Arabesco
El '___protected_title_0___', paraula provinent del italià ___protected_title_1___,[1] també denominat '___protected_title_2___' (del àrap '___protected_title_3___', ___protected_title_4___, "fullage"), es referix a l'adorn de figures geomètriques vegetals i patrons extravagants que imita formes de fulls, flors, fruts, cintes, i apareixen casi sempre en les parets de certes construccions àraps, com les mesquites, considerades com un art pictòric.
Eixemples de decoració en arabesco són el mihrab de la Mesquita de Còrdova, el palau Medina Azahara, el palau de l'Aljafería de Saragossa o l'Alhambra de Granada. També es va amprar en l'art mudéjar, com es pot contemplar en la frontera del palau de Pedro I, del Alcázar de Sevilla.
.jpg)
No obstant, el arabesco és molt més antic que l'art islàmic. Apareix en monuments egipcíacs i assiris; també en alguns etruscs, grecs i romans. En l'Edat Mija, es va utilisar en tota classe d'adorns, i en el Renaixença va ser molt usat en Itàlia.
Arabesco
[editar | editar còdic]
Vitruvio, que fa menció d'este gènero d'ornament, la moda del qual començava en la seua época entre els romans, no parla d'ell més que per a condenar-ho, i considerava esta novetat com un atentat dirigit contra la purea del art antic. Diu:
- Els antics colocaven baix els seus pòrtics paisages presos de la naturalea, que representaven ports, promontoris, rius, boscs, raberes o assunts històrics, tals com la guerra de Troya i els viages d'Ulises. Ara, males costums es proponen destruir la veritat que servia de guia als antics. Es pinten sobre les parets sers deformes, més que sers que existixen en la realitat. Per una atra part, d'estes branques broten flors, de les quals es fan eixir semifiguras, les unes en caps de hòmens, les atres en caps d'animals. Pero estes coses no existixen i per lo que a mi toca, no aprove més que lo que està conforme en la veritat.
Este passage nos dona la data exacta en que es varen introduir en l'art clàssic els ornaments en forma de arabesco, que segons el mateix autor, no serien més que una inacceptable imitació de l'estil egipcíac.
Abans Aristóteles deixava testimoni de la seua admiració per certes tapisserias perses sobrecarregades d'ornaments, que segons la descripció que dona d'elles, devem considerar-les com a verdaders arabescos. Diu:
Estes tapisseries eren tan notables per la lluentor dels seus colors, com per la riquea i singularitat dels seus dibuixos, representant un extravagant conjunt de plantes i animals i fins a d'aixetas i de centauros.
En les excavacions de Pompeya s'han trobat sobre les parets dels edificis romans colocats al descobert un gran número de pintures en forma de arabescos que representen a sovint patrons les formes arquitectòniques dels quals són enterament opostes a la senzillea de les llínees gregues i llatines. De modo que, be es referixca a l'opinió dels antics autors sobre els arabescos, be es juge pel sagell particular del seu estil, és difícil no supondre'ls d'orige oriental.
Diversos pobles a lo llarc del món i en divers grau de complexitat han fet us del arabesco: els indis, els chinencs, els antics mexicans entre uns atres els varen utilisar sobre els seus edificis, sobre els mosaics i fins a sobre les seues teles.
Art europeu
[editar | editar còdic]
Referent a la història de l'art europeu, en temps dels emperadorés, els romans pintaven sobre els seus edificis públics, els seus palaus i els seus sepulcros arabescos o assunts simbòlics que indicaven el destí dels monuments als quals servien de decoració. L'assunt dels dibuixos, el to dels colors són molt variats; es distinguixen, no obstant, tres disposicions constants:
- en la part inferior, un ample sub-basamento d'un roig obscur i poc adornat de dibuixos
- en mig d'un encuadramiento, les més voltes de color groc, tallat per filetes i columnetas
- en la part superior, un friso sobrecarregat de composicions més delicades que es destaquen sobre un fondo blanc.
Durant els primers temps que varen seguir a la caiguda de l'Imperi romà, els arabescos varen desaparéixer de casi tots els edificis que s'alçaven baix l'influència del art cristià. Es diria que el geni sever de la religió naixent no podia prestar-se a composicions d'un gènero tan caprichós, que, en efecte, no varen reaparéixer entre nosatres, sino en el moment en que les arts europees varen sofrir l'influència dels àraps. Se sap que el profeta Mahoma havia prohibit als seus fidels la pintura de sers animats, hòmens i animals. Reduïts aixina a la reproducció de les plantes i de les flors, els àraps es varen abstindre menys de copiar estrictament les formes verdaderes que en buscar en els seus contorns i les seues inflexions assunts per a dibuixos de pura fantasia en els quals adornaven les seues mesquitas.
Els europeus, que estaven en contacte immediat en els àraps, varen imitar primer este gènero de decoració i les creuades, a la seua tornada dels diferents països d'Àsia, varen propagar este gust en el restant d'Europa.
Es tornen a trobar chafades d'esta imitació en tota l'arquitectura gòtica, que, a pesar del seu sagell de perfecta originalitat en atres parts, sofrix evidentment l'influència oriental en tot lo que toca a l'ornament. En esta época va ser quan es va crear la paraula arabesco, denominació exacta sempre que s'aplique als ornaments dels temps gòtics, pero que deixa de ser-ho en l'época del renaixença. Des de llavors els mestres en matèria d'ornaments no varen anar ya els àraps sino els romans i es va començar a imitar els bells models que estos últims havien deixat sobre les parets dels seus monuments. Rafael mateixa es va aplicar a ell i va demostrar el seu geni. Va ser el primer entre els europeus que va introduir figures alegóricas en els arabescos. Es dubta si va ser en açò un innovador o solament l'imitador d'algunes antigues pintures molt poc conegudes en el seu temps. De qualsevol forma, els arabescos en que va adornar certs parages de la Ciutat del Vaticà, seguixen sent els models més acabats d'este gènero de pintura per a tots els artistes presents i venidors.[2]
Arabesco islàmic
[editar | editar còdic]
.jpg)
l'arabesco és un element del art islàmic que habitualment es troba decorant les parets de mesquites, cases i atres edificis del món islàmic,[3] que consistix en l'elaboració repetitiva de formes geomètriques, a sovint de plantes i a voltes d'animals (sobretot pardals). Es fa en lloc d'amprar pintures de humans o animals lo que està prohibit (Haram) en l'islam. L'elecció de que formes geomètriques deuen usar-se i cóm ajustar-se a un determinat format està basada en la visió islàmica del món: per als musulmans, tals formes, preses en el seu conjunt, constituïxen un patró infinit que s'estén més allà del món material visible. Per a molts en el món musulmà, els arabescos simbolisen l'infinit, i per lo tant una descentralisació, de la naturalea creada per un sol Deu (Alá). Ademés, l'artiste islàmic realisador dels arabescos transporta una espiritualitat definida sense l'iconografia del art cristià.
El arabesco islàmic provablement va ser inventat en Bagdad al voltant de el X. Va aparéixer per primera volta com un desenroll propi i original en l'art islàmic en panels de marbre tallats en eixa época.[4] Lo que fa que el arabesco islàmic siga únic i distint de les decoració vegetals d'atres cultures és la seua correspondència infinita i el fet de que pot estendre's més allà dels seus llímits reals.[5] El arabesco es va desenrollar a partir de les tradicions largamente establides d'ornamentació en volutes vegetals en les cultures preses per les primeres conquistes islàmiques. L'art islàmic primerenc, per eixemple en els famosos mosaics de el VIII de la Gran Mesquita de Damasc, a sovint contenia patrons de volutes vegetals, en eixe cas realisats per artistes bizantins en el seu estil habitual. Les plantes més utilisades eren versions estilisades del acant, en el seu émfasis en les formes frondoses, i la vinya, en un émfasis igual en els brots entrellaçats. L'evolució d'estes formes cap a un tipo islàmic propi es va completar cap a el XI, havent començat en els sigles VIII o IX en obres com la Frontera de Mushatta. Durant este desenroll, les formes vegetals es varen ser simplificant i estilisant cada volta més.[6] Els relativament abundants restants de relleus d'estuc dels murs de palaus (pero no de mesquites) en la Samarra abasí, capital islàmica entre 836 i 892, oferixen eixemples de tres estils: A, B i C, encara que més d'un pot aparéixer en el mateix mur i la seua seqüència cronològica és incerta.[7]
Encara que l'esquema general del procés és generalment acceptat, existix una considerable diversitat de punts de vista sostinguts per acadèmics especialistes sobre qüestions detallades relatives al desenroll, la categorisació i el significat del arabesco.[8] L'estudi detallat de les formes arabescas islàmiques va ser iniciat per Alois Riegl en el seu estudi formaliste Stilfragen: Grundlegungen zu einer Geschichte der Ornamentik [Problemes d'estil: fonaments per a una història de l'ornament] de 1893, qui en el procés va desenrollar el seu influent concepte de Kunstwollen.[9] Riegl va traçar la continuïtat i el desenroll formaliste en formes vegetals decoratives des de l'art de l'antic Egipte i atres civilisacions antigues del Propenc Oriente a través del món clàssic fins al arabesco islàmic. Encara que el Kunstwollen té pocs seguidors hui en dia, el seu anàlisis bàsic del desenroll de les formes ha segut confirmat i refinat pel corpus més ampli d'eixemples coneguts hui en dia.[10] Jessica Rawson ha ampliat recentment l'anàlisis per a cobrir l'art chinenc, que Riegl no va analisar, rastrejant molts elements de la decoració chinenca fins a la mateixa tradició, i el trasfondo compartit va ajudar a que l'assimilació dels motius chinencs en l'art persa despuix de l'invasió mongol fora armoniosa i productiva.[11]
Molts patrons arabescos desapareixen en (o "davall", com sol semblar a l'observador) una vora del marc sense fi, per lo que poden considerar-se infinitament extensibles més allà de l'espai que realment ocupen. Esta va anar sense dubte una característica distintiva de la forma islàmica, encara que en precedents. La major part de la decoració de fullage en les cultures anteriors, encara que no tota, terminava en la vora de l'espai ocupat, encara que els patrons de fullage infinitament repetibles són molt comuns en el món modern en paper pintat i textils.
Per lo general, en les formes més antigues no es busca el realisme; no s'imita cap espècie vegetal en particular, i les formes solen ser botánicament impossibles o inverosímils. Les formes de "full" solen sorgir lateralment del talle, en lo que sol denominar-se «mija palmeta», cridada aixina per la seua ancestro lluntà i d'aspecte molt diferent en l'ornamentació del antic Egipte i l'Antiga Grècia. Els brots nous sorgixen de les puntes dels fulls, un tipo a sovint cridat madreselva, i els brots a sovint carixen de puntes, serpenteando sense fi. La frontera de Mshatta primitiva és reconeixible com una espècie de parra, en fulls convencionals en l'extrem de brots curts i arracades de raïms o bayas, pero les formes posteriors solen carir d'estos. Les flors varen ser rares fins a aproximadament l'any 1500, data en la que apareixen en major freqüència, especialment en l'art otomà, i solen identificar-se per la seua espècie. En l'art otomà, els fulls grans i plumosas cridades saz es varen fer molt populars i s'elaboraven en dibuixos que mostraven solament una o més fulls grans. En el temps, la decoració floral, derivada en la seua majoria dels estils chinencs, especialment els de la porcelana chinenca, va substituir al arabesco en molts tipos de treballs, com la ceràmica, els textils i les miniatures.
-
-
Píxide del-Mughira, sigle X, en el Louvre
-
Panel en caps de cavalls, sigle XI, en el Museu Metropolità d'Art,Nova York -
Panel de rajoletes de Iznik en flors, 1550-1600,en el Louvre
-
Rajoleta de Iznik, 1560, en el Museu d'Art Islàmic de Doha, Qatar
.jpg)
Importància en l'Islam
[editar | editar còdic]
Se sol dir que els arabescos i patrons geomètrics de l'art islàmic sorgixen de la cosmovisión islàmica. Generalment es desaconsella la representació d'animals i persones, lo que explica la preferència pels patrons geomètrics abstractes.
Hi ha dos modos d'art arabesco. El primer modo recorda els principis que governen l'orde del món. Estos principis inclouen els fonaments de lo que fa que els objectes siguen estructuralment sòlits i, per extensió, bells (és dir, l'àngul i les formes fixes/estàtiques que crea, especialment l'armadura). En el primer modo, cada forma geomètrica repetitiva té un simbolisme incorporat que se li atribuïx. Per eixemple, el quadrat, en els seus quatre costats equiláteros, simbolisa els elements igualment importants de la naturalea: terra, aire, fòc i aigua. Sense cap dels quatre, el món físic, representat per un círcul que inscriu el quadrat, colapsaria sobre sí mateix i deixaria d'existir. El segon modo es basa en la naturalea decorreguda de les formes de les plantes. Este modo recorda la naturalea femenina de donar vida. Ademés, en inspeccionar els molts eixemples d'art arabesco, alguns argumentarien que, de fet, existix un tercer modo, el modo de la caligrafia islàmica.
En lloc d'evocar alguna cosa relacionat en la «Realitat Verdadera» (la realitat del món espiritual), l'Islam considera la caligrafia com una expressió visible de l'art més elevat: l'art de la paraula parlada (la transmissió de pensaments i història). En l'Islam, el document més important que es transmet oralment és el Corán. Proverbis i passages complets del Corán es poden vore hui en l'art arabesco. L'unió d'estes tres formes crea el arabesco, reflex de l'unitat que sorgix de la diversitat; un principi fonamental de l'Islam.
El arabesco pot considerar-se art i ciència a parts iguals. L'obra d'art és al mateix temps matemàticament precisa, estèticament agradable i simbòlica. Per esta dualitat de la creació, la part artística d'esta equació pot subdividirse tant en art secular com a religiós. No obstant, per a molts musulmans no hi ha distinció; totes les formes d'art, el món natural, les matemàtiques i la ciència es consideren creacions de Deu i, per lo tant, reflexos de lo mateix: la voluntat de Deu expressada a través de la seua creació. En atres paraules, el home pot descobrir les formes geomètriques que constituïxen el arabesco, pero estes formes sempre varen existir abans com a part de la creació de Deu, com es mostra en esta image.
Hi ha una gran similitut entre les obres d'art arabescas de regions geogràfiques molt diferents.[12] De fet, les similituts són tan pronunciades que a voltes és difícil per als experts determinar l'orige d'un estil donat de arabesco. La raó d'açò és que la ciència i les matemàtiques que s'utilisen per a construir obres d'art arabescas són universals. Per lo tant, per a la majoria dels musulmans, la millor obra d'art que el home pot crear per al seu us en la mesquita és aquella que mostra l'orde subjacent i l'unitat de la naturalea. L'orde i l'unitat del món material, creuen, és una mera aproximació fantasmal del món espiritual, que para molts musulmans és el lloc a on existix l'única realitat verdadera. Per lo tant, les formes geomètriques descobertes ejemplifican esta realitat perfecta perque la creació de Deu ha segut enfosquida pels pecats del home.
Els errors en les repeticions poden ser introduïts intencionalmente com a mostra de humiltat per artistes que creuen que solament Alá pot alcançar la perfecció, encara que esta teoria és controvertida.[13][14][15]
L'art arabesco consistix en una série de formes geomètriques repetides, ocasionalment acompanyades de caligrafia. Ettinghausen et al. descriuen el arabesco com un «disseny vegetal compost per palmetas completes i miges, com un patró continu i infinit, en el que cada full creix de la punta d'una atra».[16] Per als fidels de l'Islam, el arabesco simbolisa la seua fe unida i la visió del món de les cultures islàmiques tradicionals.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1990) Lèxic d'art, Madrit - Espanya: Akal, p. 18. ISBN 978-84-460-0924-5.
- ↑ Enciclopèdia moderna, 1864
- ↑ «Arc en arabescos en motius florals, en la mesquita Yamkaran, Qom».
- ↑ (2009) Grove Encyclopedia of Islamic Art & Architecture: Three-Volume Set (en en), Oxford University Press, pp. 65. ISBN 978-0-19-530991-1.
- ↑ The Grove encyclopedia of Islamic art and architecture, Vol I, Oxford; New York: Oxford University Press, pp. 65. ISBN 978-0-19-530991-1.
- ↑ Tabbaa, 75-88; Canby, 26
- ↑ Necipoğlu, Gülru, Payne, Alina, ___protected_title_1___, 88-90, 2016, Princeton University Press, ISBN 0691167281, 978069116728, google books; "Museum of Islamic Art, Berlin: Objects from Samarra"; Ettinghausen et al, 57-59; examples of styles A, B, and C illustrated.
- ↑ Tabbaa's Chapter 4 gives an overview of these questions.
- ↑ Tabbaa, 74-75
- ↑ Rawson, 24-25; see also "“Style”—or whatever", J. Duncan Berry, A review of Problems of Style by Alois Riegl, The New Criterion, April 1993
- ↑ Rawson, the subject of her book, see Preface, and Chapter 5 on Chinese influences on Persian art.
- ↑ «The Evolution of Style».
- ↑ Thompson, Muhammad. «Islamic Textile Art: Anomalies in Kilims». Salon du Tapis d'Orient. TurkoTek.
- ↑ Alexenberg, Melvin L. (2006). The future of art in a digital age: from Hellenistic to Hebraic consciousness, Intellect Ltd, p. 55. ISBN 1-84150-136-0.
- ↑ Backhouse, Tim. «Only God is Perfect». Islamic and Geometric Art.
- ↑ "vegetal design consisting of full...and half palmettes [as] an unending continuous pattern...in which each leaf grows out of the tip of another.". Ettinghausen et al, 66.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arabesco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.