Tabriz

Archiu:Panorama of Tabriz.jpg

Tabriz

Tabriz o Tabríz (en azerí Təbriz, en persa تبریز) és una ciutat situada al noroest d'Iran, capital de la província d'Azerbaiyan Oriental, en una població d'al voltant de 2.2 millons d'habitants. Es troba al nort de la cordillera de Sahand, a 1400 m sobre el nivell de la mar, en les vores del riu Adji Shai (Talkheh). És la quarta ciutat d'Iran, centre comercial, industrial, ademés d'un nuc de transports. El seu històric bazar va ser declarat com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco el 31 de juliol de 2010.

Tabriz i la superfície terrestre d'Azerbaiyan no estan llunt de les zones fronterices entre Iran, Azerbaiyan i Najicheván.

Història

Abans del periodo selyúcida, Tabriz es denominava Tauris. Els selyúcidas la varen dominar durant la guerra civil entre Muhammad I i Berkyaruk. Este últim la va conquistar en 1101, pero per la pau de 1104 va ser donada a Muhammad que va instalar com a ministre a Sad al-Mulk. Poc temps despuix va passar a ser de Sukman al-Kutbi, de la dinastia dels Shah-Armin d'Akhlat (1100-1207) que la dominaria des del 1111 o 1112. Més vesprada va tornar a poder selyúcida.

El sultà Mahmud va residir en Tabriz en 1120, quan la ciutat va ser amenaçada pels georgianos, i el govern local era eixercit per el "atabek" Kun Toghrul que va morir en 1121. l'emir de Maraghar Ak Sunkur, de la dinastia ahmadílida va demanar a Toghrul, germà del sultà, la ciutat, pero no la va conseguir. Mahmud va nomenar governador a l'emir Djuyush de Mossul, qui va ser assessinat a les portes de la ciutat en 1122. En morir Mahmud en 1131 va ser ocupada pel seu germà Masud que igualment va ser sitiat pel fill de Mahmud, Dawud, que la va ocupar i la va convertir en la capital (1132-1139). En 1139 l'esclau de Dawud, Kara Sunkur, va governar Azerbaiyan i Arran pero va traslladar la capital a Ardabil. A la seua mort en 1140 li va succeir l'emir Djalul al-Tughruli (Shawli) pero ràpidament Tabriz i Azerbaiyan varen passar a Ildegiz, de la dinastia de atabeks ildegízidas i Tabriz va ser llavors governada una atra volta pels Ahmadílidas de Maragha fins al 1175, en que va ser ocupada per Pahlawan ben Ildegiz quan la governava Kakr al-Din, net d'Ak Sunkur. Pahlawan li la va donar al seu germà Kizil Arslan que es va convertir en atabek (1186-1191).

En 1205-1206 l'emir Kara Sunkur Ala al-Din dels Ahmadílidas es va aliar en el atabek d'Irbil i va atacar Tabriz a on governava Abu Bakr, successor de Kilij Arslan I. L'atac va fracassar i els Ahmadílidas varen perdre Maraghar.

En 1220-1221, es varen presentar els mongoles davant la ciutat quan era governada pel atabek ildegízida Ozbeg ben Pahlawan, que els va pagar per a que es retiraren. Els mongoles varen tornar en 1222 i el atabek va fugir a Najicheván, pero la resistència va ser organisada per Shams al-Din al-Tughrai i finalment els mongoles es varen retirar despuix d'obtindre un fort tribut. Ozbeg va tornar pero en 1224 els mongoles varen retornar a la ciutat, exigint que se'ls entregaren els jorezmitas refugiats; aixina es va fer. El jorezmita Djalal al-Din, que era de Maraghar, es va presentar en la ciutat i va entrar en ella el 15 de juliol de 1225, mentres Ozbeg va tornar a fugir. Djalal al-Din va organisar des d'allí una expedició a Tiflis i va derrotar als turcomanos de la tribu Aywa (Al-Aywaiyya) que es dedicaven al pillage en la regió. Djalal es va casar en la dòna de Ozbeg i va conservar Tabriz durant sis anys.

En 1230 al cap dels turcomanos dels Kushyalwa, assentats en Ruyindiz, prop de Maraghar, va assolar la regió de Tabriz. En 1231 Djalal al-Din va evacuar la regió que immediatament va ser ocupada pels mongoles i varen entrar a Tabriz sense necessitat de lluita. El cap (malik) dels mongoles, Djurmaghunnoyin, va establir un tribut anual i va confiar el govern a una junta de notables. Un temps despuix Tabriz va quedar dins del govern de Arran i Azerbaiyan encomanat al malik Sadr al-Din, un persa al servici dels mongoles.

Despuix d'ocupar Bagdad el kan Hulagu va acodir a Tabriz i va fixar la seua residència en Maraghar, pero despuix de ser derrotat pel seu rival Berke en 1263, es va establir en Tabriz a on els mercaders originaris del Kipchak (el feu de Berke) varen ser massacrats. En 1264, en el repartiment de feus, Hulagu va confirmar Tabriz i Azerbaiyan a Sadr al-Din. Baixe el Kan Abaqa li la va declarar capital oficial del kanato. En 1289 en el jan Arghun, el ministre judeu Said al-Dawla va encarregar el govern de Tabriz al seu cosí Abu Mansur. En 1294 es va produir un tumult per l'introducció dels assignats (čao). En 1294 el jan Ghazan va aplegar a Tabriz i es va establir en un palau construït uns anys abans per Arghun en el barri de Sham, a l'oest de Tabriz. Ghazan va construir molts edificis, especialment un mausoleu que va anar el més alt del món musulmà, una mesquita, una madrasa shafita i una hanefita, un hospici per als sayyids, un hospital, un observatori, una biblioteca, un archiu, oficines administratives, una cisterna d'aigua, i uns banys. També va construir una nova muralla i el seu ministre Rashid al-Din també va construir notables edificis. En aquella época Tabriz va ser un centre cultural molt important en escritors i místics. Ghazan va ser enterrat en 1305, pero el seu successor Uldjeytu va decidir crear una nova capital en Sultaniyya. En 1317 el ministre Rashid al-Din, que havia renunciat, es va retirar a Tabriz (a l'any següent va ser eixecutat per orde del jan Abu Saíd i els seus bens confiscats. No obstant, el seu fill Ghiyat al-Din va ser cridat una atra volta al govern pel propi Abu Said i va recuperar els bens del seu pare, pero la capital va seguir en Sultaniyya. En 1336 el jan Arpa va perdre la batalla de Taghatu, i Ghiyat al-Din va morir assessinat pel vencedor Ali Padshah Oyrat i els seus bens en Tabriz també varen ser saquejats.

Periodo Persa

En 1501 va ser ocupada per Ismail I, convertint-la en la capital del Imperi safávida fins a 1548.

Va ser ocupada pels otomans entre 1585 i el seu recuperació per Abás el Gran el 21 d'octubre de 1603.

També va ser presa pel Imperi Rus entre 1827 i 1828, i durant la Revolució constitucional iraní (1909-1918) en una chicoteta ocupació otomana en (giner de 1915 i en l'estiu de 1918). Fins a la seua recuperació en 1921 per Resa Shah.

Agermanament

• Esmirna (Turquia)
• Gaza (Palestina)
• Ciutat Ho Chi Minh (Vietnam)

Vore també

• Jardí Botànic de Tabriz

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tabriz.