Karakórum (ciutat)

Karakórum (ciutat)

Tortuga de pedra

Karakórum va ser la capital del Imperi mongol durant el XIII i de la dinastia de Yuan del Nort en els sigles XIV i XV. Les seues ruïnes es troben en l'actual província de Övörhangay, dins de Mongòlia, prop de la ciutat de Jarjorin.

És part, des de 2004, del Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco dins de la denominació Paisage cultural del Valle del Orjón.

Nom

El nom de la ciutat en mongol en caràcters cirílicos és Хар Хорум; en mongol Khalkha Khara-khorin; i en mongol clàssic: Qara Qorum, el significat possible del qual és «muralla negra» o «muralla del nort», qara, xar: «negre» i «nort» en turc-mongol)

Història

Fundació

El vall del Orjón va ser un centre poblacional important per als imperis Xiongnu, Köktürks i Uigur, l'àrea en sí mateixa és un dels més antics terrenys de cultiu de l'actual Mongòlia. Per als Göktürks, les montanyes Jangai eren considerades com la localisació de la llegendària ciutat de Ötüken, per als uigur per l'atre costat va ser el lloc a on es va edificar la seua capital Ordu Baliq.

Els primers assentaments en l'àrea per part de les tropes de Gengis Kan es varen donar en 1218, durant les campanyes contra l'Imperi corasmio, pero la fundació de la ciutat no es donaria sino fins a 1220. La ciutat va existir inicialment com un assentament permanent compost en la seua majoria de yurtas; açò va canviar en 1235 quan el kan Ogodéi, successor de Gengis Kan, amuralló la població i va construir un palau per a la seua administració.

El palau edificat per Ogodéi va ser el cridat Tumen Amgalan Ord (Palau de la Pau Infinita, 万安宫 Wan'an'gong en chinenc), est va ser edificat en 1235, un any despuix de la derrota de la dinastia Jin. En la Història de Yuan, una de les Vintiquatre Històries tradicionals chinenques, s'arreplega la fundació de la ciutat de la següent manera «En el sèptim any (1236), en l'any de l'ovella blava el Wanangong (萬安宫) va ser establit en Helin (和林, Karakorum)». Un dels ministres de Gengis Kan, Yelü Chucai, va recitar el següent poema durant l'inauguració del palau «En la cresta instalada en bona forma i en els seus fonaments de pedra, el majestuós palau s'ha erigit, quan les campanes i tambors de senyor i funcionari sonen gratament, el sol ponent crida als cavalls de guerra des dels picos de les montanyes».

Auge

Arbre d'argent de Karakórum (reconstrucció moderna).

Baixe el comando de Ogodéi i els seus successors, Karakórum es va convertir un dels més importants centres polítics del món. El Gran Kan Möngke va realisar obres d'expansió al palau i va completar la construcció del gran temple estupa. També va encarregar la construcció del famós arbre d'argent de Karakórum en el centre de la ciutat, un gran arbre d'argent i metals preciosos empinat junt al palau les branques del qual s'estenien cap als edificis propencs, fruts d'argent partien de les seues branques i quatre serps d'or estaven adherides al seu tronc; en el cim de l'arbre es trobava un àngel en una trompeta; quan el kan desijava produir beguda per als seus hostes la trompeta de l'àngel començava a sonar, fent que begudes alcohòliques brotaren de la boca de les serps fins a caure en fonts d'argent en la base de l'arbre. L'escultor encarregat de tamaña obra va ser el parisino Guillaume Bouchier, qui havia segut capturat pels mongoles en Belgrat.

Guillermo de Rubruquis

Guillermo de Rubruquis, misionero flamenc franciscano i enviat papal als mongoles va viajar a Karakórum en 1254 en busca del Preste Juan, el reconte dels seus viages és un dels recontes més detallats de la ciutat. En els seus escrits la va comparar de manera no halagadora en la vila francesa de Saint-Denis, dient que la basílica de Saint-Denis era dèu voltes més important que el palau del kan. Per un atre costat descriu la ciutat com a posseïdora d'un ambient cosmopolita en gran tolerància religiosa i la seua descripció de l'arbre d'argent s'ha convertit en el símbol més important de Karakórum. D'acort a Rubruquis la ciutat tenia quatre portes apuntant als quatre punts cardinals, dos barris separats, un per als «sarracenos» (musulmans) i un atre per als «catay» (orientals); la ciutat tenia ademés dotze temples pagans, dos mesquitas, i una iglésia cristiana nestoriana.

Periodo tardà

Quan Kublai Kan va ascendir al tro del Imperi mongol en 1260, la capital de l'imperi va ser traslladada a Xanadú, i més vesprada a Janbalic (en l'actualitat Pequín). Karakorum va ser reduïda a un mer centre administratiu provincial durant la dinastia Yuan, fundada en China en 1271. La situació de la població va empijorar en la guerra civil Tolouid contra Ariq Böke i més vesprada en Kaidu. En 1260, Kublai Kan va atacar l'abastiment de gra de la ciutat només per a ser repelit pels Yuan durant l'any següent. En 1298 el príncip Ulus Buqa va saquejar els mercats i graners de la ciutat.

No obstant la primera mitat de el XIV va provar ser un nou temps de prosperitat; en 1299 i 1311, la ciutat va ser expandida cap a l'est i en el periodo de 1342 a 1346 els temples estupa varen ser renovats.

Decliu

Model de la ciutat en el Museu Nacional de Història en Ulán Bator.

Despuix del colapse de la dinastia Yuan en 1368, Karakórum es va convertir en la residència de Biligtü Kan en 1370. En 1388 les tropes de la dinastia Ming varen invadir i varen destruir la ciutat. D'acort al Erdeniin Tobchi, o sumari del tesor, escrit Sagang Sechen en el XVII, Kurultai va decidir reconstruir la ciutat en 1415, no obstant no s'ha trobat evidència arqueològica de dita empresa.

A pesar d'açò Karakórum va continuar sent habitada fins a el XVI, quan Dayan Kan la va declarar capital una volta més. En els anys següents la ciutat canviaria de mans entre els oirates i els borjigin abans de ser abandonada per complet.