Borjigin

Borjigin (plural Borjigid, en mongol: Боржигин, Borjigin; en rus: Борджигин, Bordžigin, en chinenc simplificat: 博尔济吉特, en chinenc tradicional: 波爾積極特, en pinyin: Bó'ěrjìjítè), també conegut com Altan Urag (en mongol: Алтан ураг, Altan urag, Dinastia Dorada), va anar el clan imperial de Gengis Khan i els seus successors. Els Borjigas sempre varen ser príncips o alts governants de Mongòlia i Mongòlia Interior fins a el XX. El clan ha format la classe dominant entre els mongoles, els kazakhs i atres pobles del Àsia Central. Hui en dia, la família Borjigin es troba en la major part de Mongòlia, parts de Mongòlia Interior i Sinkiang.

Orige

La llínea paterna va començar en (Borte) i (Gua Maral). Es conta en la Història secreta dels mongoles, que durant la 11.ª generació de descendents del llop gris i la garza blanca, la recent viuda de l'igualment llegendari Dobu Mergen, Alan Gua va ser embarassada per un raig de llum. El seu fill menor es va convertir en l'antepassat dels Borjigid, sent cridat Bodonchar Munkhag (Simple), que junt en els seus quatre germans majors va formar tota la nació mongola.

Segons Rashid-al-Din Hamadani, molts dels clans mongoles majors varen ser fundats per membres dels Borjigin - Barlas, Urud, Manghud, Taichiut, Chonos, Kiyat, etc. El primer Khan dels mongoles era Bodonchar Munkhag, el seu tatara-tatara-net era Khaidu Khan. Els nets de Khaidu, eren Khabul Khan i Ambaghai Khan (fundador del clan Taichiut) li varen succeir. A partir de llavors, els fills de Qabul, Hotula Khan i Yesugei, i el seu bisnieto Temujin (Genghis Khan) varen governar el Khamag Mongol. Durant l'unificació dels mongoles en 1206, la pràctica totalitat dels tios de Temujin i primers germans varen morir, i des de llavors només els descendents de Yesugei baghatur varen formar la Borjigid.

Imperi mongol

La família Borjigin va governar sobre l'Imperi mongol de el XIII a el XIV. L'auge de Genghis va reduir l'alcanç dels clans Borjigid-Kiyad bruscament. Esta separació va destacar pel matrimoni dels descendents de Genghis en els Barlas, Baarin, Manghud i atres branques dels Borjigid originals. En les regions occidentals de l'Imperi, els yurkin i potser atres linajes propencs al linaje de Genghis varen utilisar el nom del clan Kiyad pero no compartien els privilegis de la Genghiskánidas. El clan Borjigit havia dominat enormes territoris que s'estenien des de Java a Pèrsia i des d'Indochina a Novgorod. En 1335, en la desintegració del Ilkhanato, la primera de les numeroses dinasties no Borjigid-Kiyad va aparéixer. Establides per les cònjuges de Genghiskhánidas, estes varen incloure la de Suldus Chupanids, Jalayiridas en l'Orient Mig, les dinasties Barulas en el Kanato de Chagatai i nort de l'Índia, les dinasties Manghud i Onggirat en la Horda d'Or i Àsia Central, i els Oirats en l'oest de Mongòlia.

En 1368, baix Toghun Temür, la dinastia Yuan va ser derrocada per la dinastia Ming en China, pero els membres de la família varen continuar governant sobre Mongòlia en el XVII, sent coneguda com la dinastia Yuan del Nort. Els descendents dels germans de Genghis Khan, Hasar i Belgutei, es varen rendir als Ming en la década de 1380. Per 1470 les llínees Borjigin varen ser severament debilitades, i Mongòlia estava casi en el caos.