Castells del desert

Mapa dels castells del desert encara existents.

L'expressió castells del desert o Alcassers engloba una vintena de menuts castells, palaus, caravasarés i inclús hammamés repartits pel desert oriental de Jordània. La majoria estan situats a l'est i al sur d'Amán.

Història

Els castells varen ser construïts entre els sigles VII i VIII, sobretot entre 660 i 750, baix els califas de la dinastia omeya, que va fer de Damasc la seua capital en 661. La majoria dels castells es troba en l'antiga ruta entre Medina i Kufa. El terme Qasr que es coloca davant de tots ells fa referència a una obra fortificada. En anglés, qasr es traduïx com a castell; en espanyol, al qasr es va convertir en alcasser; encara que en Extrem Orient sol aplicar-se al revés: qasr al. En l'época omeya (en el VIII), en orient, qasr, en àrap, denomina a una residència del sobirà llunt de la ciutat. Qusair o qusayr, per la seua banda, és el diminutivo i pot traduir-se com a palauet.

Funció

La funció dels qasr a lo llarc del temps no ha segut encara determinada, encara que s'ha sugerit que podien haver segut en part defensius, en part graners i en part centres comercials. Es creu que varen ser primer palaus fortificados a on els sobirans passaven temporades alluntats de la ciutat i consagrats a la pràctica de l'agricultura, pero també lloc de trobada dels beduinos (entre ells o en el governador omeya), i caravasarés, és dir, albercs o refugi de les caravanes de camellos. En el cas de Amra i Kharana, podien haver segut construïts com a llocs de descans en la ruta de la Meca.

Els castells són aixina mateix representatius del art islàmic primerenc i de l'arquitectura islàmica.