Anar al contingut

Nasir al-Din al-Tusi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Nasir al-Din Tusi.jpg
Nasir al-Din al-Tusi


Abū Jaʿfar Muḥammad ibn Muḥammad ibn a el‐Ḥtorren Naṣīr a el‐Dīn a el‐Ṭūsī, conegut com Nasir al-Din al-Tusi (Els teus, Jorasán Razaví, Iran, 17/18 de febrer de 1201–Kadhimiya, Bagdad, Iraq, 25/26 de juny de 1274) va ser un científic, filòsof, matemàtic, astrònom, teòlec i mege persa chiïta.[1][2] Va ser un escritor molt prolífic en dites àrees.

Biografia

[editar | editar còdic]

Poc se sap sobre la seua infància i la seua educació, a excepció de l'informació continguda en la seua autobiografia Contemplació i acció (Sayr wa Saluk) escrita al voltant de 1246.[3]

Tusi va nàixer el 17 de febrer de 1201[4] en Els teus, Jorasán, en una família d'erudits chiís duodecimanos. Segons la seua autobiografia, el seu pare i el seu tio matern ho varen encorajar a estudiar teologia i ciències.[5] El seu pare, un practicant de ment oberta,[6] ho va instar a estudiar totes les corrents del islam.[7] Ademés del seu tio, un alumne de l'historiador i filòsof de les religions[8] Al-Shahrastani, el seu mestre és Kamal al-Din Muhammad Hasib, un alumne del poeta i filòsof Afdal al-Din Kashani.[7]

A la mort del seu pare, Tusi va deixar la seua casa per a perfeccionar el seu coneiximent i va anar a Nishapur a l'edat de dèsset o díhuit anys. Allí, va estudiar el treball filosòfic d'Avicena, Llibre de directives i observacions (Kitab al-Isharat wa-l-tanbihat), en Farid al-Din Damad al-Nisaburi (va morir al voltant de 1221).[7] Va seguir les conferències de Qutb al-Din Misri,[9] un alumne de Fakhr ad-Din ar-Razi, sobre El cànon de medicina.[10] Va dir que va conéixer al mestre del sufisme Farid al Din Attar.[9] Entre 1217 i 1221, va viajar a Iraq per a estudiar la jurisprudència de Mu'in al-Din Salim bin Badran al-Mazini.[11] Entre 1223 i 1232, en Mossul, va estudiar matemàtiques en Kamal al-Din ibn Yunus (1156/1252).[12] Segons la seua autobiografia, Tusi sembla decepcionat per la seua investigació en teologia. Inicialment convençut de que la filosofia grega podria servir com a àrbit en les discussions teològiques,[13] es dona conte de que la busca de la veritat en el camp religiós solament pot passar per l'ensenyança d'un mestre espiritual i és llavors quan va escomençar a convertir-se al ismailismo.[11]


L'invasió mongola va fer que la regió es tornara inestable. Al voltant de 1230, Tusi es va refugiar junt al governador ismailí de la regió de Kouhistan, Nasir al-Din Muhtashim. Gràcies a ell, va ser rebut com un debutant en la comunitat ismailí. Sobre la seua conversió, els historiógrafs estan dividits especialment perque Tusi afirmaria haver vixcut en els ismaelitas baix coacció. Va permanéixer prop de vinticinc anys en els ismaelitas, produint durant este periodo la majoria dels seus escrits sobre ètica, llògica, ciència i matemàtiques. En 1234, va ser invitat pel príncip Ala ad-Din Muhammad, que tenia la seua cort en la fortalea d'Alamut, a on els erudits que fugen dels mongoles trobaven bones condicions de treball, especialment una gran biblioteca.[14]

En 1256, la fortalea de Alamut va capitular davant l'eixèrcit d'Hulagu Kan i va ser arrasada per complet. El paper de Tusi en esta rendició és obscur: ell és un dels negociadors que va fer possible la rendició, pero es disoció de la secta poc despuix d'afirmar haver permaneixcut baix coacció.[15]

Després, es va posar al servici de Hulagu Kan, com a assessor científic i responsable de dotacions religioses. Va prendre una esposa mongola i va seguir a la cort a Qazvín, Hamadán i Bagdad, a on se sospita que va participar activament en el sege de la ciutat i en la capitulació del califa abasí Al-Musta'sim.[16]

En 1259, va convéncer a Hulagu Kan, entusiasta de l'astrologia, de construir un gran observatori en Maraghe. Tusi es va fer responsable de la seua construcció i administració.[17] La supervisió del proyecte li va ocupar durant més de dèu anys en l'establiment d'una biblioteca, una comunitat científica que reunia acadèmics del món musulmà, pero també chinencs, i el desenroll d'unes taules astronòmiques.[15]

Despuix de la mort de Hulagu Kan, es va convertir en un visir i provablement el mege personal del fill de Hulagu, Abaqa Kan. En 1273, va viajar a Bagdad a on va emmalaltir i va morir en juny de 1274. El seu cos va ser enterrat prop de la tomba del sèptim iman chií Musa ibn Ya'far.[16]

Guanys

[editar | editar còdic]

Durant la seua estància en Nishapur, Tusi es va llaurar una reputació d'erudit excepcional. Els seus escrits en prosa, que superen les 150 obres, representen una de les majors coleccions d'un sol autor islàmic. Escrivint tant en àrap com en persa, Nasir al-Din Tusi va tractar tant temes religiosos ("islàmics") com a temes no religiosos o seculars ("les ciències antigues").[18] Les seues obres inclouen les versions àraps definitives de les obres d'Euclides, Arquímedes, Ptolomeo, Autólico i Teodosio de Bitinia.[18]

Matemàtiques

[editar | editar còdic]

És potser el primer matemàtic de l'antiguetat en tractar la trigonometria com una disciplina o branca separada del tronc de les matemàtiques i aixina es desprén en el seu Tractat sobre els quadrilàters va ser el primer en enumerar la llista dels sis casos distints d'àngul recte en un triàngul esfèric (trigonometria esfèrica). Els seus treballs en trigonometria li varen dur a ser el primer astrònom oriental en tindre una visió clara de la trigonometria plana i esfèrica.

Açò seguia a treballs anteriors de matemàtics grecs com Menelao d'Aleixandria, que va escriure un llibre sobre trigonometria esfèrica cridat Sphaerica, i els anteriors matemàtics musulmans Abu'l-Wafa i Al-Jayyani.


En el seu Sobre la figura del sector, apareix el famós Teorema dels sens per als triànguls plans.[19]

asinA=bsinB=csinC

També va enunciar la llei del sen per als triànguls esfèrics,[20][21] va descobrir el Teorema de la tangente per als triànguls esfèrics, i va proporcionar proves per a estes lleis.[19]

Llògica

[editar | editar còdic]

Nasir al-Din Tusi era partidari de la llògica d'Avicena, i va escriure el següent comentari sobre la teoria de les proposicions absolutes d'est:

"Lo que li va impulsar a això va ser que en les proposicions en els silogismes d'Aristóteles i uns atres utilisaven a voltes contradiccions de les proposicions absolutes baixe el supòsit de que eren absolutes; i per això molts varen decidir que els absoluts sí es contradien. Quan Avicena va demostrar que açò era erròneu, va voler desenrollar un método per a interpretar eixos eixemples d'Aristóteles" [22]

Astronomia

[editar | editar còdic]

Es considera a Tusi com el científic més eminent en el camp de l'observació astronòmica entre els periodos de Ptolomeo i Copérnico.

Va inventar una tècnica geomètrica denominada acople Tusi que ajuda a la solució cinemàtica del moviment linear com sumixca de dos moviments circulares. Tusi va calcular el valor de 51 segons sexagesimals per a la precesión dels equinoccios i va fer enormes aportacions a la construcció i us d'alguns instruments astronòmics incloent els astrolabios i els quadrants solars.

Tusi va elaborar taules astronòmiques, les Taules iljaníes (Zīj-i Īlkhānī), molt precises sobre els moviments planetaris. Este llibre contenia posicions en format tabular en les posicions dels planetes i el nom de les estreles. El sistema planetari propost per ell va ser el més alvançat de l'época i va ser usat extensivamente fins al advenimiento del model heliocéntrico en temps de Copérnico.

El observatori astronòmic de Maraghe (en el nort d'Iran) es va construir per a desenrollar el treball d'este científic.

Teoria del color

[editar | editar còdic]

Mentres que Aristóteles (m. 322 a. C.) havia sugerit que tots els colors poden alinear-se en una única llínea que va del negre al blanc, Ibn-Sina (m. 1037) va descriure que hi havia tres camins del negre al blanc, un camí a través del gris, un segon camí a través del roig i el tercer camí a través del vert. Al-Tusi (cap a 1258) va afirmar que hi ha res menys que cinc d'estos camins, a través de la llima (groc), la sanc (roig), el pistacho (vert), el índigo (blau) i el gris. Este text, que va ser copiat en Orient Mig numeroses voltes fins a a lo manco el XIX com a part del llibre de text Revisió de l'Òptica (Tanqih al-Manazir) d'Al-Farisi (m. 1320), va fer que l'espai del color fora efectivament bidimensional.[23] Roberto Grosseteste (m. 1253) va propondre un model efectivament tridimensional de l'espai de color.[24]

Filosofia

[editar | editar còdic]

Tusi va contribuir en molts escrits al tema de la filosofia. Entre la seua obra filosòfica destaquen les seues discrepàncies en el seu colega filòsof Avicena. La seua obra filosòfica més famosa és Akhlaq-i nasiri o Ètica Nasireana en anglés.[25] En esta obra analisa i compara les ensenyances islàmiques en l'ètica d'Aristóteles i Platón. El llibre de Tusi es va convertir en una obra ètica molt popular en el món musulmà, concretament en l'Índia i en Pèrsia.[25] L'obra de Tusi també va deixar un impacte en la teologia islàmica chiïta. El seu llibre Targid, també cridat Catarsis, és important en la teologia chií.[26]

Teoria de l'evolució

[editar | editar còdic]

En el llibre Saber Pràctic (Akhlaq-i-Nasri), Tusi va presentar una teoria bàsica de la evolució de les espècies, que hauria començat en l'univers una volta format per elements similars. Les contradiccions internes es varen desenrollar i com a resultat, les substàncies varen començar canviar i a diferenciar-se entre sí. Els elements varen evolucionar en minerals, després les plantes, després els animals, i després els sers humans. Tusi després explica cóm la variabilitat hereditària va ser un factor important per a l'evolució biològica dels sers vius: «Els organismes que poden obtindre les noves característiques més ràpit són més variables. Com a resultat, obtenen ventages sobre atres criatures. [...] Els cossos estan canviant com a resultat de les interaccions internes i externes».[27]

Eponimia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ F. Jamil Ragep. «Tusi» (en anglés). Springer. Consultat el 27 de novembre de 2017.
  2. ↑ «Nasir al-Din al-Tusi» (en anglés). Consultat el 27 de novembre de 2017.
  3. ↑ Badakhchani, 1999, pp. 1-10.
  4. ↑ Esta data se cita en (Ragep, 2007) o (Badakhchani, 1999), mentres que Encyclopædia Britannica afirma que va nàixer el 18.
  5. ↑ Ragep, 2007.
  6. ↑ Badakhchani, 1999, p. 1.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Badakhchani, 1999, p. 2.
  8. ↑ «Al-Shahrastani» (en en).
  9. ↑ 9,0 9,1 «Nasir al-Din Tusi (1201—1274)» (en en).
  10. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  11. ↑ 11,0 11,1 Badakhchani, 1999, p. 3.
  12. ↑ Ragep, 2008, p. 2007.
  13. ↑ Ragep, 2008, p. 1721.
  14. ↑ Badakhchani, 1999, p. 5.
  15. ↑ 15,0 15,1 Badakhchani, 1999, p. 7.
  16. ↑ 16,0 16,1 Panzeca, 2011, p. 826.
  17. ↑ Ragep, 2008, p. 1722.
  18. ↑ 18,0 18,1 H. Daiber, F.J. Ragep, "Tusi" en Enciclopèdia de l'Islam. Editat per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.I. Bosworth, I. van Donzel i W.P. Heinrichs. Brill, 2007. Brill Online. Cita: "Els escrits en prosa de Tusi, que sumen més de 150 obres, representen una de les majors coleccions d'un sol autor islàmic. Escrivint tant en àrap com en persa, Nasir al-Din es va ocupar tant de temes religiosos ("islàmics") com de temes no religiosos o seculars ("les ciències antigues")"
  19. ↑ 19,0 19,1 Berggren, J. Lennart (2007). «Mathematics in Medieval Islam», Les matemàtiques d'Egipte, Mesopotamia, China, Índia i Islam: A Sourcebook (en anglés), Princeton University Press, p. 518. ISBN 978-0-691-11485-9.
  20. ↑ També el "teorema dels sens" (de geometria i trigonometria, aplicable a la trigonometria esfèrica) s'atribuïx, entre uns atres, a Alkhujandi. (Els atres tres possibles descobridors són Abul Wafa Bozjani, Nasiruddin Tusi i Abu Nasr Mansur) Razvi, Syed Abbas Hasan (1991) A history of science, technology, and culture in Central Àsia, Volume 1 University of Peshawar, Peshawar, Pakistan, page 358, Plantilla:OCLC
  21. ↑ Bijli sugerix que tres matemàtics es disputen l'honor, Alkhujandi, Abdul-Wafa i Mansur, deixant fòra a Nasiruddin Tusi. Bijli, Shah Muhammad i Delli, Idarah-i Adabiyāt-i (2004) Early Muslims and their contribution to science: ninth to fourteenth century Idarah-i Adabiyat-i Delli, Índia, pàgina 44, Plantilla:OCLC
  22. ↑ Tony Street. «Arabic and Islamic Philosophy of Language and Logic (Filosofia àrap i islàmica del llenguage i la llògica)» (en anglés). Stanford Encyclopedia of Philosophy.
  23. ↑ «Color theory and color order in medieval Islam: A review (Teoria del color i orde del color en l'Islam medieval: Una revisió)».Color Research & Application.40(1)doi:10.1002/col.21861.
  24. ↑ «A three-dimensional color space from the 13th century (Un espai de color tridimensional del sigle XIII)».J. Opt. Soc. Am. A.29(2)doi:10.1364/josaa.29.00A346.
  25. ↑ 25,0 25,1 Freely, John (2011). doi.org/10.5040/9780755600007 Light from the East (en anglés). doi:10.5040/9780755600007. ISBN 9780755600007.
  26. ↑ Freely, John. Light from the East: How the Science of Medieval Islam Helped to Shape the Western World (Llum d'Orient: Cóm la ciència de l'Islam medieval va ajudar a donar forma al món occidental), I. B.Tauris. doi:10.5040/9780755600007. ISBN 978-0-7556-0000-7.
  27. ↑ "The first theory of evolution is 600 years older than Darwin; The Vintage News, Aug 27, 2016.
  28. ↑ «Nasireddin» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Badakhchani, S. J. (1999). «Introduction», Sayr wa Saluk (Contemplation and Action): The Spiritual Autobiography of a Muslim Scholar: Nasir Al-Din Tusi (en en), I.B. Tauris.
  • Panzeca, Ivana (2011). «Nasir al-Din al-Tusi», Encyclopedia of Medieval Philosophy: Philosophy Between 500 and 1500 (en en), Springer.
  • Ragep, Jamil (2008). «Nasir al-Din al-Tusi», Helaine Selin (ed.). Technology, and Medicine in Senar-Western Cultures (en en), Springer.

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nasir_al-Din_al-Tusi&oldid=617692»