Ferdousí

Ferdousí

Estàtua en la Plaça Ferdousí, Teheran

Hakim Abol-Qasem Ferdousí-i Tusí (en persa: حکیم ابوالقاسم فردوسی توسی‎), normalment abreviat com Ferdowsi, Ferdousí o Firdawsi (Els teus, 935-Mazandarán, 1020), és provablement el poeta persa més reconegut. És universalment conegut per ser l'autor de l'immortal Shāhnāmé o Llibre dels Reis, epopeya nacional de Pèrsia, hui Iran, i la major epopeya jamai escrita per un sol autor. És considerat l'escritor més important de la llengua persa i un dels més célebres de la lliteratura universal. Se li ha donat el sobrenom de «El Senyor de la Paraula».

Sorgix com a conseqüència del moviment de busca d'independència i identitat entre els perses. En recolzar l'idioma persa, els reis samaníes varen preparar una era lluenta per al cultiu de l'idioma i el pensament persa, i Ferdowsi en l'art del parla està clarament en deute en els seus predecessors i en tots aquells que varen dur l'idioma persa al seu apogeu en el tercer i quart sigles de l'hègira. En una visió general del coneiximent i aprenentage de Ferdowsi, es pot dir que coneixia l'idioma àrap, pero no va descollar en la prosa i la rima àraps. En el "Prefacio de Baysanqari", el nom de Ferdowsi s'associa en "Hakim", que, segons alguns, es referix a Hekmat Khosravani.

En el Shahnameh, Ferdousí ha vinculat la cultura de Pèrsia abans del islam en la cultura de Pèrsia despuix de l'Islam. Del Shahnameh sembla que Ferdowsi és d'antigues religions iranís com Zarvani, Mehrprasti i Mazdisna. Efecte acceptat, encara que alguns investigadors consideren que la font d'estos efectes són les fonts del treball de Ferdowsi, al que va ser molt lleal. Ademés, pel seu orige llaurador, estava familiarizado en l'antiga cultura i els rituals perses, i després va afegir a l'alcanç d'este coneiximent, de modo que este coneiximent va formar la base de la seua cosmovisión poètica. En lo que Ferdowsi va prestar atenció, ademés de l'aspecte poètic, també va ser acadèmic; no va escriure contes de fades. Ferdousí considera el saber com a font i capital de tota bondat. Ell creu que una persona en saber reconeix el ben i el mal de l'atre i d'esta manera alcança la felicitat d'este món i la salvació d'eixe món. Ferdowsi va examinar meticulosament les seues fonts, la majoria de les quals eren el Shahnameh d'Abu Mansouri. Va poder seleccionar i recopilar materials d'entre les masses de coneiximent que tenia disponibles.

Biografia

Família

Ferdowsi va nàixer en el sí d'una família de rics nobles terratinents iranís (dehqans) en l'any 940 en el llogaret de Paj, prop de la ciutat de Les teues, en la regió del Jorasán del Imperi Samaní, situada en l'actual província de Razavi Jorasán del norest d'Iran. Poc se sap sobre els primers anys de la vida de Ferdowsi. Casi tota la seua vida va permanéixer en la regió del Gran Jorasán, que comprenia les tres províncies orientals de l'Iran actual, aplegant pel nort a Samarcanda i Bujará (Uzbekistan actual), part de Tadjikistan i la partix oest d'Afganistan. Aixina que, es va moure en l'interior de la seua extensa província viajant entre Balj, Gazni i els territoris situats al nort del riu Oxus. El poeta va tindre una esposa, que provablement sabia llegir i escriure i procedia de la mateixa classe dehqan. Va tindre un fill, que va morir als 37 anys i al que el poeta va plorar en una elegia que va incloure en el Shahnameh.

Antecedents

Ferdowsi pertanyia a la classe dels dehqans, aristócrates iranís terratinents que havien florit baix el Dinastia sasánida (l'última dinastia preislámica que va governar Iran) i que el seu poder, encara que disminuït, havia sobrevixcut en l'era islàmica que va seguir a les conquistes islàmiques de el VII. Els dehqan estaven vinculats al patrimoni lliterari preislámico, ya que el seu estatus estava associat a ell (fins al punt de que dehqan s'utilisa a voltes com a sinònim de iraní en el Shahnameh). Per això, varen considerar que la seua tasca era preservar les tradicions culturals preislámicas, inclosos els relats de reis llegendaris.

Les conquistes islàmiques de el VII varen dur en si canvis llingüístics i culturals graduals en el replanell iraní. A finals de el IX, quan el poder del califato es va debilitar, varen sorgir vàries dinasties locals en el Gran Iran. Ferdowsi va créixer en Els teus, una ciutat baix el control d'una d'estes dinasties, els samánidas, que afirmaven descendir del general sasánida Bahram Chobin^{cita requerida} (l'història del qual relata Ferdowsi en una de les últimes seccions del Shahnameh). La burocràcia samánida utilisava l'idioma nou persa, que s'havia utilisat per a dur l'islam a les regions orientals del món iraní i va suplantar a les llengües locals, i va encarregar traduccions de texts en pahlavi al nou persa. Abu Mansur Muhammad, dehqan i governador dels teus, havia ordenat al seu ministre Abu Mansur Mamari que invitara a varis erudits locals a compilar un Shahnameh ("Llibre dels reis") en prosa, que es va terminar en 1010. Encara que ya no es conserva, Ferdowsi ho va utilisar com una de les fonts de la seua epopeya. Els governants samánidas varen ser mecenes d'importants poetes perses com Rudaki i Daqiqi, i Ferdowsi va seguir els passos d'estos escritors.

Es carix de senyes sobre l'educació de Ferdowsi. A jujar pel Shahnameh, no hi ha proves de que coneguera ni l'àrap ni el pahlavi.

Vida com a poeta

És possible que Ferdowsi escriguera alguns poemes primerencs que no han sobrevixcut. Va començar a treballar en el Shahnameh cap a 977, en l'intenció de que fora una continuació de l'obra del seu companyer poeta Daqiqi, que havia segut assessinat pel seu esclau. De la mateixa manera que Daqiqi, Ferdowsi va utilisar com a font el Shahnameh en prosa de ʿAbd-al-Razzāq. Va rebre el generós patrocini del príncip samánida Mansur i va completar la primera versió del Shahnameh en 994. Quan els turcs gaznávidas varen derrocar als samánidas a finals de la década de 990, Ferdowsi va continuar treballant en el poema, reescrivint seccions per a alabar al gaznávida Sultà Mahmud. L'actitut de Mahmud cap a Ferdowsi i lo ben que va recompensar al poeta són qüestions que han segut objecte de controvèrsia durant molt temps i han constituït la base de llegendes sobre el poeta i el seu mecenes (vejau més alvance). És possible que al turc Mahmud li interessaren menys els relats de l'història iraní que als samánidas. Les últimes seccions del Shahnameh tenen passages que revelen els estats d'ànim fluctuantes de Ferdowsi: en alguns es queixa de la vellea, la pobrea, la malaltia i la mort del seu fill; en uns atres, sembla més feliç. Ferdowsi va terminar el seu epopeya el 8 de març de 1010. No se sap pràcticament res en certea sobre l'última década de la seua vida.{{sfn|Khaleghi-Motlag

Va mantindre la purea de la llengua persa en la qual va escriure les seues obres i encara que es va islamisar, no arabizó les seues costums ni la seua llengua: els dehqans en particular guardaven més estretament que el poble les antigues tradicions orals, els mits i llegendes perses antics. Ferdousí va saber aprofitar esta circumstància per a elaborar la seua epopeya i elaborar un monument lliterari en lo que va vore que s'estava escomençant a perdre. Va aprofitar el treball dels poetes épicos de la generació anterior, com el del bart de la cort samaní i poeta zoroastriano Daqiqi, autor d'una obra inacabada, i la va proseguir, de manera que eixos mil versos més o menys varen quedar incorporats al seu gran epopeya Shāhnāmé, que conta en 60 000 i és la epopeya més llarga de la lliteratura despuix del Mahabharata.

El treball de recuperar tot el passat, història, mits i llegendes d'Iran en esta jagantesca epopeya li va absorbir durant trenta anys i tant que va descuidar els seus quefers com a terratinent i es va vore abocat a vendre moltes de les seues terres. Quan el Shahnamé va estar terminat cap a 1010, la dinastia samánida havia segut derrocada per la gaznavida, que res tenia que vore ni en orige ni en llengua en l'anterior. Els gaznavíes eren un poble túrquico d'Àsia Central i de parla i cultura túrquica, i, quan Ferdousí va aparéixer en la cort del gran sultà Mahmud de Gazni no va ser ben rebut, ya que alabava a una dinastia que no era la seua i del passat, alguna cosa políticament incorrecte. L'héroe del poema Rostam és persa, noble; el sultà era d'orige humil i no es podia identificar en ell, en el seu linaje, en les seues costums, en la seua llengua; ademés, els turanios (turcs d'Àsia Central) quedaven en mal lloc en l'obra, i encara que el sultà li va prometre a Ferdousí un dinar d'or per cada vers (60 000), en pagar li va donar un dírham d'argent per cada vers; ofés el poeta, va eixir del palau i segons la llegenda va donar tots els diners a un venedor ambulant. Per a caramull el sultà era suní i Ferdousí chií; el poeta va dedicar al sultà versos burlescos sobre el seu orige humil de fill de cuiner de la cort samaní. Temerós de que s'enterara, va fugir a Herat i uns mesos despuix a Els teus, i d'allí a Mazandarán. En esta última província va ser a on va trobar a un mecenes en el rei local de la regió, Shariyar, que sí era persa, encara que li va demanar que destruïra els seus versos satírics contra el sultà. Es desconeix la data exacta de la seua mort, que va poder ocórrer entre 1020 i 1025.

Tomba

Tomba de Ferdowsi

Resa Shah obrint oficialment el mausoleu de Ferdowsi per a la visita pública en concloure la conferència del milenari de Ferdowsi

.

Artícul principal → Tomba de Ferdousí.

Ferdowsi va ser enterrat en el seu propi jardí, ya que el sepeli en el cementeri d'Els teus havia segut prohibit per un clerc local. Un governador gaznávida de Jorasán va construir un mausoleu sobre la tomba, que es va convertir en un lloc venerat. La tomba, que havia caigut en decadència, va ser reconstruïda entre 1928 i 1934 per la Societat per al Patrimoni Nacional d'Iran per orde de Resa Shah, i ara s'ha convertit en l'equivalent a un santuari nacional.

Llegenda

Segons la llegenda, el sultà Mahmud de Ghazni va oferir a Ferdousi una peça d'or per cada dístico del Shahnameh que escriguera. El poeta va acceptar rebre els diners en un pagament únic quan haguera terminat la epopeya. Pensava utilisar-ho per a reconstruir els dics del seu Els teus natal. Despuix de trenta anys de treball, Ferdousi va terminar la seua obra mestra. El sultà es va dispondre a entregar-li 60 000 peces d'or, una per cada copla, segons lo acordat. No obstant, el cortesano a qui Mahmud havia confiat els diners despreciava a Ferdousi, considerant-ho un hereje, i va substituir les monedes d'or per argent. Ferdousi estava en la casa de banys quan va rebre la recompensa. Al vore que era d'argent i no d'or, va regalar els diners a l'encarregat dels banys, a un venedor de refrescs i a l'esclau que havia dut les monedes. Quan el cortesano va informar al sultà del comportament de Ferdousi, este es va enfurir i va amenaçar en eixecutar-ho. Ferdousi va fugir a la província de Jorasán, despuix d'escriure una sàtira sobre Mahmud, i va passar la major part del restant de la seua vida en l'exili. Mahmud va acabar descobrint la veritat sobre l'engany del cortesano i ho va desterrar o va eixecutar. Per a llavors, el vell Ferdousi havia retornat a Els teus. El sultà li va enviar un nou regal de 60 000 peces d'or, pero just quan la caravana que duya els diners entrava per les portes de Les teues, un corteig fúnebre eixia pel costat opost: el poeta havia mort d'un atac al cor.

Obres

Artícul principal → Shahnameh.

Archiu:Els teus shahnameh.jpg

Escenes del Shahnameh esculpidas en relleus en el mausoleu de Ferdousi en Els teus, Iran

El Shahnameh' de Ferdousi és la epopeya nacional més popular i influent d'Iran i atres països de parla persa. El Shahnameh és l'única obra de Ferdowsi que es conserva i que es considera indiscutiblement autèntica.

És possible que escriguera poemes en époques anteriors, pero ya no existixen. En el seu dia se li va atribuir un poema narratiu, Iūsof o Zolaykā (José i Zuleika), pero el consens dels estudiosos rebuja ara l'idea de que siga seu.

També s'ha especulat sobre la sàtira que Ferdousi supostament va escriure sobre Mahmud de Ghazni en acabant de que el sultà no li recompensara lo suficient. Nezami Aruzi, un dels primers biógrafs de Ferdousi, va afirmar que un benefactor que havia pagat a Ferdousi mil dirhams pel poema havia destruït totes les llínees menys sis. Les introduccions d'alguns manuscrits del Shahnameh inclouen versículs que pretenen ser la sàtira. Alguns erudits els han considerat inventats; uns atres s'inclinen més per creure en la seua autenticitat.

Vore també

• Shāhnāmé
• Imperi sasánida
• Pèrsia

Bibliografia

• I.G. Browne. Literary History of Pèrsia. (Four volumes, 2,256 pages, and twenty-five years in the writing). 1998. ISBN 0-7007-0406-X
• Jan Rypka, History of Iranian Literature. Reidel Publishing Company. 1968 Plantilla:OCLCISBN 90-277-0143-1
• (1993) Nam-i kasan va ja'i-ha donar Shahnameh-ye Ferdousi (Personalities and Plaus in the Shahnameh of Ferdousi. ISBN 91-630-1959-0.
• (1997) Imazh-ha-ye mehr va mah donar Shahnameh-ye Ferdousi (Sun and Moon in the Shahnameh of Ferdousi. ISBN 91-630-5369-1.
• (1998) A Literary History of Pèrsia, Psychology Press. ISBN 978-0-7007-0406-4.
• (2014) Great Poets of Classical Persian, Sparrow. ISBN 978-81-89140-75-5.

• (2008) The Iranians: Pèrsia, Islam and the soul of a nation, University of Michigan. ISBN 978-0-525-94005-0.
• Rodríguez Vargas, Joaquin: La Renaixença lliterària de Pèrsia, despuix de dos sigles de silenci, Madrit, 2024.
• (1968) History of Iranian Literature, Reidel. OCLC 460598. ISBN 90-277-0143-1.
• Ferdowsī: A Critical Biography, Harvard University, Center for Middle Eastern Studies. ISBN 978-0-939214-83-9.
• Firdawsii Millennium Indicum: Proceedings of the Shahnama Millenary Seminar, the KR Llit Oriental Institute, Mumbai, 8–9 January, 2011, KR Llit Oriental Institute, pp. 7–18. ISBN 978-93-81324-10-3.
• Ancient Pèrsia: From 550 BC to 650 AD, I.B.Tauris. ISBN 978-1-4175-2077-0.

Treballs citats

• (2012) The World of Persian Literary Humanism, Harvard University Press. ISBN 978-0-674-06759-2.
• (2016).«The Zoroastrian Flame: Exploring Religion, History and Tradition».I.B. Tauris.
• Shahnameh: The Persian Book of Kings, Penguin. ISBN 978-0-670-03485-7.
• (1975a) The Golden Age of Pèrsia, Weidenfeld.
• Kia, Mehrdad (2016). The Persian Empire: A Historical Encyclopedia [2 volumes: A Historical Encyclopedia], ABC-CLIO. ISBN 9781610693912.
• Plantilla:EI2
• Khaleghi-Motlagh, Djalal. Encyclopaedia Iranica (vol. 9).
• Folklore, Myths, and Legends: A World Perspective, McGraw Hill Professional. ISBN 978-0-8442-5780-8.
• (2000) Iran and the Rise of Resa Shah: From Qajar Collapse to Pahlavi Power, Bloomsbury Academic. ISBN 978-1-86064-629-4.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ferdousí.