Planures de Nínive
(siríac clàssic: ܦܩܥܬܐ ܕܢܝܢܘܐ, romanizado: Pqaʿtā ḏ-Nīnwē, siríac modern: ܕܫܬܐ ܕܢܝܢܘܐ, romanizado: Donaštā d-Ninwe; àrap: سهل نينوى, romanizado: Sahl Naynawā; kurdo: Deşta Neynewa ,دهشتا دهشتا) és una regió de la governació de Nínive en Iraq, situada al nort i a l'est de la ciutat de Mossul. Algunes parts de les planures de Nínive estan baix control federal iraquí i atres parts baix el control de la regió del Kurdistan, incloent Lalish (des de 1991)[1] i Ain Sifni (des de 2003).[2]
Les planures tenen una població molt heterogénea en importants àraps, assiris, kurdo, yazidíes, chabaquíes i turcomanos,[3][4] i inclou ruïnes d'antigues ciutats asirias i llocs religiosos, com Nimrud, Dur-Sharrukin, el monasteri de Mar Mattai, el monasteri Rabban Hormizd i la tomba de Nahum.
Geografia i població
Les Planures de Nínive es troben a l'est, al nordest de la ciutat de Mossul en la Governació de Nínive iraquí. L'antiga ciutat de Nínive estava situada a on es troben hui les afores orientals de Mossul, a la vora del riu Tigris. Les Planures de Nínive és l'única regió d'Iraq en la que una pluralitat de habitants professen el cristianisme siríac. Ans que ISIL invadira Nínive, els assiris constituïen al voltant del 40% de la població dins de les planures.[5]
Les planures de Nínive no solament és la pàtria històrica del poble assiri i un cresol de la civilisació preárabe, prekurda, preislàmica Mesopotàmia, sino que és una regió en la que actualment la majoria de la població procedix de les minories.[6]
Història


La Tabula Peutingeriana del món habitat coneguda pels geógrafs romans mostra a Singara situada a l'oest dels Trogoditi Persi. (Llatí: Troglodytae Persiae, «trogloditas perses») que habitaven el territori al voltant del Jebel Sinjar. Per als àraps migevals, la major part de la planura era considerada com a part de la província de Diyar Rabi'a, la morada de la «tribu Rabī'a». La planura va ser el lloc a on es va determinar el grau sexagesimal per Muhammad ibn Musa al-Khwarizmi i atres astrònoms durant el regnat del califa Al-Mamún.[7] Sinjar també contava en una famosa Iglésia de l'Orient, catedral en el VIII.[8]
Atacs als cristians
Despuix dels atacs concertats contra els assiris en Iraq, especialment destacats pel bombardeig simultàneu del dumenge 1 d'agost de 2004 de sis iglésies (Bagdad i Mossul) i el subsegüent bombardeig de casi trenta iglésies més en tot el país, el liderage assiri, tant interna com externament, va començar a considerar les Planures de Nínive com el lloc a on la seguritat per als cristians poguera ser possible. Les escoles varen rebre especialment molta atenció en esta àrea i en les àrees kurdo a on viu la població assíria concentrada. Ademés, l'agricultura i les clíniques mèdiques varen rebre ajuda financera de la diàspora assíria.
A mida que aumentaven els atacs contra els cristians en Basora, Bagdad, Ramadi i en ciutats més menudes, més famílies es varen dirigir cap al nort, a les propietats de la família estesa en les Planures de Nínive. Este lloc de refugi seguix sense contar en fondos suficients i en una greu carència d'infraestructures per a ajudar a la població de desplaçats interns, cada volta més numerosa.
En febrer de 2010, els atacs contra els assiris en Mossul varen obligar a 4300 assiris a fugir a les planures de Nínive a on hi ha una població de majoria assíria. A partir de 2012, també va escomençar a rebre afluències d'assiris procedents de Síria per la guerra civil en eixe país.[9][10]
En agost de 2014, casi tots els habitants no suní de les regions del sur de les Planures varen ser expulsats per l'Estat Islàmic durant l'ofensiva del nort d'Iraq en 2014.[11]
Creació d'una província autònoma
Les ciutats i pobles habitats per assiris en la Planura de Nínive formen una concentració d'aquells que pertanyen a les tradicions cristianes síries, i ya que esta zona és l'antiga llar de l'imperi assiri a través del com el poble traça el seu patrimoni cultural, la Planura de Nínive és la zona en la que s'ha concentrat l'esforç de formar un. Hi ha hagut crides per part d'alguns polítics dins i fòra d'Iraq per a crear una regió autònoma per als assiris en esta zona.[12][13]
«En la Llei Administrativa de Transició aprovada en març de 2004 en Bagdad, no solament es varen establir disposicions per a la preservació de la cultura assíria a través de l'educació i els mijos de comunicació, sino que també es va acceptar una disposició relativa a una unitat administrativa. L'artícul 125 de la Constitució d'Iraq establix que "Esta Constitució garantisarà els drets administratius, polítics, culturals i educatius de les diverses nacionalitats, com turcomanos, caldeos, assiris i tots els demés constituents, i açò es regularà per llei».[14][15] Ya que les ciutats i pobles de la Planura de Nínive formen una concentració dels que pertanyen a les tradicions cristianes síries, i ya que esta zona és l'antiga llar de l'imperi assiri a través del com estos pobles tracen el seu patrimoni cultural, la Planura de Nínive és l'àrea en la que s'han concentrat els esforços per a formar una entitat assíria autònoma. El mateix artícul s'ha utilisat per a proclamar una província autònoma per al poble yazidí.[16]
El 21 de giner de 2014, el govern iraquí va declarar que les Planures de Nínive es convertirien en una nova província, que serviria com un refugi segur per als assiris.[17]
Despuix de la lliberació de les Planures de Nínive de ISIL entre 2016/2017, tots els partits polítics assiris varen demanar a l'Unió Europea i al Consell de Seguritat de l'ONU la creació d'una província assíria autoadministrada en dites Planures.[18]
Entre el 28 i el 30 de juny de 2017, es va celebrar una conferència en Brusseles cridada The Future for Christians in Iraq. La conferència va ser organisada pel Partit Popular Europeu i va contar en la participació d'organisacions asirias/caldeas/siríacas, incloent representants del govern federal iraquí i de la regió del Kurdistan. La conferència va ser boicotejada pel Moviment Democràtic Assiri, Fills de Mesopotamia, Partit Patriòtic Assiri, Iglésia catòlica caldea i Iglésia asiria de l'Orient. Les demés organisacions polítiques involucrades varen firmar un document de posicionament.[19]
Vore també
Referències
- ↑ (2013) Minority rights in the Middle East, 1ª edició (en anglés), Joshua Castellino, Kathleen A. Cavanaugh, p. 210. ISBN 0191668877. Consultat el 21 de giner de 2020.
- ↑ (6 d'abril de 2003).The Irish Times.Consultat el 21 de giner de 2020.(en anglés)
- ↑ (8 de febrer de 2018).Rûdaw.Consultat el 21 de giner de 2020.(en anglés)
- ↑ «Shabaks of Ninewa - We llaure proud to release our map of Hamdaniya district to our followers» (en anglés). Consultat el 21 de giner de 2020.
- ↑ «Nineveh for Christians? Let’s Wait and See» (en anglés). Consultat el 21 de giner de 2020.
- ↑ Mardean, Isaac(30 de decembre de 2010).The Guardian.Consultat el 21 de giner de 2020.(en anglés)
- ↑ Abul Fazl-i-Ạllámí(1894).«The Áin I Akbarí».Baptist Mission Press for the Asiatic Society of Bengal.Calcutta:Vol. III: 25–27..
- ↑ A short history of Syriac literature (en anglés). Consultat el 21 de giner de 2020.
- ↑ «Assyrian Aid Society» (en anglés). Consultat el 21 de giner de 2020.
- ↑ «Archived copy» (en anglés). Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 21 de giner de 2020.
- ↑ (9 d'agost de 2014).The Guardian.Consultat el 21 de giner de 2020.(en anglés)
- ↑ Iraqi Christians hold critical meeting
- Archivat el 4 de juliol de 2011 archivat en Wayback Machine., The Kurdish Globe
- ↑ Dutch MP calls for autonomous Assyrian Christian regió in north Iraq, AKI
- ↑ «Archived copy» (en anglés). Archivat des de l'original, el 14 d'octubre de 2014. Consultat el 21 de giner de 2020.
- ↑ . Iraqdemocracyproject.org (19 de febrer de 2008). Consultat el 21 de giner de 2020.
- ↑ «Shengal Constituent Assembly Our People Demand To Govern Themselves" ANF - English» (en anglés). Consultat el 21 de giner de 2020.
- ↑ BetBasoo, Peter; Kino, Nuri (22 de giner de 2014). «Will a Province for Assyrians Stop Their Exodus From Iraq?» (en anglés). Assyrian International News Agency. Consultat el 21 de giner de 2020.
- ↑ (14 de març de 2017).The European Post.Consultat el 21 de giner de 2020.(en anglés)
- ↑ «The-Future-of-the-Nineveh-Plain» (en anglés). Scribd. Consultat el 21 de giner de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Llanuras de Nínive» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.