Caravasar
Un caravasar (en persa: کاروانسرا) és un antic tipo d'edificació sorgit a lo llarc dels principals camins a on les caravanes que feyen llarcs viages de moltes jornades —de comerç, pelegrinage o militars— podien pernoctar, descansar i repondre's els viagers i animals.[1] Eren verdaders antecedents dels moderns hotels i hostals de carretera. En Orient mig a sovint se'ls crida pel seu nom persa khan (خان).
Els caravasares estaven dissenyats per a albergar i donar repòs i aliment als viagers i als seus animals, i custodiar les seues mercaderies. Els caravasares varen ser peces claus en el desenroll i consolidació de les rutes de comerç a través d'Àsia, el nort d'Àfrica i l'Europa suroriental, especialment a lo llarc de la Ruta de la Seda, i varen permetre l'intercanvi de persones, bens i informació entre moltes cultures.
Este tipo d'albercs es trobava en freqüència a lo llarc del Camí Real Persa, una antiga carretera de 2500 km de llongitut que s'estenia des de Sardes a Susa; segons Heródoto: «Ara, les verdaderes causes de la carretera en qüestió són les següents: hi ha estacions reals a lo llarc de tota la seua llongitut i els excelents caravasares, i que travessen un tram habitat i lliure de perills».[2]
En Turquia, Pèrsia (Iran), Azerbaiyan i Armènia, els caravasares distaven uns 30 km entre ells, i s'alçaven a lo llarc de les diferents rutes que unien els diversos ports i ciutats importants de la península d'Àsia Menor. ya que en l'época selyúcida la famosa Ruta de la Seda no transcorria per la península, es varen utilisar per a potenciar el mercat i l'economia interior. Un dels millor conservats en Turquia ho varen construir en 1229 els turcs selyúcidas, el qual va ser conegut com caravasar d'Agzikarahan.cita requerida
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula caravasar —també transcrita com caravanserai, caravansaray, caravanseray o caravansara— deriva del turc kervansaray, i esta del persa Kārwānsarā, una paraula composta que combina Kārwān (كاروان, caravana) en sara (palau, edifici en patis tancats), al que s'afig el vell sufix persa -yi. Ací caravana significa un grup de comerciants, peregrins o atres viagers que fan viages de llarga distància.
Molts topònims es basen en la paraula sarai: Mughal Serai, Sarai Alamgir i Sarai Rohilla, per eixemple, encara que molts llocs (per eixemple, gran part dels que s'enumeren en la pàgina de desambiguación en anglés) estan també basats en el significat original de "palau".
La dharmshala hindú —casa de descans per als peregrins espirituals— té pareguda etimologia (composta de dharma (धर्म) i shālā (शाला)).
Khan
[editar | editar còdic]El caravasar persa va ser construït com una gran estació de carretera, fòra de les ciutats. Les posades construïdes dins de la ciutat eren més menudes[3] i es coneixien en persa com khan (خان). En el Mig Oriente el terme "khan" cobrix abdós significats, de posada de carretera i de posada dins de la ciutat. En Turquia la paraula es representa com han. En grec es denomina com pandocheion, lit.: 'benvinguts tots',[4] que significa al mateix temps 'posada', que va dur al funduq en àrap (فندق), al pundak en hebreu (פונדק), al fundaco en Venècia, al fondaco en Gènova i a la alhóndiga[5] en espanyol.
Caravasares en la lliteratura àrap
[editar | editar còdic]Al-Muqaddasi, el geógrafo àrap, va escriure en 985 sobre les hosterías, posades i caminantes en la província de Palestina, un país que en eixe moment depenia de Síria, dient: «Els imposts no són alts en Síria, en l'excepció dels percebuts en els caravasares (Fanduk); ací, no obstant, les càrregues són opresivas...».[6] La referència ací és als imposts i taxes que cobraven els funcionaris del govern per l'importació de bens i mercaderies, que els seus importadors i les seues bésties de càrrega solien detindre's a descansar en estos llocs. Els guàrdies estaven apostats en cada porta per a assegurar-se de que els imposts sobre eixos bens eren pagats en la seua totalitat, mentres els ingressos resultants anaven al regne fatimí d'Egipte.
Arquitectura
[editar | editar còdic]
Generalment, els caravasares eren edificis rectangulars en un pati entancat i un portal únic, lo suficientment ample com per a permetre el pas de bésties grans o prou carregades, com camellos. El pati interior era casi sempre obert i tancat per alts murs, i al voltant del mateix es trobaven estables, casetes i cambres per als mercaders, els seus sirvientes i les seues mercaderies.[7] En els caravasares selyúcidas, la porta principal era normalment l'únic element decorat, a voltes en una complexitat espectacular, en mocárabes de molta profunditat, formant un baldaquino colgante de pedra, sent les muqarnas comparades en les tendes dels sultans.
Els caravasares proporcionaven aigua per al consum de gent i animals, aixina com per a la netea i les abluciones rituals. Algunes voltes, tenien elaborats banys. Almagasenaven forraje per als animals i a voltes contaven en tendes a on els hostes podien abastir-se, o inclusivament vendre les seues mercaderies.[8]
Caravasares destacats
[editar | editar còdic]Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Caravasar de Selim, en Yeghegnadzor, Armènia.
-
Caravasar en Şəki, Azerbaiyan.
-
Caravasar en Neyestanak, Iran.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Real Acadèmia Espanyola. «caravasar» (en espanyol). Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola. Madrit: Santillana. Archivat des d'el original, el 4 de novembre de 2015. Consultat el 20 de decembre de 2009.
- ↑ "The History - Heródotus"
- ↑ «[1]». Consultat el 29 de giner de 2018 (en en).
- ↑ «Strong's Greek: 3829. πανδοχεῖον (pandocheion) -- an inn». biblehub.com. Consultat el 29 de giner de 2018.
- ↑ alhóndiga in the Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola
- ↑ Mukaddasi, Description of Syria, Including Palestine, ed. Guy Li Strange, Londres, 1886, pp. 91, 37
- ↑ Sims, Eleanor. 1978. Trade and Travel: Markets and Caravansary.' In: Michell, George. (ed.). 1978. Architecture of the Islamic World - Its History and Social Meaning. London: Thames and Hudson Ltd, 101.
- ↑ Ciolek, T. Matthew. 2004-present. Catalogue of Georeferenced Caravansaras/Khans. Old World Trade Routes (OWTRAD) Project. Canberra: www.ciolek.com - Àsia Pacific Research Online.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- En alemà
- Erdmann, Kurt. 1961. Dones Anatolische Karavansaray, 3 vols. Berlín, 1961. Estambul, 1976.
- En anglés
- Hillenbrand, Robert. 1994. Islamic Architecture: Form, function and meaning. NY: Columbia University Press. (descripció detallada dels Caravansaray en el capítul VI).
- Sims, Eleanor. 1978. Trade and Travel: Markets and Caravanserais. En: Michell, George. (ed.). 1978. Architecture of the Islamic World - Its History and Social Meaning. Londres: Thames and Hudson Ltd, 80-111.
- Yavuz, Aysil Tükel. 1997. The Concepts that Shape Anatolian Seljuq Caravanserais. En: Gülru Necipoglu (ed). 1997. Muqarnas XIV: An Annual on the Visual Culture of the Islamic World. Leiden: E.J. Brill, 80-95. Disponible en llínea com a document PDF d'1.98 MB, en: archnet.org/library/pubdownloader/pdf/8967/doc/DPC1304.pdf.
- Ünsal, Behçet. 1959. "Turkish islamic architecture in seljuk and ottoman claves 1071-1923". Ed: Tiranti. Londres
- En castellà
- Michell, George. 1985. "L'arquitectura del món islàmic, la seua història i significat social". Aliança Editorial. Madrit.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Caravasar.- Informació de la UNESCO referent als caravasares
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caravasar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.