Thábit ibn Qurra

Thábit ibn Qurra ibn Marwán al-Sabi al-Harrani (826, Harrán, actual Turquia-901, Bagdad). El seu nom indica que era procedent de la secta dels sapiau-vos (en llatí es denominava a voltes com Thebit). Va destacar en la seua época com un gran astrònom, matemàtic i musicólogo, i especialment com un gran traductor en estes matèries. Resulta sorprenent el seu gran coneiximent d'idiomes, habilitat que li va facilitar viajar molt a sovint per la majoria dels països del Islam.

Biografia

En la seua joventut va ser invitat per Muhámmad bin Musa bin Shakir (que era un dels germans de Banu Musa) a estudiar a Bagdad en la Casa del Saber. Va ser allí a on va ingressar en la secta dels Sabianos molt interessada en astronomia i matemàtiques.

Despuix de la seua mort, el seu net Ibrahim ibn Sinan va continuar l'obra del seu yayo, investigant les curves matemàtiques dels rellonges de sol.

Obra

La major contribució de Thábit va ser en matemàtiques i astronomia. La seua gran capacitat de deprendre idiomes li va propiciar fundar una escola de traductors científics del grec al àrap: Arquímedes, Euclides, Ptolomeo, Apolonio... Molts texts d'estos autors no varen ser accessibles en Occident sino per les seues traduccions al àrap, que varen anar el fonament de les retraducciones al llatí del sigle XII, en especial pel famós traductor Gerardo de Cremona.

Matemàtiques

Va idear incontables demostracions en el terreny de la geometria no euclidiana, trigonometria esfèrica, càlcul integral i teoria dels número real. Va ser un dels primers en amprar terminologia aritmètica en problemes de geometria i va estudiar alguns aspectes de les seccions còniques centrant-se principalment en la paràbola i la elipse. Moltes equacions ideades per ell han servit per al càlcul de superfícies i volums de diferents cossos geomètrics, amprant un procés molt similar a l'usat en "càlcul integral", posteriorment desenrollat per Newton. La seua contribució més important a la teoria de números és una bella teorema que permet trobar parells de números amics.

Va demostrar que si:

P = 3 * 2^n-1 – 1

Q = 3 * 2ⁿ – 1

R = 9 * 2^2n-1 – 1

són primers per a n > 1 i sancer, llavors:

2ⁿPQ i 2ⁿR

són números amics.

Per eixemple, per a n=4 es té que:

P=23 Q=47 i R=1151, i per lo tant els dos números amics són:

17 296 = 16 * 23 * 47

18 416 = 16 * 1151

Comprovació:
DIVISORES DE 17296: Factors 1 2 23 47 1081 1 1 2 23 47 1081 2 4 46 94 2162 4 8 92 188 4324 8 16 184 376 8648 16 368 752 (-) SUMA TOTAL: 18416		DIVISORES DE 18416: Factors 1 2 1151 1 1 2 1151 2 4 2302 4 8 4604 8 16 9208 16 (-) SUMA TOTAL: 17296

Astronomia

En astronomia va ser un dels més primerencs reformadors de la visió ptolemaica, va analisar varis problemes de moviment dels planetes i del moviment aparent sobre l'horisó de la Lluna i el Sol i a resulta d'estes investigacions va poder escriure tractats de Gnomónica indicant com es podrien construir rellonges de sol.

Va treballar en la determinació del moviment de rotació de la terra i va obtindre molt èxit, posteriorment Nicolás Copérnico menciona en la seua obra que Thábit va determinar la llongitut del any sideral en 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 12 segons (en un error de només 2 segons).

Mecànica

En el camp de la mecànica i la física es reconeix com un dels fundadors de la estàtica. Va examinar en detall les condicions d'equilibri dels cossos, els voltons i els nivells.

Medicina

Va escriure diversos tractats mèdics, entre ells una Antologia Tesor de la medicina.

Eponimia

• El cràter llunar Thebit du este nom en la seua memòria.

Vejau també

• Matemàtica en l'islam medieval

Enllaços externs

• Obra de Thabit Ibn Qurra: Philosopher, Astrologer & Mage (en anglés)