Samarra abasí
Samarra abasí és una ciutat del centre d'Iraq que va ser capital del califato abasí entre 836 i 892. Fundada pel califa al-Mu'tasim, va ser, durant un breu periodo de temps, una gran metròpolis que s'estenia decenes de quilómetros a lo llarc de la vora oriental del Tigris. Despuix de la tornada dels califes a Bagdad va ser abandonada a lo llarc de la segona mitat de el IX.
Les ruïnes de la Samarra abasí han aplegat fins als nostres dies gràcies al seu relativament curt periodo d'ocupació. El traçat de la ciutat encara pot vore's a través de fotografies aérees, que revelen una vasta ret de carrers planificats, cases, palaus i mesquites. Els estudis que comparen les proves arqueològiques en l'informació proporcionada pels historiadors musulmans han permés identificar molts dels topònims de l'antiga ciutat.[1]
El jaciment arqueològic de Samarra va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO en 2007, per considerar-ho "el pla millor conservat d'una gran ciutat antiga".[2] La ciutat moderna del mateix nom es troba dins de les ruïnes abasíes.
Etimologia
[editar | editar còdic]
Se sap que el topònim Samarra existia abans de l'época islàmica. Els autors clàssics mencionen el nom de diverses formes, entre elles la grega Suma (Σουμᾶ), la llatina Sumere i la siríaca Šumara.
El nom formal de la ciutat abasí era Surra Man Ra'ā (àrap سُرَّ مَنْ رَأَى ), que significa "el que ho veu s'alegra". Este nom va aparéixer en monedes i va ser adoptat per alguns escritors medievals. Atres fonts contemporànees, no obstant, varen utilisar Sāmarrā (سَامَرَّا) o Sāmarrā' (سَامَرَّاء) com a variants del nom preislámico, sent esta última forma la que va terminar per convertir-se en la grafia estàndar.[3]
Història de la ciutat abasí
[editar | editar còdic]Fundació
[editar | editar còdic]Samarra va ser fundada per l'octau califa abasí al-Mu'tasim (r. 833-842) en 836. El motiu principal va ser la necessitat del propi al-Mu'tasim de trobar estage per als seus recent formats regiments turcs i d'atres nacionalitats. Estes tropes, que pertanyien a grups que fins a llavors havien eixercitat un paper marginal en el món islàmic, eren molt impopulars entre els habitants de Bagdad, i en repetides ocasions s'havien produït incidents violents entre els soldats i els bagdadíes. Per això, cap a 835, Al-Mu'tasim va decidir abandonar Bagdad, sèu habitual dels califes abasíes des de 762,[note 1] i crear una nova capital de la seua elecció.[4]
Despuix d'un periodo de busca d'un lloc adequat, al-Mu'tasim es va decidir per un emplaçament a uns 130 km al nort de Bagdad, en la vora oriental del Tigris, prop de la capçalera del canal de Nahrawan.[5] Despuix d'enviar als seus hòmens a comprar les propietats locals, inclós un monasteri cristià, el califa va fer que els seus ingeniers inspeccionaren els llocs més adequats per a l'urbanisació.[6] En 836 ya s'havien construït els primeiros edificis en el lloc i al-Mu'tasim es va traslladar a la nova ciutat.[7]
Des del principi la construcció en Samarra es va portar a terme a gran escala. L'espai no era un problema; el terreny era abundant i barat, i a penes hi havia assentaments preexistentes que obstaculisaren l'expansió.[8] Al-Mu'tasim va delimitar vàries parceles en la nova ciutat i va concedir estos espais a diverses èlits de l'eixèrcit i l'administració per a que els desenrollaren. Es varen crear numerosos acantonamientos per als regiments de l'eixèrcit, que en molts casos es varen segregar intencionadament de les residències per a la població en general. Es varen construir mercats, mesquites i banys per al poble, aixina com varis palaus per al califa i atres personalitats. Es varen enviar materials i mà d'obra de diverses parts del món musulmà per a ajudar en les obres; ferrers, carpinteros, escultors de marbre i artesans varen colaborar en la construcció.[9]
La fundació d'una nova capital era una declaració pública de l'establiment d'un nou règim, a el hora que permetia a la cort estar "a distància de la població de Bagdad i protegida per una nova guàrdia de tropes estrangeres, i en mig d'una nova cultura real que girava entorn a extensos terrenys palatins, espectàculs públics i una busca aparentment incessant d'indulgència ociosa" (T. El-Hibri), un acort comparat per Oleg Gravar en la relació entre París i Versalles despuix de Luis XIV.[5] Ademés, en crear una nova ciutat en una zona fins a llavors deshabitada, al-Mu'tasim podia recompensar als seus seguidors en terres i oportunitats comercials sense cost algun per a ell i lliure de qualsevol restricció, a diferència de Bagdad en els seus grups d'interés establits. De fet, la venda de terres sembla haver produït considerables beneficis per a l'erari: com escriu Hugh Kennedy, es tractava de "una espècie de jagantesca especulació immobiliària en la que tant el govern com els seus seguidors podien esperar beneficiar-se".[5]
Baix els successors del-Mu'tasim
[editar | editar còdic]Despuix de la mort del-Mu'tasim, el seu successor al-Wathiq (r. 842-847) va permanéixer en Samarra. La seua decisió de quedar-se va convéncer als residents de la permanència de la nova ciutat i durant el seu regnat es va iniciar una nova ronda de construccions. El propi al-Wathiq va construir un nou palau, el Haruni (el nom de pila del-Wathiq era Harun), a la vora del Tigris, que es va convertir en la seua nova residència.[10]
Al-Mutawakkil (r. 847-861) va mamprendre enèrgicament noves construccions, ampliant la ciutat central cap a l'est i construint la Gran Mesquita de Samarra, el acantonamiento de Balkuwara i numerosos palaus. Despuix de traslladar-se a Damasc en 858,[11] va retornar a Iraq i va mamprendre el seu proyecte més ambiciós, la nova ciutat del-Mutawakkiliyya, al nort de Samarra. En la nova zona es va incloure el palau del-Ya'fari (Ja'far era el seu nom de pila), al que es va traslladar en 860. No obstant, va ser assessinat a l'any següent i al-Mutawakkiliyya va ser abandonada poc despuix.[note 2]
La década que va seguir a l'assessinat del-Mutawakkil va ser un periodo turbulento, conegut a voltes com l'Anarquia de Samarra, durant el qual la capital va sofrir en freqüència colps de palau i disturbis militars. El fill del-Mutawakkil, al-Muntasir (r. 861-862), va abandonar al-Ya'fari i es va traslladar al palau de Jawsaq, que va seguir sent la residència dels seus successors. Al-Musta'in (r. 862-866), davant l'impossibilitat de controlar als regiments samarranos, va abandonar la ciutat i va intentar establir-se en Bagdad en 865, pero els turcs i atres tropes varen respondre deponent-li i sitiant Bagdad fins que el califa va accedir a abdicar. Els seus dos successors, al-Mu'tazz (r. 866-869) i al-Muhtadi (r. 869-870), també varen ser derrocats per l'eixèrcit.[12]Al-Mu'tamid (r. 870-892) va mamprendre els últims proyectes de construcció coneguts en Samarra, pero en l'últim periodo del seu regnat sembla que va passar menys temps en la ciutat.[13] Despuix de la seua mort, al-Mu'tadid (r. 892-902) va retornar formalment a Bagdad, posant fi aixina al interludio samarrano.[14] Al-Muktafi (r. 902-908) va considerar en un moment donat la possibilitat de tornar a Samarra i acampar en el palau de Jawsaq, pero va acabar dissuadit en acabant de que els seus assessors li informaren dels elevats costs del pla.[15]
Per sí sola, Samarra tenia pocs incentius per a que els seus habitants es quedaren; el suministrament d'aigua era problemàtic[5] i la ciutat sembla haver depés en gran mida dels suministraments d'atres llocs.[16] Mentres els califes varen estar disposts a invertir grans sumes de diners en la ciutat, esta va seguir sobrevivint; en la tornada dels califes a Bagdad, esta inversió es va agotar i pronte gran part de la ciutat va quedar abandonada.[17] En els sigles següents, alguns assentaments aïllats varen sobreviure entre les ruïnes, pero la major part de la ciutat pronte va quedar deshabitada.[18]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Northedge, 2008, pp. 32–33.
- ↑ UNESCO,.
- ↑ Northedge, 2008, p. 97.
- ↑ Gordon, 2001, pp. 15 ff., 50 ff..
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Kennedy, 2004, p. 163.
- ↑ Yarshater, 1985–2007, v. 33: pp. 25-26.
- ↑ Yarshater, 1985–2007, v. 33: p. 26.
- ↑ Kennedy, 2004b, p. 219.
- ↑ Al-Ya'qubi, 1892, pp. 258–64.
- ↑ Al-Ya'qubi, 1892, pp. 264–65.
- ↑ Yarshater, 1985–2007, v. 34: pp. 149-52.
- ↑ Al-Ya'qubi, 1892, pp. 267–68.
- ↑ Al-Ya'qubi, 1892, p. 268.
- ↑ Northedge, 2008, pp. 239 ff..
- ↑ Yarshater, 1985–2007, v. 38: pp. 120-21.
- ↑ Al-Ya'qubi, 1892, p. 263.
- ↑ Kennedy, 2004, p. 164.
- ↑ Li Strange, 1905, pp. 55–56.
Referències
[editar | editar còdic]Cites
[editar | editar còdic]Fonts citades
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció total derivada de «Abbasid Samarra» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- (2002).«The Encyclopaedia of Islam».University of Groningen.
- (2009) The Grove Encyclopedia of Islamic Art & Architecture, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-530991-1.
- «Ancient minaret damaged in Iraq» (1 d'abril de 2005).
- Plantilla:EI2
- El-Hibri, Tayeb. «The empire in Iraq, 763–861», (vol. 1).
- (2001) Islamic Art and Architecture: 650-1250, Yale University Press. ISBN 978-0-300-08869-4.
- Finster, Barbara (2004). “Review: A Medieval Islamic City Reconsidered: An Interdisciplinary Approach to Samarra”. Journal of Islamic Studies 15 (2): 240–243. Oxford University Press. doi:.
- «Iraq's most significant ancient sites and monuments». Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2020.
- Kennedy, Hugh (2004b). When Baghdad Ruled the Muslim World: The Rise and Fall of Islam's Greatest Dynasty, Cambridge, MA: De Cape. ISBN 0-306-81480-3.
- Leisten, Thomas (2003). Excavation of Samarra, Volume I, Architecture: Final Report of the First Campaign, 1910-1912, Mainz am Rhein: Von Zabern. ISBN 3-8053-1877-4.
- Al-Mas'udi, Ali ibn al-Husain (1873). Els Prairies D'Or, Prenga Septieme, Ed. and Trans. Charles Barbier de Meynard and Abel Pavet de Courteille, Paris: Imprimerie Nationale.
- Al-Muqaddasi, Muhammad ibn Ahmad (2001). The Best Divisions for Knowledge of the Regions, Trans. Basil Collins, Reading: Garner Publishing Limited. ISBN 1-85964-136-9.
- (2015) Archeological Atles of Samarra: Samarra Studies II, 1, London: The British School of Archeology in Iraq. ISBN 978-0-903472-31-9.
- Northedge, Alastair (1991). “Creswell, Herzfeld, and Samarra”. Muqarnas 8: 74–93. BRILL. doi:.
- Northedge, Alastair (2008). The Historical Topography of Samarra: Samarra Studies I, London: The British School of Archeology in Iraq. ISBN 9780903472227.
- Northedge, Alastair (1993). “An Interpretation of the Palace of the Caliph at Samarra (Donar al-Khilafa or Jawsaq al-Khaqani)”. Ars Orientalis 23: 143–170. Freer Gallery of Art.
- Northedge, Alastair (1990). “The Racecourses at Samarra”. Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London 53 (1): 31–56. Cambridge University Press. doi:.
- Petersen, Andrew (2002). Dictionary of Islamic Architecture, Routledge. ISBN 978-0-203-20387-3.
- «Islamic State fighters attack Samarra ahead of army offensive».
- «Samarra Archaeological City».
- «Samarra Resource Page».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Tuetey, Charles Greville (Trans.) (1985). Classical Arabic Poetry: 162 Poems from Imrulkais to Ma'arri, London: Kegan Paul International. ISBN 0710307276.
- [enllaç trencat]
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "note", pero no es trobà una etiqueta <references group="note"/>