Institut Arqueològic Alemà
El Institut Arqueològic Alemà (en alemán: Deutsches Archäologisches Institut, DAI) és una de les institucions mundials líders en investigacions arqueològiques, i una "corporació científica" baix auspicis del Ministeri d'Assunts Exteriors d'Alemània.
Història
[editar | editar còdic]El 21 d'abril de 1829, un círcul d'erudits, artistes i diplomàtics (Otto Magnus von Stackelberg, Theodor Panofka i August Kestner) fundava en Roma el Institut vaig donar Corrispondenza Archeologica en el propòsit d'estudiar els monuments d'art antic, l'epigrafia i la topografia, i donar a conéixer els resultats de la seua investigació. El príncip hereu de Prusia i més vesprada el rei Federico Guillermo IV es va convertir en el seu mecenes. Quan Eduard Gerhard, el iniciador real de l'institució, va deixar Roma per a Berlín en 1832, l'institut va continuar operant en Roma, pero la sèu es va traslladar a Berlín. Prusia es va fer càrrec de la finançació ordinària de l'institut en 1859.
En 1871 es va convertir en un institut estatal de Prusia, en 1874 un institut imperial. En el mateix any un departament es va fundar en Atenes. En el XX es varen fundar els departaments d'El Caire, Estambul, Madrit, Bagdad i Teheran, aixina com dos comissions en sèu en Alemània (Frankfurt i Munich) i/o afiliats a el DAI.[1]
En 1979, la Comissió per a l'Arqueologia de cultures no europees (KAAK) en Bonn va començar el seu treball, i va adquirir un centre d'investigació en Ulan-Bator en 2004. Finalment, es varen establir les sucursals en Sanaa, Damasc, Lisboa, Ankara i Ingolstadt. En 1995, el Departament de Eurasia va ser fundat per a portar a terme l'investigació arqueològica en el territori dels Estats de la CEI i els països veïns, posteriorment va ser incorporada Teheran en este departament, de la mateixa manera que la branca Beijing en 2009. Les sucursals en Bagdad, Damasc i Sanaa es varen convertir en part del Departament d'Orient en 1996, que es dirigix des de Berlín.
L'institut està dirigit per un president que, de conformitat en els artículs de l'institut, s'unix a les decisions de gestió central. L'ajudant del president és el seu secretari general, que en els acorts particulars en les qüestions d'organisació i de política científica.
Les branques individuals (departaments i comités) estan a càrrec dels directors. Els directors, junt en el president i el secretari general formen el consell d'administració (Direktorium), les tasques de la qual s'establixen en els artículs.
L'1 de giner de 2005, una nova versió dels artículs de l'Institut Arqueològic Alemà (Satzung dones Deutschen Instituts Archäologischen) va entrar en vigor. Açò va ser seguit per una nova versió dels artículs dels tres comités de l'institut. Les noves versions dels artículs de comité (Satzungen der Kommissionen dones Instituts) han estat en vigor des del 7 de març de 2006.
L'administració central (Zentraldirektion), orgue de govern de l'Institut, que es compon de 18 membres, està compost per representants de diversos temes arqueològics i prehistòrics, la majoria dels quals són professors de les universitats alemanes. El director de la Direcció general de Cultura i Comunicació del Ministeri de Relacions Exteriors també és membre. President de l'institut és el president. Les tasques de gestió central s'establixen en els artículs.
Una comissió subvenció prepara l'assignació de subvencions per la direcció central. Les tasques de la comissió de subvenció, aixina com detalls sobre les evaluacions, el departament i conferències del comité i els procediments de votació s'establixen en el reglament (Geschäftsordnung).
L'institut ha desenrollat un conjunt d'objectius per a les àrees de construcció de perfil en l'investigació, la creació de rets nacionals i internacionals, la garantia de calitat, l'estructura de personal, servicis de caràcter científic, la promoció de jóvens talents i la colaboració en el Ministeri d'Assunts Exteriors. Estos objectius s'establixen en el marc d'un acort de destí (Zielvereinbarung) entre el president i la junta directiva.
El treball científic de les diverses branques de l'institució es basa en un pla d'investigació (Forschungsplan) que explica i fonamenta les decisions estratègiques relatives a la consolidació i el desenroll del perfil de l'investigació dels diversos departaments/comités i l'institut en el seu conjunt.
Els plans individuals d'investigació dels departaments/comités varen servir de base per a major alcance preguntes científiques, els cridats grups d'investigació (Forschungscluster). Estos grups estan dissenyats per a proporcionar una major vinculació entre les activitats d'investigació de les diferents branques de l'institució, aixina com en el treball d'atres institucions. Els grups d'investigació s'ocupen de les últimes qüestions científiques, són múltiples, aixina com interdisciplinària i estan dissenyats per a tindre una influència més allà de l'institut en els estudis prehistòrics en general.
El personal del Deutsches Archäologisches Institut porta a terme investigacions en el camp de l'arqueologia i en àmbits relacionats, que inclou excavacions nacionals, pero sobretot internacionals, expedicions, i atres proyectes.
Resultats de l'investigació es presenten en numeroses publicacions (fins a la data més de 60 volums per any). L'Institut manté les biblioteques i archius de fotos que es troben a disposició dels estudiosos internacionals. Manté relacions en acadèmics internacionals, entre ells numerosos especialistes importants de camps associats que siguen membres titulars i corresponents, i també promou la pròxima generació d'erudits. Ademés, organisa congressos, coloquis i visites guiades, i informa al públic a través dels mijos de comunicació sobre el seu treball.[1]
Hui en dia, l'Institut Arqueològic Alemà és una agència federal que es troba dins de l'àrea de responsabilitat del Ministeri d'Assunts Exteriors. L'institut ampra a al voltant de 120 científics.
Des de 1832 té les seues oficines centrals en Berlín i té també atres oficines en moltes atres ciutats: Madrit, Roma, Estambul, Atenes, El Caire, Damasc, Bagdad, Teheran, Saná. La seua Comissió Romà-Germana (Römisch-Germanische Kommission), que inclou la biblioteca més gran del món en arqueologia prehistòrica, està localisada en Fráncfort del Meno, la seua Comissió de història de l'Antiguetat clàssica en Munich, i la seua Comissió d'arqueologia de cultures no europees en Bonn. Hans-Joachim Gehrke és el seu president des de 2008.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Deutsches Archäologisches Institut». Archivat des d'el original, el 2 de març de 2017. Consultat el 9 de juliol de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Instituto Arqueológico Alemán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.