Abu'l-Wafa

Abú al-Wafá Buzjani (940-998) va ser un matemàtic i astrònom persa. El seu nom complet era Abū al-Wafāʾ Muḥammad ibn Muḥammad ibn Yaḥiā ibn Ismāʿīl ibn al-ʿAbbās al-Būzjānī. Va nàixer el 10 de juny del 940 en Buzhgan (Nishapur, Iran) i va morir l'1 de juliol de 998 en Bagdad (Iraq).[1] Als 19 anys d'edat es va mudar a Iraq.
Treball en matemàtiques
[editar | editar còdic]La seua contribució a les matemàticas està enfocat principalment en el camp de la trigonometria.
Abul'-Wafa va introduir la funció tangente i va millorar métodos de calcular les taules de la trigonometria, va idear un método nou de calcular les taules del sen. Les seues taules trigonométricas són exactes a 8 llocs decimals. i va desenrollar maneres de solucionar alguns problemes de triànguls esfèrics.
Abul'l-Wafa va establir les identitats trigonométricas següents:
També va descobrir la fòrmula del sen per a la geometria esfèrica (que és similar a la llei dels sens en la trigonometria ordinària).
Va escriure una gran cantitat de llibres, pero la major part s'han perdut.
Entre 961 i 976 va escriure Al-kuttab del ilayh del yahtaj de kitab fi ma el 'al-hisab mínim wa'l-ummal del ilm (dèu llibres del cor contra el cor, llibre necessari per a la ciència de l'aritmètica per als escribanos i els hòmens de negocis). En l'introducció a este llibre, Abu'l-Wafa escriu:
Este treball tracta sobre aritmètica de conteo en els dits, un sistema de numeració usat en l'Imperi islàmic en paralel per molt temps en el sistema de numeració hindú, i en a on els números s'escriuen en paraules i els càlculs es fan mentalment. Encara que Abu'l-Wafa era un expert en l'us de números hindús, mes:
- «No varen trobar aplicació en els círculs comercials i entre la població del califato oriental per llarc temps.[3]
I d'allí que escriguera el seu text usant el método de contar en els deos, ya que este era el sistema usat per la comunitat comercial (robos i delictes) de l'época i a els qui es dirigia la seua obra.
El treball té sèt parts, i cada una conté sèt capítuls:
Partix I: En cocient (les fraccions es representen segons lo fet les fraccions “capitals” de l'1/2, d'1/3, d'1/4,…, 1/10).
Partix II: En la multiplicació i la divisió (operacions aritmètiques en número entero i fraccions).
Partix III: Mensuración (àrea de figures, del volum de sòlits i de distàncies el trobar).
Partix IV: En els imposts (diverses classes d'imposts i problemes dels càlculs de l'impost).
Partix V: En intercanvi i parts (tipos de collites, i problemes referents el seu valor i intercanvi).
Partix VI: Assunts miscelàneus (unitats dels diners, pagament de soldats, el concedir i retenció dels permissos per a les naus en el riu, comerciants en els camins).
Partix VII: Assunts més futurs del negoci.
Astronomia
[editar | editar còdic]Entre els seus treballs es troba el Kitab al-Kamil, una versió simplificada del Almagesto de Ptolomeo.
Abul'-Wafa també va estudiar els moviments de la Lluna. Pel seu treball, en l'any 1970 es va decidir en el seu honor cridar-li «Abul Wáfa» a un cràter d'impacte llunar situat prop de l'equador llunar, en la cara amagada de la Lluna.[4][5]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Enciclopèdia islàmica: «بوزجانی» (Bvzjany), artícul consultat el 2009-08-30.
- ↑ MacTutor: “Abul'-Wafa Biography”.
- Archivat el 21 de setembre de 2018 archivat en Wayback Machine.
- ↑ ibn Labban (1965); Allard (1976).
- ↑ Ficha del cràter llunar «Abul Wáfa», Gazetteer of Planetary Nomenclature Enllaç consultat el 29 de juliol de 2009.
- ↑ D. H. Menzel, M. Minnaert, B. Levin, A. Dollfus, B. Bell(1971).Space Science Reviews.12(2)doi:10.1007/BF00171763.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Abu'l-Wafa.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Abu'l-Wafa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.