Anar al contingut

Els teus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Els teus

Els teus (en persa: توس‎ o طوس) és una antiga ciutat ubicada en la província iraní de Jorasán Rasaví, prop de Mashhad. Alguns texts mitològics perses informen de que la ciutat va ser fundada per Yamshid, quarto gran rei segons el Shahnameh, i que despuix de ser destruïda, va anar l'héroe Els teus, fill de Nowzar i net de Manuchehr, qui la va reconstruir. D'ell pren el seu nom.cita requerida

Cap a l'any 650, durant la conquista musulmana de Pèrsia, l'últim rei sasánida, Yazdgard III (†651), va aplegar als teus fugint de l'alvanç àrap. El senyor local li va donar regals, pero no ho va acollir, aduint que la ciutadella de Les teues era molt chicoteta per a acomodar a tot el sèquit real.[1]

En Els teus va fallir el califa abasí Harún al-Rashid, el 24 de març de 809, camí a sofocar personalment una rebelió en Jorasán. Va ser sepultat en la casa de camp en la que s'havia instalat.[2] En 940[3][4] va nàixer en Els teus l'escritor i poeta Firdawsi († ca. 1020), autor del poema épico persa Shahnameh (El llibre dels reis).[5]

En Els teus també va viure el filòsof Al-Ghazali (españolizado com Algacel), a on va fallir en 1111.

Atractius turístics

[editar | editar còdic]
Relleu en Els teus que reflectix les històries populars de la mitologia persa del poema épico Shahnameh de Ferdousí.

Les principals atraccions turístiques dels teus sò el mausoleu de Ferdousí, un dels més importants poetes perses, i les ruïnes de la Ciutadella de Les teues, o Arg i Les teues, que daten de l'era sasánida.cita requerida

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Kennedy, Hugh (2007): Les grans conquistes àraps. – Crítica, Barcelona, 2007, p. 220. ISBN 978-84-8432-931-2
  2. Kennedy, Hugh (2004): La cort dels califes. – Crítica, Barcelona, 2008, p. 117. ISBN 978-84-8432-974-9
  3. Bresc, Henri i Guichard, Pierre (1982): «La fragmentació del món islàmic (de finals del sigle IX a finals del sigle X)», en Fossier, Robert: L'Edat Mija. 2: El despertar d'Europa, 950-1250. – Crítica, Barcelona, 1988, p. 147. ISBN 84-7423-353-4
  4. Walther, Ingo F. i Wolf, Norbert (2003): Obres mestres de l'allumenament. Els manuscrits allumenats més bells del món des de 400 fins a 1600. – Taschen, Colónia, 2005, pp. 213 i 420. ISBN 3-8228-4749-6
  5. Kennedy, Hugh (2007), p. 430.

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>


Referències

[editar | editar còdic]