Shāhnāmé

Archiu:The Court of Gayumars (Cropped).jpg

Shāhnāmé

Shāhnāmé, o Shāhnāma (en persa: شاهنامه; atres denominacions també usades són Shahnama, Shahnameh, Shahname, Shah-Nama, etc.), El Llibre dels Reis o L'Èpica dels Reis, és una gran obra poètica escrita pel poeta persa Ferdousí cap al 1000 i és la epopeya nacional del món de parla persa. El Shāhnāmeh conta l'història i mitologia d'Iran des de la creació del món fins a la conquista d'Iran per les forces islàmiques en el VII.

Ademés de la seua importància lliterària, el Shâhnameh, que va ser escrit en persa, ha segut clau per a reviure la llengua persa després de l'influència eixercida per l'àrap. Esta obra voluminosa, és considerada pels parlants de persa com una obra mestra de la lliteratura, que també arreplega la història d'Iran, els seus valors culturals, les seues religions ancestrals (zoroastrismo), i un sentit profunt de pàtria. Ferdousí conclou el Shâhnameh en un moment en el qual l'independència nacional havia segut amenaçada. Si be existixen varis héroes i heroïnes memorables de característiques clàssiques en esta obra, el gran héroe és Iran.

Ibn al-Athir l'ha cridat el «Corán persa», a pesar de que este títul no és d'us corrent entre els parlants de llengua persa, pero en alguna mida ilustra l'importància que este llibre representa per a tots els parlants de llengua persa, incloent Afganistan i Tadjikistan, per a atres parlants de persa d'Àsia Central, Pakistan i fins a en China, la Índia, i als iranís que viuen fòra del seu país des de la revolució de 1979.

Este llibre és també important per als 300 000 zoroastrianos que queden en el món, perque el Shâhnameh permet relacionar els començos del zoroastrismo en la derrota de l'últim rei zoroastriano a mans dels invasores àraps.

Fonts

Existix certa controvèrsia entre els estudiosos sobre les fonts del Shâhnameh. L'èpica de Ferdousí provablement està basada en una versió en prosa la qual molt possiblement fora un compilado de velles històries iranís, fets històrics i llegendes. No obstant, sense lloc a dubtes hi ha una forta impronta i influència de la lliteratura oral, la qual cosa es manifesta en l'estil del Shahnameh que presenta característiques tant de la lliteratura escrita com a oral. Alguns dels personages de l'Èpica són d'orige indo-iraní, i existixen referències a ells en fonts tan antigues com l'antic Avesta i encara en el Rig Vedá hindú. El Shâhnameh va ser escrit en persa mig (Pahlavi), que en eixa época estava en remissió.

El Shâhnameh de Ferdousí, un poema épico en més de 60 000 pareados, es basa principalment en una obra en prosa del mateix nom compilada pel poeta en els seus primers anys en Els teus la zona de la qual era natiu. Este Shâhnameh en prosa a la seua volta era en gran medida una traducció d'una obra en Pahlavi, una compilació de l'història dels reis i héroes d'Iran des de temps mítics fins al regnat de Khosro II (Cosroes II) (590-628), pero també conté material adicional que continua l'història en la caiguda dels Sasánidos a mans dels àraps a mitan del sigle VII. El primer en començar la versificación d'esta crònica de la Pèrsia llegendària i pre islàmica va ser Daqīqī-i Balkhī, un poeta de la cort dels Samánidas, quí solament va poder completar uns 1000 versos abans de morir. Estos versos, que contenien el sorgiment del profeta Zoroastro, varen anar posteriorment incorporats per Ferdousí, en el degut reconeiximent, en el seu propi poema.

L'obra

El Shâhnameh relata l'història d'Iran, començant en la creació del món i l'introducció de les arts de la civilisació (el fòc, el cuinar, la metalúrgia, la llei) als Aris - pobles iranios i conclou en la conquista de Pèrsia pels àraps. L'obra no és estrictament cronològica, encara que existix un cert fluix d'acontenyiments a través del temps. Alguns dels personages viuen per centenars d'anys (de la mateixa manera que alguns dels personages de la Bíblia), pero la majoria viuen vides de duració normal. Hi ha molts shāhs que apareixen i s'eclipsen, de la mateixa manera que héroes i vilans, que també transcorren pels relats. Les úniques imàgens que subsistixen a lo llarc de l'obra són les del Gran Iran, i una successió d'amanecer i posades de sol, cap de les quals és exactament igual a l'atra, i que ilustren el pas del temps.

El Pare Temps, una image símil a Saturn, és un recordatori de la tragèdia de la mort i la pèrdua, a la que li succeïx un nou amanecer, duent en si l'esperança d'un nou dia. En el primer cicle de la creació, la maldat és externa (el dimoni). En el segon cicle, s'observa el començ de l'odi familiar, el mal comportament, i la maldat penetrant la naturalea humana. Els dos fills majors del Shāh Fereydūn sent avarícia i enveja cap al seu germà més jove el qual és inocent i, pensant que el seu pare ho favorix a ell, ho maten. El fill del príncip assessinat venja la mort del seu pare, i tots es veuen immersos en un sanguinós cicle de mort i venjança.

En el tercer cicle, es presenten una série de shahs en debilitats i falles. Hi ha una història com la de Fedra en la mitologia grega del Shāh Kay Kāūs, la seua esposa Sūdāba, i la seua passió i rebuig pel seu fillastre, Sīiāvash.

En el pròxim cicle, tots els personages són egoistes i malvats. Esta èpica és la més obscura de totes les èpiques, molta de la qual posseïx algun tipo de resolució i catarsis. Este to semblaria ser reflexiu de dos temes: la conquista de Pèrsia pels àraps, i els últims dies del zoroastrismo persa. La religió antiga està plagada de herejías, i d'alguna forma la visió optimista de Zoroastro sobre l'habilitat de l'home per a elegir li ha donat l'esquena a la vida i al món. Ací hi ha abundància de mala sort i malhadado destí.

És en la caracterisació de les numeroses figures de l'obra, tant masculines com a femenines, a on es manifesta la visió de Zoroastro sobre la condició humana. Zoroastro emfatisa el lliure albir dels humans. Tots els personages de Ferdousí són complexos. Cap és un arquetip o un porrito. Els millors personages posseïxen falles, i els pijors tenen centelleigs/centellejos d'humanitat.

El Shâhnameh i el seu impacte en la Pèrsia moderna

En posterioritat al Shâhnameh de Ferdousí, varen aparéixer a través dels sigles un cert número d'obres de naturalea similar dins de l'òrbita d'influència de la llengua persa. Sense excepció, totes esta obres es basen en l'estil i método del Shâhnameh de Ferdousí, pero cap va conseguir alcançar el mateix nivell de fama i popularitat.

Alguns experts creuen que la principal raó per la que hui el Idioma persa és més o menys el mateix llenguage que el de l'época de Ferdousí fa 1000 anys es deu a l'existència d'obres com el Shâhnameh de Ferdousí el qual ha eixercit una influència cultural i llingüística profunda i duradora. En una atra paraules, el Shâhnameh en sí mateixa s'ha convertit en un dels principals pilars del llenguage persa modern. L'estudi de l'obra mestra de Ferdousí es va convertir en un requisit per a alcançar mestrage en el domini de la llengua persa per part dels poetes que li varen succeir, la qual cosa queda demostrat per les numeroses referències que fan al Shâhnameh en les seues obres.

El Shâhnameh conté 62 històries, 990 capítuls, en un total de 60 000 versos acoplats, per #lo que la seua extensió és sèt voltes major que la de la Ilíada d'Homero, i aproximadament dotze voltes el tamany del poema alemà Cantar dels nibelungos. Existixen vàries traduccions a l'anglés, casi totes resumides. En 1925, els germans Arthur i Edmond Warner varen publicar l'obra completa en nou volums.

Sinopsis

El Shâhnameh és un gran monument de poesia i història, sent principalment el relat poètic de lo que Ferdousí, els seus contemporàneus, i els seus predecessors consideraven el relat de l'història antiga d'Iran. Molts d'estos relats ya existien en prosa, per eixemple el Shâhnameh d'Abu Mansur Abd-al-Razaq. Solament una menuda proporció de l'obra de Ferdousí, en distintes seccions del Shâhnameh, és completament de la seua autoria. Ademés de les descripcions detallades de vàries escenes i fenomens, esta obra expressa les seues reflexions sobre la vida, les seues creències religioses i ètiques i la seua admiració per la virtut, la seua alabanza als seus patrons, i les referències que va utilisar. El restant de l'obra es dividix en tres parts successives: l'edat mítica, l'edat heròica, i l'edat històrica.

L'edat mítica

Després d'un començ d'invocació a Deu i al Saber, el Shâhnameh brinda una descripció de la creació del món i de l'home segons les creències dels Sasánidas. Esta introducció continua en l'història del primer home, Keyumars, qui també va ser el primer rei després d'un periodo de deambular per la montanya. El seu net Hushang, fill de Sīiāmak, descobrix el fòc per accident i establix la festa de Sadeh en el seu honor. En esta secció es presenten les històries de Tahmuras, Jamshid, Zahhāk, Kawa o Kaveh, Fereydūn i els seus tres fills Salm, Tur, i Iraj, i el seu net Manuchehr. Esta secció del Shâhnameh és relativament breu, en un total de 2100 versos lo que representa el quatre per cent de tot el llibre, i narra els events en la simplicitat i mestrage d'una obra històrica. Naturalment, la força i bellea de la poesia de Ferdousí han contribuït en gran mida a realçar el relat d'este periodo fent-ho atractiu i ple de vida.

L'edat heròica

Casi dos terços del Shâhnameh estan dedicats a la "Edat dels héroes", la qual comprén des del regnat de Manuchehr fins a la conquista d'Alejandro Magne (Sekandar). La principal característica d'este periodo és el rol destacat que eixerciten els héroes Sagzi (Saka) o Sistānī que formen la columna vertebral del Imperi persa. Garshāsp és mencionat breument junt en el seu fill Narimān, Sām el fill d'este últim, és un paladín de Manuchehr durant el seu regnat en Sistān. Els seus successors varen ser els seus fills Zāl i Rostam, els més braus dels braus, i despuix Farāmarz.

El Shâhnameh descriu en mestrage i precisió la societat feudal en la que vivien en boato. En efecte, les descripcions dels mestres són tan vívidas que el llector se sent partícip o observador propenc dels events. El to és épico i enèrgic, mentres que el llenguage és extremadament ric i variat.

Entre les històries que es relaten en esta secció es troba la romançada de Zal i Rudāba, les sèt etapes (o treballs) de Rostam, Rostam i Sohrāb, Sīiāvash i Sudāba, Rostam i Akvān Dīv, la romançada de Bižan i Manīža, les guerres contra Afrāsīiāb, el relat de Daqiqi de l'història de Goshtāsp i Arjāsp, i Rostam i Esfandyār.

És de destacar que la llegenda de Rostam i Sohrāb que es presenta en el Shâhnameh, comença com és costum en un detallat preludi líric. Ací Ferdousí es troba en el cim del seu poder poètic i mostra tot el seu potencial com un consumat mestre en l'art de narrar històries. Els prop de mil versos d'esta tragèdia conformen un dels contes més emotius de la lliteratura mundial.

L'edat històrica

Una breu menció a la Dinastia arsácida de Partia li seguix a l'història d'Alejandro i precedix a la d'Ardashir I, el fundador de la dinastia Sasánida. Després, l'història Sasánida és descrita en gran precisió. La caiguda dels Sasánidas i la conquista d'Iran pels àraps són relatades en forma romàntica, i en un llenguage sumament poètic. Ací, el llector pot fàcilment vore a Ferdousí en persona llamentant-se per la catàstrofe, i sobre lo que el flama l'arribada de el "eixèrcit de les tenebres".

Segons Ferdousí, l'edició final del Shâhnameh contenia uns xixanta mil distiches. Pero açò és solament un número aproximat; la majoria dels manuscrits confiables que han aplegat fins als nostres dies han permés preservar uns cinquanta mil distiches. Nezami-i Aruzi indica que l'edició final del Shâhnameh enviada a la cort del Sultà Mahmud de Ghazni va ser armada en sèt volums.

El mensage del Shâhnameh

L'estil de Ferdousí és el d'un poeta consumat. El seu llenguage épico és ric, emotiu i suntuoso. Els tocs personals que posseïx el Shâhnameh eviten que es convertixca en un àrit relat de #narrativa històriques. Cap història ha segut llegida en tanta avidez, creguda en tant convenciment, i tan ardientemente atesorada en Iran, com el Shâhnameh de Ferdousí. Si hi ha una història que ha influït sobre els seus llectors, és el Shâhnameh i en la forma més refinada possible. Ferdousí ha triumfat, allí a on tants líders militars i religiosos tayikos han fallat.

De fet, Ferdousí està tan segur de l'immortalitat i transcendència de la seua obra mestra, que ell ho expressa en estos versos:

بناهاى آباد گردد خراب
ز باران و از تابش آفتاب

پى افكندم از نظم كاخي بلند
كه از باد و باران نيابد گزند

نميرم از اين پس كه من زنده‌ام
كه تخم سخن را پراكنده‌ام

Banāhāye ābād gardad kharāb
ze bārānō az tābeshē āftāb

pay afkandam az nazm kākhī boland
ke az bādō bārān nayābad gazand

nemiram az īn pas ke man zendeh'am
ke tokhme sokhan rā man parellākandeh'am

"Les edificacions de la ciutat es deterioren
a causa de la pluja i la llum del Sol."

"Estic agraït a este gran palau del vers [El Shahnameh]
Ya que no pot ser vençut pel vent ni la pluja"

"Yo no partiré quan concloga la meua vida,
Permaneixeré en la llavor de la llengua persa"

Ferdousí no espera que el seu llector passe sobre els events històrics de forma indiferent, en canvi li demana al seu llector que considere els temes en esment, per a aixina comprendre les causes de l'ascens i caiguda dels hòmens i les nacions; i deprendre del passat per a poder millorar el present, i poder formular millor el futur. Ferdousí emfatisa la seua visió que donat lo transitori de la vida en este món, i com tots estem solament de pas, devem ser sapients i evitar la crueltat, la mentira, l'avarícia, i atres mals tradicionals; en canvi devem lluitar per la justícia, l'honor, la veritat, l'orde, i atres virtuts tradicionals.

El mensage que transmet el Shâhnameh de Ferdousí és l'idea que l'història del Imperi sasánida era un tot immutable i complet: va començar en Keyumars, el primer home, i va terminar en el seu successor número cinquanta, Yazdegerd III, sis mil anys d'història d'Iran. La tasca de Ferdousí va ser evitar que esta història perguera la seua conexió en les futures generacions d'iranís.

Influència cultural

La dinastia Shirvanshah va adoptar molts dels seus noms del Shāhnāmé. La relació entre Shirwanshah i el seu fill, Manuchihr, es menciona en el capítul huit de Leili o Majnoon de Nizami. Nizami aconsella al fill del rei que lligga el Shāhnāmé i recorde els dits significatius dels sabio.

Segons l'historiador turc Mehmet Fuat Köprülü:

De fet, a pesar de totes les afirmacions en contrari, no hi ha dubte de que l'influència persa va ser primordial entre els selyúcidas d'Anatolia. Açò es revela clarament pel fet de que els sultanés que varen ascendir al tro despuix de Ghiyath al-Din Kai-Khusraw I varen assumir títuls presos de l'antiga mitologia persa, com Kay Khosrow, Kay Kāvus i Kay Kobad; i que Ala 'al-Din Kai-Qubad I tenia alguns passages del Shāhnāmé inscrits en les parets de Konya i Sivas. Quan prenem en consideració la vida domèstica en les corts de Konya i la sinceritat del favor i el apego dels governants als poetes perses i la lliteratura persa, llavors este fet (és dir, l'importància de l'influència persa) és innegable.

Shah Ismail I (fallit en 1524), el fundador de la dinastia Safavida d'Iran, també va anar profundament influenciat per la tradició lliterària persa, particularment pel Shāhnāmé, #lo que provablement explica el fet de que va nomenar a tots els seus fills en els personages de l'obra. Dickson i Welch sugerixen que el Shāhnāmaye Shāhī de Ismail va ser pensat com un regal per al jove Tahmāsp. Despuix de derrotar als uzbekos de Muhammad Shaybāni, Ismāil li va demanar a Hatefī, un famós poeta de l'actual província de Ġawr, que escriguera una epopeya a l'estil del Shāhnāmé sobre les seues victòries i la seua dinastia recent establida. Encara que la epopeya va quedar inconclusa, fon un eixemple de masnaví en l'estil heròic del Shāhnāmé escrit més vesprada per als reis safávidas.

L'influència del Shāhnāmé s'ha estés més allà de l'esfera persa. La professora Victoria Arakelova de l'Universitat de Ereván afirma:

Durant els dèu sigles transcorreguts des de que Ferdousí va compondre la seua obra monumental, les llegendes heròiques i les històries del Shāhnāmé han seguit sent la principal font de narració per als pobles d'esta regió: perses, pashtunes, kurdo, guranos, talishis, armenis, georgianos, pobles del nort del Caucas, etc.

Edicions modernes

Edicions acadèmiques

S'han preparat edicions acadèmiques del Shāhnāmé. En 1808 Mathew Lumsden (1777-1835) va mamprendre el treball d'una edició del poema. El primer dels huit volums prevists es va publicar en Calcuta en 1811. Pero Lumsden no va terminar més volums. En 1829 Turner Macan va publicar la primera edició completa del poema. Es va basar en una comparació de 17 còpies manuscrites.

Entre 1838 i 1878, va aparéixer en París una edició de l'erudit francés Julius von Mohl, que es va basar en una comparació de 30 manuscrits. Despuix de la mort de Mohl en 1876, l'últim dels seus sèt volums va ser completat per Charles Barbier de Meynard, successor de Mohl en la càtedra de persa del College de France.

Abdós edicions carien d'aparats crítics i es basaven en manuscrits secundaris datats despuix del sigle XV, molt més tart que l'obra original. Entre 1877 i 1884, l'erudit alemà Johann August Vullers va preparar un text sintetisat de les edicions de Macan i Mohl baix el títul Firdusii liber regum, pero solament es varen publicar tres dels seus nou volums esperats. L'edició de Vullers va ser posteriorment completada en Teheran pels erudits iranís S. Nafisi, Iqbal i M. Minowi per al jubileu milenari de Ferdousí, celebrat entre 1934 i 1936.

La primera edició crítica moderna del Shāhnāmé va ser preparada per un equip rus dirigit per I. I. Bertels, utilisant els manuscrits més antics coneguts en eixe moment, que daten dels sigles XIII i XIV, en una gran dependència del manuscrit de 1276 del Museu Britànic i el de 1333, el Manuscrit de Leningrado, l'últim dels quals ara s'ha considerat un manuscrit secundari. Ademés, atres dos manuscrits utilisats en esta edició han segut degradats. Va ser publicat en Moscou per l'Institut d'Estudis Orientals de la Acadèmia de Ciències de la URSS en nou volums entre 1960 i 1971.

Durant molts anys, l'edició de Moscou va ser el text estàndar. En 1977, es redescubrió en Florencia un manuscrit de principis de 1217. El manuscrit de Florencia de 1217 és una de les primeres còpies conegudes del Shāhnāmé, anterior a l'invasions i la posterior destrucció d'importants biblioteques i coleccions de manuscrits. Utilisant-ho com a text principal, Djalal Khaleghi-Motlagh va començar la preparació d'una nova edició crítica en 1990. El número de manuscrits que es varen consultar durant la preparació de l'edició de Khaleghi-Motlagh va més allà de qualsevol intent per part de l'equip de Moscou. L'aparat crític és extens i es varen registrar un gran número de variants per a moltes parts del poema. L'últim volum es va publicar en 2008, completant l'empresa de huit volums. Segons Dick Davis, professor de persa en l'Universitat Estatal d'Ohio, és "en molt la millor edició disponible del Shāhnāmé, i segurament seguirà sent-ho durant molt temps".

Traduccions a l'anglés

Hi ha hagut vàries traduccions a l'anglés, casi totes abreviades. James Atkinson, del servici mèdic de la Companyia de les Índies Orientals, va realisar una traducció a l'anglés en la seua publicació de 1832 per al Fondo de Traducció Oriental de Gran Bretanya i Irlanda, ara partix de la Royal Asiatic Society. Entre 1905 i 1925, els germans Arthur i Edmond Warner varen publicar una traducció de l'obra completa en nou volums, ara agotada. També hi ha traduccions modernes incompletes del Shāhnāmé: la versió en prosa de 1967 de Reuben Levy (posteriorment revisada per Amin Banani), i una atra de Dick Davis en una mescla de poesia i prosa que va aparéixer en 2006. També en 2013 es va publicar una nova traducció a l'anglés del llibre en prosa d'Ahmad Sadri.

Estudiosos del Shâhnameh

• Dick Davis, autor de Èpica i sedició: el cas del 'Shahnameh' de Ferdousí i traductor de Shahnameh: El llibre persa dels reis
• Shahrokh Meskoob
• Mir Jalaleddin Kazzazi
• Jalal Matini, editor de Iran Shenasi
• Jalil Doostkhah, del Centre per a estudis iranís CFIS

Vejau també

• Vis i Ramin (llibre similar al Shâhnameh pero que tracta sobre històries i llegendes dels parts)

Fonts i referències

Fonts en espanyol

• Rodríguez Vargas, Joaquin: La Renaixença lliterària de Pèrsia, despuix de dos sigles de silenci, Madrit, 2024.

Fonts en anglés

• Abolqasem Ferdowsi, Dick Davis trans. (2006), Shahnameh: The Persian Book of Kings ISBN 0-670-03485-1, modern English translation, current standard.
• Clinton, Jerome W. (translator) The Tragedy of Sohrab and Rostam: From the Persian National Epic, the Shahname of Abdol-Qasem Ferdowsi 2nd ed. (University of Washington Press, 1996) (abridged selection)
• Clinton, Jerome W. (translator) In the Dragon's Claws: The Story of Rostam and Esfandiyar from the Persian Book of Kings (Mage Publishers, 1999)
• Davis, Dick, (translator) Stories from the Shahnameh of Ferdowsi

Vol. 1, The Lion and the Throne, (Mage Publishers, 1998)

Vol. 2, Fathers and Sons, (Mage Publishers, 1998)

Vol. 3, Sunset of Empire, (Mage Publishers, 2003)

• Davis, Dick, (translator), The Legend of Seyavash, (Penguin, 2001, Mage Publishers 2004) (abridged)
• Levy, Reuben (translator), The Epic of the Kings: Shah-Nama, the National Epic of Pèrsia, (Mazda Publications, 1996) (abridged prose version)
• Warner, Arthur and Edmond Warner, (translators) The Shahnama of Firdausi, 9 vols. (London: Keegan Paul, 1905-1925) (complete English verse translation)
• Hassan Anvari, Ancient Iran's Geographical Position in Shah-Nameh (Iran Chamber Society, 2004). [1]

Traduccions a l'espanyol

• Ferdousí, Sha Naméh, El Llibre dels Reis. Història de Siawash. Traducció, introducció i notes de Homa Dabdhín. Edició bilingüe. Madrit, Edicions Hiperión, 2006. "poesia Hiperión", 538. ISBN 978-84-7517-881-3.
• Firdusi, Hakim Abdul-Qasim, El llibre dels reis. Històries de Zal, Rostam i Sohrab, traduït del persa per Clara Janés Nadal i Ahmad Mohammad Taherí, Madrit: Aliança Editorial, 2011. ISBN 978-84-206-6330-2.
• Ferdowsi, Hakim Abol Ghasem. Shahnameh o El Llibre dels Reis, Traducció a l'espanyol per Beatriz Sales de Rafiee, Ed. Institut d'Estudis Islàmics, Vol. I i II, Teheran, 2014. 745 pp. - ISBN 978-9645552577. Vejau [2]

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Shāhnāmé.
• Shahnameh, Traducció a l'anglés per Helen Zimmern.
• Rostam, adaptació a còmic de vàries històries del Shahnamé.
• Shahnameh, traducció anglesa d'Helen Zimmern.
• Shahnameh, traducció anglesa d'Arthur i Edmond Warner.
• New Translation of 'Persian Book of Kings' - March, 2006 from NPR, and "The Epic of Iran" - April, 2006, from the New York Claves. Also, on 14 May 2006, Washington Post Pulitzer Prize winning book critic Michael Dirda reviewed Dick Davis's translation "Shahnameh: The Persian Book of Kings" "This marvelous translation of an ancient Persian classic brings these stories alive for a new audience.". The illustrated three-volume slipcase edition of this translation is ISBN 0-934211-97-3
• Shahnama Image Collection
• Images from illustrated versions of Shahnameh
• Metropolitan museum on the shahnama
• The Àsia Society; Illustrated Shahnameh

• Fonts perses
  • Complete Persian text
  • Shahnameh website