Espill ustorio

Erro al crear miniatura:

Pintura de Giulio Parigi representant l'incendi d'una nau romana utilisant un espill ustorio durant el lloc de Siracusa (Galeria dels Uffizi, Florencia).

Archiu:Priestley Burning Lens Replica.jpg

Rèplica (a menor escala) de la lent ustoria propietat de Joseph Priestley, en el seu laboratori.

Archiu:Caps block 0 solar power tower.jpg

Conjunt d'espills concentrant la llum del sol en la torre d'una central elèctrica termosolar.

El espill ustorio és un espill cóncau de gran tamany utilisat per a concentrar en el seu foc els rajos solars o d'un cos en combustió i aprofitar en fins bèlics la gran calor que produïx.

Etimológicament, el seu nom prové de la paraula llatina ustor, de ustoris, 'el que crema'.

Us en l'antiguetat

S'ha sugerit que ho varen usar en l'Antiguetat els següents personages:

• Arquímedes, qui va incendiar en Siracusa els bajelés romans de la flota de Marcelo usant els rajos solars (segons testimonis d'autors de la baixa latinidad que varen ser reunits en un fullet per M.L. du Fons).
• Proclo, ingenier del emperador bizantí Anastasio I, qui va incendiar en Constantinopla la flota de Vitaliano.

Sobre estos eixemples hi ha diverses opinions:

• Joly de Maizeroy ho nega, pero no posa en dubte que es coneixien les aplicacions de l'efecte de la reflexió en temps de Arquímedes.
• Georges-Louis Leclerc de Buffon, en l'any 1747, va fer experiments en un gran aparat ustorio en 168 cristalés azogados i mòvils de 22 cm de llarc i 16 cm d'ample, en el qual va cremar fusta a una distància de 200 peus o 68 metros.
• També es va comprovar experimentalment que, rebuts els rajos solars en un espill cóncau de latón batut, el diàmetro del qual i ràdio de curvatura siga d'1 o 2 metros, s'obté un foc calorífic tan intens que el sílice, la pedra pómez, el coure i l'argent es fonen en pocs minuts.
• És digne de notar-se que un fet tan sobreixent siga omés per historiadors tan celebrats com Tito Livio o Plutarco, i flama més l'atenció que també carrer sobre el particular Polibio, qui va viure poc despuix de verificar-se el supost acontenyiment.

• En un experiment realisat en Grècia durant els anys 1980, en la colaboració del govern i gravat en video (History Channel va tindre accés a ell i ho varen emetre en televisió), es comprova cóm un renc de soldats en escuts polits concentren els rajos solars sobre una maqueta disposta en l'aigua, i composta dels materials de construcció de barcos de l'época. En este experiment, el barco tarda escassos segons en escomençar a ardir i consumir totalment l'embarcació a gran velocitat, de tal manera que en l'antiguetat podria haver-se fet açò sense massa dificultat donant l'orde d'apuntar a una determinada part del barco, per a després continuar sobre una atra zona fins que ardixca totalment. Com a eixemple de la potència de la concentració de rajos solars estan els forns solars, a on s'alcancen mils de graus, i solen ser usats per a experimentar en nous materials a altes temperatures, ya que les temperatures que s'alcancen en els forns solars no poden ser alcançades per atres mijos de manera controlable (una bomba nuclear alcança més). Com a eixemple, vore el cas del forn solar de Odeillo.

Presunció de sentit comú sobre la crema de naus romanes pels grecs de Arquímedes són les següents:

• Els barcos romans no quedaven a l'ancora.
• Tindrien el balancege natural que impedix l'acció fixa del raig reflectit.
• Esta acció no és instantànea.
• Els barcos romans tampoc havien de vindre a deixar-se cremar un per un.