Epiciclo
El epiciclo (del grec, epi, sobre, i kyklos, círcul, que significa sobre el círcul) va ser la base d'un model geomètric ideat pels antics grecs per a explicar les variacions en la velocitat i en la direcció del moviment aparent de la Lluna, el Sol i els planetes. Ho va propondre per primera volta Apolonio de Perga a finals de el III i ho va usar àmpliament en el II Hiparco de Nicea. Casi tres sigles despuix, el també astrònom grec Claudio Ptolomeo es va basar en ell per a elaborar la seua versió de la teoria geocéntrica coneguda ara com sistema ptolemaico.
Quan es registren els moviments dels planetes totes la nits durant anys s'obté un patró: el planeta es mou pel cel en una direcció, despuix retrocedix en la direcció oposta i finalment torna a moure's en la direcció original. En el model geocéntrico estes senyes impliquen que el planeta es mou en círculs ademés de orbitar la Terra i les senyes suponen que cada planeta té diferents velocitats i diàmetros en els seus epiciclos respectius.
En la teoria heliocéntrica de Nicolás Copérnico i l'explicació del moviment planetari en òrbitas elíptiques per Johannes Kepler, el model dels epiciclos va quedar obsolet.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Epiciclo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.