Lloc de Siracusa

Erro al crear miniatura:

Lloc de Siracusa

El lloc de Siracusa, portat a terme per la República romana, va tindre lloc en 214–212 a. C. Al seu terme, va caure Siracusa, polis grega situada en la costa oriental de Sicília. Els romans varen assolar la ciutat i, com a conseqüència d'això, varen obtindre el control de l'est de Sicília. Durant el sege, la ciutat va ser defesa en les armes que va desenrollar Arquímedes en resposta al requeriment d'Epícides, tirà de Siracusa. Arquímedes va ser assessinat al final del sege per un soldat romà, contravenint les órdens del general romà Marque Claudio Marcelo de respectar la vida del gran matemàtic grec.

Antecedents

Els successos posteriors a Cannas mostren l'importància de la guerra antiga. Aníbal va trobar difícil capturar qualsevol ciutat fortificada perque no disponia d'equip de sege. Aixina i tot, algunes ciutats es varen aliar en Cartago.

Sicília havia segut arrebatada de mans dels cartaginenses durant la primera guerra púnica (264–241 a. C.). Aixina, es va convertir en la primera província de la República romana que no era directament partix d'Itàlia. El Regne de Siracusa era una regió aliada independent localisada en la regió suroriental de l'illa que havia segut aliada propenca de Roma durant el llarc regnat d'Hierón II. En l'any 215 a. C. el net de Hierón, Jerónimo, va pujar al tronó a la mort del seu yayo i Siracusa va caure baix l'influència d'una facció antirromana de l'èlit de la ciutat que incloïa a dos dels seus tios. A pesar de l'assessinat de Jerónimo i el removiment dels líders procartaginenses, l'amenaçant reacció de Roma davant el perill d'una aliança entre Cartago i Siracusa va forçar als nous líders republicans de Siracusa a preparar-se per a la guerra.

A pesar d'intents diplomàtics, la guerra entre la República romana i el regne de Siracusa va esclatar en el 214 a. C., mentres els romans encara estaven ocupant-se de batallar contra Cartago, en el punt més àlgit de la segona guerra púnica (218–201 a. C). Un eixèrcit romà liderat pel general Marque Claudio Marcelo va sitiar la ciutat per terra i per mar. Siracusa, ubicada en la costa este de Sicília, era famosa per les seues importants fortificacions, grans murs que la protegien dels atacs.

El sege

El vell matemàtic Arquímedes era un dels líders de la defensa de Siracusa. Va organisar artilleria de lloc per a protegir els murs de la ciutat, concentrant el fòc de catapultes i balistas sobre els atacants. Els romans tenien els seus propis artilugios, com la sambuca, escales d'assalt montades sobre galeras. Els soldats romans usaven poleas pegades al màstil del barco per a acostar les escales a les muralles de la ciutat, pero els recursos defensius de Arquímedes conseguien esclafar-los.

El sege es va mantindre durant varis mesos. Els romans eren incapaços de bloquejar la ciutat totalment per a impedir que anara abastida, pero els intents d'ajuda cartagineses també varen fallar. Aixina, en 212 a. C., mentres els habitants participaven en un festival de la deesa Artemisa, els romans varen conseguir traspassar les muralles i entrar en la ciutat. Arquímedes va morir junt a molts uns atres, pero no va ser fins a huit mesos despuix quan un traïdor siracusano va obrir les portes de la ciutadella interior als atacants, que varen saquejar la ciutat.