Diyar Rabi'a
Diyar Ràbia va ser una regió musulmana de Mesopotàmia en la part oriental de la província coneguda com al-Yazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Ràbia) concretada en les terres regades pel Jabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Yábal Sinyar i les terres entre Tila Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Menut Zab.

Història
La vila de Tikrit marcava el llímit en la província d'Iraq. La ciutat principal i capital va ser Mossul (Mawsil). Atres ciutats destacades de la regió varen ser Beleu, Yazírat ibn Úmar, Sinyar, Nísibis (o Nasibin), Mardin i Ras al-Ayn.
La ciutat de Mossul va dominar el història del territori. En ella varen agarrar molta força els jariyíes, que es varen estendre per tota la província de la Yazira. Els hamdánidas varen acabar dominant la regió; la branca d'emirs de Mossul va dominar principalment la ciutat i Diyar Ràbia, mentres d'Alep dominava Diyar Mudar. Finalment Mossul va ser conquistada pels buyíes al final del sigle X i l'intent de restaurar el seu poder va topar en els marwánidas kurdo de Diyar Bakr i els Banu Uqayl chiís de Diyar Ràbia; estos últims, acaudillados per Muhámmad ibn al-Musayyab, varen conseguir establir un emirat propi en Mossul, vassall dels buyíes (emirat que finalment va ser eliminat pels selyúcidas en 1086).
La primera incursió dels turcomanos data de 1041-1043, en la que varen ser exterminats. En 1055 el selyúcida Tugrïl Beg va prendre el poder en Bagdad i els Banu Uqayl, davant el perill de que el nou poder poguera representar per la seua tendència chií, es varen opondre a ell i varen anar l'element clau per a l'unió dels contraris als selyúcidas, coalició que va encapçalar El-Basasiri que va reconéixer al califa fatimita d'Egipte (1057-1059). Quan la sòrt li va resultar adversa, el uqaylí Kuraysh es va sometre als selyúcidas i va conservar el territori en feu fins al 1086, quan Muslim ibn Kuraysh va conspirar en Egipte, pero va ser perdonat i despuix va ser derrotat i mort en una batalla en Síria (maig de 1085), i els seus senyorius siris varen ser incorporats al sultanat governat ya per Malik Shah I, que va cedir la zona al seu germà Tutush I; el fill, Ibrahim, va poder conservar Mossul i Diyar Ràbia, pero els uqaylíes varen ser eliminats en 1096.
A la mort de Malik Shah (1092), el sultanat selyúcida es va descompondre; els amires governadors de Mossul i Diyar Ràbia varen ser en la pràctica emirs independents; finalment el governador Imad ad-Din Zengi, que va prendre possessió en 1127, va fundar la dinastia zanguí (o dels atabegs de Mossul). La dinastia es va estendre cap a Alep; llavors els ayubíes, inicialment al seu servici, es varen erigir en sobirans i la dinastia zanguí va desaparéixer de fet al començament del sigle XIII, passant el poder en Mossul a un antic esclau i ministre de nom Badr al-Din Lulu, que en 1244 es va sometre just a temps als mongoles i va conservar el seu senyoriu; els seus fills, aliats als mamelucos egipcíacs, varen ser derrotats pels mongoles i Mossul anexionada (1261). La ciutat va ser la base del poder mongol en la Yazira, mentres dos dinasties de turcomanos dominaven (com a vassalls mongoles) en Diyar Bakr i els mamelucos dominaven el Diyar Mudar.
Mossul va passar als yalayáridas, kara koyunlu i ak koyunlu, fins que va caure entorn al 1506 en poder de l'Imperi safàvida persa. No va passar als otomans fins a 1637 encara que en varis moments va ser conquistada temporalment. Diyar Ràbia (el valiat de Mossul) va permanéixer otomana fins a 1918 i despuix va quedar repartida entre Iraq i Síria. Durant el govern otomà el nom es va deixar d'utilisar.
Referències
- "Diyār Rabīʿa." Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2012
- Suleiman Saigh, Histoire de Mossoul, Beirut 1923-1928
- M. Canard, Histoire de la dynastia dones Hamdánides
- R. Grousset, Histoire dones Croisades et du royaume franc de Jerusalem
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diyar Rabi'a» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.