Assut de Marib

Presa de Marib actual en 1986.

El Assut de Marib, Ma'rib o Ma'arib (en àrap سدّ مأرب, transliterado sadd Ma'rib o sudd Ma'rib) bloqueja l'uadi del riu Adhanah (també Dhana o Adhana) en la vall de Dhana en la tossals de Balaq, actual Yemen.

Provablement, la seua primera construcció com a tal provinga del XVIII, alcançant 4 m d'altura i 580 m de llongitut i va aplegar als 7 m al voltant del 500 a. C. Va ser una de les maravelles d'ingenieria del món antic, i un element referencial en la civilisació d'Aràbia Meridional. Està situada en les proximitats de l'antiga capital del Regne de Saba, Marib, d'ahí el seu nom i ara, prop d'un assut modern.

Les ruïnes d'este assut daten principalment d'al voltant del VIII i són els restants que varen quedar despuix de la seua famosa solsida catastròfica que es va produir despuix d'unes atres falles anteriors a principis del VII, lo que va provocar que s'abandonara el seu us.

També hi ha atres importants assuts antics en el territori de l'actual Yemen com la de Jufaynah, la de Jarid, la de Aḑra'ah, la de Miqrān i la de Yath'ān. Històricament, Yemen ha segut reconegut per la magnificencia de la seua antiga ingenieria de l'aigua. Des de la costa del Mar Rojo als llímits del desert de Rub al-Jali són numeroses les ruïnes de chicotetes i grans assuts fets en terra i pedra. Açò va permetre aflorar brillantement civilisacions com les del Regne de Saba.

Gran Assut de Marib

Recents campanyes arqueològiques han sugerit que ya en l'any 2000 a. C. existien simples esbossos d'assuts construïts en terra i una ret de canals. El Gran Assut es remonta a al voltant del VIII i està considerada l'assut més antic coneguda del món.

El Gran Assut de Marib, també cridada Assut de 'Arim (سدّ العرم, sadd al-ˁArim) està situada aigües dalt de l'antiga ciutat de Marib, antiga capital del Regne de Saba. Este regne basava la seua riquea, sobretot, en el cultiu i comerç d'espècies i perfums, incloent l'incens i la mirra. En els sistemes de irrigaació a pur de canals i assuts que retenien les periòdiques pluges monsòniques que caïen en les propenques montanyes, conseguien gran productivitat en els seus boscs i agricultura.

Destrucció final de l'assut

Encara que a lo llarc de la seua història s'havien produït, en més o menys fortuna, treballs de manteniment en l'assut, es varen produir numeroses falles, notablement les dels anys 449, 450, 542 i 548. L'última ruptura, que va produir la seua definitiva clausura va ser cap al 570 o 575. Llegendes locals conten que el seu final havia segut predit per un rei cridat ‘Imrān, que també era endevine, i més vesprada per l'esposa del rei. En la llegenda, la ruptura va ser causada per grans rates que rosegaven en les dents i arrapaven en les seues garres. L'acontenyiment de la destrucció de l'assut de Marib va ser un succés històric, al que s'aludix en el Corán:

لَقَدْ كَانَ لِسَبَإٍ فِي مَسْكَنِهِمْ آيَةٌ ۖ جَنَّتَانِ عَن يَمِينٍ وَشِمَالٍ ۖ كُلُوا مِن رِّزْقِ رَبِّكُمْ وَاشْكُرُوا لَهُ ۚ بَلْدَةٌ طَيِّبَةٌ وَرَبٌّ غَفُورٌ، فَأَعْرَضُوا فَأَرْسَلْنَا عَلَيْهِمْ سَيْلَ الْعَرِمِ وَبَدَّلْنَاهُم بِجَنَّتَيْهِمْ جَنَّتَيْنِ ذَوَاتَيْ أُكُلٍ خَمْطٍ وَأَثْلٍ وَشَيْءٍ مِّن سِدْرٍ قَلِيلٍ

"Hi havia en el lloc a on morava la tribu dels Saba una senyal, dos jardins un a la dreta i un atre a l'esquerra. [Se'ls va dir]: 'Mengeu de lo dispost pel vostre Senyor i doneu-li les gràcies. Teniu una bona terra, i un Senyor que perdona. Pero es varen negar, per lo que enviem sobre ells l'inundació de l'assut, i reemplacem els seus dos jardins en jardins de fruta amarga, tamariscos i algun azufaifo (Sidrat al-Muntaha)."

Este episodi servix com a advertència a les persones que intenten deixar el camí recte, alluntant-se de la creència en un sol Deu, Alá. Segons la tradició àrap, l'inundació i la consegüent ruïna del sistema de rec es traduiria en l'abandó de les terres agrícoles i l'emigració de la majoria dels habitants de la zona. De fet, historiadors àraps atribuïxen a esta catàstrofe la dispersió de fins a 50.000 habitants de les tribus àraps i la seua redistribució en la Península aràbiga i la zona siri-iraquí.

El bombardeig de 2015

En juny de 2015, el jaciment arqueològic que conté els restants de l'assut va ser durament colpejat pels bombardejos aéreus de les forces armades saudí que participaven en respal a les forces lleals al president yemení 'Abd Rabbih Mansur Hadi contra els rebels chiítes Houthi. Segons arqueòlecs del Institut Arqueològic Alemà, l'atac aéreu hauria afectat, al tanque nort, fins ara el millor conservat.

L'assut actual

En 1986 es va construir un nou assut de 38 metros d'altura i 763 metros de llarc sobre el riu Dhana, en una capacitat d'embassament de 398 millons de metros cúbics d'aigua. L'assut es troba a 3 km aigües dalt de les ruïnes de l'antic assut de Marib.

Bibliografia

• M. C. A. Macdonald, Wabar, en: Jack Sasson, M. (ed.), Civilization of the Ancient Near East 8, Londres, 1995, 1351.
• Alessandro de Maigret. Aràbia Felix, Londres: Stacey International, 2002. ISBN 1-900988-07-0.
• Andrey Korotayev. Ancient Yemen. Oxford: Oxford University Press, 1995. ISBN 0-19-922237-1.
• Hadden, Robert Lee. 2012. The Geology of Yemen: An Annotated Bibliography of Yemen's Geology, Geography and Earth Science. [1] archivat en Wayback Machine. Alexandria, VA: US Army Corps of Engineers, Army Geospatial Center.