Anar al contingut

Sarai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Territori del Horda d'Or en 1389. Sarái Batú està marcada per una estrela.

'___protected_title_0___' (en turki/kipchak i persa: سرای ___protected_title_1___; també transcrito com '___protected_title_2___' o '___protected_title_3___'; ___protected_title_4___ o ___protected_title_5___)[1] era el nom de possiblement dos ciutats propenques al baix Volga, prop de l'actual Astracán (óblast de Astracán de Rússia). Estes ciutats varen servir successivament com a capitals efectives de la Confederació cumano-kipchak i més vesprada de l'Horda d'Or, un kanato turcomongol[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 7, 12  que va governar bona part de la Rússia occidental i Àsia central durant els sigles XIII i XIV. Existix un considerable desacort entre els estudiosos sobre la correspondència entre jaciments arqueològics específics.[1]

Era una de les majors ciutats del món migeval, contava en una població multiétnica composta majorment per russos i gents del Caucas i datada per l'Enciclopèdia Britànica de 2005 en siscents mil habitants en el seu apogeu, en el seu interior també va aplegar a albergar més de 10 grans mesquites.[3] La ciutat va ser saquejada per les tropes de Tamerlán en 1395.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 258  Les forces d'Iván IV "El Terrible" varen destruir finalment Sarái despuix de haver conquistat el Kanato de Astracán en 1556.

Antiga Sarái

Sarái en el Mapamundi de Fra Mauro.

Antiga Sarái o '___protected_title_0___'[5] (سرای باتو, ___protected_title_1___; o سرای برکه, ___protected_title_2___) va ser fundada pel governant mongol Batú Kan (r. 1227-1255), tal i com indiquen tant les referències ocasionals al ___protected_title_6___ (___protected_title_3___)[6] i una declaració explícita del franciscano Guillermo de Rubruck, que va visitar la ciutat en 1253 o 1254, de camí a la cort del Gran Kan Möngke en Karakórum. La declaració de Guillermo, "Sarái, la nova ciutat que Baatu està construint en el Etilia", es considera la primera referència històrica a la ciutat; uns paràgrafs més alvance es referix al mateix assentament com "Sarái i el palau de Baatu".[7] El historiador persa ʿAṭā Malik Juwaynī, alguna cosa posterior (1226-1283), descriu este assentament com a ___protected_title_7___ (___protected_title_4___) i ___protected_title_8___ (___protected_title_5___), lo que reflectix la seua doble funció, el seu desenroll gradual i, potser, les preferències d'estil de vida dels seus diversos habitants.[1]


Com a sèu principal de Batú, Berke i els seus successors, Sarái era, en la pràctica, la capital d'un gran imperi, encara que el kan i la seua cort també residien ocasionalment en atres llocs. Els mongoles no varen substituir a l'èlit gobernant russa, per lo que els príncips russos estaven obligats a visitar Sarái per a jurar llealtat al kan i rebre el seu palés d'aprovació (___protected_title_0___) com a condició per a conservar els seus trons.[8][9] En 1261, la ciutat es va convertir en sèu de la diòcesis de Sarái de l'Iglésia ortodoxa russa,[nota 1] presidint una comunitat russa que vivia allí.[10][11]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 266  [12] Es considerava ventajós per als príncips russos més importants contar en la presència d'un bisbe grec o rus d'alt ranc en la cort del kan.[12] És provable que el bisbe de Sarái també fora responsable de supervisar als russos i grecs que residien i comerciaven en la cort del kan. En ocasions, el bisbe també era enviat a negociar en els bizantino en Constantinopla.[11]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 266  Els flares es varen establir en Sarái en 1280.[11]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 266 


També va servir, a lo manco ocasionalment, com a lloc de sepultura dels kanes: quan va morir en 1266, Berke va ser enterrat en el "Sarái de Batú", segons el visir ilkhanida Rashīd ad-Dīn Faḍlullāh. Berke provablement va continuar en el desenroll de la ciutat, promovent l'assentament de musulmans i atraent a lliterats musulmans, lo que va dur a que els relats musulmans posteriors li atribuïren la fundació de la ciutat;[13]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 77–79  açò provablement va donar lloc a referències a la "Sarái de Berke" (سرای برکه, Sarāi-i Barka), encara que és dubtós que alguna volta haja existit una ciutat completament independent cridada aixina,[nota 2] certament no pot identificar-se en "Nova Sarái", que va ser fundada més de sis décades despuix de la mort de Berke.[1] Les primeres monedes falcades en Sarái s'han identificat en emissions de Berke de 1264/1265.[14] Durant el regnat de Möngke Temür Kan, en 1272/1273 es varen tornar a falcar monedes d'argent (dírhams) en l'inscripció "Sarái"; baix el mandat de Toqta Kan es varen falcar monedes de major consistència i es varen emetre més, especialment despuix de 1310.[15]

Nova Sarái

Román Olégovich, príncip de Riazán, acodix davant el kan Möngke Temür en Sarái en 1270; ilustració posterior de la Crònica Ilustrada d'Iván el Terrible.

Es diu que "Nova Sarái" (سرای الجدید, Sarāi al-Jadīd) va ser fundada o inaugurada oficialment per Öz-Beg Kan en la primera mitat del sigle XIV, en acabant de que construïra un palau en el Volga, a uns 126 km al nort de l'antiga Sarái.[11]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 277  La primera referència explícita a una ciutat en este nom és la notícia de la mort de Öz-Beg en "Nova Sarái" en març-abril de 1341, escrita per un autor mameluco casi contemporàneu.[1] Una afirmació del historiador timúrida Ibn ʿArabshāh (1389–1450) que "entre la construcció de Sarāi i la seua devastación varen transcórrer sesenta y tres anys" situaria la fundació oficial de "Nova Sarái" 63 anys llunars abans del seu saqueig per Tamerlán en el hivern de 1395-1396, és dir, en 1334-1335.[1][13]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 79  Les raons del trasllat de la capital no estan clares, de la mateixa manera que l'importància real de dit trasllat (ya que existix controvèrsia sobre l'ubicació de la "antiga Sarái" i la "nova Sarái"), encara que a voltes se supon que el motiu va ser un canvi en el nivell del mar Caspio i l'extensió de les vies navegables en el delta del Volga.[16]

Vore també

Notes

  1. ↑ En 1454 la diòcesis es va reubicar en Moscou, donant orige al metoquión patriarcal de Krutitsy (rus: Крутицкое Патриаршее подворье).
  2. ↑ Dos ciutats distintes, Sarāi-i Bātū i Sarāi-i Barka, solament són mencionades per l'autor persa del sigle XV Muʿīn-ad-Dīn Naṭanzī, qui a sovint es mostra confús sobre el història del Horda d'Or. Aigle, Denise. "MOʿIN-AL-DIN NAṬANZI." Encyclopaedia Iranica. 25 d'agost de 2014.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Saray», Encyclopaedia of Islam New Edition Online (EI-2 English) (En llíneaEn llínea), segona edició (en Anglés), Leiden: Brill.
  2. ↑ (2011) The Crimean Khanate and Poland-Lithuania: International Diplomacy on the European Periphery (15th-18th Century). A Study of Peace Treaties Followed by Annotated Documents (PDFPDF) (en Anglés), Leiden: Brill (editorial). ISBN 978-90-04-19190-7.
  3. ↑ «Sarai Batu: una ciutat fantasma».
  4. ↑ Urban World History: An Economic and Geographical Perspective (En llíneaEn llínea) (en Anglés), Quebec: Presses de l'Université du Québec. ISBN 978-2-7605-1588-8.
  5. ↑ (15 de setembre de 2021) Historical Dictionary of Medieval Russia, segona edició (en Inglés), Lanham: Rowman & Littlefield, p. 59. ISBN 9781538119426.
  6. ↑ Atwood 2004, 488-489.
  7. ↑ Rockhill 1900: 256, 260; Howorth 1880: 88.
  8. ↑ (1993) «The Golden Horde's Suzerainty over Russia», A History of Russia, the Soviet Union, and Beyond (En llíneaEn llínea), quarta edició (en Anglés), Belmont (Califòrnia): Wadsworth/Thomson Learning, pp. 82-87. ISBN 0-534-17970-3.
  9. ↑ (1987) «2. Moscow and its rivals, 1304-1380», The Formation of Muscovy 1300 - 1613 (En llíneaEn llínea), primera edició (en Anglés), Harlow: Longman, p. 30. ISBN 0-582-49152-5.
  10. ↑ (24 de juny de 2010) Byzantium and the Rise of Russia: A Study of Byzantino-Russian Relations in the Fourteenth Century (en Inglés), Cambridge: Cambridge University Press, p. 45. ISBN 978-0-521-13533-7.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 (2023) «4. The Golden Horde, c. 1260–1502», The Cambridge History of the Mongol Empire, primera edició (en Anglés), Cambridge: Cambridge University Press, pp. 243-318. doi:10.1017/9781316337424.005. ISBN 978-1-107-11648-1.
  12. ↑ 12,0 12,1 (2 d'octubre de 2017) A History of Russian Law: From Ancient Claves to the Council Code (Ulozhenie) of Tsar Aleksei Mikhailovich of 1649 (en Inglés), Leiden: Brill Nijhoff, p. 674. ISBN 978-90-04-35214-8.
  13. ↑ 13,0 13,1 (1936) Tamerlane or Timur the Great Amir (PDFPDF) (en Anglés), Londres: Luzac & Co.
  14. ↑ «The Coins of Saray in the first half of the 660s AH / 1260s AD».Zolotoordynskoe obozrenie [Golden Horde Review].6(1)
    145–158.ISSN 2313-6197.doi:10.22378/2313-6197.2018-6-1.145-158.Consultat el 10 de març de 2026.
  15. ↑ Sagdeeva 2005: 8, 10; Siksimov 2007: 120–124.
  16. ↑ Siksimov 2007.

Bibliografia


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sarai&oldid=1497399»