Anar al contingut

Abu'l-Wafa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Abu'l-Wafa

Abú al-Wafá Buzjani (940-998) va ser un matemàtic i astrònom persa. El seu nom complet era Abū al-Wafāʾ Muḥammad ibn Muḥammad ibn Yaḥiā ibn Ismāʿīl ibn al-ʿAbbās al-Būzjānī. Va nàixer el 10 de juny del 940 en Buzhgan (Nishapur, Iran) i va morir l'1 de juliol de 998 en Bagdad (Iraq).[1] Als 19 anys d'edat es va mudar a Iraq.

Treball en matemàtiques

[editar | editar còdic]

La seua contribució a les matemàticas està enfocat principalment en el camp de la trigonometria.

Abul'-Wafa va introduir la funció tangente i va millorar métodos de calcular les taules de la trigonometria, va idear un método nou de calcular les taules del sen. Les seues taules trigonométricas són exactes a 8 llocs decimals. i va desenrollar maneres de solucionar alguns problemes de triànguls esfèrics.

Abul'l-Wafa va establir les identitats trigonométricas següents:

sin(a+b)=sin(a)cos(b)+cos(a)sin(b)
cos(2a)=12sin2(a)
sin(2a)=2sin(a)cos(a)

També va descobrir la fòrmula del sen per a la geometria esfèrica (que és similar a la llei dels sens en la trigonometria ordinària).

sin(A)sin(a)=sin(B)sin(b)=sin(C)sin(c)

Va escriure una gran cantitat de llibres, pero la major part s'han perdut.

Entre 961 i 976 va escriure Al-kuttab del ilayh del yahtaj de kitab fi ma el 'al-hisab mínim wa'l-ummal del ilm (dèu llibres del cor contra el cor, llibre necessari per a la ciència de l'aritmètica per als escribanos i els hòmens de negocis). En l'introducció a este llibre, Abu'l-Wafa escriu:

comprén tot lo que un experimentat o un principiante, el subordinat o el cap necessita saber en aritmètica, l'art de funcionaris, l'ocupació d'imposts de terra i totes les classes de negoci necessitades en l'administració, les proporcions, la multiplicació, la divisió, les mides, els imposts de terra, la distribució, l'intercanvi i el restant de les pràctiques usats per vàries categories dels hòmens per a fer negoci i que siguen útils en la seua vida quotidiana.[2]

Este treball tracta sobre aritmètica de conteo en els dits, un sistema de numeració usat en l'Imperi islàmic en paralel per molt temps en el sistema de numeració hindú, i en a on els números s'escriuen en paraules i els càlculs es fan mentalment. Encara que Abu'l-Wafa era un expert en l'us de números hindús, mes:

«No varen trobar aplicació en els círculs comercials i entre la població del califato oriental per llarc temps.[3]

I d'allí que escriguera el seu text usant el método de contar en els deos, ya que este era el sistema usat per la comunitat comercial (robos i delictes) de l'época i a els qui es dirigia la seua obra.

El treball té sèt parts, i cada una conté sèt capítuls:

Partix I: En cocient (les fraccions es representen segons lo fet les fraccions “capitals” de l'1/2, d'1/3, d'1/4,…, 1/10).

Partix II: En la multiplicació i la divisió (operacions aritmètiques en número entero i fraccions).

Partix III: Mensuración (àrea de figures, del volum de sòlits i de distàncies el trobar).

Partix IV: En els imposts (diverses classes d'imposts i problemes dels càlculs de l'impost).

Partix V: En intercanvi i parts (tipos de collites, i problemes referents el seu valor i intercanvi).

Partix VI: Assunts miscelàneus (unitats dels diners, pagament de soldats, el concedir i retenció dels permissos per a les naus en el riu, comerciants en els camins).

Partix VII: Assunts més futurs del negoci.

Astronomia

[editar | editar còdic]

Entre els seus treballs es troba el Kitab al-Kamil, una versió simplificada del Almagesto de Ptolomeo.


Abul'-Wafa també va estudiar els moviments de la Lluna. Pel seu treball, en l'any 1970 es va decidir en el seu honor cridar-li «Abul Wáfa» a un cràter d'impacte llunar situat prop de l'equador llunar, en la cara amagada de la Lluna.[4][5]

  1. Enciclopèdia islàmica: «بوزجانی» (Bvzjany), artícul consultat el 2009-08-30.
  2. MacTutor: “Abul'-Wafa Biography”.
  3. ibn Labban (1965); Allard (1976).
  4. Ficha del cràter llunar «Abul Wáfa», Gazetteer of Planetary Nomenclature Enllaç consultat el 29 de juliol de 2009.
  5. D. H. Menzel, M. Minnaert, B. Levin, A. Dollfus, B. Bell(1971).Space Science Reviews.12(2)doi:10.1007/BF00171763.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]