Calat (ornamentació)
En història de l'art, el terme calat fa referència a qualsevol tècnica, històrica o actual, que perfora un material sòlit (com metal, fusta, pedra, ceràmica, tela, cuiro o marfil) en fins decoratius.[1] Dites tècniques s'han utilisat àmpliament en una gran cantitat de cultures; Eixemples són l'arabesco en l'arquitectura islàmica, el opus interrasile romà en joyeria, o el sukashibori japonés en monedes i atres objectes.
El terme és prou flexible, i s'usa tant per a tècniques aditivas que construïxen el disseny, com per eixemple les característiques més grans en arquitectura, com para aquelles que prenen un material pla i fan corts o forats en ell. Igualment, les tècniques com la fundició en mòles creen tot el disseny en una sola etapa i són comunes en el treball a cel obert. Encara que molt calat depén del seu efecte en l'espectador que veu a través de l'objecte, algunes peces coloquen un material diferent darrere del calat com a fondo.
Variants
[editar | editar còdic]Les tècniques o estils que normalment usen calat inclouen tota la família de tipos d'encaix i calat en textils, inclós el broderie anglaise i molts uns atres. El calat en fusta s'usa per a varis tipos d'objectes. Sempre hi ha hagut un gran us del calat en la joyeria, entre atres coses per a aforrar en materials cars i pes. Per eixemple, el opus interrasile és un tipo de decoració utilisada en l'antiga joyeria romana i bizantina, que perfora fines tires d'or en punzones.[2] Atres tècniques varen utilisar fundició en mòles, o varen construir el disseny en aram o chicotetes tires de metal. Els objectes essencialment plans són fàcils de molejar utilisant mòles d'argila o atres materials, i esta tècnica es coneixia en l'antiga China des d'abans de la dinastia Shang de (1600–1046 a. C.).[3] En una escala major en metal, la decoració de ferro forjat i ferro fos a sovint ha implicat calat en metal.
La metalúrgia escita, que generalment s'usava en la persona, o a lo manco es transportava en un carro, utilisa molt el calat,[4] provablement en part per a aforrar pes. El sukashibori (que es traduïx aproximadament com a «treball transparent») és el terme japonés que cobrix una série de tècniques de calat, que han segut molt populars en l'art japonés.[5]
El calat en ceràmica és més propi en Oriente que en Occident (encara que existixen excepcions, com els cedazos o tamisos, clarament). La ceràmica coreana va ser especialment aficionada a la tècnica del calat des d'época antiga.[6] Es va usar poc en la ceràmica europea fins a el XVIII, quan es varen popularisar els dissenys de celosía en la cistelles de ceràmica rococó, i més vesprada en les fonts d'argent angleses. Les seccions calades es poden fer tallant el material sòlit abans de la cocció o horneado, o construint-se en tires d'argila, esta última s'usa a sovint imitant la cestería. En el calat en vidre és prou menys comú, encara que en les diatretas de l'Antiga Roma, com la copa Trivulzio, s'usen com a capa exterior decorativa.
Alguns calats, ademés de decoratius són necessaris, ya que permet un fluix d'aire a través de parets, incensarios o pebeteros d'incens, pomas d'olor,[7] estufadors, reixetes i atres elements arquitectònics de ventilació, i vàries parts dels sistemes de calefacció. Els calats que separen espais interiors d'exteriors tenen la característica de que permeten vore a través de dins cap a fòra pero no de fòra cap a dins, per lo que garantisa certa privacitat.
Arquitectura
[editar | editar còdic]En arquitectura, el calat pren moltes formes, incloent tracería, balaustradas i parapetos, entre molts uns atres. És especialment característic en el món islàmic inclouen opus interrasile (calat en pedra) i equivalents en fusta com el sukashibori. Els campanars tipo calado en textiles i les torres campanar normalment inclouen elements oberts o semiabiertos per a permetre que el sò s'escolte a distància, i estos a sovint s'utilisen per a us decoratiu. En l'arquitectura gòtica, alguns chapiteles estan calats per complet. L'última de les dos torres en el front oest de la catedral de Chartres és en gran mida calada. Ademés de pedra i fusta, la gama de materials inclou rajola, que pot usar-se per a finestres, normalment sense esmaltar. Construccions de ferro forjat com la Torre Eiffel també es consideren calades. En este cas, una estructura calada és crucial per a l'ingenieria de la torre, no solament perque reduïx el pes de la mateixa, sino perque també reduïx la seua resistència al vent.[8]
Començant en la torre de principis de el XIV en Freiburg Minster, en la que la pedra perforada es mantenia unida per arams de ferro, la torre calada, segons Robert Bork, representa una «extensió radical pero llògica de la tendència gòtica cap a l'estructura esquelètica».[9] Les 18 torres calades de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí en Barcelona representen una conseqüència d'esta tendència gòtica. Dissenyat i començat per Gaudí en 1884, varen permanéixer incomplets fins a el XXI.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Openwork." Grove Art Online, Oxford Art Online. Oxford University Press, accessed May 26, 2015, subscription required. Their article reads, in full: "Any form of decoration that is perforated". OED "Openwork", 1, where all examples cited from earlier than 1894 llaure hyphenated, though this is now less common than the single word.
- ↑ Diane Favro, et al. "Rome, ancient, s 5, ii." Grove Art Online. Oxford Art Online. Oxford University Press, accessed May 27, 2015, subscription required
- ↑ Department of Asian Art. "Shang and Zhou Dynasties: The Bronze Age of China". In Heilbrunn Timeline of Art History. New York: The Metropolitan Museum of Art, 2000–. (October 2004)
- ↑ Timothy Taylor. "Scythian and Sarmatian art." Grove Art Online, Oxford Art Online. Oxford University Press, accessed May 27, 2015, subscription required
- ↑ Tòquio National Museum (1976). 和英対照日本美術鑑賞の手引(An Aid to the Understanding of Japanese Art), pp. 132/133.
- ↑ Whitfield, Roger (ed), Treasures from Korea: Art Through 5000 Years, p. 68, 1984, British Museum Publications, ISBN 0-7141-1430-8, 9780714114309. Openwork bases and pedestals "became the characteristic and dominant forms in ceramics" in the Gaya confederacy period.
- ↑ Aftel, mandy, Fragrant: The Secret Life of Scent, 2014, Penguin, ISBN 1101614684, 9781101614686, p. 129
- ↑ Harriss, Joseph (1975). The Eiffel Tower:Symbol of an Age, London: Paul Elek, p. 63. ISBN 0236400363.
- ↑ Robert Bork, "Into Thin Air: France, Germany, and the Invention of the Openwork Spire" The Art Bulletin 85.1 (March 2003, pp. 25–53), p 25.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calado (ornamentación)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.