Samarra

Archiu:The spiral minaret in Samarra.jpg

Samarra

Samarra (àrap سامرّاء, Sāmarrā’) és una ciutat d'Iraq emplaçada sobre la marge oriental del riu Tigris, en la Governació de Saladino, a uns 125 km al nort de Bagdad. En 2002 contava en una població de 201700 habitants. En 2007 va ser inclosa en la Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill de l'Unesco.

Archiu:Irak umkreis bagdad.png

Localisació de Samarra, al nort de Bagdad.

Toponímia

Els etimólogos islàmics medievals creïen que el topònim “Samarra” provenia de la frase àrap سر من رأى (sar man ra'à), que es traduiria com «una delícia per a la vista».

Història

Una primera fundació abasí, frustrada, va tindre lloc durant el regnat del famós Harún al-Rashid, qui, per a commemorar la construcció d'un canal, va ordenar la creació de la ciutat octogonal del-Mubarak -la moderna Husn al-Qadisiya- abandonada sense concloure en 796 i planificada segons el rígit disseny jeràrquic de la Bagdad circular d'al-Mansur, el qual representa, en cert modo, el model primigeni de ciutat palatina, autònoma, la multiplicació de la qual i aglomeració desordenada constituïx l'urbanisme específic de Samarra durant la breu vida de la ciutat. Aixina, el seu principal impulsor, el califa al-Mutawakil, promou l'edificació d'una vintena d'estes unitats urbanopalatinas en Samarra, sense més nexe d'unió que una gran avinguda paralela al riu.

És en l'any 835 quan el califa al-Mutasim, fill de Harún al-Rashid, decidix fundar una nova capital en la mateixa zona, abandonant la vella capital Bagdad. Va ser una resposta política davant els conflictes creats per l'implantació de les seues tropes mercenàries, conformades per mamelucos, com a resposta al pes de les èlits àraps en el govern abasí. La seua principal edificació és el jagantesc palau Donar-al-Amma o Jawsaq al-Jaqani -denominacions interpretades a voltes no com a sinònimes, sino com a referències a la part pública i la zona privada, respectivament-, els restants de la qual s'estenen per 170 ha al nort de l'actual població.

Al-Mutawakil ordena, per la seua banda, la fundació de dos grans complexos: al-Mutawakiliya, la ciutat del califa, al nort de la ciutat del-Mutasim, i Balkuwara, al sur, per a l'hereu. Obres seues són, ademés, la gran mesquita congregacional - la Gran Mesquita de Samarra, construïda en 847 i destruïda en 1278 pel Jan Hulagu, de la qual hui solament queda la muralla perimetral i el jagantesc minaret, cridat Malwiyya, en forma de zigurat. El seu model va ser ràpidament seguit en la pròpia Samarra i en El Caire, en la Mesquita de Ibn Tulun-; la mesquita Abu Dulaf, en al-Mutawakiliya, en tot semblant a l'anterior, si be de menor tamany; i el palau del-Istabulat. Atres edificis importants de la ciutat són el palau de Qars al-'Ashiq, provablement de temps del-Mutamid, en l'atra vora, front al Donar al-Amma; la Qubbat al-Sulaybiyya, al sur de l'anterior i, en apariència, un mausoleu; i el palau de caça al-Musarrat, a l'entrada d'un gran vedat cinegético.

Samarra va ser capital califal fins a l'any 892, quan el califa al-Mutamid va decidir tornar a Bagdad. Durant tot este periodo la ciutat va ser una de les més suntuosas metròpolis de l'hemisferi nort, estenent-se a lo llarc de 50 km a la vora del Tigris. Va albergar la major mesquita que el món islàmic jamai havia conegut,

En el XX la ciutat, part de l'Estat d'Iraq, va cobrar importància quan es va crear un llac-embasse prop d'allí, el llac Tharthar, originant una migració i creiximent demogràfic. És una ciutat bàsicament chiïta. En la ciutat hi ha numerosos monuments, mesquites, tombes de líders chiïtes. Els chiïtes, a pesar de ser la majoria, eren oprimits pel govern del dictador Sadam Huseín.

l'invasió d'Iraq de 2003 va dur a una coalició militar liderada per nortamericanes i britànics, que va invadir el país i va derrocar a Hussein, provocant una gran tensió. Pronte va escomençar una llarga série d'atentats contra les forces d'ocupació i contra els qui colaboraren en elles (chiïtes en la seua major part), seguida d'una llarga série de morts que va semblar aplegar al seu punt crític en la destrucció, per un atentat (l'autoria del qual mai va ser aclarida), de la cúpula dorada del monument més conegut de Samarra: la mesquita chiïta Al Askari.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Samarra.
• Inventari dels Archius Ernst Herzfeld Freer Gallery of Art and Arthur M. Sackler Gallery Archives, Smithsonian Institution, Washington, D.C.
• Ernst Herzfeld Papers, Séries 7: Records of Samarra Expeditions, 1906-1945 Freer Gallery of Art and Arthur M. Sackler Gallery Archives, Smithsonian Institution, Washington, D.C.
• ^{[enllaç trencat]} Collections Search Center, S.I.R.I.S., Smithsonian Institution, Washington, D.C.