Institut Arqueològic Alemà de Madrit

El Institut Arqueològic Alemà de Madrit (en alemà Deutsches Archäologisches Institut Madrit) és la delegació per a la península ibèrica del Institut Arqueològic Alemà, una institució científica en sèu central en Berlín i dependent del Ministeri d'Assunts Exteriors (Auswärtiges Amt) d'Alemània. La seua presència en Espanya es remonta a l'any 1943.[1]
Història
[editar | editar còdic]A pesar dels difícils temps que varen seguir a la Guerra Civil Espanyola, i en plena Segona Guerra Mundial, l'arqueòlec especialisat en l'Edat Mija primerenca, Helmut Schlunk, que per llavors contava a penes trenta anys d'edat, va conseguir fundar una chicoteta biblioteca arqueològica accessible per als seus colegues.[1]
Schlunk va conseguir estajar-l'en el llavors cridat Institut Cultural Alemà, a on podia estar oberta al públic. No obstant, poc abans del fi de la Segona Guerra Mundial es varen tancar tots els departaments internacionals de el DAI, i la recentment fundada sèu madrilenya va tindre que tancar-se de forma abrupta. La biblioteca va quedar a l'ampar de la comissió de control de les forces aliades.[1]
L'institut va obrir de nou les seues portes el 2 de març de 1954. Helmut Schlunk va ser nomenat director. La forta personalitat i probitat científica de Helmut Schlunk varen ser determinants per a l'àmplia activitat del Departament i per al seu reconeiximent en els països que visitava. L'ampli espectre d'investigació, que comprén des dels orígens de l'humanitat fins a l'Edat Mija islàmica, va anar també respalat pels directors següents, Wilhelm Grünhagen, Hermanfrid Schubart i Thilo Ulbert, en una llínea de treball que es prolonga fins als nostres dies baix la direcció de Dirce Marzoli.[1]
La dependència en Lisboa, fundada en 1971, es va tindre que tancar en 1999 per raons econòmiques. La biblioteca va passar com a préstam indefinit a l'Institut de Gestão do Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic en Lisboa.
Des de 1954, l'Institut madrileny té la seua sèu en El Viso, en dos edificis erigits en 1933/1934 seguint l'estil de la Bauhaus. Abdós són propietat de l'estat alemà. Un servix com a casa d'invitats i alberga el laboratori fotogràfic. En l'atre estan els despachos, la biblioteca i la fototeca. En 2004, el 50 aniversari del Departament es va celebrar per tot lo alt. El plat fort de les celebracions va ser l'exposició realisada en el Museu de Sant Isidro, que va contar en el patrocini de l'Embaixada Alemana en Madrit.
El DAI té la seua sèu central en Berlín, aixina com vàries comissions i departaments tant en Alemània com en l'estranger. Realisa excavacions i investigacions arqueològiques i promou relacions en tota la comunitat científica internacional. També edita una revista pròpia d'arqueologia, la Madrider Mitteilungen.
Biblioteca
[editar | editar còdic]La trayectòria d'esta biblioteca comença en 1943 quan, per iniciativa del Dr. Schlunk, s'instala un fondo de llibres especialisats en Arqueologia en dos sales del llavors Institut de Cultura Alemana.[2]
Varen ser al voltant de 1000 volums que el Dr. Schlunk va conseguir en Berlín i que va fer enviar a Madrit. En la capitulació d'Alemània en 1945, la biblioteca es va tancar i va quedar baix la supervisió aliada, fins que en 1953 va ser tornada a l'Estat Alemà. Al sendemà de la reobertura de l'Institut, el 3 de març de 1954, es va reobrir oficialment la biblioteca al públic en el Carrer Serrano, n° 159. En aquell moment tenia un fondo d'uns 4.000 volums i actualment (segons inventari de 2008) s'ha incrementat fins a alcançar uns 68.000, sent en això una de les majors i millors biblioteques per a l'investigació de l'Arqueologia de la península ibèrica.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Deutsches Archäologisches Institut
- ↑ 2,0 2,1 «Deutsches Archäologisches Institut». Archivat des d'el original, el 2 de març de 2017. Consultat el 26 de juny de 2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Instituto Arqueológico Alemán de Madrid» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.