Anar al contingut

Alhacén

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alhacén



Abū ‘A elī al-Hasan ibn al-Hasan ibn al-Háytham (en àrap: أبو علي الحسن بن الحسن بن الهيثم; Basora, Emirat Buyí, actual Iraq, 1 de juliol del 965-El Caire, Califato Fatimí, actual, Egipte, 6 de març del 1040), cridat en Occident Alhazen o Alhacén, fon un matemàtic, i físic àrap musulmà de l'Edat d'Or de l'islam, i expert en astronomia.[1][2] Ademés de ser considerat el creador del método científic, va realisar importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció dels experiments científics.

Naixcut en Basora, va passar la major part de la seua vida productiva en El Caire, la capital fatimí, i es guanyava la vida escrivint tractats i donant classes a membres de la noblea. Alhacén rep a voltes el sobrenom de al-Baṣrī pel seu lloc de naiximent, o al-La meuaṣrī («l'egipcíac»). Abu'l-Hasan Bayhaqi va malnomenar a Alhacén «el segon Ptolomeo» i John Peckham ho cridava «el físic».

Alhacén va aplanar el camí a la ciència moderna de l'òptica física.[3] Conegut com «el pare de l'òptica moderna»,[4][5][6] va realisar importants contribucions als principis de l'òptica i la percepció visual en particular. La seua obra més influent es titula Kitāb al-Manāẓanar (àrap: كتاب المناظر, «Llibre d'òptica»), escrita entre 1011 i 1021, que ha sobrevixcut en una edició en llatí. Les obres de Alhacén varen ser citades en freqüència durant la revolució científica per Isaac Newton, Johannes Kepler, Christiaan Huygens i Galileo Galilei.


Alhacén va ser el primer en explicar correctament la teoria de la visió[7] i en argumentar que esta es produïx en el cervell, senyalant les observacions de que és subjectiva i es veu afectada per l'experiència personal. També va enunciar el principi del temps mínim de refracció, que posteriorment es convertiria en el principi de Fermat.[8] Va fer importants aportacions a la catóptrica i la dioptrica en estudiar la reflexió, la refracció i la naturalea de les imàgens formades pels rajos de llum.[9] Alhacén va ser un dels primers defensors del concepte de que una hipòtesis deu recolzar-se en experiments basats en procediments confirmables o en raonaments matemàtics—un pioner del método científic cinc sigles abans que els científics renaixentistes.[10][11] Per això, a voltes se li descriu com el «primer científic verdader» del món.[6] També va ser un polímata que va escriure sobre filosofia, teologia i medicina.[12]

Biografia

[editar | editar còdic]

Pel seu lloc de naiximent –Basora, en l'actual Iraq, que era llavors partix del Emirat Buyí–[13] se li crida també Al-Basri. El gran pensador Ibn al-Haytham (Alhazen) va nàixer cap a l'any 965, en una família àrap.[14][15]


Alhazen va aplegar a El Caire baix el regnat del califa fatimí Al-Hákim, un mecenes de les ciències que estava particularment interessat en l'astronomia.[16] Es va propondre al califa un proyecte hidràulic per a millorar la regulació de les riuades de l'Nilo, una tasca que va dur a pensar en un primer intent per a la construcció d'una represa en l'actual lloc de l'assut de Asuán,[16] pero més tarde el seu treball de camp li va convéncer de l'impossibilitat tècnica d'esta tasca.[17] Alhazen va continuar vivint en El Caire, en el barri de la famosa Universitat del-Azhar, fins a la seua mort en 1040.[18] La llegenda conta que despuix de decidir que la represa no era realisable, i tement l'ira del califa, Alhazen va fingir locada i es va mantindre baix arrest domiciliari des de 1011 fins a la mort del-Hákim en 1021.[19] Durant este temps, va escriure el seu influent Llibre d'Òptica en sèt volums, i va continuar redactant nous tractats sobre astronomia, geometria, teoria de números, òptica i filosofia natural.

Entre els seus estudiants varen estar Sorkhab (Sohrab), un persa de Semnan que va anar el seu alumne per més de tres anys, i Abu al-Wafa Mubashir ibn Fatek, un príncip egipcíac que va deprendre matemàtiques de Alhazen.[20]

Obra

[editar | editar còdic]
de Johannes Hevelius, mostrant a Alhasen (sic) representant la raó, i a Galileo representant els sentits.]]

Òptica

[editar | editar còdic]

Se li considera «el pare de l'òptica» pels seus treballs i experiments en lents, espills, reflexió i refracció. Va estudiar a fondo l'anatomia del ull, lo que li va dur a rebujar la cridada teoria de l'emissió o extromisión, en la que varen creure grans pensadors com Platón i Ptolomeo, aixina com el gran mege de el II Galeno. Segons esta teoria, els ulls resultaven actius i disparaven partícules infinitament ràpides que allumenaven tot lo que hi havia en l'entorn i per això era possible la visió. Va demostrar que tota la llum natural procedix del Sol, viaja en llínea recta i crea imàgens en aplegar als nostres ulls. Ademés va inventar la cambra estenopeica.[21]

Va escriure el primer tractat ampli sobre lents, a on descriu l'image formada en la retina humana pel cristalí.


La seua obra principal, Kitab al-Manazir (Llibre d'Òptica) era conegut en les societats del Món Islàmic principalment, pero no exclusivament. A través dels comentaris de el XIII de Kamal al-Din al-Farsi, titulats Tanqīḥ al-Manazir li-dhawī l-absar wa l-baṣā'anar.[22] En Al-Ándalus va ser utilisat pel príncip de la dinastia dels Banu Hud de Saragossa al-Mu'taman ibn Hud, autor d'un text matemàtic important de el XI. Una traducció llatina del Kitab al-Manazir es va fer provablement a finals de el XII o a principis del XIII.[23][24] Esta traducció va ser llegida i va influir en gran mida en una série d'estudiosos de l'Europa catòlica, incloent a: Roger Bacon,[25] Roberto Grosseteste,[26] Witelo, Giovanni Battista della Porta,[27] Leonardo Dona Vinci,[28] Galileo Galilei,[29] Christiaan Huygens,[30] René Descartes,[29] i Johannes Kepler[30].Una primera edició impresa en llatí del Llibre de l'Òptica va ser editada en la ciutat suïssa de Basilea en 1572 sent l'editor el matemàtic alemà Friedrich Risner.[31]

La seua investigació en catóptrica (l'estudi dels sistemes òptics que utilisen espills) es va centrar en espills esfèrics i parabòlics i en l'aberració esfèrica. Va fer l'observació de que la relació entre l'àngul d'incidència i de refracció no permaneix constant, i va investigar l'aument de potència d'una lent.


Alhazen és considerat un dels físics més importants de l'Edat Mija. Els seus treballs fonamentals es varen referir a l'òptica geomètrica, camp en el que, al contrari que Ptolomeo, defenia l'hipòtesis de que la llum procedia del Sol i que els objectes que no posseïxen llum pròpia lo únic que feyen era reflectir-la, gràcies a lo que és possible vore'ls.

Va portar a terme també diversos estudis referits a la reflexió i la refracció de la llum, a l'orige del arc iris i a l'ocupació de les lents, a través de la denominada cámara oscura. Aixina mateix, va defendre l'idea de la finitud de la gruixa de l'atmòsfera terrestre i en observar la forma en que la llum del Sol es difractaba a través de l'atmòsfera, va poder calcular una estimació prou bona per a l'altura de l'atmòsfera, que va trobar en uns 100 km.[32]

Problema de Alhacén
Artícul principal → Problema de Alhacén.
El seu treball sobre catóptrica també conté la qüestió coneguda com el "problema de Alhacén",[33] que consistix en determinar el punt d'un espill esfèric a on es reflectix una font de llum per a un observador dau.

Mentrestant, en el món islàmic, el seu treball va influir en els escrits d'Averroes sobre òptica.[34]

Astronomia

[editar | editar còdic]

Va escriure en el XI uns Dubtes sobre Ptolomeo, a on discrepava de l'sabio grec perque l'epiciclo sobre deferente donava als astres, cossos simples, un moviment que no era realment una simple circumferència, mentres que l'ecuante feya que els seus moviments no foren realment uniformes. Ademés, senyalava que estes llicències falses eren senyal de que Ptolomeo no havia donat en la verdadera constitució del món, per més que els seus models imitaren aceptablemente les apariències.[35]

Matemàtiques

[editar | editar còdic]

En matemàtiques, Alhazen va partir de les obres matemàtiques d'Euclides i Thábit ibn Qurra i va treballar en "els inicis de la relació entre l'àlgebra i la geometria".[36]

Va desenrollar una fòrmula per a sumar els primers 100 número natural, utilisant una prova geomètrica per a justificar-la.[37]

Geometria

[editar | editar còdic]

Alhazen va explorar lo que hui es coneix com el postulat euclidiano de les paraleles (el quint postulat dels Elements de Euclides), usant una prova per reducció a l'absurt,[38] i va introduir de forma efectiva el concepte de moviment en geometria.[39] Va formular el quadrilàter de Lambert, que Boris Abramovich Rozenfeld va denominar el "quadrilàter de Ibn al-Haytham-Lambert".[40] Les seues teoremes sobre quadrilàters, incloent el quadrilàter de Lambert, varen anar les primeres teoremes en la geometria elíptica i en la geometria hiperbòlica. Estes teoremes, junt en els seus postulats alternatius, com el axioma de Playfair,[41] poden ser vists com el començ de la geometria no euclidiana. El seu treball va tindre una influència considerable entre els geómetras perses posteriors Omar Jayam i Nasir al-Din al-Tusi, i els geómetras europeus Witelo, Gersónides i Alfonso de Valladolit.[42]

En geometria elemental, Alhazen va tractar de resoldre el problema de la quadratura del círcul utilisant l'àrea de les #lúnula (formes de mija lluna), pero més vesprada va renunciar a esta tasca impossible.[43] Les dos llunes formades a partir d'un triàngul rectàngul erigint un semicírcul en cada u dels costats del triàngul, cap a l'interior de l'hipotenusa i cap a fòra dels atres dos costats, són conegudes com les llunes de Alhacén (i també com #lúnula de Hipócrates); tenen la mateixa àrea total que el propi triàngul.[44]

Teoria de números

[editar | editar còdic]

Les contribucions de Alhacén a la teoria de números inclouen el seu treball sobre els número perfecto. En el seu Anàlisis i #Síntesis, pot haver segut el primer en afirmar que tot número par perfecte és de la forma 2n−1(2n − 1) a on 2n − 1 és primer, pero no va ser capaç de justificar este resultat, que Leonhard Euler va demostrar més vesprada que en el XVIII.[45]

Alhazen va resoldre problemes que involucren #congruència utilisant lo que ara es diu el teorema de Wilson. En el seu Opúsculo, Alhazen considera la solució d'un sistema de #congruència, i proporciona dos métodos generals de resolució. El seu primer método, el método canònic, involucra la teorema de Wilson, mentres que el seu segon método implicava una versió del teorema chinenca del restant.[45]

Càlcul

[editar | editar còdic]

Alhazen va descobrir la fòrmula de la suma de la quarta potència, utilisant un método que podria usar-se generalment per a determinar la suma de qualsevol potència integral. Va usar açò per a trobar el volum d'un paraboloide. Podia trobar la fòrmula integral de qualsevol polinomi sense haver desenrollat una fòrmula general.[46]

Reconeiximents

[editar | editar còdic]
  • L'asteroide (59239) Alhazen també va ser nomenat en el seu honor.[47]
  • l'UNESCO va declarar 2015 l'Any Internacional de la Llum i les Tecnologies Basades en la Llum. Entre atres coses, incloïa la celebració dels guanys de Ibn al-Haytham en l'òptica i l'astronomia; i una campanya internacional, creada per l'organisació 1001 Invencions' (titulada "1001 Invencions i el Món de Ibn al-Haytham") en una série d'exhibicions interactives, tallers i espectàculs en viu sobre el seu treball associada en centres científics, festivals de ciència, museus i institucions educatives, aixina com en les plataformes digitals i en mijos de comunicació social.[48]
  • El lloc web de l'UNESCO[49] inclou informació sobre L'edat d'or de la ciència àrap.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ I.I.S. Leonardo dona Vinci (Alacant). «Modele de visió de Alhacén». Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2014. Consultat el 9 de març de 2015.
  2. ↑ «Cóm es va concebre la fotografia: breu acostament al seu génesis». Retina Magazine. Consultat el 9 de març de 2015.
  3. ↑ A. Mark Smith (1996). Ptolemy's Theory of Visual Perception: An English Translation of the Optics, American Philosophical Society, p. 57. ISBN 978-0-87169-862-9.
  4. ↑ Masic, Izet. “Ibn al-Haitham--father of optics and describer of vision theory.”. Medicinski Arhiv 62 (3): 183–188. PMID 18822953.
  5. ↑ «International Year of Light: Ibn al Haytham, pioneer of modern optics celebrated at UNESCO» (en en).
  6. ↑ 6,0 6,1 Al-Khalili, Jim (4 de giner 2009). The 'first true scientist', BBC News.
  7. ↑ Adamson, Peter (2016). Philosophy in the Islamic World: A History of Philosophy Without Any Gaps, Oxford University Press, p. 77. ISBN 978-0-19-957749-1.
  8. ↑ Rashed, Roshdi. “Fermat et li principe du moindre temps”. Comptes Rendus Mécanique 347 (4): 357–364. doi:10.1016/j.crme.2019.03.010. ISSN 1631-0721. Bibcode: 2019CRMec.347..357R.
  9. ↑ el+haitham&pg=PT29 Light-Based Science: Technology and Sustainable Development, The Legacy of Ibn al-Haytham (en en), CRC Press. ISBN 978-1-351-65112-7.
  10. ↑ Haq, Syed (2009). "Science in Islam". Oxford Dictionary of the Middle Ages. ISSN 1703-7603. Retrievedn 22 October 2014.
  11. ↑ Gorini, Rosanna. “Al-Haytham the man of experience. First steps in the science of vision”. Journal of the International Society for the History of Islamic Medicine 2 (4): 53–55.
  12. ↑ Roshdi Rashed, Ibn al-Haytham's Geometrical Methods and the Philosophy of Mathematics: A History of Arabic Sciences and Mathematics, Volume 5, Routledge (2017), p. 635
  13. ↑ Plantilla:Harv
  14. ↑ Ibn al-Haytham, J. Vernet, The Encyclopaedia of Islam, Vol. III, ed. B. Lewis, V.L. Menage, C. Pellat, J. Schacht (Brill, 1996), 788;" "IBN Al-HAYXHAM, B. Al-HAYTHAM Al-BASRI, Al-MisRl, va ser identificat fins a finals del sigle XIX en ALHAZEN, AVENNATHAN i AVENETAN dels texts medievals en llatí. És un dels principals matemàtics àraps, i sense dubte, el millor físic."
  15. ↑ David J. Hess, Science and Technology in a Multicultural World: The Cultural Politics of Facts and Artifacts, (Columbia University Press, 1995), page 66;"És sabut que Galileo tenia un eixemplar de el "Opticae Thesaurus" de Ibn al-Haytham (Alhazen), un mestre àrap aclamat hui en dia pels seus métodos experimentals, encara que existixen distints punts de vista sobre lo que este método comportava i l'importància que tenia en la singularitat del seu treball. (Omar 1979:68)."
  16. ↑ 16,0 16,1 Plantilla:Harv
  17. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  18. ↑ Plantilla:Harv
  19. ↑ «the Great Islamic Encyclopedia». Cgie.org.anar. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2011. Consultat el 27 de maig de 2012.
  20. ↑ Sajjadi, Sadegh, "Alhazen", Great Islamic Encyclopedia, Volume 1, Article No. 1917;
  21. ↑ «La condena que va dur al científic Alhazen a descobrir els secrets de la llum». BBC News.
  22. ↑ Plantilla:Harv
  23. ↑ Plantilla:Harv
  24. ↑ Grant 1974 Alhacén en Google Libros note's que el Llibre d'Òptica ha segut citat com Opticae Thesaurus Alhazen Arabis, com De Aspectibus, i també com a Perspectiva
  25. ↑ Plantilla:Harv, passim
  26. ↑ André Authier (2013). «3: The Dual Nature of Light», Early Days of X-ray Crystallography, Oxford University Press, p. 23. ISBN 9780191635021. «Els treballs de Alhazen varen inspirar a molts científics de l'Edat Mija, com al bisbe anglés, Robert Grosseteste (cap a 1175-1253), al franciscano anglés, Roger Bacon (cap a 1214-1294), a Erazmus Ciolek Witelo, o Witelon (cap a 1230* 1280), un religiós polac d'orige silesio, filòsof i mestre, que va publicar cap a 1270 un tractat d'Òptica i Perspectiva, basat fonamentalment en els treballs de Alhazen.»
  27. ↑ Frank Northen Magill (1998). «The Middles Ages: Alhazen», Dictionary of World Biography, Routledge, p. 66. ISBN 9781579580414. «Roger Bacon, John Peckham, i Giambattista della Porta eren solament alguns dels molts pensadors influïts pels treballs de Alhazen.»
  28. ↑ Ahmed H. Zewail (2010). 4D Electron Microscopy: Imaging in Space and Clave, World Scientific, p. 5. ISBN 9781848163904. «La traducció al llatí del treball de Alhazen va influir en científics i filòsofs com Roger Bacon i dona Vinci, i va formar la base per al treball de matemàtics com Kepler, Descartes i Huygens...»
  29. ↑ 29,0 29,1 (2012) Charres H. Carmanx (ed.). Renaissance Theories of Vision, Ashgate Publishing, Ltd., p. 12. ISBN 9781409486510.
  30. ↑ 30,0 30,1 Frank Northen Magill (1998). «The Middles Ages: Alhazen», Dictionary of World Biography, Routledge, p. 66. ISBN 9781579580414.
  31. ↑ María Luisa Calvo Padilla (2019). seu-llibre-de-la-optica El pioner de la llum. Alhacén i el seu Llibre de l'Òptica (en Espanyol), Madrit: Edicions Complutense, pp. 148. ISBN 9788466936644.
  32. ↑ Op. cit.
  33. ↑ Plantilla:Harv
  34. ↑ Plantilla:Harv
  35. ↑ Plantilla:Versalitas, Manuel, i Plantilla:Versalitas, Carlos (1994). Revolució científica, Sintesis: Espanya, p. 74.
  36. ↑ Plantilla:Harv:
    En l'Europa del sigle XVII els problemes formulats per Ibn al-Haytham (965–1041) es coneixien com "problema de Alhazen". [...] Les contribucions del-Haytham a la geometria i la teoria de números varen ser molt més allà de la tradició d'Arquímedes. Al-Haytham també va treballar en geometria analítica i en el començ de la relació entre l'àlgebra i la geometria. Posteriorment, este treball va conduir en matemàtiques pures a la fusió armoniosa de l'àlgebra i la geometria que va ser personificado per Descartes en l'anàlisis geomètric i per Newton en el càlcul. Al-Haytham era un científic que va fer importants contribucions als camps de les matemàtiques, la física i l'astronomia durant la segona mitat del sigle dècim.
  37. ↑ Plantilla:Harv, Chapter 1
  38. ↑ Plantilla:Harv
  39. ↑ Plantilla:Harv:
    En efecte, seu és el método de caracterisar les llínees paraleles com a llínees sempre equidistants una d'una atra, i també va introduir el concepte de moviment en geometria.
  40. ↑ Plantilla:Harv
  41. ↑ «Axioma de Playfair». MatetaM. Consultat el 9 de decembre de 2015. «Formulació moderna del quint postulat de Euclides: "Per un punt exterior a una recta pot traçar-se una única paralela"»
  42. ↑ Plantilla:Harv
  43. ↑ Plantilla:Obra citada/núcleo.
  44. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  45. ↑ 45,0 45,1 Plantilla:Harv
  46. ↑ Katz, Victor J. (1995). “Idees of Calculus in Islam and Índia”. Mathematics Magazine 68 (3): 163–74 [165–69, 173–74]year=1995. doi:10.2307/2691411.
  47. ↑ «(59239)». Minor Planet Center.
  48. ↑ «1000 Years of Arabic Optics to be a Focus of the International Year of Light in 2015». United Nations. Consultat el 27 de novembre de 2014.
  49. ↑ «1000 Years of Arabic Optics». Archivat des d'el original, el 1 d'octubre de 2014. Consultat el 8 de decembre de 2015.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alhacén&oldid=662864»