Llibre d'Òptica
El Llibre d'Òptica (àrap كتاب المناظر, Kitāb al-Manāẓanar; en llatí: De Aspectibus o Perspectiva; en italià: Deli Aspecti) és un tractat en sèt volums sobre òptica i sobre atres camps del saber, escrit per l'estudiós migeval Ibn al-Haytham, conegut en occident com Alhazen o Alhacén (965– c.1040).
El text presenta fundats arguments experimentals contra la per llavors àmpliament difosa teoria de l'emissió de la vista (sostinguda per Euclides en la seua Òptica), argumentant a favor de la teoria de l'intromissió, recolzada per pensadors com Aristóteles. Com és ben sabut, el model finalment acceptat és que la visió és generada per la llum que aplega als ulls.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 60–7. [2] El treball de Alhacén va afectar extensament al desenroll de l'òptica en Europa entre 1260 i 1650.[3]
Teoria de la visió
Ans que el Llibre d'Òptica fora escrit, varen coexistir dos teories de la visió. La extramisión o teoria d'emissió va ser proposta pels matemàtics Euclides[4] i Tolomeo, quí va afirmar que certes formes de radiació són emeses des dels ulls en observar lo que està sent vist.[5] Quan estos rajos sensibles alcançaven un objecte, permetrien a l'espectador percebre el seu color, forma i mida. Per un atre costat, la teoria de l'intromissió defesa pels seguidors d'Aristóteles i Galeno, argumentava que la visió seria causada per la presència d'un agent transmés als ulls des de qualsevol objecte o del seu entorn.
Al-Haytham va argumentar moltes raons contra la teoria de la extromisión, senyalant el fet de que els ulls poden sofrir danys per mirar directament a llums molt lluentes com el sol.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 313–314 També va plantejar la baixa provabilitat de que els presunts rajos emesos pels ulls pogueren cobrir l'enorme distància existent fins a les estreles a penes en un parpadeo.[6][7] Utilisant la teoria de l'intromissió com a fonament, va desenrollar la seua pròpia teoria de que cada punt allumenat d'un objecte emet rajos de llum en totes direccions, que d'esta manera poden alcançar els ulls d'un observador. Segons esta teoria, l'objecte observat es considera com la recopilació d'una cantitat infinita de punts, des dels que els rajos de llum es proyecten.[8][9]
La llum i teoria del color
En el Llibre d'Òptica, al-Haytham va postular l'existència de llum primària i de llum secundària, en la llum primària sent la més forta o més intensa de les dos. El llibre descriu cóm la forma essencial de la llum prové de cossos lluminosos per sí mateixos i que la llum passiva prové d'objectes que reflectixen la llum dels atres. Segons Ibn al-Haytham, la llum primària prové dels cossos lluminosos i la llum secundària del restant d'objectes.[10]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 317 [2] La llum d'estos últims solament pot existir si hi ha una font de llum primària. Tant la llum primària com la secundària viagen en llínees rectes. La transparència és una característica d'un cos que pot transmetre la llum per mig de sí mateixa, com l'aire o l'aigua, a pesar de que cap cos pot transmetre per complet la llum o ser enterament transparent. Els objectes opacs són aquells que la llum no pot travessar directament, a pesar de que hi ha graus d'opacitat que determinen quànta llum pot de fet passar a través d'ells. Els objectes opacs són colpejats per la llum i poden convertir-se en cossos lluminosos quan irradian llum secundària. La llum pot ser refractada en passar per objectes parcialment transparents i també pot ser reflectida per objectes plans com a espills, viajant en llínees rectes en abdós casos.
Al-Haytham presenta molts experiments en la seua Òptica, que demostren els seus postulats sobre la llum i la seua transmissió. També va afirmar que el color actua com la llum, sent una calitat distinta de cada material i viajant des de cada punt d'un objecte en llínees rectes.[11] A través de l'experimentació va concloure que el color no pot existir sense aire.[6]
Vore també
Referències
- ↑ Teories de Visió del-Kindi a Kepler
- ↑ 2,0 2,1 Nader El-Bizri
- ↑ Smith (2001)
- ↑ L'òptica de Euclides
- ↑ Smith, A. Mark (1988) "Ptolemy, Optics" Isis Vol. 79, No. 2 (Juny, 1988), pp. 188-207, via JSTOR
- Smith, A. Mark (1996) Ptolemy's Theory of Visual Perception: An English Translation of the "Optics" with Introduction and Commentary Transactions of the American Philosophical Society 86(2) (1996) via JSTOR
- Smith, A. Mark (1999) Ptolemy and the Foundations of Ancient Mathematical Optics: A Source Based Guided Study Transactions of the American Philosophical Society New Séries, 89(3) (1999) via JSTOR
- ↑ 6,0 6,1 «Complete Dictionary of Scientific Biography». Ibn Al-Haytham, Abū ʿA elī Al-Ḥtorren Ibn Al-Ḥtorren. Gale Virtual Reference Library.
- ↑ «Ibn Al-Haytham, Abū». HighBeam Research. Consultat el 26 de decembre de 2014.
- ↑ (2010) Reconfiguring the World, Baltimore: The Johns Hopkins University Press, p. 103.
- ↑ «What is the History of Medieval Optics Really About?». Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2011.
- ↑ (1992) The Beginnings of Western Science, Chicago: The University of Chicago Press.
- ↑ Referix a
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Libro de Óptica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.