Transoxiana

Transoxiana, coneguda en les fonts àraps com a Mā Warāʾ an-Nahr (en àrap: ما وراء النهر, – '[lo que està] més allà del riu [Oxus]') i en persa com Farā-rūd (en persa:  فرارود, [fæɾɒːˈɾoːd̪]—'més allà del riu [Amu Daria]') designa una regió històrica del Turquestán, en Àsia Central, situada entre el mar d'Aral i la replanell del Pamir, actualment repartida entre els països d'Uzbekistan, Kazakhstan, Turkmenistan, Kirguizistan i Tadjikistan. Geogràficament, correspon a la regió entre els rius Amu Daria (Oxus) i Sir Daria. L'àrea era coneguda pels antics iranios com Turán, un terme usat en la epopeya nacional persa, el Shāhnāmé, i com Transoxiana (terra més allà del Oxus) per als romans. El terme àrap Mā warāʼ an-Nahr (terra més allà del riu) va passar a l'us lliterari persa i es va mantindre fins a l'época posterior als mongoles.

La regió va ser una de les satrapías (províncies) de la dinastia aqueménida de Pèrsia baix el nom de Sogdiana. Li la va definir dins del món clàssic d'Iran per a distinguir-la d'Iran pròpiament dit, especialment la seua província nort-oriental de Jorasán—un terme que es va originar en els sasánidas— encara que els primers historiadors i geógrafos àraps tendien a subsumir la regió dins del terme vagament definit de "Jorasán", que designa un territori molt més gran. Els territoris de Corasmia, Sogdiana, Chaghaniyan i Juttal estaven ubicats en la partix sur de Transoxiana; Chach, Osrushana i Ferganá s'ubicaven en la partix nort.

Va ser el centre de l'imperi de Tamerlán i la Dinastia Timúrida (XIV i XV).^{cita requerida}Tenia la seua capital en la ciutat de Samarcanda. Encara que algunes fonts sostenen que va ser el breçol de Zoroastro, l'evidència no és concloent i existixen atres teories que situen el seu naiximent en diferents regions de l'est d'Iran. La falta de registres històrics precisos fa que la qüestió seguixca sent objecte de debat entre els estudiosos.

Història

Transoxiana va ser el terme usat pels grecs per a denominar a la regió situada dellà el riu Oxus. Va ser denominada Sogdiana pels aqueménidas i va ser unificada en Bactriana per Alejandro Magne en una sola satrapía. La ciutat d'Ai Khanoum (Aleixandria d'Oxiana), situada a la vora del riu Oxus al nort d'Afganistan, permaneix com l'única ciutat Greco-Bactriana trobada i extensament excavada. Independisada la satrapía, va conformar el regne grecobactriano de Diodoto I, posteriorment invadit per la dinastia kushán, per a ser finalment ocupada pels àraps en el VIII. Allí es va desenrollar una bona part de la ciència que els àraps varen llegar a Europa en els sigles posteriors.^{cita requerida}

L'explorador chinenc Zhang Qian, qui va visitar les regions veïnes de Bactriana i Partia ademés de la Transoxiana en l'any 126 a. C., va realisar el primer relat chinenc en chinenc sobre esta regió. Zhang Qian clarament identifica a Partia com una civilisació urbana alvançada que cultivava vinyes i cereals ademés de falcar monedes d'argent i elaborar objectes de cuiro. Va ser governada successivament pels Seléucidas, el regne Greco-Bactriano, l'imperi partixc i l'imperi de Kushan abans del domini Sasánida, moment en el que la regió es va convertir en un important centre cultural per la riquea derivada de la ruta septentrional de la seda.

El domini Sasánida va ser interromput per l'invasió dels Heftalitas que va durar des de finals del sigle quint fins a l'any 565. Molts nobles i terratinents perses varen escapar de la regió despuix de la conquista musulmana de Pèrsia. Va estar també baix domini dels köktürk fins a la conquista àrap entre el 705 i el 715, moment en el que l'àrea passa a conéixer-se com Mā warāʼ al-Nahr (En Àrap, " Lo que esta més allà del riu") a voltes referit com "Mavarannahr".

Les ciutats i centres culturals principals de Transoxiana són Samarcanda i Bujará, abdós en la part més meridional de la regió encara que al nort del riu Amu Daria. Abdós ciutats varen permanéixer com a centres culturals perses despuix de la conquista islàmica d'Iran i varen jugar un rol crucial en el resorgiment de la cultura persa en l'arribada de la dinastia Samánida. La major part de la regió era àrida pero contava en planures fèrtils.

Part d'esta regió va ser conquistada per Qutaiba ibn Muslim entre el 706 i el 715 i dominada pels Omeyas entre el 715 i el 738. La conquista va ser consolidada per Nasr ibn Sayyar entre el 738 i el 740 i continuada baix el control dels Omeyas fins al 750, quan va ser reemplaçada pels abasíes.

En el XIII va ser ocupada pel Imperi mongol durant la conquista de Corasmia. Abans de la seua mort en 1227, Gengis Kan va assignar els territoris occidentals d'Àsia central al seu segon fill, Chagatai, passant esta regió a conéixer-se com el Kanato de Chagatai. En el XIV, Tamerlán, es va instalar en Samarcanda, la seua capital, atraent a gents de totes les arts, professions i comerços: grecs, chinencs, egipcíacs, perses, armenis, siris, etc. La regió va ser successivament governada per diverses ciutats-estat islàmiques independents, fins a el XIX, quan va ser invadida pel Imperi rus. Hui és en la seua majoria partix de la República d'Uzbekistan, independent des de 1991. Bujará, Samarcanda i Jiva són, provablement, els exponents més prestigiosos de la milenària història de la Transoxiana.

Religió

Les notes de l'historiador Mark Dickens relaten: "La religió preislámica principal de Transoxiana era el Zoroastrisme, sobretot en manifestacions locals. No obstant, el budisme, el cristianisme, el maniqueísmo i el mazdakisme també contaven en molts seguidors, especialment en les zones urbanes. Esta diversitat religiosa inicial va desaparéixer despuix de la conquista àrap."

Vore també

• conquista musulmana de Transoxiana
• Abu'l-Hasan al-Mada'ini