lloc de neteja ètnica d'armenis i assiris en 1915; casi 150 000 varen ser deportats de la ciutat.[6]
Demografia
[editar | editar còdic]Clima
[editar | editar còdic]Diyarbakır posseïx un clima semiárido. L'estiu és molt calent i sec per la seua ubicació en la planicie mesopotámica que rep els vents càlits dels deserts de Síria i Iraq des del sur. El récort de temperatura màxim va ser de 44.8 °C el 28 d'agost de 1998. Els hiverns són frets en nits gelades. La neu és poc comuna en els mesos entre decembre i març, a on pot tindre lloc entre una i dos semanes. El récort de temperatura mínima va ser de -23.4 °C el 30 de decembre de 2006.
Llocs principals
[editar | editar còdic]Diyarbakır està rodejada d'una série casi intacta de muralles de basalt negre que formen un círcul de 5,5 quilómetros al voltant del centre històric. Hi ha quatre portes en la ciutat antiga i 82 torres construïdes en l'antiguetat, restaurades i esteses durant el govern de l'emperador romà Constantino II en el 349. Es destaquen a l'igual una série de mesquites i madrasas medievals:
- Gran Mesquita de Diyarbakır: Construïda pel sultà turc-selyúcida Malik Shah en el XI. La mesquita, una de les més antigues de Turquia, va ser construïda alternant columnes de basalt negre i calcàrea blanca. La madrasa propenca de Mesudiye va ser una escola d'oradors de la ciutat.
- La Mesquita de Beharampaşa: Construïda baix l'Imperi otomà en 1572, descolla pel detall dels arcs de l'entrada principal.
- El Minaret dels quatre peus: (Dört Ayaklı Minara), construït per Kasim Khan. La creència popular apunta que en passar 7 voltes entre les quatre columnes garantisa bona sòrt.
- Les mesquites de Fatihpaşa, Hazreti Süleyman, Hüsrevpaşa i İskender Paşa
- Iglésia Armènia de Sant Giragos: Una iglésia armènia ortodox restaurada i en desús.
- Iglésia Ortodoxa Siriaca de La nostra Senyora (siriaco: ܐ ܕܝܠܕܬ ܐܠܗܐ 'Idto d-Yoldat Aloho, turc: Meryemana kilisesi), va ser la primera construïda com a temple pagà en el I La construcció actual data de el III i ha segut restaurada en múltiples ocasions.
- El Museu Arqueològic de Diyarbakır conté artefactes del periodo neolític, provinents de l'Edat de Bronze primerenca, dels periodos assiri, urartu, romà, bizantino, artúquida, selyúcida turc, aq qoyunlu i del Imperi otomà.
- El pont de Dicle en els seus dèu arcs, construït en el XI.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ World Gazetteer Cens de Diyarbakır. Consultat 16 d'octubre de 2008
- ↑ Pàgina de la UNESCO: Éfeso
- ↑ «[1]». Consultat el 11 d'abril de 2018 (en fr).
- ↑ «The Kurdish Predicament in Iraq: A Political Analysis» (en inglés). Consultat el 3 de novembre de 2017.
- ↑ «Social Relations in Ottoman Diyarbekir, 1870-1915» (en inglés). Consultat el 3 de novembre.
- ↑ «Cities of the Middle East and North Africa: A Historical Encyclopedia». Consultat el 3 de novembre de 2017.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Diyarbakır.- Diyarbakır Büyükşehir Belediyesi
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diyarbakır» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.