Teoria de l'emissió (visió)

Portada del Opticae Thesaurus, que va incloure la primera traducció al llatí impresa de el Llibre d'Òptica de Alhacén. L'ilustració incorpora molts eixemples dels fenomens òptics, com els espills ustorios incendiant unes naus, l'arcoíris, els espills, i la refracció.

La teoria de l'emissió (també denominada en ocasions teoria de la extromisión) és un antic postulat que afirma que la percepció visual es produïx gràcies a uns "rajos visuals" emesos per els ulls. Esta teoria rivalizó durant sigles, i va acabar sent desbancada, per la teoria de l'intromissió, que sosté que la percepció visual prové d'alguna cosa capaç de representar els objectes que s'introduïx en els ulls (més alvance es va establir que eixe "alguna cosa" són els rajos de llum reflectits). La física moderna ha confirmat que la llum és físicament transmesa per els fotons procedents d'una font lluminosa, com el sol, que allumena els objectes visibles, i que poden ser captats per un detector, com un ull humà o també una càmara fotogràfica.

Història

En el sigle quint a. C., el filòsof grec Empédocles postulava que tots els sers materials de l'univers estaven composts per quatre elements: fòc, aire, terra, i aigua. Sostenia que la deesa Afrodita va crear els ulls humans sense utilisar cap dels quatre elements, i que va encendre en ells una flama especial que lluïa cap a l'exterior, fent la vista possible. Se li va argumentar que si açò fora cert, llavors es podria vore de nit tan ben com durant el dia, a lo que Empédocles contestava que existia una interacció entre els rajos dels ulls i els rajos lluminosos del sol. El sol és un elemnto de visison Al voltant de l'any 400 a. C., la teoria de l'emissió va ser defesa per Platón.

Al voltant del 300 a. C., Euclides va escriure el seu tractat sobre la Òptica, en el que va estudiar les propietats de la llum. Va postular que la llum viaja en llínees rectes i va descriure les lleis de la reflexió i les va estudiar matemàticament. Va qüestionar que la vista fora el resultat d'un fes de rajos emesos pels ulls, preguntant-se per qué un veu les estreles immediatament si es tanquen i s'òbrin els ulls de nit.

En l'any 55 a. C., Lucrecio, un seguidor romà de les idees dels primitius atomista grecs, va escriure:

La llum i la calor del sol; estan composts per àtoms diminuts que, quan són expulsats, no requerixen cap temps per a recórrer l'espai d'aire en la direcció impartida per l'impuls.– Sobre la naturalea de l'Univers

A pesar de ser similar a teories corpusculars posteriors, els punts de vista de Lucrecio no varen anar generalment acceptats; i la llum va seguir sent encara explicada com una emanació dels ulls.

Tolomeo (cap a el II) va escriure sobre la refracció de la llum i va desenrollar una teoria de la visió segons la qual, els objectes poden ser observats gràcies als rajos de llum emesos pels ulls.

Galeno, també en el II, també va ser partidari de la teoria de la extromisión. Per la seua autoritat com a mèdic, el seu punt de vista va eixercir una influència considerable en Europa durant gran part del mileni següent.

Arguments a favor de la teoria

Els partidaris de la teoria de l'emissió varen citar a lo manco dos llínees de raonament evidents per a ells.

Es diu que la costum de el salutació militar habitual entre els soldats grecs, alçant la mà per a deixar els seus ulls "en l'ombra", servia per a protegir-los dels potents "rajos de llum" emesos per l'intensa lluentor dels ulls dels seus comandants, superchería que ignorava que el gest deriva de l'Edat Mija: l'alçat de la visera del yelmo marcial per a que els cavallers pogueren reconéixer-se i parlar clarament.^{cita requerida} La llum reflectida pels ulls d'alguns animals (com els gats, els ulls dels quals la ciència moderna ha determinat que són altament reflectantes) també podien ser vists en la "obscuritat". Els partidaris de la teoria de l'intromissió, contrarrestaven estos raonaments afirmant que si la teoria de l'emissió fòra certa, llavors algú en ulls dèbils tindria la seua visió millorada quan algú en bona vista contemplara simultàneament els mateixos objectes.

Una gran part dels especialistes en el tema opina que la versió de la teoria de l'emissió de Euclides era purament metafòrica, destacant solament les relacions geomètriques entre ulls i objectes. La geometria de la òptica clàssica és equivalent a considerar que la llum queda modelada pel seu recorregut, pero que en cap cas és un objecte en moviment.

La medició de la velocitat de la llum va ser una llínea d'evidència que va acabar relegant la teoria de l'emissió a la condició d'una metàfora més.

Vore també

• Raig visual