Kanato de Astracán

El Kanato de Astracán, també escrit Astrakán, va anar un estat feudal tàrtar creat a raïl de la caiguda i desintegració de la Horda Dorada. La seua existència va comprendre els sigles XV i XVI i es va localisar en l'àrea adjacent a la desembocadura del riu Volga, a on actualment es troba la moderna ciutat d'Astracán.

Majmud de Astracán va ser qui va fundar el Kanato prop de l'any 1460. El seu territori comprenia la porció occidental de la vall baixa del Volga, aixina com el seu delta —lo que correspon a molt de lo que actualment és l'óblast de Astracán i la planura esteparia que es troba al suroest de la ribera del Volga en lo que hui és Calmuquia—; llimitava al surest en el mar Caspio i a l'oest en el Kanato de Crimea. La seua capital era la ciutat d'Hadzhi Tarján (“Xacitarxan”, escrit en tàrtar), també coneguda com Astracán en les cròniques russes; actualment es troba a 12 quilómetros de la moderna ciutat.

Demografia i societat

La major part de la població del Kanato de Astracán eren tàrtars astracanos i nogayos. Els mercaders mantenien rutes comercials entre Moscovia, Kazán, Crimea, l'Àsia Central i la regió transcaucásica.

La noblea estava jerarquizada en rancs feudals que, de major a menor, eren: el kan, els sultans, beyés i mirzas. El restant de la població, els plebeus, eren coneguts com "poble negre" (qara xalıq). La religió del Estat era l'islam.

Història

Antecedents

El territori que voreja la desembocadura del Volga va ser poblat per vàries tribus tártaras, com els jázaros, a lo manco des de el V. En posterioritat a l'invasió oriental dels mongoles i la fragmentació del Imperi jázaro, esta regió va passar a ser part de la Horda Dorada, l'imperi de la qual també es va arruïnar per la guerra civil.

Estat independent

En 1459, va ser fundat el kanato de Astracán, com un estat autònom, per un noble cridat Majmud, qui es va proclamar kan; va ser succeït pel seu fill Qasim I. No obstant, la plena independència del kanato no es va obtindre, sino fins a començos de el XVI, quan es va derrotar a la Gran Horda en 1502. Fins a llavors, els kanes de Astracán havien segut vassalls dels governants de Sarái.

L'ubicació de Astracán en la desembocadura del Volga, com un encreuament d'importants rutes comercials, va permetre l'acumulació d'importants riquees. No obstant, açò també va atraure l'atenció dels seus veïns i la de les belicosas tribus nómades, els qui varen sometre al kanato a numeroses invasions. Meñli I Giray, el kan de Crimea que va arrasar la capital de la Gran Horda de Sarái Batu, va assolar Astracán.

En la década de 1530, Astracán va prendre part, com a aliat del Kanato de Crimea i de la Horda de Nogay, en una campanya contra Moscovia. Més vesprada, va entrar en conflicte en els seus antics aliats tàrtars.

Conquista russa

En 1552, el sar Iván el Terrible va capturar Kazán, poc despuix un partit pro-moscovita es va fer del poder en Astracán. Iván IV va despachar soldats al kanato i va entronisar en 1554 a Darwish Kan com un gobernant vassall per la pau de Astracán. Els nobles i nogayos simpatisants dels moscovites varen mostrar el seu respal a les tropes russes acantonades en les seues terres.

Una volta que l'amenaça d'atac per part de Crimea va haver passat, Darwish Kan va conspirar en els crimeos per a expulsar als russos dels seus dominis. Va ser llavors que Iván IV va enviar al seu eixèrcit de streltsí i cosacos a sometre i conquistar el kanato baix el mando d'Iván Cheremísinov, comés que es va complir en l'any 1556, en sucumbir Astracán davant l'invasió. Kayitarkán va ser sitiada i incendiada, i el kanato, abatut i anexat a Rússia. No obstant, Darwish Kan va conseguir escapar al castell d'Azov, baix la protecció dels turcs.

Acontenyiments posteriors

Despuix de la caiguda de la seua kanato, els tàrtars varen ser invadits pels calmucos, els qui varen desplaçar als nogayos del Volga. Molts nogayos varen terminar en Kazakhstan i Daguestán; no obstant, aproximadament 70 000 tàrtars astracanos encara viuen en l'actualitat en el Óblast de Astracán.

Llista de kanes de Astracán

Durant la seua existència (de 1459 a 1556), el kanato de Astracán va ser governat pels següents kanes:

• 1459-76 — Mahmud (Seid-Mäxmüd), fill de Kichi Mohammed;
• 1476-95 — Qasim I
• 1495-1514 — Abdul Karim
• 1514-21 — Yanibek
• 1521-? — Hussein
• ?-? — Sheij Ahmed
• ?-1532 — Qasim II
• 1532-33 — Aq Kubek (1ª volta);
• 1533-37 — Abdul Rahman (1ª volta);
• 1537-39 — Dervish Alí (1ª volta);
• 1539-45 — Abdul-Rahman (2.ª volta);
• 1545-46 — Aq Kubek (2.ª volta);
• 1546-47 — Yamgurchi (1ª volta);
• 1547-50 — Aq Kubek (3.ª volta);
• 1550-54 — Yamgurchi (2.ª volta);
• 1554-56 — Dervish Alí (2.ª volta);