Canal de Nahrawan
El Canal de Nahrawan o Canal de Naraván (en àrap النهروان; transliterado: Nahrawan) va ser un important sistema de irrigaació dels periodos sasánida i islàmic primerenc en el centre d'Iraq, a lo llarc de la vora oriental del Tigris i el curs inferior del riu Diala. Creat en el VI, va alcançar la seua millor época baix el califato abasí, quan va servir de suministrament principal d'aigua a la capital abasí de Bagdad, donant lloc a que les regions regades per ell, varen servir com a graner de la ciutat. La seua destrucció i abandó progressiu des de mediats de el X va ser un espill de la caiguda del califato abasí.
Història
[editar | editar còdic]
Les primeres obres de irrigaació a lo llarc del riu Diala es varen portar a terme en el periodo durant el periodo partixc. De fet, pot ser que la part baixa del canal fora originalment la part baixa del Diala.[1] El canal a gran escala de l'época medieval primerenca va ser creat durant el regnat del sasánida Cosroes I (r. 531-579), que ho va establir també com un districte administratiu separat cridat 'Bazijão de Cosroes' (Bazidjan Jusraw). Possiblement s'establira allí una ceca.[1]
Al començament de l'época islàmica, la ciutat de Jisr al-Nahrawan, situada en el centre del canal, va anar l'escenari d'una célebre batalla el 17 de juliol de 658 entre el califa ben guiat Alí (r. 656-661) i els jariyitas d'Abdallah ibn Wahb.[1]
Baixe els primers califes, i especialment baix els abasíes que varen fer de la propenca Bagdad la seua capital, la ret de canals va ser reparada i ampliada, fins a alcançar el seu màxim en el IX i començos de el X. En temps dels abasíes, la regió va ser dividida en tres districtes tributaris, Nahrawan Superior, Mig i Inferior.[1]
El canal va ser desmoronado en 937-938, durant el tumult de Bajqam contra Ibn Ra'iq. Este va tractar d'impedir l'alvanç de Bajqam des de Wasit a Bagdad inundant la zona. Esta decisió a penes va bloquejar a Bajqam pero va destruir l'agricultura local, fins ara el graner de la capital califal.[1][2] Com escriu Hugh N. Kennedy, 'La destrucció del canal de Nahrawan va ser, simplement, l'eixemple més dramàtic d'un fenomen generalisat en eixe periodo i va ser simbòlica del final del poder abasí, aixina com la catàstrofe de l'assut de Marib va posar punt final a la prosperitat del sur de l'Aràbia preislámica'.[2]
El Nahrawan inferior i mig varen ser abandonats per complet durant casi 14 anys, fins que els buyíes baix Mu'izz al-Dawla (r. 945–967) varen restaurar el canal. No obstant, la ret de canals va seguir disminuint a partir de llavors. Encara en 1140, el governador selyúcida Bihruz va intentar restaurar-los, pero segons l'erudit de el XIII Yaqut al-Hamawi, les lluites internes entre els selyúcidas, una volta més, varen significar l'abandó del canal, i el seu us com un camí per a les seues tropes varen aumentar la destrucció de la ret. En l'época de Yaqut, la ret de canals s'hi havia sedimentado en gran mida i es va abandonar la campiña que depenia d'ells.[1][3]
Descripció
[editar | editar còdic]
En l'época islàmica, el canal principal estava dividit en tres seccions, descrites en detalle pel geógrafo de el XIII Yaqut al-Hamawi, en el seu Diccionari de països (Mu'yam Al-Buldan). L'alimentació inicial del canal drenaba l'aigua del Tigris en Dur al-Arabaya, prop de Samarra, i ho duya al Diala en Baquba (Ba'quba) i era cridat al-katul al-Kisrawi ('El tall de Cosroes'). Durant el seu curs, se li unien tres canals més menuts des del Tigris, el Yahudi ('dels judeus'), l'a el-Ma'muni, cridat aixina en honor del califa al-Ma'mun (r. 813-833), i el més gran, l'Abu'l-Jund ('guerrer de l'arc'), construït baix Harun al-Rashid (r. 786–809).[4]
A uns 20 km al sur de l'unió en el canal Abu 'l-Jund estava la ciutat de Salwa o Bab Salwa (Basalwa), i una miqueta més allà, la ciutat de Baquba, la capital del districte de Nahrawan Superior, a uns 50 km al nornoreste de Bagdad. Des d'allí, el canal principal, ara conegut com el Tamarra, girava cap al sur a les ciutats de Bajisra (originalment Bayt al-Jisr, 'casa-pont') i, per últim Jisr al-Nahrawan, des d'a on era conegut com pròpiament, el Nahrawan. Des de Bajisra, un canal, el Nahr al-Jalis, conectava al canal principal en el Tigris en Baradan i suministrava l'aigua als suburbis de l'est de Bagdad, mentres que un atre, el Nahr Bin, conectava Jisr al-Nahrawan en Kalwadha al sur de Bagdad.
Just al sur de Jisr al-Nahrawan hi havia un atre canal, el canal de Diala (el curs actual del riu homònim), que s'unia al Tigris uns 5 km al sur de Bagdad.[5] El propi Jisr al-Nahrawan era un lloc ric, ya que la ruta de Jorasán que conectava Bagdad en Àsia Central creuava el canal. Han sobrevixcut descripcions que registren que es va estendre a abdós costats del canal, cada costat en les seues pròpies mesquites, mercats i albercs per a viagers i peregrins. Va ser abandonat en el XIV, puix la ruta de Jorasán va ser desviada cap al nort, a través de Ba'quba.[6]
Avall de Jisr al-Nahrawan un assut o abocador hidràulic sasánida (Shadhurwan), seguia per les ciutats de Jisr Buran/Puran (cridada aixina en honor de l'esposa de Ma'mun), Iarzátia (Yarzatiya), una atra represa cridada Abarta, i la ciutat de Iskaf Bani Junayd dividida pel canal en dos ciutats, Superior i Inferior.[1] Des de Iskaf, el canal seguia atres 100 km en mig d'un paisage fortament agrícola per a unir-se al Tigris en Madaraia (Madharaya), prop de la moderna Kut.[1][7]
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canal de Nahrawan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.