Anar al contingut

Gran Jorasán

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa de Jorasán i les seues afores durant els sigles VII-VIII.
Mapa dona l'Antiga Pèrsia mostrant a Jorasán i a algunes de les seues principals ciutats: Herate, Bactro i Merv.

El Gran Jorasán, Antic Jorasán o Jorasán[1] (també Jorasa,[2] Corasam[3][4] o Corasone; en persa: خراسان بزرگ‎ oPlantilla:Quin خراسان کهن, transliterado com Khorasan o Jorasán) és una regió històrica de Pèrsia. Englobava parts de l'actual Iran, Afganistan, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan.[5]

Els llímits geogràfics de Jorasán, el nom dels quals en persa significa 'terra de l'este'[6] o 'terra del sol',[5] sempre han segut inexactos. En l'época del imperi sasánida, Jorasán era una de les quatre províncies de l'imperi i incloïa, entre uns atres, els districtes de Nishapur i Els teus (hui en Iran), Bactra i Herate (hui en Afganistan), Marve (en Turkmenistan) i Bujará (hui en Uzbekistan).[7] No obstant, en el passat el nom es va usar per a un àrea més gran en l'oest de Pèrsia (Iran), que s'estenia des del riu Oxo (Amu Daria) i Transoxiana en el nort[6] fins al Mar Caspio en l'oest, passant pels deserts del centre d'Iran[5] i Bamiyán, en Hindu Kush. Els geógrafos àraps varen estendre el seu territori fins a l'antiga Índia,[5] tal volta fins a la vall del riu Indo en l'actual Pakistan.[7]

de província sasánida, Jorasán es va convertir en una província àrap despuix de la conquista de la regió per la dinastia omeya en 651-652.[5][6] En el VIII, la regió va ser el centre d'un exitós tumult contra els omeyas, dirigida per Abu Muslim, que va anar un pas més en la conquista del poder del califato per la dinastia abasí.[8] En els sigles següents, el Gran Jorasán va ser incorporat a varis regnes d'Àsia Central, com els safáridas, samánidas, gaznávidas, selyúcidas, corasmios, gúridas i timúridas.[5]

En 1881, les fronteres de Jorasán varen ser definides com una província a l'est de l'Iran modern. En 2004, esta gran província es subdividió en tres: Jorasán del Nort, Jorasán del Sur i Jorasán Razaví.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Fernandes, Ivo Xavier (1941). Topònims i Gentílicos, Porto: Editora Educação Nacional, Lda..
  2. (1962) II Simpósio dos Professôres Universitários d'História: anais, Faculdade de Filosofia dona Universidade do Paraná, Associação dos Professôres Universitários d'História.
  3. Abreu, Guilherme de Vasconcellos (1885). A lliteratura i a religião dos árias na Índia (en portugués), Guillard, Aillaud.
  4. «Marsílio de Pádua sobre a Translação do Império».Veritas (Porte Alegre).43(3)
    703.ISSN 1984-6746.doi:10.15448/1984-6746.1998.3.35433.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Khorasan». Encyclopædia Britannica Online. Consultat el 26 de maig de 2020.
  6. 6,0 6,1 6,2 M. A. Shaban. The Abbasid Revolution. CUP Archive, 1979. ISBN 0521295343 [1]
  7. 7,0 7,1 H. A. R. Gibb. The Encyclopaedia of Islam, Parts 79-80. Brill Archive, 1979 [2]
  8. ABŪ MOSLEM ḴORĀSĀNĪ. Encyclopaedia Iranica Online